Observeu les imatges, descriviu-les, deduïu-ne el significat i amplieu el que calgui. En definitiva, feu-ne un bon comentari!
I com a comiat d’aquest tema, deixeu-me que us regali un poema d’Agatias l’Escolàstic, un home que va donar veu a la dona grega, tot il·lustrant el seu paper a la Grècia antiga; res a veure amb Llucià… I és que no oblidem que a voltes una paraula val més que mil imatges…
Els nois no tenen la mateixa dissort que a nosaltres
febles noies, ens ha tocat.
Ells tenen companys, amb els quals
bescanvien les penes amb mots confiats,
es lliuren a jocs que els conforten i enmig dels carrers
passegen mirant virolades pintures;
nosaltres, en canvi, ni el dret no tenim de veure la llum,
ans a casa amagades ens consumim en tristes cabòries.
ANGLADA, M. À. Les germanes de Safo. 1983 (pàg. 130)
Que us vagi de gust!!!
TERESA
Γειὰ σας
1-En aquesta imatge hi podem veure a la deessa Atena (Ἀθηνᾶ). L’identifiquem gràcies al casc i a la llança, que formen part dels seus atributs. A més, tot i que ens podríem confondre amb Ares, si ens fixem en la part del pit, veurem que és una dona. El seu abillament està format per un peple, què és una peça femenina, ja que podem observar que no té mànigues i està obert pels laterals i un casc. Als peus no duu cap sandàlia, és a dir, va descalça.
2-En aquesta il·lustració d’un vas hi podem observar dos homes, un més gran que l’altre. El més gran potser és el que acompanya el nen petit al gimnàs. Podem saber això ja que ambdòs persones van nues, i quan els grecs anaven a exercitar-se no duien roba posada (excepte de l’himacion). També podem intuir que l’hi està ensenyant a fer alguna activitat, ja que els dos fan el mateix. Per últim, veiem que l’home gran porta un recipient i un pal a les mans. Aquest pot ser que serveixin per netejar-se després de l’esport, ja que és purificaven la pell amb sorra i un pal (com si fos un peeling).
3-En aquesta estela funeraria hi podem observar el que sembla una nena petita amb uns coloms a les mans. Podria ser que fossin dels ocells que tenien a les cases i als jardins. La nena va vestida amb un peple ja que també podem veure que no té mànigues i té els costats oberts. En quant als peus, no queda clar si va descalça o no. Ens fa dubtar el fet de que no porti cap cinta als peus però que s’hi vegi una mena de plataforma o de sola sota dels peus. Els cabells els porta recollits en un pentinat de mitja melena, i té els cabells arrissats. Cal destacar que aquesta estela està molt ben conservada, ja que el gravat es veu en perfectes condicions.
4-Aquí hi podem veure dues noies, una més gran que l’altre. Potser són mare i filla. Aquesta peça forma part d’un monument funerari, per tant, podria ser que fossin part de la família. La nena petita, a l’esquerra de la imatge, va vestida amb un quitó , ja que té mànigues (tot i que a primera vista sembla un peple amb mànigues). Porta el cabell molt ben recollit, de manera que el té sencer recollit. Està mirant la dona més gran com si li estigués explicant algo, sembla que mantenen una conversa. La dona més gran o la mare, va vestida amb un quitó o un peple. No s’observa gaire bé ja que a sobre porta un himàcion. Aquesta també porta el cabell recollit, però en un pentinat diferent. Els peus no es veuen gaire bé, per tant no se sap quin calçat portaven. Finalment, cal dir que el conjunt de la figura mostra una escena on sembla que s’estigui mantenint una conversa. Cal dir, també, que els braços no s’han pogut conservar gaire bé. Potser si s’haguéssin conservat, podriem veure joguines a les mans de la nena, com una nina, que podien ser de fusta, os i draps.
5-En aquesta imatge s’hi pot veure una escena d’un simposi. Hi podem veure dos homes, un estirat i l’altre d’empeus. L’home estirat està sostenint un plat (ja que als simposis el que s’hi feia era menjar) i està tapat de cintura cap avall amb una espècie de manta. Aquest home, a diferència de l’altre, té barba i porta una cinta al cap, que es subjecta amb la mà dreta. L’home que està d’empeus també té una diadema al cap. Està tocant un instrument de vent, semblant a una flauta, però aquesta és doble. Segurament és un esclau, i va vestit amb una exòmide, ja que deixa l’espatlla oberta i, a més, és la roba que portaven els esclaus (els artesans i els soldats també en feien ús). Ens podem fixar que l’esclau fa descalç, però que l’home estirat té les sabates, que són com una mena de botes, sota del llit. A l’esquerra al fons s’hi veu un bastó i un objecte que no acabo d’identificar que és.
6-Aquesta escena representa una escena matrimonial. Hi podem veure tres noies, d’entre les quals hi trobem la núvia. Segurament la que està sentada en una cadira amb un ocell a la mà, és la núvia, i les altres dos són familiars o gent de confiança que l’estan ajudant a arreglar-se pel casament. La noia deu tenir uns quinze anys, ja que les dones es casaven amb aquesta edat i els homes amb uns treta. Deuen estar en una habitació, i d’aquesta en podem destacar al fons a la dreta una porta i una mica cap a l’esquerra una columna que a primera vista sembla d’estil Jònic.
7-Aquesta figura, que no s’aprecia clarament si és Vulcà o Ulisses, va vestida amb una exòmide, ja que li deixa una espatlla descoberta, i va descalç. El fet de que porti una exòmide ens fa dubtar ja que Vulcà era, en certa manera, un artesà (déu de la forja) i Ulisses era un soldat. Té els cabells arrissats i porta barba, i al cap sembla que porti un barret, però no es veu gaire bé.
8-En aquesta imatge ens trobem amb un lècitos, que de la manera que està feta la fotografia no se li veu la nansa. Per tant, al ser un lècitos, és una peça de tocador i és petit. Serveix per emmagatzemar els perfums. El dibuix que s’hi representa és el déu Hermes (Ἑρμῆς) vestit amb una exòmide, ja que té una espatlla descoberta. Podem identificar que és el déu del comerç i de la missatgeria ja que porta una sandàlies alades als peus i el caduceu (el bastó, símbol del comerç) a les mans. Porta els cabells deslligats i arrissats i un barret, però estranyament no porta el casc alat que tant el caracteritza.
És un molt bon comentari, Marina, i veig que t’has documentat sobre les peces concretes. I has afegit moltes coses dels temes treballats, com les dades dels déus o els noms grecs de les peces de vestir, la identificació del lècitos.. Però hi trobo a faltar algun detall important, com a l’escena del simposi, on el participant té un cílix a la mà i tu dius un plat, o quan surt el tema dels animals domèstics i no dius res del que se’n diu en el tema de Vida quotidiana.
-Aquesta divinitat s’anomena Ἀθηνᾶ, és la deessa de la saviesa, la guerra, les arts i els oficis. Els seus atributs són l’òliba, l’olivera i l’ègida. Podem observar que porta posat un peple i un casc. A la mà porta una llança i s’arrecolza contemplant una làpida. Aquesta obra s’anomena Atena pensativa i la podem trobar al museu de l’Acròpolis a Atenes.
-En la segona imatge trobem un detall d’un vas dels volts del 480 aC de Shelly White and Leon Levy Collection i la podem trobar a Nova York. Podem observar dos homes que probablement estaven fent esport ja que van nus i un porta per sobre un himàcion i a la mà un escifos.
-En la tercera imatge trobem una estela funerària d’una nena que s’acomiada dels seus coloms que podria representar l’acomiadament de l’ànima. Porta posat un peple i va pentinada amb una trossa baixa. La podem trobar al Museu metropolità d’art a Nova York.
-En la quarta imatge trobem dues figures femenines que formen part d’un monument funerari. Les dues porten posat un quitó i el cabell recollit, una amb una diadema i l’altre amb una trossa alta. És àtica del 320 aC i la podem trobar al Museu metropolità d’art a Nova York.
-En la quinta imatge trobem una representació d’una simposi. Un home reclinat sobre el llit i un esclau tocant música. L’esclau porta posat una clàmide i l’altre nu amb un himàcion. Es troba a staatliche antikensammlungen a Munic.
-En la sexta imatge representa una escena de preparatius de noces. Hi han tres dones que porten posat un peple i porten els cabells recollits amb una trossa alta. És del segle VI aC i el podem trobar al Museu Nacional d’Atenes.
-En la setena imatge no se sap ben bé si es Ulisses o Vulcà. Ulisses era un heroi i rei d’Ítaca. Vulcà, en grec Ἥφαιστος el déu del foc i els metalls, els seus atributs són el martell, les tenalles i l’enclusa. En aquesta estatueta l’home representat porta una clàmide i un barret. És de tipus d’art romà del segle I-II.
-En la vuitena imatge trobem un lècitos i de decoració té representat a Ἑρμῆς, és el déu del comerç la missatgeria i l’eloqüència.Els seus atributs són les sandàlies, el barret alat i el caduceu. Porta posat una clàmide, sandàlies i un casc alat. És de tipus àtica del 480-470 aC i és atribuïda al pintor Titó.
És un comentari correcte, però hi ha errades en les peces de vestir, per exemple, no tens clar què una clàmide. I a més està poc elaborat, no afegeixes gaire informació sobre els temes tractats.
1. Atena, en grec antic Ἁθηνᾶ. Atena, és la deessa de la saviesa i de l’artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra. L’animal que la simbolitza és l’òliba i la seva planta, l’olivera. Els atributs són: Porta un peple (πέπλος) àtic (capa de l’antiguitat clàssica, més llarga que la capa curta) i un casc corinti. Té recolzat el cap a la llança. Sembla que contempla una làpida davant seu. Mostra una Atena pensativa. I es troba al Museu de l’Acròpolis, Atenes.
2. Interior d’una cílix. Trobem a un home amb una escifos semblar ser a la mà i amb una perspectiva més propera i al costat un altre home sembla que imitant-lo. L’home més “gran”, porta un himàcion (ἱμάτιον). A l’altra mà, sembla portar un bastó i s’està recolzant. Podríem intuir fins i tot que estan fent exercici, ja que, anaven sense roba per fer exercici. Podem trobar-la a Nova York i és un detall d’un vas dels volts del 480 aC.
3. En aquesta imatge, observem una escultura d’una nena petita. A les mans sembla que porta un colom i podem trobar un altre arrepenjat al seu peple (πέπλος).
Podem arribar a pensar que ha mort algú i per tant aquesta nena s’està com acomiadant d’aquella ànima mitjançant aquests coloms.
Es troba al Museu Metropolità d’Art de Nova York.
4. Aquí, trobem dues figures femenines que formen part d’un monument funerari. Podem deduir que són mare i filla. Les dues porten el cabell recollit i van molt ben pentinades. Pel que fa a la vestimenta, porten un quitó (χιτών). La mare pel que sembla ser està gesticulant, i per aquest fet en concret, podríem pensar que estan vives. Es troba al Museu Metropolità d’Art de Nova York.
5. Interior d’una cílix. Trobem a dos homes. L’home està estirant amb una cílix a la mà i sembla ser i està escoltant la música que li està recitant el seu esclau amb una flauta. Els dos personatges van descalços. L’home porta una clàmide (χλαμύς) i sembla que una diadema al cap. L’home estirat porta un himàcion (ἱμάτιον). Per acabar, podríem dir que és l’escena d’un simposi. Es troba a Staatliche Antikensammlungen Munic.
6. Aquesta escena sembla ser el preparatiu de noces. Podem observar a tres dones. Una sembla ser la que es casarà. L’altre l’ajuda a preparar-se passant-li els ornaments a la dona que trobem asseguda. Aquesta, sembla tenir un colom a la mà. La tercera dona, que està com més allunyada, sembla estar observant l’escena. Pel que fa a la vestimenta, les tres dones porten un peple (πέπλος). Es troba al Museu Nacional d’Atenes.
7. En aquesta estàtua de bronze, trobem un personatge que no se sap ben bé si és Ulisses o Vulcà. Els atributs de Vulcà són: el martell, les tenalles i l’enclusa. Pel que fa als conceptes, és el déu del foc i dels metalls. Pel que fa a Ulisses, és un heroi en comptes d’un Déu, més concretament d’Ítaca. Pel que fa a la seva vestimenta, porta una clàmide (χλαμύς) i un barret. En una de les mans, sembla que s’està assenyalant a ell mateix. Pel que fa a aquesta gesticulació sembla que estaria parlant si estigués viva aquesta figura.
8. Finalment, en aquesta imatge trobem un lècitos, que era utilitzat per emmagatzemar oli perfumat destinat a cura del cos. Són utilitzats sovint com a vasos funeraris. Aquesta imatge és atribuïda al pintor Titó. Pel que fa a el déu que trobem al lècitos, és el déu Hermes. Els seus atributs són: les sandàlies, el barret alat i el caduceu.
Pel que fa als conceptes, és el déu del comerç, de la missatgeria i de l’eloqüència. Pel que fa a la vestimenta, Hermes porta una clàmide (χλαμύς).
És un comentari correcte, Maria, però hi ha errors en les peces de vestir, la clàmide, per exemple i no dius totes les dades de les divinitat, per exemple la genealogia o el nom Llatí, el que hem dit sempre que s’ha de dir d’ells. Està bé que hi hagi detalls que hem comentat a les correccions d’anàlisis iconogràfiques anteriors, com el tema de l’exercici i la nuesa.
1. Aquesta divinitat és Atena. El seu nom llatí és Minerva i és filla de Zeus, però només d’ell, ja que va néixer després d’una migranya del déu. Per aquest motiu, és la deessa que representa la intel·ligència en l’àmbit bèl·lic, a més de ser la deessa de les arts i els oficis. Se la representa amb armes, casc, escut, cuirassa, llances, armadures, oliveres o una ègida. En aquesta imatge veiem com porta la llança i el casc, per protegir-se. Porta un peple (πέπλος), que era una peça de roba femenina de llana, sense mànigues i oberta pels costats, cosa que la diferenciava del quitó, que en canvi tenia mànigues i estava cosit. No porta sandàlies. En aquesta imatge veiem com està recolzada amb la llança, possiblement pensant i mirant com una mena de tomba, ja que, com he dit abans, era la deessa que coordinava la guerra.
2. En aquesta imatge podem veure dos homes. Un d’ells està representat de manera més gran i va quasi nu, només cobert per l’esquena amb una capa, possiblement una clàmide (χλαμύς). Porta a la mà esquerra com una mena de bol i a la dreta porta un bastó. Té barba i el cabell curt. L’home més gran podria ser un pedagog, que s’encarregava d’ajudar el més jove, que sovint anava nu perquè estava practicant algun esport. L’home del costat és més jove i aquest sí que va totalment nu, no porta ni una capa per l’esquena. Cap dels dos porta sabates i l’home més jove assenyala una cosa als peus de l’altre, potser estaven fent esport tots dos. Aquesta imatge representa un dibuix trobat a un vas datat del 480 aC aproximadament i es conserva a Nova York.
3. Aquesta escultura formava part d’una estela funerària i representa una nena. Aquesta nena porta el cabell recollit en una trossa baixa i porta un peple (πέπλος) perquè està oberta pels costats i no té mànigues. Subjecta amb les mans un ocell i se’l mira amb cara trista, ja que era una estela funerària. No porta sandàlies. Aquesta estela funerària va ser trobada a Paros, entre els anys 450- 440 aC i ara es conserva al Metropolitan Museum of Art, a Nova York.
4. Aquestes dues figures femenines formen part d’un monument funerari. Podem observar que hi ha una figura molt més gran que l’altra. Aquesta figura més gran podria ser la mare de la que és més petita. La mare porta el cabell recollit en una mena de trossa alta, però no porta cap diadema. Del seu abillament podem destacar que porta un quitó (χιτών) i, a sobre, un himàcion (ἱμάτιον), però que no li cobreix el cap. No es pot veure si porta sandàlies, ja que el quitó li tapa els peus. De la segona figura podem deduir que és una nena, possiblement familiar de la primera figura més gran. Porta el cabell recollit amb unes trenes que s’agafen al cap. Porta el mateix abillament que la primera figura, és a dir, quitó i himàcion. L’himàcion acostumava a utilitzar-se més a l’hivern perquè quan feia fred es posaven la capa per sobre del quitó. Aquesta part del monument funerari va ser trobada a l’Àtica, regió de la Grècia central. Actualment es conserva a Nova York, al mateix museu que la peça anterior.
5. En aquesta imatge es representa un simposi. En els simposis es parlava de filosofia, de política o de literatura i podia durar fins a la matinada. Aquest home està reclinat sobre un llit i porta com una diadema al cap, cosa que demostra que és un home benestant. L’home recolzat està nu de cintura cap a dalt i a baix porta com una capa que li cobreix les cames. A sota del llit, veiem que hi ha unes sabates, possiblement de l’home que està recolzat Podem veure una altra persona, que està tocant un instrument, ja que en els simposis també hi havia músiques, ballarines i fins i tot acròbates. Era un espai que es feia després de sopar i on no hi havia dones, només les que ballaven o tocaven un instrument. Podem veure que aquesta dona també porta una diadema al cap i el cabell recollit. Porta un himàcion agafat al braç esquerre com a única vestimenta, és a dir, no porta res a sota.
6. En aquesta escena podem veure tres dones i totes tres porten el cabell recollit i amb una diadema. Que portin diadema demostra que són dones benestants perquè eren les que tenien diners i podien comprar joies. Hi ha una dona que està asseguda i que té a la mà un ocell, potser es tractava d’un colom. Sembla com si les altres dues dones l’estiguessin ajudant a arreglar-se, ja que una de les dones l’està agafant per l’esquena. Era freqüent que les dones més grans ajudessin a les joves en els rituals de matrimoni perquè era un dels pocs rituals on se’ls permetia participar, a més dels del naixement o la mort. Veiem que aquestes dones porten peples estampats, així que segurament eren de classe benestant, com he mencionat anteriorment, perquè els rics acostumaven a tenyir-se la roba.
7. Aquesta estatueta, que no sabem si és Hefest (déu del foc i dels metalls, fill de Zeus i Hera i representat amb martells, tenalles o encluses) o Ulisses (També conegut com a Odisseu, heroi fill de Laertes i Anticlea) porta un exòmide (ἐξωμίς), que era una túnica que deixava l’espatlla i part del pit i del braç descoberts i la feien servir els artesans, els esclaus o els soldats. Té el cabell curt i barba abundant. No porta tampoc sandàlies, ja que en aquella època eren molt cares.
8. El déu que surt representat és Hermes. El seu nom llatí és Mercuri i és fill de Zeus. En aquesta imatge veiem a Hermes amb les sandàlies alades i amb el caduceu a la mà. Era el déu missatger, del comerç, però també de l’engany i els seus atributs són casc i sandàlies amb ales, capa i caduceu. Sabia guardar molt bé un secret i per això era el déu missatger, perquè confiaves que transmetria el missatge només al destinatari. Porta una clàmide, que és una capa curta i rectangular que s’agafava amb un afiblall sota el braç dret. Utilitzava aquesta túnica perquè era més còmode i ell havia de viatjar per portar els missatges al seu destinatari. El vas ceràmic on està representat el déu Hermes és un lècitos, una peça de tocador que servia per guardar perfums i que utilitzaven les dones, ja que passaven moltes hores arreglant-se per tal d’estar guapes. Segons Llucià, les dones tenien un aspecte horrorós als matins i havien de maquillar-se, aquest era el seu únic ofici.
Atenció, Paula, a la dos porta himàcion, la clàmide el la 8, hi ha clares diferències. És un molt bon comentari, amb referències correccions anteriors com el tema del pedagog, i ampliacions de diferents temes, com la geografia. També està bé la referència final a Llucià. No obstant no has identificat els vasos ceràmics en les il·lustracions: l’escifos, el cílix…
1-
La deessa que tenim a la primera foto és Atena. El seu nom en llatí és Minerva, filla de Zeus, que va néixer després d’una migranya d’ell mateix. Per això, representa la intel·ligència. Sempre se la representa amb armes, escut, llances, oliveres i una cuirassa. A la imatge podem veure que està molt coberta amb tota la ferralla perquè la pugui protegir. Porta posat un peple peça que portaven les dones i ella en aquesta escultura no porta sandàlies. Veiem que està mirant la tomba repenjada a la llança i apoyada a ella mateixa.
2-
En aquesta representació podem veure a dos homes que pràcticament estan en la mateixa posició i el més gran porta una peça de tela i té barba per això podem deduir que es el més gran, ho podem saber també per la proporció en canvi del nen petit. Porta un bastó a la mà dreta. Pot ser un pedagog ja que, va amb molt poca tela i potser estava practicant algun esport. El nen petit va completament nu i té un braç creuat entre l’altre. Cap dels dos porten sandàlies. Al voltant del dibuix podem veure un seguit de sanefes per acabar de decorar el dibuix dels dos homes quasi nus.
3-
Aquesta escultura estava escultada en una estela funerària i és una nena amb el cabell recollit i mirant-se molt tristament dos coloms que té a les mans. La nena sobre seu porta un peple. La nena no porta sandàlies.
4-
Les dos figures femenines formen part d’un monument funerari. Representen mare i filla, la filla està mirant atentament a la seva mare, com si estigués aprenent alguna cosa. La mare porta el cabell recollit amb una mena de tela que subjecta ben bé el cabell recollit. Porta posat un quitó i a sobre porta un himàcion podem comprovar que l’himàcion no li cobreix el cap. Veiem que està amb un braç alçat com si li estigues donant alguna lliçó a la seva filla. La nena està mirant a la seva mare amb un quitó igual que la seva mare, i també va amb el cabell recollit. Podem deduir que son familiars o mare i filla per la grandària que tenen les dos escultures i perquè la nena està mirant amb molt d’entusiasme o molta admiració a la seva mare.
5-
Aquesta acció representa un simposi. Ho podem saber perquè l’home benestant està estirat tranquilament i la dona que està en peus li està tocant algo de música. Els simposis es celebraven per la nit, després de sopar. Veiem que l’home està mig nu amb poca tela i té les sabates resguardades a sota de la tarima on està estirat. Porta una barba punxeguda, i una peça de ceràmica a la mà dreta. La dona està tocant un instrument amb el cabell recollit amb una diadema al cabell i porta un himàcion recolzat al braç perquè se li aguanti.
6-
Aquesta escena representa tres dones que estan preparant a una a fer la nit de noces, ajuntar-se per matrimoni. Podem veure que la que està assentada a la cadira és la que suposadament es casarà posteriorment i està amb un colom a la mà. Porta el cabell recollit, i un peple a sobre del seu cos. Veiem que la que està a les seves esquenes li està arreglant la part de radera i podem veure que va exactament vestida igual que la núvia, potser eren germanes, pero aixo si tenen diferent estampat de peple. Per últim la que està assentada porta un mocador que li tapa la cara i que també va igual que les altres i amb diferent estampat de peple. Podem veure que aquesta última ´és una mica més vella que les altres, normalement les més velles ajudaven a les joves a preparar-se per què tenien experiència.
7-
En aquesta podem veure a un personatge que no sabem ben bé si és Ulisses o Vulcà. Porta un exòmide que era fabricat pels homes que anaven a la guerra perquè vagin còmodes i els hi tapi algo de carn. Porta el cabell curt i amb molta barba. No porta sandàlies, perquè podem deduir que en aquella època eren molt cares i un soldat qualsevol no se les podia permetre.
8-
El deu que surt representat en aquest vas de l’antiga grècia és Hermes. És fill de Zeus i el seu nom en llatí és Mercuri. ELs seus atributs són les ales de missatger a les sandàlies i al casc, també tenia com atributs el caduceu i la capa. Era el déu dels missatges i del comerç No deia mai cap secret a ningú i per aixo era el deu del comerç. Porta posada una clàmide per anar més comode quan va a fer de missatger, porta les seves sandàlies alades.El vas era un lècitos que a l’antiga grècia servia per guardar perfums de les dones.
Ona, és un comentari correcte, però hauries d’haver detallats més, en lloc de només descriure. I relacionar-ho amb els temes tractats: vida quotidiana, geografia, economia i treball…
Καλημέρα!
1. Aquesta deessa és Atena (Ἁθηνᾶ), en llatí coneguda pel nom de Minerva i filla de Zeus (Ζεύς) a causa d’un mal de cap d’aquest. És deessa de la saviesa, l’estratègia de guerra i a part de l’artesania, el teixit i la ceràmica. La trobem representada normalment amb el casc, l’escut i una llança. El seu animal és l’òliba i la planta l’olivera. En aquesta representació la reconeixem per això mateix, és a dir, el casc i la llança a part porta un peple que era una peça de roba que utilitzaven que estava oberta pels dos costats i també porta una espècie de cinturó. L’expressió que té és pensativa com rumiant la pròxima estratègia, aquesta estela data del 406 aC i està exposada al Museu de l’Acròpolis, Atenes.
2. En aquesta imatge veiem dos homes representats, un, el més gran, va nu amb el que sembla un clàmide a les espatlles, té el cabell curt i porta barba, a part va descalç. I veiem com porta un bastó a una ma i a l’altra un bol. Al costat veiem com l’acompanya un nen que va totalment nu i com l’home gran va descalç i sembla que li assenyala alguna cosa al terra. Aquesta representació podria ser perfectament la d’un mestre i l’alumne que van a fer esport i per aquesta raó van nus. El que també veiem es com al voltant del dibuix hi ha una sanefa decorativa. Finalment el vas data del 480 aC i està exposat a la Shelly white and leon levy collection a Nova York.
3. En aquesta estela veiem la figura de la que seria una nena la qual va vestida amb un peple i sembla que va descalça, el seu cabell esta recollit amb la part de dalt amb lo que sembla un monyo i la part de abaix el porta deslligat, i el té arrissat. Podem veure com té a la má el que sembla un àguila per la seva forma i a l’altre veiem com té agafat el que sembla una espécie de colom. La nena sembla que estigui trista i está acariciant l’àguila. L’estela data del 450-440 aC i está exposada al the Metropolitan museum of art a Nova York.
4. Aquesta és una altra representació funerària, on podem veure com hi han dues figures una que representaria una nena i l’altra una adulta. L’adulta porta un quitó i tot i que costa una mica de veure també un himàcion sobre les espatlles i com ja hem dit anteriorment sembla que porta un cinturó i no se li pot veure els peus per tant no podem deduir res. El seu pentinat esta molt elaborat i té la forma del que seria un monyo alt. en canvi la nena podem veure com te els cabells recollits i trenats pels costats formant una espècie de corona i igual que a la dona adulta no podem veure que porta als peus. La vestimenta és un quitó i també porta cinturó. L’escena podria representar perfectament una mare i la seva filla anant a comprar al mercat o en una cerimònia dels déus. Veiem també com la nena està molt atenta a la seva mare i com ella sembla que li estigui assenyalat algo per la forma del braç tot i que està molt deteriorat. Aquestes dues figures daten del 320 aC i estan exposades al Metropolitan museum of art a Nova York.
5. Aquí veiem representada l’escena d’un simposi que antigament eren unes reunions pels homes importants de la ciutat on parlaven de filosofia, política, etc mentre sentien musica i bevien vi acompanyat alguns cops també d’altres aliments. En aquest dibuix veiem com hi ha un home arrepenjat a un triclini a sobre del que semblen dos coixins. Té el cabell curt amb el que sembla una diadema o corona, però una barba llarga i porta un himàcion i va descalç. Té agafat a les mans un cílix (que era un vas que utilitzaven els grecs per beure) i sembla delitar-se per la música del noi al costat. Aquest també té el cabell curt i porta una espècie de diadema o corona el seu abillament està format per un himàcion també i toca amb un instrument semblant a la flauta però bifurcat, aquest s’anomenava aulos i és un instrument de vent. A part a l’escena també podem veure com hi ha una espècie de bastó arrepenjat i un altre objecte penjant que no es distingeix molt bé però podria ser un altre instrument, abaix del triclini hi ha una espècie de tamboret allargat el qual possiblement podria servir per arrepenjar els peus per així fer més fàcil posar-se les sabates altre cop i per últim veiem el que serien les sabates de l’home que està estirat a sota del tamboret allargat. Al voltant del dibuix hi ha una sanefa i aquest dibuix podria estar perfectament representat dins d’un vas. I es troba a Staatliche Antikensammlungen , Munic.
6. En aquesta escena podem veure 3 dones en el que podria ser el gineceu i sembla com si les dels costats ajudessin a la del mig a arreglar-se pel que podria ser la seva boda, les tres porten ells cabells recollits amb un monyo alt i la de l’esquerra sembla que porta una corona, mentre que la del mig porta com una cinta embolicada i la de la dreta tot i que no es veu molt bé sembla que porti un vel. Les tres porten un peple i la del mig tot i que no es veu molt bé sembla que porti dos braçalets a la mà amb la que acaricia a l’ocell i està asseguda a un tamboret. Per darrera tot i n distingir-se molt bé veiem com hi ha una columna d’estil jónic. I data del 6 aC i la podem trobar al museu Nacional d’Atenes.
7. Aquesta estàtua que per alguns representa Odisseu (Ulises a la mitologia romana) un heroi, rei d’Ítaca, conegut pel seu enginy i astúcia o bé a Hefest (Vulcá a la mitologia romana) deu del foc, la forja i la intel·ligència manual, esta vestit amb un peple pel que sembla però només el porta agafat d’un costat per lo que per tant podem veure com hi ha mes roba acumulada al altre costat, porta el cinturó per ajustar-se’l a la mida més còmoda per ell i va descalç. Té els cabells arrissats i també té barba. Pel que fa a la manera com està representat sembla com si estigues caminant i parlant amb algú a la vegada. L’estàtua data del segle I-II i és de bronze.
8. Aquí per començar podem veure un lècitos i tot i que no veiem la nansa el més probable és que es trobi pel darrere, aquesta peça servia per guardar joies i cosmètics. El deu que veiem representat és Hermes (Mercuri en la mitologia romana) fill de Zeus i Maia, és el dèu missatger, del comerç i l’engany. Se’l sol representar amb un casc i unes sandàlies alades i també amb el caduceu i per això mateix és pel que el reconeixem, per les sandàlies i el caduceu a part porta un clàmide que era una espècie de capa que és posaven quan tenien que viatjar. La representació és del segle 480-470 aC i l’atribueixen al pintor Titó.
Aida, has fet una detallada descripció de les imatges i especialment la 5 està molt encertada (deu ser perquè tot això dels simposis, el vi…. et recorda el teu estimat Dionís). Fins i tot has distingit el cílix que té a la mà el participant. També t’has fixat en el diaulos, la flauta doble. Faltarien els noms en grec de les peces de vestir i també has confós clàmide i himàcion…
1.
Aquesta divinitat és Ἀθηνᾶ (Atena) o Minerva en la mitología romana. Els seus atributs són l’òliba, l’olivera, és dea de la saviesa i la guerra estratègica, per això també es representa amb casc, llança i escut. És filla de Zeus, segons Hesíode, la deessa prové del cap de Zeus. Com podem veure a l’imatge, la deessa sosté en una mà una llança, al cap un casc i porta un πέπλος (peple).
2.
Aquesta imatge es troba al interior d’un cílix, un vaso per veure vi. A l’imatge podem veure a dos homes, el que és més a prop, està nu i només porta un ἱμάτιον (himàcion), a una mà porta una peça de cèramica, per la forma podria ser un escifos, i a l’altre mà porta un bastó. L’altre home, és més lluny i està completament nu. Com sabem, els homes feien exercici nus, doncs probablement aquests homes van cap el gimnàs o tornen d’ell.
3.
Aquesta és una estela funerària on hi ha una nena petita. La nena té dues aus a les mans i porta un πέπλος (peple). Al veure aquesta nena en l’estela funerària, he pensat que pot ser qui ha mort ha sigut una nena i volen recordar-la amb aquesta imatge en la seva tomba.
4.
Aquestes dues dones també formaven part d’un monument funerari. Suposo que la dona més gran és la mare de la petita. La dona porta un χιτών (quitó) i un ἱμάτιον (himàcion) a sobre i està bé pentinada. La nena petita, o la seva filla, també porta un χιτών (quitó) i també està molt bé pentinada com la seva mare.
5.
Aquesta imatge es troba a l’interior d’un cílix. L’imatge és l’escena d’un simposi, que tenia lloc després del sopar, només participaven els homes i parlaven de diferents temes per exemple de política, filosofia, literatura o ciències. En aquesta ilustració podem veure a dos homes, un està en un triclini, en una mà porta un objecte pla, sembla ser un plat, i com pesa de roba només porta ἱμάτιον (himàcion), sota del triclini hi ha unes sabates i donem per supossat que pertany al home en el triclini. L’altre home també està vestit unicament amb un ἱμάτιον (himàcion) i està tocant un instrument musical, aquest home potser l’esclau del home del triclini.
6.
Aquesta imatge pot tenir lloc al gineceu, lloc on les dones passavan major part del dia arreglant-se o embruixant el seu cos de bellesa enganyosa com deia Llucià. A l’il·lustració hi ha tres dones totes ben petinades i amb χιτών (quitó) que tenen dibuixets, el que em porta a deduir que eren dones de classe alta, ja que eren les que podien tenir la roba d’aquesta manera. Hi ha una dona que està aseguda i té un ocell a les mans, darrere i davant d’ella hi ha altres dones. Aquesta sembla ser la preparació del casament de la dona que està asseguda.
7.
El personatge d’aquesta estàtua no està prou clar, pot ser Ulisses, un heroi de cicle troià, va participar en la guerra de Troia i va trigar deu anys en tornar a Ítaca amb la seva esposa i el seu fill o també pot ser Ἥφαιστος (Hefest) o Vulcà en la mitologia romana, els seus atributs són el martell, tenalles i l’enclusa i és el déu del foc i dels metalls. En qualsevol dels casos, porta una χλαμύς (clàmide) i un barret.
8.
Aquesta peça de ceràmica és un lècitos encara que no es veu la nansa, aquesta peça s’utilitzava per als perfums a l’ilustració podem veure Ἑρμῆς o Mercuri en la mitologia romana, els seus atributs són les sandàlies alades, barret alat i el caduceu és el deu del comerç i la missatgeria. En l’imatge porta una χλαμύς (clàmide), les sandàlies alades i el caduceu.
Paula T., potser faltaria ampliar els temes amb els coneixements assolits, però has vist detalls que a la majoria de companys se’ls han escapat, com l’escifos, el fet que la nena morta se la recorda amb el seu animal preferit… En la 7, en canvi, no has identificat bé la peca de roba.
Χαίρε!
1.
La peça representa a Atena (’Αθηνᾶ), en llatí Minera, és filla de Zeus, dea de la saviesa, la guerra i les arts i oficis, i els seus atributs són l’òliba, olivera i l’ègida.
L’estàtua representa a Atena pensativa, un relleu que data de l’any 460 aC , feta de marbre de Paros que va ser esculpit per algun artista dels tallers de l’Àtica, regió de l’Antiga Grècia, durant el Període clàssic de Grècia, seguint aquesta representació els cànons de l’estil sever, preàmbul del classicisme atenenc. L’escultura va ser trobada l’any 1880 entre les ruïnes de l’Acròpoli d’Atenes, (Grècia). La deessa apareix en actitud pensativa vestida amb el peple i un casc corinti, amb el cap recolzat en la seva llança i estant situada de cara a una estela funerària. Algunes interpretacions d’aquesta representació asseguren que en ella es mostra a la deessa trista mentre llegeix una estela commemorativa de la destrucció d’Atenes durant les Guerres Mèdiques, dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra l’Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del segle V aC.
Actualment l’estàtua es troba al Museu de l’Acròpoli d’Atenes, Grècia.
2.
Vas de volts del 480 aC, possiblement es troba al fons d’un cílix. A la imatge es pot veure a dues persones. L’home gran amb cabell curt i barba sembla portar un himàcion (ἱμάτιον) o simplement un mantell, obert per davant. A la mà esquerra es pot distingir una cratera acampanada, que s’utilitzaven per barrejar aigua amb vi, sense els braços. A la mà dreta sosté una cinta allargada i ondulada que arriba fins als seus peus. Al costat de l’home, podem observar a un nen. Aquest es troba completament nu, i ‘home segurament seria el seu pedagog amb qui està fent gimnàstica, això explicaria perquè es troben nuus. Cap dels dos porta sabates. Aquesta peça es troba a la Shelly White and Leon Levy Collection, Nova York.
3.
Aquesta és una Estela de marbre d’una nena petita del 450–440 aC. Aquesta nena s’expressa bellament a través del seu dolç acomiadada als seus coloms, les seves mascotes. Porta el cabell rinxolat i recollit de tal manera que una petita porció de cabell es troba solt. El seu peple (πέπλος) no té cinturó i s’obre a un costat, i calça unes sandàlies. Molts dels talladors de pedra més hàbils van venir de les illes Cíclades, que es trobaven al mar Egeu i formava part de la Grècia clàssica insular, on abundava el marbre. L’escultor d’aquest deixant podria haver estat entre els artistes que es van congregar a Atenes durant la tercera habitació del segle V aC per a decorar el Partenó. Actualment es troba al Museu Metropolità d’Art de Nova York.
4.
Aquesta imatge representa a dues figures femenines que formaven part d’un monument funerari, concretament, estàtues funeràries de marbre d’una donzella i una nena. La noia gran que es mostra aquí ha d’haver mort en la seva adolescència, abans del matrimoni, perquè ella utilitza el seu mantell clavat en les espatlles i penjant de l’esquena. Aquesta forma distintiva de vestimenta aparentment estava reservada per a les joves verges que tenien l’honor de dirigir processons per al sacrifici, mentre portaven una cistella que contenia ordi, filets i el ganivet de sacrifici. Ser canèfores ( κανηφόρος, portador de la cistella ) va ser l’honor més gran possible per a una donzella en els anys anteriors al matrimoni, i aquesta noia està representada amb el vestit del festival. La nena petita porta el cabell recollit, i vesteix un quitó (χιτών).
Aquesta escultura va ser trobada a l’Àtica, regió de la Grècia central i es conserva al Museu Metropolità d’Art de Nova York.
5.
En aquesta imatge podem observar un simposi (συμπόσιον “beguda en comú”), L’home es troba recolzat sobre una superfície rectangular, té el cabell curt i barba. Porta una diadema al cap i la mà dreta es troba al cap mentre l’esquerra s’objecta un plat. L’home que està dempeus té les mateixes característiques que l’home recolzat , però amb la diferència que aquest no porta barba, sembla més jove i es troba tocant un instrument que s’assembla a una flauta. L’home jove sembla ser un músic convidat per donar entreteniment en el simposi mentre l’altre escolta. Sota el que sembla ser una mena de cama, es troben les sabates de l’home recolzat, en tant el músic va descalç.
Aquesta peça es troba a Staatliche Antikensammlungen, Munic.
6.
Aquí trobem la imatge de tres dones reunides en un gineceu. Totes porten el cabell recollit amb una diadema, i les tres porten quitó (χιτών). Al centre es troba una de les dones asseguda en una cadira mentre acaricia a un colom que té a la mà. Sobre la dona sembla haver-hi un altre colom. La segona dona es troba recolzada sobre les espatlles de la dona asseguda, i la tercera dona es troba davant de les altres dos recolzada sobre una mena de taula. Totes tres tenen un aire de superioritat, per tant podem suposar que són ciutadanes benestant perquè les esclaves mai es podrien recolzar a les espatlles d’una ciutadana ni en la taula d’aquesta, no seria un comportament adequat pel seu estatus.
Aquesta peça data del s. VI aC. i es troba actualment al Museu Nacional d’Atenes.
7.
Aquest estàtua de bronze del s. I-II, pot ser tant Vulcà com Ulisses.
Vulcà, en grec Hefest (Ἥφαιστος ), fill de Ζεύς i Ἥρα, déu de foc i els metalls, els seus atributs són el martell, les tenalles i l’enclusa. Quan va néixer, Hera el va veure tan lleig que el va llençar de l’Olimp i li va provocar una coixesa.
Ulisses, també conegut com a Odisseu, rei d’Ítaca, la seva dona es deia Penèlope i el seu fill Telèmac. Va participar en la guerra de Troia, la Ilíada, conegut per la seva astúcia i la trampa del cavall de fusta, i protagonista de la seva pròpia obra l’Odissea, obra d’Homer.
L’estàtua sembla portar un exòmide (ἐξωμίς) per l’espatlla descoberta, el cabell curt i barba. I no calça sabates.
8.
Es tracta d’una peça ceràmica anomenada lècitos, però sense el braç per on s’agafa, que s’utilitzaven com flascons per als perfums.
La imatge del déu és clarament Hermes, Mercuri en llatí, fill de Zeus i Maia, déu del comerç, missatgeria i eloqüència, i els atributs són el barret alat, el caduceu i les sandàlies alades, el qual m’ha assenyalat de seguida de quin déu es tractava. A la peça, Hermes té el cabell llarg i porta barba, que porta una clàmide (χλαμύς) perque esta tallada rectangularment i agafada sobre l’espatlla dreta amb un alfiball. A la mà esquerra porta el caduceu i als peus les seves famoses sandàlies alades.
Aquesta peça va ser descoberta a l’Àtica cap al 480 i 470 aC i atribuïda al pintor Tiró.
Αντίο.
És un molt bon comentari: aprofites correccions anteriors (pedagog), amplies sobre temes treballats (conflictes bèl·lics)… Però hi ha detalls que no has vist bé com quan dius que el simposiarca porta un plat a la mà o no amplies algun tema, com la vida dels nens, els animals de companyia…