Per practicar el que heu après sobre ceràmica grega en el tema Economia i treball, ve’t aquí un nou recull d’imatges que vull que comenteu des de tots els punts de vista, tant sobre el vas en si com sobre la decoració i les dades identificatives: personatges, abillament, vida quotidiana… D’uns en podreu dir més coses, d’altres menys, però les il·lustracions són prou clares per poder identificar-los. Algunes d’elles són pròpies i d’altres provenen de Wikimedia, per tant són de llicència lliure.
TERESA
Γειὰ σας!
1.En aquesta imatge podem observar-hi un escifos, degut a la seva forma arrodonida però amb una obertura més ampla a la part superior i unes nanses curtes. En aquest s’hi representa una escena del camp, ja que hi podem veure un animal que sembla ser un conill, envoltat per la part superior de l’escifos per plantes. Aquestes tenen l’aparença de ser gotims de raïm. Per tant, és probable que representi una escena al camp on hi trobem un conill voltant per les vinyes. De fet, el conreu de la vinya, com el de cereals, oliveres i figueres era molt popular a Grècia.
2.En aquesta imatge podem veure o bé un estamne amb el coll més allargat o bé una hídria amb només dues nanses, sense la que es troba al mig. S’hi troba representada l’escena de la partida d’un guerrer. Hi podem destacar un cavall i sis homes situats horitzontalmen, d’aquests sis, un està davant del cavall i un altre és el genet del cavall i porta a la mà dreta una llança (δόρυ, δόρατος). Els homes sembla que vagin vestits amb un himàcion i la majoria porten barba i el cabell llarg recollit amb una cua baixa. El que està sobre el cavall, el guerrer, podria ser que portes una clàmide, curta, ja que es la vestimenta que portaven els soldats, però no s’aprecia gaire bé. Per últim, podem destacar una mena d’ocell que es troba a la part inferior de la representació, sota el cavall.
3.En aquesta tercera imatge hi trobem un autèntic lècitos, amb la seva forma allargada i petita i una ampla obertura superior. Tot i això, el que tenim a la imatge té la base més ampla. Hi podem vagament observar una dona amb Eros i la seva mare, deessa Afrodita. Afrodita (Ἀφροδίτη), en llatí Venus, filla de Zeus, és la dea de l’amor i la bellesa femenines, i té com atributs la petxina, el colom i la poma.
De les figures que s’hi representen, la que millor es veu és la dona del centre. Aquesta du una cabellera fosca i rinxolada sense recollir i va vestida amb un peple. No sabria dir si és la dona o Afrodita. També podem diferènciar una mena d’ales, que podrien ser Eros o el colom que representa Afrodita com a atribut. Finalment, observem dues figures més, una sentada davant de la dona dels cabells foscos i una d’empeus darrere. Aquesta última duu un objecte rectangular a la mà.
4.Aquí hi podem observar un enòcoe. Tot i ser un enòcoe, té el coll i la base més estrets. La nansa, però, és igual, tot i que aquesta presenta una decoració com de serp. El vas en si, tot i semblar formes abstractes, si ens hi fixem podem observar com s’hi distingeixen el que semblen caps de serp, de tres en tres, sortint com d’una mena de forma triangular. Potser es tractaria d’algun monstre mitològic.
5.En aquesta hi trobem una petita capsa amb la base i la part superior més amples i una tapa. Per tant, ens trobem una píxide. En aquesta peça de tocador hi podem observar una escena d’una processó nupcial. Hi podem veure dues persones, home i dona que deuen ser els nuvis, muntats sobre un petit carro. Reconeixem la dona ja que duu una diadema i el cap tapat amb un vel blanc. L’home, que està al costat, va vestit amb o bé una exòmide o bé una clàmide, ja que se li pot veure una espatlla descoberta, una diadema i va descalç. També porta com una mena de bastó a la mà, que podria ser un flagell. El carro on van muntats va lligat a més de dos cavalls que tiren d’ell, i d’entre ells hi trobem una tercera persona. Aquesta porta una mena de barret al cap i un gran objecte a les mans, que sembla un instrument. Als casaments de l’antiga Grècia, el marit tenia 30 anys i la muller 15. Al ser una processó nupcial, ara la jove núvia anirà a viure a casa del nuvi.
6.En aquesta imatge hi podem identificar un càntar, ja que està caracteritzat per el seu peu estret i allargat i la base ampla, a més de les seves prominents nanses. En quant a la imatge que hi veiem representada, podem dir que és una mena de simposi. Podem observar un home barbut recolzat en un llit. Té una copa de vi a la mà esquerra i a la mà dreta té un altre objecte triangular. Al fons hi veiem una dona amb els cabells recollits i amb un mocador que ajuda a recollir-los. La vestimenta no s’aprecia gaire bé, però probablement vagi vestida amb un quitó. Aquesta dona segurament sigui una esclava, ja que porta una plata a la mà amb menjar per donar a l’home. També, a la part davantera inferior de la representació hi trobem una tauleta que segurament sigui per posar el menjar. D’aquesta manera també ens podem fixar en la decoració dels llençols, que representen un animal. En els simposis normalment hi havia ballarines i s’hi bebia molt, per això té la copa de vi. Com que també s’hi menjava molt, al final vomitaven. Per això i per recollir el menjar que queia al terra, hi havia gossos.
7.En aquesta imatge hi trobem una cílix una mica menys aplanada del que seria normal. S’hi representa un hoplita, que era un ciutadà soldat grec, caminant. Hi podem veure poca cosa més tret dels dibuixos del fons que potser són fulles que representen la natura o el bosc. També hi ha una taca en forma de pany, al costat de l’hoplita, però no sé ben bé que podría ser, potser una eina o una arma.
Tα λέμε!
Marina, realment són uns comentaris iconogràfics fantàstics, sobretot perquè ha part d’ampliació és molt completa i adient, tot aprofitant del que has après en els diferents temes del curs. L’ús del grec, tant antic com modern, ho enriqueix. No obstant, pel que fa a la informació concreta, estigues atenta a la correcció de divendres, que caldrà corregir algunes coses, 1 i 7, per exemple, no estan ben identificades. En la 2 has de pensar que, si volen fotografiar la il·lustració d’una hídria, no podem veure la nansa vertical, perquè està a la banda oposada.
1.
És una escifos, s’usava com vaso per beure vi ja que a l’imatge s’aprecia una llebre i plantes de raïm.
2.
És una estamne, s’usava per guardar líquids o cereals. A l’imatge podem obvservar la partida d’un guerrer cap a la guerra. El guerrer está sobre el cavall, suposo que els homes que l’envolten són esclaus o militars de menors càrrecs, i l’home que esta enfront pot ser un sacerdot.
3.
És una lècitos, s’usava per guardar els perfums, aquest tipus de ceràmica es trobava normalment al gineceu. A l’imatge podem veure a una dona seguda i Afrodita i Eros.
4.
És un enòcoe una mica diferent, s’usava per servir els líquids. En l’imatge es pot observar a caribdis, un mosntre marin que apareix en l’Odissea al cant XII, obra escrita per Homer, i en l’episodi 2 de l’Eneida, escrita per Virgili.
5.
És un píxide, s’usava per guardar joies i maquillatge. L’escena representa una processió nupcial, la dona, que está en el carro, es dirigeix a casa del seu mart.
6.
És un càntar, s’usava per beure. L’imatge representa un home que está assegut en un triclini i una dona li porta menjar.
7.
És un cílix, s’usava per beure. A l’imatge es pot observar a un hoplita, un soldat i ciutadà de la antiga Grècia, era un soldat d’infanteri pesants, sembla que a una mà porta un escut i a l’altre una espasa i als seus costats hi ha algunes plantes.
Són uns comentaris molt incomplets Paula T. i l’1, 2 i 7 no són correctes.
1.
El vas que tenim a continuació és una cratera acampanada i a l’antiga grècia es feia servir per barrejar l’aigua i el vi. A sobre d’aquesta peça de ceràmica, tenim dibuixat o impregnat el dibuix d’un conill que està corrent entre mig del bosc, però veiem que el conill està corrent recte, però tot el fons està capgirat però es pot percebre que està corrent pel bosc. Buscant menjar o simplement fugint d’algun depredador que se’l vol menjar. El dibuix està fet per un seguit de sanefes que amb això aconseguim veure el bosc i els matolls on el conill corre.
2.
És un estamne, recipient que a l’antiga grècia es feia servir per guardar aigua amb grans quantitats, depèn del volum que mostressin. La peça mostra la partida d’un guerrer segurament cap a la guerra amb el seu cavall i la seva llança a la mà dreta i amb l’altre mà sosté al cavall. Els seus companys van radera caminant acompanyant-lo. Tots van vestitis amb un himàcion llarg fins als peus, amb el cap descobert i amb el cabell llarg i les sandàlies. Aquest dibuix a dalt té com una mena de sanefa que son cavalls del reves que queda bonic.
3.
Aquest recipient a l’antiga grècia li deien lècitos, que els grecs el feien servir perquè les dones guardessin els seus perfums per perfumar-se en ocasions especials. La decoració del gerro presenta una dona amb eros i afrodita. Veiem que la peça de ceràmica és molt vella perquè hi ha certes dificultats per veure clarament el dibuix que ens exposa. Podem percebre que la dona que està dreta porta un peple posat amb la melena suelta i fent alguna cosa amb les mans. Veiem que la dona que està assentada rebent la companyia d’Eros i d’Afrodita va molt arreglada i va amb sandàlies.
4.
La peça que veiem a continuació és una representació de l’enòcoe que a l’antiga grècia servia per servir aigua per als convidats que tinguessis a casa o simplement per la família. En el dibuix podem percebre unes serps que surten d’algun lloc i que tenen tres caps i agiliten molt el coll per arribar a tot arreu. També podem veure dibuixos varis que poden representar les herbes o els boscos per on es mouen les serps. Al coll del recipient veiem que hi ha un seguit de sanefes que moren al final de la nansa que pot representar també una serp una mica peculiar. Al cul del recipient podem veure com una ciutat vista de perfil amb una mica d’altura amb flors i cors. Encara que també pot representar uns guerrers lluitant.
5.
El recipient que tenim davant és un píxide que a l’antiga grècia servia per guardar les joies que tenien les dones a casa seva i les lluïen quan volien. L’escena representa un processó nupcial que era que dos persones es casaven i li feien aquest ritual. Podem veure com dos persones son carregats sobre un petit carro empés per tres cavalls ajudats per una dona que els hi dona amb el fuet perque els cavalls vagin cap a endevant. La dona porta posat un quitó i com a suplement porta un himàcion estes pel cap. L’home porta exòmide i una trossa alta al cap, per fer bonic. Els cavalls van ven guarnits per el dia de noses entre l’home i la dona.
6.
Aquesta peça es denomina càntar que era un tipus de peça de ceràmica de l’antiga grècia que servia per beure aigua. En el disseny podem contemplar la simposi d’un home que està estirat al marbre i una dona li està donant de menjar a la boca. L’home està alçant com un banya de vi i està bevent vi amb la seva barba llarga i el seu cabell llarg arrepenjat al marbe. En canvi la dona està dempeus amb una safata plena de menjar per donar-li a l’home va amb el cabell recollit amb una trossa alta, perquè el cabell no li molesti a la cara. A dalt i a baix del recipient veiem una sanefa que dona la volta al càntar, a dalt hi ha un disseny i a baix un altre de diferent.
7.
La peça que tenim a davant a l’antiga grècia l’anomenaven escifos que servia per beure qualsevol substància líquida que normalment era aigua. Podem observar un hoplita caminant amb molt poca roba entre el bosc perquè hi han petits matolls avall seu. A les mans porta com una mena de llança per caçar i després poder alimentar-se. Va amb un casc de guerrer i de roba podem veure que va quasi nu. Hi ha sanefes o tires de color negre a dalt i a baix del dibuix. Podem veure que el recipient està trencat per les esquerdes qua hi ha al dibuix, també ho podem veure pel color de la decadència.
Χαίρε!
1- Escifos: vasos per beure, suposem que és per beure vi perquè podem observar a una llebre envoltada de fulles de la vinya.
2- Estamne: s’utilitzava per guardar líquids o cereals. La ceràmica mostra la partida d’un guerrer pujat sobre un cavall que es dirigeix cap a la guerra. Crec que l’home que encapçala la imatge és un sacerdot que li està donant la benedicció dels déus.
3- Lècitos: s’utilitzava per guardar perfums. Normalment es trobava al gineceu, ja que era una eina que utilitzaven les dones i el gineceu era el lloc on s’arreglaven. En la imatge podem observar a una dona asseguda, altra que està dempeus i sembla ser la dea Afrodita, ja que porta els cabells solts i té un aire d’elegància. Més al fons hi ha altra dona que sembla ser la serva perquè porta a la mà subjecta algun tipus de capsa mentre “Afrodita” ajuda a la dona a arreglar-se. Sobre la dona asseguda, podem veure com un tipus d’ala, que ens recorda a Eros, fill d’Afrodita.
4- Enòcoe: s’utilitzava per servir líquids. En la peça podem distingir al monstre Caribdis, fill de Posidó i Gea. Aquest monstre apareix al cant XVII de l’Odissea, una de les obres més popular obra d’Homer juntament amb la Ilíada, més tard Virgili recrea l’escena a l’episodi dos de l’Eneida. Sovint se’l representa amb Escil·la, perquè els mariners per evitar a Caribdis passaven massa prop d’Escil·la i viceversa. L’expressió «entre Escil·la i Caribdis» ha arribat a significar estar entre dos perills de manera que allunyar-se d’un fa que caigui en l’altre.
5- Píxide: capseta on es guardaven les joies i els cosmètics. L’escena representa una processó nupcial: podem veure a la núvia en un carro que surt de casa del seu pare per arribar a casa del seu marit.
6- Càntar: eren vasos per beure. Podem observar a un home estès sobre un triclini mentre una dona li porta menjar. Pensava que es podria tractar d’un simposi, però la manca de persones i els gossos hem diuen que no és així.
7- Cílix: eren vasos per beure. Podem identificar a un hoplita, ciutadà i soldat de l’exèrcit grec armat amb armes pesants, caminat. Sembla porta una mena d’escut i una espasa. Potser l’home està entrenant a la natura, perquè al costat es poden veure unes fulles.
Αντίο.
En general són comentaris correctes, Guanna, tot que hauràs de repassar l’1, 2 i 7. Tot i això, hauries d’haver aprofundit més en analitzar el context i el contingut de la il·lustració.
Χαίρετε!
1.Cratera acampanada.
Trobada a la ciutat de Gnathia, situada a Apúlia. Data de l’any 33 aC Aquesta cratera es conserva al British Museum, a Londres. Diem que és una cratera acampanada perquè té una forma més ample que les altres dues, que són de volutes o de calze. Té dues nanses als costats, que servien per transportar millor la cratera. No obstant això, veiem que una nansa s’ha fet malbé, possiblement amb el pas dels anys. Les crateres servien per barrejar l’aigua amb el vi. Barrejaven el vi amb l’aigua per disminuir l’alcohol que hi havia i per reduir el seu sabor, que podia ser massa potent. Observem que hi ha com un bosc dibuixat i que també apareix un animal, segurament corrent pel bosc. Per tant, es representa una escena de la natura. Aquesta cratera està decorada i podem deduir que pertany a una família de classe alta, ja que són els que es podien permetre pagar-se una cratera amb pintures de qualitat.
2.Estamne grec.
Diem que és ceràmica àtica perquè va trobar-se a la regió de l’Àtica. L’Àtica era una regió de forma triangular que es trobava a la Grècia Central. Està al Museu del Louvre, a París. L’estamne servia per emmagatzemar líquids, ja que es mantenien més freds, cosa que ajudava a conservar-se millor. Té dues nanses al costat que encara es conserven i que servien per fer més còmode l’acció d’abocar l’aigua i/o transportar-la.
El dibuix mostra la partida d’un guerrer. Suposo que el dibuix té relació amb la peça perquè quan els guerrers viatjaven s’emportaven aigua o vi i, per aquest motiu, necessitaven recipients per transportar líquids, ja que podia passar molt de temps fins que tornessin a agafar aigua.
3.Lècitos grec.
Conservat al Museu del Louvre, París, i està datat de l’any 410 - 400 aC. El lècitos era una peça de tocador i era un petit flascó que contenia perfum. Com sabem, les dones tenien molta cura del seu aspecte físic i passaven hores i hores al davant d’un mirall per tal d’estar guapes. Segons Llucià, les dones tenien un aspecte horrorós i per això s’havien de maquillar. A més, deia que les dones només servien per gastar els diners dels seus marits en perfums, tints i maquillatge.
Surten dibuixats les divinitats d’Eros i Afrodita. Eros, fill d’Afrodita, representa l’atracció sexual i Afrodita, filla de Zeus, la bellesa femenina. Que surtin aquestes dues divinitats està relacionat amb la utilitat de la peça de ceràmica, que utilitzaven les dones per estar més atractives i guapes per als seus marits. Les dones gregues no treballaven i consideraven que aquell era el seu ofici.
4.Enòcoe que data del segle XV aC, és a dir, que és ceràmica minoica. Està conservat al Musée d’archéologie méditerranéene de la vieille charité, a Marsella, França. L’enòcoe servia per transportar líquids d’un lloc a l’altre, possiblement perquè no hi havia aigua corrent i havien d’anar a agafar-la a
les fonts. Tenia una nansa, també decorada, que feia més còmode l’acció d’abocar l’aigua i transportar-la. L’escena que surt representada sembla de la natura, com plantes i flors, tot i que no es veu molt bé. L’enòcoe té el coll i la punta estrets, però és molt més ample pel mig, fent que es pugui portar més aigua.
5.Píxide grega.
Està datat entre els anys 440 - 430 aC i està catalogat com ceràmica àtica, ja que, com he explicat abans, les peces que es denominen així van ser trobades a la regió de l’Àtica. Era una peça de tocador, concretament servia per guardar joies i cosmètics. L’escena representada és una processó nupcial. Les dones gregues no podien estar presents a totes les festes de la ciutat, només en alguns rituals. En l’àmbit privat, podien participar en els rituals de matrimoni. Veiem com uns cavalls porten el carro amb els nuvis i la figura de l’esquerra és la núvia, ja que porta un vel al cap. Suposem que aquesta escena té relació amb la vida de les dones, que eren les encarregades d’utilitzar aquesta píxide, ja que el matrimoni era un esdeveniment molt important per a elles i on, a més, podien participar ajudant
a les joves que es casaven.
6.Càntar grec que es troba en el Museu Arqueològic d’Atenes, antiga capital de la regió d’Àtica. És ceràmica àtica i servien per beure, eren com unes copes. Tenien unes nanses molt grans i llargues que servien per agafar la copa. Mantenien fred els líquids que contenien i això era millor a l’hora de beure,
sobretot quan feia calor. Al cantar podien beure aigua o vi. Al dibuix podem veure un home estirat que està menjant i al seu costat apareix un servent, que porta una safata amb menjar. Possiblement aquesta és una escena d’un simposi, que era després de sopar i on els convidats, només homes, menjaven sense beure. En aquests simposis es parlava de política o de filosofia i hi havia ballarines o acròbates.
7.Escifos.
Ceràmica àtica trobada a Agrigent, Sicília i que data d’entre els anys 490 - 480 aC. Peça que servia per beure també, és com el càntar, però amb una forma més ampla i circular. Les nanses són més curtes, però més amples. Les nanses servien també per agafar amb més comoditat la peça. El dibuix mostra a un hoplita caminant. Els hoplites eren ciutadans que servien com a soldats i que es pagaven ells mateixos el seu armament. Els escifos que estaven decorats eren més cars i, per això, podem deduir que aquest escifos era d’algú que tenia diners.
Αντίο!
En general, és molt correcte i veig que has fet recerca dels conceptes que no coneixies. A classe, però, esmentaré alguns detalls que no són correctes, com l’ús de l’enòcoe.
1. En aquesta imatge trobem un escifos. Pel que fa a l’il·lustrat de la gerra trobem una llebre saltant. Pel que fa al seu entorn podríem deduir que està com en una mena de bosc i al seu voltant podríem veure llorers. Està envoltat de natura. Pel que fa a l’escifos servia per beure.
2. En aquesta imatge trobem una hídria. Pel que fa a l’il·lustrat la peça mostra la partida d’un guerrer. Podem observar la figura d’un animal que podem veure perfectament que és un cavall. Pel que fa a l’hídria serveix per portar aigua.
3. En aquesta imatge trobem un lècitos. Pel que fa a l’il·lustrat tot i que no s’observa prou bé, la decoració presenta una dona amb Eros i Afrodita. Servia per guardar joies i cosmètics i per emmagatzemar oli perfumat destinat a la cura del cos.4. En aquesta imatge trobem una hídria. Pel que fa a l’il·lustrat trobem una decoració marina. En el centre de l’hídria, podem observar com els tentacles d’un pop. També podríem pensar que s’hi observen unes algues marines. Pel que fa a l’hídria, servia per portar aigua.
5. En aquesta imatge trobem una píxide. Pel que fa a l’il·lustrat l’escena representa una processó nupcial. Pel que fa a la vestimenta de les dones podem observar que totes porten quitó; que era una túnica de lli que tenia mànigues i estava cosida pels costats. També podem observar una sèrie de cavalls en un carro. Pel que fa a la píxide, servia per guardar joies i cosmètics i tenien forma de capseta.
6. En aquesta imatge trobem un càntar. Pel que fa a l’il·lustrat observem un triclini i una dona que pel que fa, és la serventa servint-li algú al seu amo podríem dir i un home estirat en el triclini que potser és un patrici que li està donant alguna cosa a la seva serventa. Pel que fa al càntar servia per beure.
7. En aquesta imatge trobem una cílix. Pel que fa a l’il·lustrat tenim un hoplita caminant. Pel que fa a la cílix servia per beure a beure vi, amb un cos relativament poc profund i ample, aixecat sobre un peu i amb dues nanses disposades simètricament.
Falta el 4 i cal corregir 1 i 7. A més, cal interpretar i contextualitzar, a part de descriure.
En la primera imatge trobem una peça de ceràmica anomenada escifos, normalment aquesta peça servia per beure. Hi ha una sèrie de sanefes i al mig una llebre que descriuen un tandar de llebre i vinya en un paisatge natural i dos llorers al costat. És de tipus de Gnathia d’Apúlia del segle 33 aC i el podem trobar al British Museum a Londres.
En la segona imatge trobem una peça de ceràmica anomenada hídria, normalment aquesta peça servia per portar aigua. Pel que fa a la il·lustració podem observar la partida d’un guerrer muntat a cavall. És de tipus de ceràmica àtica del segle 570-560 aC i el podem trobar al Musée du Louvre a París.
En la tercera imatge trobem una peça de ceràmica anomenada lècitos, normalment aquesta peça servia per guardar joies i cosmètics o emmagatzemar oli perfumat destinat a la cura del cos. Pel que fa a l’il·lustració, no s’aprecia molt bé que és el que representa però presenta una dona amb Eros i Afrodita. És de tipus de ceràmica àtica del segle 410-400 aC i el podem trobar al Musée du Louvre a París.
En la quarta imatge trobem una peça de ceràmica anomenada hídria, normalment aquesta peça servia per portar aigua. Pel que fa a la il·lustració podem observar una sèrie de sanefes i dibuixos que formen una decoració marina. És de tipus de ceràmica minoica del segle XV aC i el podem trobar al Musée d’archéologie méditerranénne de la vieille charité a Marsella.
En la quinta imatge trobem una peça de ceràmica anomenada píxide, normalment aquesta peça servia per guardar joies i cosmètics i eren com capcetes. Pel que fa a la il·lustració podem observar una dona coberta amb un vel en un carro arrossegat per mules i dues dones que segurament eres les seves amigues que l’acompanyen amb torxes, a peu i cantant l’himeneu o cant de noces, representen l’escena d’una processó nupcial. Es de tipus de ceràmica àtica del 440-430 aC i el podem trobar al British Museum a Londres.
En la sexta imatge trobem una peça de ceràmica anomenada càntar, normalment aquesta peça servia per beure. Pel que fa a la il·lustració podem observar un home patrici reclinat sobre el llit i una serventa oferint-li menjar, representa una escena d’un simposi. És de tipus de ceràmica àtica i el podem trobar al museu arqueològic d’Atenes.
En la sèptima i última imatge trobem una peça de ceràmica anomenada cílix, normalment aquesta peça servia per beure. Pel que fa a la il·lustració trobem un home soldat i representa un hoplita caminant. És de tipus de ceràmica àtica del 490-480 aC i la podem trobar a Agrigent a Sicília
Cal que repassis l’1, 4 i 7, Clàudia, però a més trobo a faltar la part de contextualització i ampliiació del comentari.