Category Archives: General

Banys a la clàssica

Salvete amici amicaeque !

El perquè d’aquest article es troba en la paraula caldo, que sempre m’havia causat dubtes i vaig preguntar la Teresa per què és correcte caldo en català. Em va dir perquè provenia del llatí, doncs jo que pensava una altra cosa quan veia els anuncis de TV3 i 8TV sobre la marca Gallina Blanca i Knorr…; creia fins fa poquet que per dir caldo en català era brou, però al final la normativa ha acceptat aquesta paraula perquè prové del llatí.

gallina-blanca-caldo-de-pollo-bajo-en-grasas-brik-1-lt

Aquesta disquisició etimològica m’ha portat a reflexionar sobre un altre tema que hi està relacionat. Ja fa uns quants anyets que vaig a Andorra i, tot i que mai he estat a Caldea, sempre m’he preguntat per què aquest centre termolúdic rep aquest nom; doncs ara m’ha quedat clara la seva etimologia.

caldea

Caldea

Es tracta de l’adjectiu llatí caldusen català calent, que dóna nom a la sala calenta de les termes, anomenada caldarium. Els establiments de thermae tenien sales amb aigua a diferents temperatures i sovint es construïen on hi havia aigua termal, per això als llocs que es diuen Caldas, Caldes, etc… podria haver-hi hagut aigua termal en el passat i encara perdurar ara.

Investigant per la xarxa he trobat molts topònims relacionats amb caldus, però com que n’hi havia de tants, he fet un petit recull de topònims espanyols, catalans i andorrans que en provenen i he arribat a una conclusió: és que que totes tenen balneari!

  1. Caldes de Montbui: en aquest municipi de la província de Barcelona hi ha una de les fonts més calentes d’Europa, ja que ens els temps del romans van aprofitar aquella aigua i van construir un balneari, del qual encara hi ha restes arqueològiques. Aquest poble té unes aigües termals amb clor, flúor, brom i iode que serveixen per combatir problemes ossis.
  2. Caldes d’Estrach: està a la província de Barcelona i a la comarca del Maresme, té balneari amb aigua mineromedicinal.
  3. Caldes de Malavella: és a la província de Girona, és famosa per el seu manantial d’aigua amb gas natural i el Vichy Catalan, és veritat que existeixen balnearis amb aigua termal.
  4. Escaldes-Engordany: està a Andorra i té el balneari Caldea, la seva aigua termal és rica en clor, sodi, sulfats, florur, potassi, silici, magnesi, alumini, ferro i amonis.
  5. Caldes de Bohí: està situat a la província de Girona, i les seves aigües termals ajuden a curar malalties reumàtiques.
  6. Caldas de Reis: està situat a Galícia, a la província de Pontevedra, l’aigua termal que hi ha serveix per tractar afeccions reumàtiques, respiratòries, dermatològiques i quirúgiques.
  • Digueu quins altres espais hi ha a les termes romanes a part dels que he esmentat.
  • Els que feu llatí, podeu dir de quin gènere és caldarium i declinar el mot en tots els casos que hem estudiat fins ara. Podeu repassar la funció sintàctica a què correspon cadascun d’ells?
  • Quants gèneres té l’adjectiu caldus? Enuncieu l’adjectiu com surt al vocabulari, en els tres gèneres.
  • Coneixeu algun altre topònim que comenci així? Si és el cas, esbrineu si té relació amb aigües termals.

Maria Sorribes 4B2

La porta a Milà

Salvete!

Fa poc més d’un any vaig fer un viatge a Milà amb el conservatori, i fa uns dies em vaig adonar que en una de les fotografies que vaig fer hi havia una inscripció en llatí. Aquesta  estava situada a la part de dalt d’una de les antigues portes d’aquesta ciutat. Pel que fa al significat, la veritat és que no sabia què volia dir, així que em va semblar interessant esbrinar-ho.

portapetita

[Foto de Laura Roca]

Aquesta porta s’anomena Porta Ticinese. Va ser creada al segle XVI i era una de les sis entrades a la ciutat de Milà a l’època medieval. Posteriorment  l’estructura va ser destruïda i es va reconstruir entre els anys 1802 i 1814. Aquesta va ser dissenyada per Luigi Cangola (arquitecte important d’aquella època) en estil neoclàssic. Està formada per grans columnes jòniques i per un timpà.

En un primer moment rebia el nom de Porta Cicca, després se la va anomenar Porta Marengo, i finalment va arribar al seu nom actual. Porta Ticinese significa porta al Ticino, que és el riu que travessa la Vall del Po situada al sud-est de  Milà. El nom en llatí d’aquesta ciutat és Mediolanum i va ser anomenada d’aquesta manera pels romans l’any 222 a.C.

Pel que fa al significat de la inscripció PACI POPVLORVM SOSPITAE, vol dir “a la pau que allibera els pobles”. Aquesta es va afegir al timpà després de les guerres napoleòniques , al 1815, és a dir un any després de la finalització de la construcció de la Porta Ticinese.

  • Heu estat alguna vegada a Milà? Si és així, heu passat per la Porta Ticinese?
  • Feu l’anàlisi morfosintàctica de la inscripció. És a dir, dieu el cas, el gènere, el nombre i la funció sintàctica de cadascuna de les paraules.
  • Coneixeu alguna altra antiga construcció que contingui una inscripció en llatí? Quines?

LAURA ROCA 4C2

Les Càrites i la caritas

Les Càrites o les Tres Gràcies (en grec Χάριτες i en llatí Gratiae), filles de Zeus i d’Eurínome o d’Hera, eren unes divinitats que representaven la bellesa i l’alegria. Formen part del seguici dels déus olímpics, especialment d’Afrodita. Eren tres germanes: Aglaia, Eufròsine i Talia. Els seus atributs són les roses, la merla i el dau de joc.

File:Les Trois Graces LP 5.jpg

 

 

 

 

Títol: Les Tres Gràcies

Artista: James Pradier.

Data: 1831.

Localització: Museu del Louvre, París.

Font: Wikimedia Commons.

A partir d’un comentari que vaig fer en l’article d’una companya, va sorgir el tema de si aquestes divinitats menors tenien res a veure amb l’associació Càritas.

Aquesta entitat pertany a l’Església catòlica, i té l’objectiu d’orientar i coordinar l’acció social i caritativa de la diòcesi, per ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones. Treballa en els sectors socials més desfavorits buscant generar processos que contribueixin al desenvolupament de la persona i la promoció de la justícia social.

Caritas (en llatí, “amor”, “caritat”) es vol mantenir fidel a l’origen de la seva paraula, vol manifestar el seu amor als altres ajudant les persones que ho necessiten, desvetllant i desplegant les possibilitats que tenen com a éssers humans.

Tot i que un nom prové d’uns personatges mitològics grecs i l’altre sigui un nom comú en llatí, José Isabel Mauricio Vargas veu una relació entre els dos conceptes. Les divinitats i l’entitat busquen la voluntat de les persones i l’atreviment per eliminar els errors. I així a través d’aquests elements poden aconseguir el desenvolupament de les nostres virtuts. Volien guiar-los a la transformació, en el treball de l’autoconeixement, en l’orientació i l’ensenyança per buscar la bellesa i l’harmonia en tot el que facin.

http://voluntariat.granollers.cat/sites/voluntariat/files/styles/854x568/public/entitat/caritas.jpg?itok=bFOo_M0s

 

 

 

 

Font: Càritas Diocesana de Terrassa. 

 

  • Busqueu més representacions d’aquest grup de divinitats menors, digueu-ne les dades i enllaceu la imatge.
  • Coneixíeu l’entitat Càritas? Hi heu tingut alguna relació?
  • Sabeu d’alguna altra entitat social que tingui un nom relacionat amb el món clàssic?

Clara Campos Rovira, 4B2

Mirada clàssica més enllà de l’Institut…

De tant en tant rebo sorpreses, de les agradables, de le bones, de les que animen a continuar la tasca pedagògica. I no puc estar-me de compartir-les amb vosaltres, és clar!

Durant aquestes vacances l’Ainhoa, una exalumna que a hores d’ara està estudiant segon de Filosofia, m’ha fet arribar el següent missatge:

He vist un text en llatí al metro de plaça Espanya i m’ha portat records!

15879164_10211505138086756_916422796_n

Està clar que l’Ainhoa va aprendre a l’institut a contemplar el seu entorn amb ulls encuriosits i quan això s’aconsegueix, mai no es deixen de trobar petits tresors i de sentir el desig de compartir-los.

Doncs bé, a vosaltres, encara alumnes, us toca intentar treure l’entrellat d’aquesta inscripció. Què hi diu? A què es refereix? Per què està situada precisament en aquesta estació de metro?

Per aconseguir-ho primer heu de transcriure el text (potser en aquesta altra imatge ho veureu més clar) i un cop aconseguit això, el cercador del navegador de ben segur que us portarà a alguna font fiable.

Coneixeu alguna altra estació de metro amb inscripcions en llatí?

Tant de bo dintre d’un temps sigueu vosaltres que m’envieu les vostres troballes. I és que si teniu els ulls i el cor ben obert, segur que trobareu Clàssics arreu!!!

TERESA

Mitologia futbolera? El futbol tira de clàssics?

Collita pròpia: foto de Maria Sorribes

Foto de Turespaña

Salvete pueri puellaeque!

Fa un mes vaig estar de viatge a Madrid i, aprofitant l’ocasió, vaig fer la ruta futbolera: vaig veure el Calderón, el Bernabeu i les fonts de Cíbeles i Neptú. I llavors em vaig preguntar com és que un espai relacionat amb Cíbeles se li atribuïa al Reial Madrid i el de Neptú a l’Atlético de Madrid.

Cíbeles (Κυβέλη) és la deessa de la terra, pertany a la mitologia oriental i la seva equivalent romana és Rea. Es representava amb una túnica i una corona en forma de muralla al cap. Porta amb ella uns lleons que tiren de la seva carrossa.

Wikimedia Commons 6 de desembre 2005 Fotografia de Quarter Latin

Neptú és el déu del mar i el seu equivalent en grec és Posidó (Ποσειδῶν). És el fill gran de Saturn i Ops, i germà de Júpiter i Plutó, i com atribut porta un trident a la mà. Se’l pot reconèixer també per portar un carro tirat per cavalls i uns dofins que l’acompanyen.

Després de fer recerca per la xarxa, he trobat que aquesta plaça de Cíbeles va ocupar-la en primer lloc l’Atlético, i la de Neptú el Reial Madrid, fins fa 28 anys, quan Espanya s’enfrontava a Dinamarca en els vuitens de final del mundial de Mèxic i Emilio Butragueño va marcar quatre gols, fet que va fer sortir al carrer al Madrid i anar a Cíbeles per primera vegada.

Tanmateix hem de saber que van ser els aficionats de l’Atlético de Madrid els que 20 anys abans havien començat a festejar a Cíbeles els títols del seu equip, però com que veien que els seguidors del Madrid començaven a imitar el lloc de les celebracions, els aficionats colchoneros van decidir baixar uns carrers més avall, cap al Paseo del Prado, per traslladar-se a la font de Neptú.

També he trobat a una pàgina que els colchoneros i els merengues van estar compartint plaça cinc anys fins a dividir-se com en l’actualitat. El 1991 va canviar tot, quan l’Atlètico ja tenia la setena Copa del Rey, en anar a celebrar-lo a Cíbeles un grup de 500 persones de l’Atlético, la gran part empipats perquè el Reial Madrid estigués durant cinc anys amb la deessa, aleshores van decidir separar-se.

La conclusió és que els dos equips s’han copiat mútuament els llocs on celebrar els seus triomfs i després s’han separat.

 

He posat aquests mapes per si voleu saber on estan situades a Madrid aquestes fonts i per si voleu anar-hi alguna vegada.

Després d’investigar per Internet m’he adonat que aquest assumpte no era mitològic, ja que, a diferència del d‘Hebe, aquest no està relacionat amb les característiques de cada divinitat.

Des del meu punt de vista, penso que el Reial Madrid es representa amb Cíbeles per la manera com està representada la deessa, perquè dóna la imatge d’equip senyorial i de classe. En canvi, Neptú per a l’Atlético representa la senzillesa i l’austeritat, un equip més proper al poble.

Alfredo Relaño diu que Cibeles, diosa de la Tierra y la fertilidad, le cuadra más al Madrid, de vocación estable y perpetua ambición i que Neptuno, dios del mar y de las tormentas, evoca más la personalidad del Atlético.

En definitiva, hem comprovat que aquestes adscripcions no estan directament marcades per la mitologia, però potser sí inspirades en els atributs i trets característics de cada divinitat.

  • Sabíeu aquest tema de les fonts abans de llegir l’article?
  • Busqueu informació sobre aquestes fonts, si voleu a partir dels enllaços que us deixo al principi de l’article. Veureu que les dues formen part d’un conjunt anomenat Salón del Prado, on hi ha una font dedicada a una altra divinitat, quina és? De quin estil artístic són i per què les referències mitològiques hi són fonamentals?
  • Coneixeu algun equip que celebri els seus triomfs d’aquesta manera, al voltant d’una font?
  • Coneixeu algun equip esportiu relacionat amb la mitologia o divinitat?

Maria Sorribes  4B2

Día en Augusta Raurica

L’Alejandro, un noi de família sevillana que ha viscut a Catalunya, ens envia un article de la seva experiència en un festival de reconstrucció històrica que té lloc a prop de la seva residència actual, a Suïssa. Actualment està cursant l’equivalent a 3r d’ESO i ja fa Llatí. Què us sembla? 

Instrumentos de la legión

Hola, me llamo Alejandro Rodríguez Pérez y vivo en Suiza. Hace poco estuve en la fiesta romana de “Augusta Raurica” en Augst/Kaiseraugst cerca de Basel (Basilea), que se celebra cada año el último fin de semana de agosto. Para que os animéis a visitarla aquí tenéis algunos detalles.

Tienda de campaña del campamento legionario

Augusta Raurica, ahora Augst, era una ciudad romana situada a la orilla del río Rin haciendo frontera con Alemania (la antigua Germania). En la fiesta romana, que es la más grande de Suiza, había un montón de puestos romanos con herreros, comerciantes de todo tipo de ropa romana, ánforas, etc. También había puestecillos de comida (¡con cochinillo asado!) y mucho más.

Parte del campamento legionario

Había un escenario con bailes romanos e instrumentos de la legión, un campamento de legionarios con armas romanas y romanos enseñando las maniobras militares y cómo usar cada arma. También había una pequeña “escuela” de latín, una pequeña arena para gladiadores, juegos romanos y un terreno para equites/soldados a caballo y cuadrigas romanas. Pero el punto culminante era el teatro romano, el teatro más grande al norte de los Alpes, con los mejores gladiadores y otros tipos de lucha romana. Hacía mucho calor ese día pero eso no impidió que la gente se sentara en el teatro al sol para ver a los gladiadores.

¡El ambiente en el teatro era buenísimo, parecíamos todos romanos! En la fiesta romana había un montón de gente y sobretodo muchas familias con niños. ¡Era para grandes y pequeños!

Historia de Augusta Raurica

Augusta Raurica cerca de Augst / Kaiseraugst era un asentamiento en la orilla sur del Rin, cerca de Basilea. Es de 2000 años de antigüedad. Su nombre viene de la tribu celta Rauriker y Augustus (Octavio Augusto) el primer emperador romano. En sus mejores tiempos vivían en la ciudad unos 20’000 habitantes.  Había talleres y empresas

Legionarios en formación [Fuente: www.renenussbaumer.ch]

comerciales, tabernas, templos, un teatro, un anfiteatro, mercados y baños públicos. Resumiendo, una ciudad importante.

Sobre el año 250 DC hubo un gran terremoto que destruyó gran parte de la ciudad. También fue destruida por la invasión de los germanos. Pero gracias a que no se establecieron ni han establecido pueblos justo encima de Augusta Raurica, lo que queda de esta ciudad está muy bien conservado. Augusta Raurica muestra muchos hallazgos como el tesoro más grande de plata de la antigüedad (por ahora), el parque del animal doméstico romano con antiguas especies animales, y restos arquitectónicos de la ciudad. El Museo tiene muchos objetos de la vida cotidiana de la gente que vivió allí en la época del nacimiento de Cristo.

Gladiadores luchando [Fuente: www.augustaraurica.ch]

Teatro romano [Fuente: www.basellandschaftlichezeitung.ch]

Fotos y texto: Alejandro Rodríguez

Hebe: cosmètica a la romana

20161103_132059-1

[Foto de Maria Sorribes] Clica a sobre de la imatge per obtenir més dades de l’establiment

Salvete omnes!

Durant la sortida a Barcino que vam fer fa uns quinze dies, quan vam sortir de la necròpolis, vaig veure una cosa que em va interessar, el nom d’una botiga que es deia Hebe (aquest establiment es troba a Barcelona, al Carrer de la Canuda, 23) i em va cridar l’atenció. Tenia curiositat per saber per què es deia d’aquesta manera.

El nom de la botiga prové d’una deessa que es diu Hebe en grec (Ἥβη) i en llatí Juventas; filla de Zeus i Hera, deessa de la joventut, segons l’Odissea es va casar amb Hèracles. Aquesta deessa porta un vestit blanc sense mànigues amb una copa de nèctar a la mà, a punt de servir-la als déus.

figura-hebe

La botiga és de cosmètica i perfumeria, s’hi venen cremes antiarrugues, tractaments rejovenidors…; ara ja ho sé, que per això li van posar aquest nom: perquè els productes que distribueix l’establiment ens poden mantenir tan joves com la divinitat que li dóna nom.

D’altra banda, les característiques de l’establiment m’han fet pensar en una cosa important que ens va dir la guia al museu.

L’excursió consistia a recórrer la Barcelona romana, fer una visita al MUHBA, per aprendre coses sobre les ciutats romanes, la cultura i vida d’aquesta civilització antiga.

Durant la visita al museu vam veure diferents aspectes de la cultura romana, com per exemple, la tintoreria, la bodega, la domus i per finalitzar, els estris que utilitzaven per a la bellesa (joies, potingues, perfums), com els feien i sobretot com es cuidaven la pell els romans.

Segons ens va dir la guia, els romans es maquillaven i es posaven potingues al cos i a la cara, cosa que també feien a l’Antic Egipte. Eren experts en cosmètica i maquillatge, es feien ells mateixos les cremes, són els predecessors de tot aquest món dels tractaments i cremes per mitigar els efectes de l’edat en la nostra pell. Ves per on, no està tan lluny la botiga objecte del meu article, en ple segle XXI, dels interessos dels habitants d’aquella ciutat fundada a finals del segle I aC!

Fora del museu vam veure els dos aqüeductes que hi havia a Barcelona juntament amb la necròpoli.

File:Hebe.jpg

Bathing Woman (Hebé), Demeter Laccataris,1850 Col·lecció privada

  • Coneixíeu alguna divinitat menor a part d’Hebe que estigui relacionada amb la bellesa i la joventut? Penseu en Afrodita, quins personatges l’acompanyaven sovint…
  • Havíeu sentit alguna vegada el nom d’Hebe? Si és així, expliqueu en quin context.
  • Coneixeu establiments amb noms de divinitats femenines? Si teniu els ulls ben oberts, segur que en trobareu…

Maria Sorribes 4B2

Videojocs amb referències clàssiques

Com a treball de classe de cultura clàssica, hem fet una recerca d’alguns jocs en què es poden trobar una sèrie de referències clàssiques molt interessants.

God of War
God of War és un videojoc relacionat amb la mitologia grega. El protagonista és un semidéu inventat que es diu Kratos i la seva missió és acabar amb tots els déus. Per a arribar a matar-los haurà de lluitar contra herois, com Hèracles i Perseu, titans, com Cronos i Gaia, i criatures mitològiques com gorgones i minotaures.

Kratos vol desfer-se de tots els déus com a venjança per la mort de la seva esposa i la seva filla, provocada per la bogeria que Ares li va provocar. Durant la seva aventura, troba alguna ajuda per part de divinitats com Atena, entre altres.

god-of-war-4-is-kratos-taking-nathan-drake-s-place-on-ps4-god-of-war-4-305510

Web i font de la imatge

Smite

Smite és un joc d’ordinador que tracta de batalles entre déus, semidéus… No té cap història mitològica ni res semblant, només són batalles entre divinitats de diferents cultures com Egipte, Xina, Grècia, Maia, etc.

The Elder Scrolls V: Skyrim

En aquest joc, l’única referència clàssica que hem trobat ha sigut la similitud dels déus de la mitologia grega amb els del joc, on podem observar que hi ha una ubicació que fa honor al mont Olimp (lloc on viuen els déus).  A més, la majoria dels déus del joc són còpies dels déus grecs com per exemple Afrodita, que al joc té per nom Maara. L’heroi Talos fa referència als semidéus de l’antiga Grècia.

Harry Potter

Els jocs de Harry Potter estan inspirats en els llibres de l‘autora J.K. Rowling. Al primer llibre apareixen moltes criatures, algunes de les quals estan inspirades en bèsties referides al món clàssic. Per exemple, un gos amb tres caps que protegeix el lloc on esta amagada la pedra filosofal, que et dóna la vida eterna. Això fa referència al gos Cèrber de la mitologia grega, que protegeix la entrada a l’infern.

Al quart llibre, és a dir al quart joc, podem trobar moltes referències clàssiques.

En aquest llibre l’escola de màgia Hogwarts organitza un torneig on s’han de fer un seguit de proves molt complicades. En l’última prova els concursants hauran de creuar un laberint ple de perills i trampes per aconseguir el trofeu del campionat. Això recorda a la història de Teseu amb el Minotaure, en què l’heroi haurà de completar el laberint per enfrontar-se a la bèstia.

Dintre del món de Harry Potter trobem un escut referent a les quatre cases de màgia de l’institut Hogwarts. Aquest escut té un lema inscrit en llatí, que és aquest: Draco dormiens nunquam titillandus i significa “Un drac que dorm mai ha de ser pessigollejat”.

Font: Blog Howards

Amb aquest treball hem vist que els creadors d’aquests videojocs han tingut en compte el món grec per fer el joc més divertit i entretingut. Amb aquests jocs ens adonem que el món clàssic encara té molta influència sobre el món actual. A més, també podem trobar altres referències clàssiques per tot el món, com als llibres, art, logotips, equips de futbol, televisió, etc.

  • Podries trobar algun altre joc amb referències clàssiques?
  • Has probat algun d’aquests jocs? Sabries dir alguna altra referència clàssica sobre aquests jocs que ens haguem deixat?
  • Quin dels jocs esmentats t’ha agradat més? Què és el que més t’ha sorprès?

Víctor García i Adrià Morales del 4C1

Tot és començar…

Comencem una optativa, un projecte que ens ha de portar a la recerca de la pervivència clàssica en el món que ens envolta, hic et nunc. Si mirem bé, si obrim els ulls i ens hi fixem, descobrirem una presència que desconeixíem, un alè grecollatí que tenim a la vora sense saber-ho. Doncs bé, com tota nova aventura, la nostra recerca demana un espai on compartir la nostra feina, la nostra experiència, les nostres conclusions.

Aquest bloc de moment té títol i subtítol, imatge de capçalera i colors de fons, i poca cosa més. Entre tots haurem d’anar donant forma a un entorn on continuaran treballant nous alumnes de 4t d’ESO. Quina responsabilitat que us ha caigut a sobre!

  • Necessitarem algú que faci propostes per configurar el format, colors i grafisme del bloc.
  • I per la imatge de capçalera
  • I un logo de l’optativa, alguna idea?
  • Algun lletraferit/da que redacti la pàgina de presentació.
  • Més suggeriments…

Deixeu en comentari quina us sembla que pot ser la vostra aportació.

ScannedImage-2_edited-2 a

Mireu quin logo va fer una alumna per a un bloc anterior.

A partir d’aquí, anem omplint articles amb les nostres troballes, segur que moltes ens sorprendran… Com m’han sorprès les primeres que m’han arribat i que compartirem en aquest primer article, que dóna el tret de sortida.

En primer lloc, mireu quin bé de Déu d’imatges ha recollit la Maria:

Comenteu l’etimologia d’aquests mots. Alguns estan relacionats amb termes explicats a la darrera classe, ¿els recordeu? En coneixeu d’altres?

I de la frase que pronuncia el personatge d’aquest vídeo, ¿què me’n dieu? Per què en vam fer referència a la classe anterior? (Poseu el volum alt, per poder sentir-ho bé)

Sense deixar el tema i com que jo també he fet els deures, mireu-vos aquest article sobre marques esportives per dir-me quines 4 referències clàssiques hi trobeu, una de les quals també vam comentar a la classe anterior.

I per acabar, una col.laboradora excepcional, anomenada Carmen Blanco, no ha volgut perdre’s l’estrena d’aquest bloc i ha manifestat la seva intenció d’aportar-hi el seu granet de sorra en forma de cançó. Si algú coneix el mite narrat a l’Odissea, potser podrà dir-me quina “petita” modificació en fa aquest cantant.

Valete omnes!

TERESA