Coneixem la cuina grega

L’antiga Grècia és molt coneguda per diferents aspectes: la seva història, la seva àmplia cultura, la seva magnífica arquitectura, la filosofia… Però jo avui, em vull endinsar en un aspecte que potser no és tan popular entre nosaltres: la gastronomia grega.

Per a mi, sempre que viatjo és molt important descobrir tots els aspectes del país, però també la seva cuina, per descobrir nous sabors de la cuina estrangera.

A qui no li agrada menjar? Per mi és tot un plaer! Per això, avui vull parlar sobre la cuina grega i presentar-vos els plats més típics!

A l’antigaGrècia, la gastronomia sempre va tenir una gran importància, fins al punt que en l’ensenyament dels joves, en la qual s’incloïen disciplines com la filosofia, l’astrologia, medicina, etcètera també rebien ensenyaments de cuina! Realment una genial idea, ja que la cuina és necessària per poder sobreviure!

La cuina a l’antiga Grècia estava basada, com en gairebé totes les antigues civilitzacions, en la utilització dels cereals com a aliment del dia a dia, de fet els primers cuiners grecs van ser forners! A partir del blat elaboraven diferents tipus de pans, als que se’ls hi afegia l’oli d’oliva. Per cert, sabeu que l’oli d’oliva tenia més d’una utilitat?: s’utilitzava per menjar, pel embellir el cos, també es feia servir per donar llum, per la conservació d’aliments…

Un dels seus rituals era l’ofrena de pans acabats de fer a la deessa Demèter.

Els grecs utilitzaven habitualment les espècies, per aromatitzar els guisats, sobretot el safrà en sopes de peix i marisc.

La cuina grega va rebre moltes influències procedents d’altres països i civilitzacions, especialment la turca i l’àrab, pel que no era difícil trobar plats i postres similars als que encara avui en dia és habitual veure per aquestes zones.

El peix es cuinava amb orenga i el més consumit era la tonyina, que es conservava amb oli d’oliva però també es menjava mol·luscs, pop i calamars.

Respecte la carn, els grecs menjaven totes les carns que avui coneixem, la que menys consumien era la carn del bou i la que més, el porc, amb el qual es preparaven rostits i els guisats amb d’herbes aromàtiques. En el camp es menjava molt freqüentment carn de caça i peix de riu. A la seva cuina, van introduir el porc, i gràcies això, avui podem gaudir de tot tipus d’embotits.

Els grecs no van deixar de banda les llegums en la seva dieta, però no només per l’ús nutricional, sinó que també Hipòcrates com Discòrdies van aconseguir amb elles curacions sorprenents.

A Grècia la llentia era el més popular dels menjars, de tal manera que es deia que una persona rica no menjava llenties, ja que era un menjar molt barat que es consumia normalment la gent pobra. Es preparava una cocció caldosa que es bevia entre hores, i rep el nom de ptisana, nom que els romans van usar per a qualsevol tipus de bullit de plantes curatives, d’aquí en prové “tisana”.

L’arròs, originari de la Índia, era conegut pels grecs, però a partir d’Alexandre el Gran és quan s’intensifica el seu cultiu, i Pitàgoras li deia la planta dels eunucs, i la recomanava com a tranquil·litzant sexual.

Els grecs també consumien làctics: bevien llet d’ovella o de cabra ja que la de les vaques amb prou feines arribava per alletar els seus vedells. La mantega és coneguda, però també poc emprada. En canvi, aprecien els productes lactis. Se serveix com a dolç una semblança al iogurt, en grec πυριατή. Sobretot, el formatge (τυρός), de cabra o d’ovella, era un aliment bàsic.

En l’època clàssica, les verdures se servien en sopa, bullides o en puré, condimentades amb una mena de vinagreta. Aristòfanes mostra a Hèracles com a gran consumidor de purés (en les seves comèdies, sempre apareix com un golafre impenitent).

La col era la verdura per excel·lència per depurar la sang; tenien, i tenen, la virtut de diluir els greixos pel que es recomanava la seva ingestió en tots els banquets. Sabem que Diògenes es mantenia, simplement, amb col i aigua per arribar a octogenari.

En definitiva, els grecs mantenien una dieta molt rica i variada i amb poques diferencies respecte a nosaltres!

Per saber més sobre la cuina grega, trobeu la vostra recepta de cuina grega antiga o bé adaptada als nostres gustos moderns. Esperem les vostres fotografies, vídeos així com els vostres comentaris de degustació.

Fem un menjar grec? un banquet? una festa?…

Laia Costa

1r Batx. Humanístic

Dues receptes veganes de la cuina grega actual

Bossa, càmera i bitllets d’avió; molt pocs es necessita per començar un viatge.  Des de ben petita he tingut la necessitat de viatjar pel món, de descobrir només cultures i d’aprendre d’elles. Amb el pas del temps, he pogut reconèixer les diferents matèries a les que ens podem adreçar per tal de conèixer en profunditat una nova cultura: podem investigar la seva història, escoltar la seva música, llegir la seva literatura, admirar les seves pintures i, fins i tot, visitar les construccions més memorables. Però des de fa un cert temps, m’he adonat que a través de la gastronomia també podem aprendre moltes coses, doncs, al cap i a la fi som allò que mengem tal com ja ens va dir Heròdot al segle VaC.

Aquest és el motiu per qual m’agradaria compartir amb tots vosaltres dues receptes totalment veganes de la gastronomia actual grega, per tal que ens ajudin a comprendre millor aquesta meravellosa cultura.

El mezzedes més famós: 

Els mezzedes són petits plats o aperitius freds i calents tradicionals de la cuina mediterrània. A Grècia solen servir mezzedes variats en petites tauletes. Un dels mezzedes més popular és l’hummus.

L’hummus, tot i ser un plat que prové d’Orient mitjà ha obtingut una gran popularitat a Grècia. És un plat deliciós i molt fàcil d’elaborar.

chickpea-390706_1920-1024x682

 

Ingredients:

  • 400g de cigrons bullits
  • 3 cullerades de comí mòlt
  • 1 1/2 cullerades de canyella en pols.
  • Aigua
  • 1-2 alls
  • Sal i pebre
  • 1 1/2 cullerades de paprika
  • 3 cullerades de Tahin (pasta de sèsam)
  • Julivert
  • 100 ml d’oli d’oliva
  • El suc d’una llimona.

Preparació:

Heu de col·locar els cigrons juntament amb la resta d’ingredients (tots menys l’aigua) dins la batedora. Bateu tots els ingredients fins que la seva textura sigui similar a la d’un puré. Poc a poc, aneu afegint l’aigua fins que obtingui la consistència desitjada.

Poseu l’hummus dins un bol i acompanyeu-lo amb unes torrades de pa i uns quants vegetals crus.

hummus-812675_640

 

La fassolada:

És un plat tradicional grec a base de verdures i hortalisses; exquisit, nutritiu, saludable i perfecte per a vegans:

Ingredients:

  • 400g de mongetes blanques seques
  • 2 cebes vermelles
  • 2 pastanagues
  • 1 api
  • 1 all
  • Una cullerada de menta seca
  • 2 tomàquets
  • 1 fulla de julivert
  • 1 tassa d’oli d’oliva
  • Sal i pebre
  • Espècies al gust del comensal (orenga,alfàbrega, farigola…)

Preparació:

  1. 24h abans de començar a cuinar la nostra fassolada hem de deixar reposar les mongetes blanques en aigua freda per tal que siguin més fàcils de bullir.
  2. Quan ja hagin passat 24h les bullirem durant 40 minuts en una olla amb aigua.
  3. Metre les mongetes estan al foc, tallarem a rodanxes les pastanagues i les cebes i tallarem en trossos molt petits l’all, el tomàquet i l’api.
  4. Quan les mongetes ja estan ben bullides, les escorrerem i les introduirem, juntament amb les verdures i les hortalisses tallades, en una altra olla.
  5. El següent pas és afegir la fulla de julivert, la sal, la pebre i totes les altres espècies que ajudaran a potenciar el sabor del plat.
  6. Més tard afegirem l’aigua i l’oli i deixarem que cogui a poca temperatura durant una hora. Mentre bull, haurem d’anar afegint una mica d’aigua, per tal que els ingredients no s’enganxin a l’olla i es cremin.
  7. Passada l’hora de cocció, ja podem servir la nostra fassolada.
  8. Fasolada038

Aquestes dues receptes s’haguessin pogut cuinar a l’antiga Grècia? Us atreviu vosaltres a fer aquests plats i a enviar-nos les vostres fotografies? vídeos d’elaboració? Quines altres receptes de la gastronomia grega són compatibles amb el veganisme? Recordeu que en el segle IV aC el poeta còmic Antífanes va anomenar els grecs “uns menjaires de fulles”.

Sandra Mendoza
Grec 1r de Batxillerat