Àngel Guimerà

El 18 de juliol de 1924 va morir a Barcelona el dramaturg i poeta Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924).

L’extensa obra de Guimerà, que unia elements del realisme a una aparença romàntica, el va convertir en un dels autors més importants de la Renaixença o “ressorgiment” de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Va començar la seva carrera literària amb la poesia, però el gènere que més va treballar va ser el teatre. La seva obra va ser decisiva per a la dignificació del teatre català.

L’any 1877 va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia (1879), se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: l’obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l’autor. S’inaugura, doncs, l’etapa de plenitud de Guimerà, que s’estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània.

El 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya i presideix els Jocs Florals de Barcelona; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria (1906). El 1909, rep un multitudinari homenatge popular. Va ser membre numerari (1911) de l’Institut d’Estudis Catalans.

El següent vídeo fa un repàs a la biografia i obra de Guimerà. Descriu les característiques més destacades de la seva obra poètica i teatral, es mostren breus fragments de diverses representacions i es situa l’autor en el seu context social i literari.

Pinzellades de Botticelli

Sandro Botticelli fou un pintor renaixentista italià que va pintar una de les obres més famoses d’aquest període: “El naixement de Venus”. Dins de la sèrie de l’Edu3 “Pinzellades d’art” trobem l’anàlisi al detall d’aquesta obra.

El pintor que es va inspirar en la mitologia grega pintà la continuació del mite del naixement de Venus, segons el qual Cronos qui s’havia enfontat al seu pare Urà, déu dels cels, el va vèncer. El fill, com a càstig va mutilar al pare i li va tallar els testicles que va llençar al mar. Quan aquests van tocar l’aigua, hi va aparèixer una escuma blanca d’on va néixer la deesa Venus.

Tot i que el quadre de Botticelli s’anomena d'”El naixement de Venus”, el pintor no hi va plasmar el naixement de Venus, sinó la continuació del mite, quan la deessa, damunt d’una petxina, va ser empesa a l’illa de Citera per Zèfir, el vent de l’oest, dolçament abraçat a l’Aurora. A terra, la Primavera esperava Venus per oferir-li un mantell.

Edu3.cat

Descobreix els secrets de l’art amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat