Frederick Banting i la insulina

El 27 de juliol de 1921 investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al cap, van anunciar el descobriment de l’hormona insulina. Aquest descobriment va significar un gran avenç a la ciència i la medicina, ja que significava el primer pas per al tractament de la diabetis.

Frederick Banting va iniciar la seva recerca a la Universitat de Toronto, i sota la supervisió del professor John Macleod, l’ajuda de Charles Best i l’assessorament del químic James Collip, van aconseguir aïllar la secreció interna del pàncrees, el pas crucial per al tractament eficaç de la diabetis.

Per aquest descobriment, Banting i MacLeod, van ser guardonats l’any 1923 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

La insulina és una hormona produïda pel pàncrees que regula el nivell de glucosa a la sang, tenint gran impacte sobre el nostre metabolisme. Quan ingerim aliments el nostre cos obté un sucre anomenat glucosa, el qual constitueix la principal font d’energia de l’organisme. Una vegada dins el cos, la glucosa necessita la insulina per aconseguir passar de la sang a les cèl·lules, on es crema i produeix energia.

Si el pàncrees no produeix prou insulina o el cos no la pot aprofitar, la glucosa no penetra a les cèl·lules i s’acumula a la sang. És el que es coneix com a diabetis, una malaltia crònica que pot sorgir en qualsevol edat i es caracteritza perquè hi ha un excés de glucosa a la sang.

La diabetis exigeix un gran control per part del pacient i si no es manté a ratlla pot arribar a causar problemes circulatoris i neurològics greus.

Es calcula que entre un 6 i un 10% de la població mundial pateix aquesta malaltia, però hi ha molta gent que encara no sap que la té, ja que no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.

En aquests vídeos podeu saber-ne més sobre la diabetis:

Diabetis: quan el dolç amarga

Prevenir la diabetis i les seves complicacions

 

 

Dia Mundial sense Tabac

El proper 31 de maig es celebra a tot el món el Dia Mundial sense Tabac.

Des de l’any 1987, els Estats Membres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) organitzen anualment aquest dia per tal de fomentar l’abstinència del tabac al menys durant 24h i fer una crida per prendre consciència sobre l’alt consum de tabac i els seus efectes letals sobre la salut.

El consum de tabac és la segona causa mundial de mortalitat, esdevenint una autèntica epidèmia. Per això, l’Assemblea Mundial de la Salut va instaurar aquest dia com una oportunitat per destacar missatges concrets relacionats amb el control del tabac i fomentar el compliment del Conveni Marc de l’OMS per al Control del Tabac.

Amb aquest motiu us oferim una sèrie de vídeos per tal de prendre consciència sobre aquest problema:

Fumar, matar a distància (Quèquicom)

Dia sense fum (Educació per a la salut)

Deixar de fumar (Salut!)

 

Celebrem l’Any internacional de l’Astronomia.

L’Edu3.cat us proposa connectar-vos al “Quèquicom” i celebrar l’any internacional de l’Astronomia 2009.

Us proposem:

Tintín i l’aventura de la ciència

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/001_751811.rm" width="352" height="288"/]

Hergé, el creador de “Les aventures de Tintín”, coneixia molts fenòmens físics. A més, mitjançant el professor Tornassol, un extraordinari inventor, va ensenyar enginys tecnològics abans que fossin realitat. “Quèquicom” experimenta la viabilitat d’alguns dels experiments que apareixen en aquest còmic protagonitzat per Tintín.

El professor Tornassol no tan sols es va inventar la televisió en color. En les 24 aventures de Tintín, l’il·lustre científic sorprèn el lector amb ginys espectaculars. Alguns s’han convertit en realitat, d’altres, no.

Abans de donar vida a cada nova aventura de Tintín, el seu creador, el belga Georges Rémi, àlies Hergé, es documentava molt. Fins i tot el professor Tornassol tenia el seu doble en la vida real: el científic suís Auguste Piccard. Hergé visitava els indrets on poc després Tintín també viatjaria i utilitzava els coneixements científics de l’època per fer volar la seva imaginació.

En aquest capítol, “Quèquicom” sotmet a la prova de la ciència algunes situacions que surten a “Les aventures de Tintín”. Per exemple, podia la Castafiore trencar una copa de cristall amb la potència de la seva veu? Al plató, Toni Mestres intenta superar la soprano amb l’ajuda d’un altaveu capaç d’assolir altes freqüències i explica la manera com, des de casa, qualsevol pot provar de fer petar una copa.

En un dels àlbums, el professor Tornassol fa servir uns patins amb motor. Doncs ja existeixen. Es tracta dels patins Motosk8, que també s’impulsen amb un motor de dos temps, com els de Tornassol, i permeten anar a una velocitat superior als 50 quilòmetres per hora.

Hergé va dedicar dos àlbums al viatge al satèl·lit de la Terra: “Objectiu la Lluna” i “Hem caminat per damunt la Lluna”. Per fer-los, va preparar el tema a consciència. Com que encara no hi havia hagut ningú que hagués sortit del nostre planeta, el dibuixant belga fins i tot es va haver d’inventar les proves a les quals haurien de ser sotmesos els futurs astronautes.

Quan l’home va trepitjar la Lluna, Tintín ja feia quinze anys que hi havia anat. Per experimentar la ingravidesa, com fa Tintín, el reporter Miquel Piris se submergeix entre morenes i taurons en un aquari.

El disseny del coet de Tintín copia el dels V2, els primers míssils balístics de la història fabricats i utilitzats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquests míssils, per enlairar-se, s’impulsaven amb el mateix motor que va fer servir la nau de Tintín per sortir de la Terra.

En el seu viatge cap a la Lluna, l’asteroide Adonis està a punt d’ensorrar la missió. Els anys 90 es va demostrar que aquests cossos celestes en poden tenir altres de més petits orbitant al seu voltant. Ara, que Tintín i Haddock fossin arrossegats i es convertissin en satèl·lits d’un asteroide tan petit com aquest és més que improbable.

Comença a celebrar l’any de l’astronomia 2009

Acompanyats per l’heroi que va dibuixar Hergé, Quèquicom repassa la ciència que hi ha al darrere de les aventures de l’intrèpid reporter Tintín. Quan l’home va trepitjar la lluna,Tintín ja feia 15 anys que hi havia anat. El reporter Miquel Piris entrevista Andreu Ripoll,que va treballar a la NASA com a enginyer en el programa Apol·lo, per veure si, efectivament, Hergé va anticipar correctament el viatge a la lluna. Per experimentar la ingravidesa, com fa Tintín, Piris se submergeix entre morenes i taurons en un aquari. Més endavant, els professors Manuel Moreno i Ricard Bosch, de la UPC, sotmeten a la prova de la ciència altres situacions que surten en les aventures de Tintín. Per exemple, ¿podia la Castafiore trencar una copa de cristall amb la potència de la seva veu? Toni Mestres intenta superar la soprano amb l’ajuda d’un altaveu capaç d’assolir altes freqüències i explica la manera com, des de casa, qualsevol pot provar de fer petar una copa.

Enllaços relacionats: 

Any internacional de l’Astronomia (AIA-IYA2009):

http://www.astronomia2009.cat/

[consulta activa 05/02/209]

Idea d’aula!

Caçadors de tresors

Caça una imatges de planetes a la xarxa i enceta el teu fotobloc d’astronomia!Comparteix amb els teus i voteu les millors imatges.

I molta sort!

La cuina amb ciència!

Des de l’Edu3.cat us convidem a veure aquest interessant capítol del programa Què qui com, dedicat a la fundació Alicia, laboratori obert que promou la recerca en una cuina d’excel·lència i els bons hàbits alimentaris.

La fundació compta amb un consell assessor presidit pel xef Ferran Adrià i amb l’assessorament del cardiòleg Valentí Fuster.

El proppassat dia 10 de desembre d’enguany Alicia i elBulli estableixen un acord de col·laboració científica amb la Universitat de Harvard

Alícia, la cuina al país de la ciència

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/1149263.rm" width="352" height="288"/]

La Fundació Alícia combina alimentació i ciència i la presideix el cuiner Ferran Adria. “Quèquicom” visita el laboratori de la fundació, a Sant Fruitós de Bages, per conèixer com es treballa per aconseguir plats sense proteïnes aptes per als afectats de fenilcetonúria.

La ciència, normalment, entra a la cuina per analitzar el que s’hi fa. L’equip de Ferran Adrià circula en sentit contrari: prenent com a punt de partida la ciència, intenta crear idees i receptes noves. L’objectiu és que els nous coneixements generats puguin ser aprofitats per la societat.

Amb el químic Pere Castells, el reporter del programa, Miquel Piris, aprèn, literalment, a obtenir el gust de la terra del Bages: amb un rotavapor n’extreu l’essència gràcies a una tecnologia de destil·lació a baixa temperatura desenvolupada per Alícia (Alimentació i Ciència).

Més enllà del plaer de jugar amb els sentits, Alícia treballa per millorar la vida de persones que necessiten fer dieta, com ara els afectats de fenilcetonúria, un trastorn que pot provocar retard mental greu si el malalt ingereix aliments amb proteïnes.

En Pol i en Dídac no poden menjar cap tipus de proteïna, i a Alícia estan treballant per crear una dieta especial per a ells i per als que pateixen la seva malaltia, la fenilcetonúria.

Per detectar aquesta malaltia s’extreu sang del taló dels nadons acabats de néixer. La prova del taló no es va generalitzar a Catalunya fins a finals dels 80. Per tant, hi ha persones amb problemes mentals que ni tan sols saben que la fenilcetonúria és la responsable d’haver-los trencat la vida.

En aquests casos ja és massa tard. Però a Catalunya hi ha uns dos-cents afectats de fenilcetonúria que fan una vida normal. La detecció precoç i la dieta són les úniques armes que hi ha per combatre aquesta malaltia, que no va ser descrita fins a l’any 1934.

La Laia té 22 anys i té fenilcetonúria. El seu pare recorda que, quan era petita, aquesta malaltia era desconeguda i cuinar per a la Laia, una odissea. Ara, gràcies a la tasca d’Alícia, la Laia pot tastar sabors fins ara prohibits.

D’altra banda, al plató del programa, el presentador, Marc Boada, explica els secrets de l’esferificació i quins són els aliments més sans segons la Universitat Yale.

I bona recerca gastronòmica!

Equip Edu3

La Ciència a l’Edu3.cat

Avui es clausura la Setmana de la Ciència.L’acte de cloenda es realitza avui a les 11 hores al CosmoCaixa de Barcelona amb la col·laboració del matemàtic Anton Aubanell i Pou que ens ofereix un espectacle màgic: matemàtiques i bombolles de sabó.

A l’Edu3.cat ens afegim a aquesta diada i us proposem alguns audiovisuals per acompanyar-la

A l’Edu3 podeu aprendre matemàtiques i divertir-vos amb el professor Aubanell, un geni de la matemàtica.No us ho perdeu!

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/econferencies/5manton1.rm" width="352" height="288"/]

El programa Quèquicom ens proposa una aventura científica dedicada als tintinòlegs:

Tintín i l’aventura de la ciència

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/001_751811.rm" width="352" height="288"/]

I moltes més propostes per celebrar aquest dia tan especial  i compartir els audiovisuals de l’Edu3.cat amb els vostres!

Equip Edu3.cat

La tecnologia a un clic a l’Edu3.cat!

La velocitat dels avenços científics i tecnològics fa que entendre què hi ha darrere de cada invent sigui cada cop més difícil. Si sou dels que sempre esteu a l’última moda, si no podeu passar sense actualitzar els vostres coneixements en aquest camp, l’Edu3.cat posa a disposició de tots els internautes tres sèries televisives molt interessants.

Quèquicom Televisió

Quèquicom pretén despertar la curiositat cap a la ciència com una manera d’interpretar la realitat i com a eina per viure més bé. Tres reporters interessats en la relació que hi ha entre aquesta i la vida tracten diversos aspectes de la salut, la natura i la tecnologia. Des del plató, el presentador fa demostracions i experiments per aclarir els interrogants que sorgeixen.

D?gits Televisió

Dígitsés una sèrie de televisió sobre els números, les mesures, els càlculs, els instruments de càlcul i, en particular, els ordinadors. Amb imatges provinents de fons documentals, recreacions infogràfiques, filmacions i Internet, “Dígits” descriu idees, personatges i experiències en el camp de la codificació de la informació i les comunicacions.

Bit@bit Televisió

Bit@l’aula” és un espai que podeu trobar dins el programa de televisió “Bit@bit”, on l’alumnat de diferents centres educatius mostra les seves activitats i investigacions en el camp de la tecnologia: L’ús de la càmera web al parvulari o la realització d’una videoconferència amb Estats Units a l’ESO són alguns dels exemples d’aquest programa que combina a la perfecció la voluntat educativa i les eines tecnològiques.

Ara només us queda submergir-vos al ciberespai de l’Edu3.cat!

Us hi estarem esperant!

Equip Edu3.cat