Els contes que comentarem a continuació són “Paraules des d’un oliver” i “Informe provisional sobre la correguda d’Elies”.

El primer conte ens explica com l’Isidre enxampa a un antic amic sobre un dels seus olivers. La primera impressió que té l’Isidre és que aquest amic li està robant les olives, i de fet, és això el que està fent. Tot i així, el lladregot intenta ensabonar-lo tot dient-li que li estava recollint les olives per fer-li un favor, ja que ell mai les recollia. Però l’Isidre no es deixa enganyar perquè ja coneix la seva mala fama i sap que li està mentint.

En el segon conte, un cronista descriu com l’Elies Santapau recorre el poble des de casa seva fins al Cafè de Silveri a corre-cuita amb l’única finalitat de trobar-se a l’ordinari de Lleida. La seva correguda va ser vista per diversos mequinensans, encara que no sabien ben bé perquè ho feia. Després es va saber que el motiu era avisar a l’ordinari per a que no li portés les medicines que li havia encarregat per a la seva dona, perquè aquesta estava a punt d’estirar la pota.

El narrador de “Paraules des d’un oliver” és el propi furtador d’olives, el qual és l’únic que intervé en l’explicació de la història. En canvi, en “Informe provisional sobre la correguda d’Elies”, el narrador és un cronista anònim que recull el testimoni de diversos vilatans per tal d’explicar el trajecte i el motiu de la correguda d’Elies. Per tant, aquests testimonis els podríem considerar com a narradors secundaris, ja que aporten informació sobre els esdeveniments de la història.

El que fa atractiu el primer conte no és l’anècdota en sí, sinó la manera irònica en que el lladregot narra els fets, que ja ens fa imaginar quin peu calça. Per altra banda, l’atractivitat del segon conte és l’èmfasi que fa el cronista en la correguda d’Elies, fent que un fet totalment irrellevant sigui el fil conductor de la història.

Després de llegir-nos els contes, ens hem pogut fer una idea de com era la vila. Mequinensa devia de ser un poble bastant petit. Podríem dir amb tota certesa que és d’aquells pobles on tots es coneixen entre ells. Al poble hi ha diferents cafès per passar-hi l’estona amb els amics i companys. També hi trobem una església, típica a la majoria dels pobles catalans, i un antic castell a la part més alta. El camp de futbol, que no hi podia faltar, està situat en la confluència entre els rius Ebre i Segre. Molts cops s’havien perdut pilotes i en alguns casos s’havia inundat el camp enmig del partit, com en el cas del conte “Futbol de ribera”. En definitiva, és un poble molt familiar i acollidor d’aquells com n’hi ha pocs.

Mentre llegíem els contes, hem pogut observar diversos localismes d’origen mequinensà. En nombrarem alguns i provarem de definir-los:

Alifara: Menjada festiva feta a fora de la vila.

Arjau: Barra de fusta que, fixada a l’eix del timó d’un llaüt, serveix per moure’l.

Caloi: Persona desvalguda, indefensa.

Catxap: Llorigó.

Espona: Marge de pedra que impedeix que les terres d’un brancal es desplacen.

Fumeral: Xemeneia.

Gaiata: Bastó encorbat en la seva part superior.

Garbinada: Vent fresc que remunta la vall de l’Ebre; marinada.

Molló: Petit moll.

Sargantilla: Sargantana.

Saula: Corda llarga de cànem amb què s’arrossegava el llaüt al riu.

Senalla: Cabàs d’espart o de palma, més ample de boca que de baix.

Per finalitzar, hem il·lustrat tots dos contes amb els següents dibuixos. El primer pertany al conte “Paraules des d’un oliver”, on podem veure a l’Isidre i al lladregot. L’altre correspon a “Informe provisional sobre la correguda d’Elies”, on surt l’Elies a corre-cuita davant d’en Jaume Vilanova.

I això és tot. Pel que fa a la preparació del treball, ens hem organitzat bastant bé: després de que cadascú es llegís el llibre, ens vam reunir per fer el treball un parell de vegades, de manera que el temps no ens ha vingut a sobre i hem pogut fer-lo sense presses.

Jordi LLenas

Javi González

1.Títols dels contes.

Els títols dels contes que ens han tocat llegir són: Futbol de ribera

Un enigma i set tricornis.

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Futbol de riber

En aquest capítol es realitza un partit de futbol entre els forasters i els locals del poble, on el camp de futbol està situat entremig dels rius Segre i Ebre. Els forasters anaven guanyant als locals per un gol. De cop i volta va començar a ploure i els cabals dels rius anaven pujant fins inundar gran part del terreny de joc. Això va provocar que el equip foraster s’agrupés en un lloc sec del terreny mentre que el equip local no parava de ficar gols perquè es sentien com carpa en el riu.

Un enigma i set tricornis

En el següent capítol Jesús Moncada ens explica que en un partit de futbol l’equip, una persona intenta sabotejar l’equip local. Aquesta persona fa sonar un xiulet quan l’equip local esta apunt de marcar un gol com si fos l’àrbitre i llavors tot el joc es para i no tenen oportunitat de marcar gols i poder guanyar el partit.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

El narrador de les històries és el vell Cristòfol. Alguns moments hi ha narradors secundaris que ens expliquen algun detall sobre la història. En els dos capítols que hem llegit el narratari és el vell Cristòfol. En el nostre cas el narrador és el mateix així que no sabem si influencia gaire la tria dels narradors. Nosaltres pensem que si hi ha altres narradors, vol dir que el personatge que ho explica, és el que té més informació sobre aquell tema. Les semblances que hi ha entre els dos textos són: – Que en els dos textos es parla sobre el futbol. – El narrador es el mateix (Cristòfol)

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Ascla: És una estella Grossa de fusta.

Carbur: És una llum portàtil de carbur utilitzat pels minaires.

Drissa: Cap de corda que serveix per hissar les veles dels vaixells.

Endergues: Conjunt de mobles, d’estris, etc.

Gaiata: Bastó que utilitzen els pastors encorbat per la part superior.

Melitxa: Petita formiga rogenca.

Pontona: Petita embarcació de fons pla.

Regall: Forat amb pendent per on passa l’aigua.

Senalla: Cabàs d’espart o de palma, més ample de boca que de baix.

Xombar: Estar-se dret i immòbil com si estiguessis clavat al terra.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Mequinensa és un poble molt petit que està situat entre els rius Segre i Ebre. La gent es reunia als cafès perquè era un lloc on estaven còmodes i podien trobar-se tota la gent del poble, per explicar xafarderies sobre l’altra gent. Un dels oficis més destacats en aquest llibre és el dels llaüters que baixaven pel riu a intercanviar lignita per coses que necessitessin. Una de les aficions popular de Maquinensa era anar a veure el seu equip de futbol cada diumenge. Quan hi havia partit el poble quedava buit i tot estava tancat perquè tothom estava al camp de futbol.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

Una cosa que hem trobat molt divertida ha estat la inundació del camp de futbol, perquè es divertit imaginar-se l’equip local jugant sòls i l’equip rival i l’àrbitre estiguessin arraconats en un petit desnivell on l’aigua no hi arribava per no mullar-se.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Aquest treball és un treball que ens ha aportat molta informació sobre el poble de Mequinensa. El treball no ha estat gaire fàcil de fer-lo ja que hem tingut petits conflicte entre nosaltres. Com per exemple l’organització del temps i el repartiment de les feines. En quan el llibre, ha estat una mica difícil d’entendre per els mots mequinensans.

Guillem Crauñas

Adrian Jagustin