Category Archives: El fill mandrós

L’amor d’un fill a un pare (versió 2)

 Vet  aquí, una vegada, un home que s’havia fet molt vell. Tan vell, tan vell que el seu fill ja ni l’estimava. Ja no podia treballar més i ja no podia ni aixecar les cames, no es trobava bé no feia les tasques de casa, però tampoc estava a les acaballes. Un dia el seu fill se’n va cansar i va enfadar-se molt, va fer un cistell molt gran, amb allò Basic per sobreviure unes quantes hores, va agafar al vell, el va ficar dins i se’n va anar a la muntanya per abandonar-lo i perquè el llops acabessin amb ell, de manera que no el tornaria a veure mai més. Arribat a dalt de la muntanya, cansat, el fill va posar el cistell a terra i quan es disposava a tornar a casa el vell li diu: “Fill, fins aquí m’has portat, molt bé, no judico la teva decisió, però ja que m’abandones, almenys emportat aquest cistell a cas, pot ser el necessitaràs, mai saps el que et por passar algun dia” i afegeix “ Emporta-te’l perquè potser et fan el que tu m’has fet, i d’aquesta manera et puguin dur fins aquí.” I el fill va pensar “ tu estàs boig, pare, mai t’he estimat, només t’he estimat per que hem compressis joguines, que mai et recordaré que el pitjor que m’has fet passar, espero no tornar-te a veure.

 

Desprès el fill es va anar sense cap preocupació, mentre el seu pare no sabia que faria tota aquella nit tenebrosa a aquella muntanya que ningú visitava freqüent ment.

Al dia següent, a primera hora de la matinada, va arribar el fill repenedit del seu fet, va estar buscant al seu pare tres hores al voltant de tota la muntanya, llavor el va trobar estirar a terra amb la roba tota trencada i va pensar que estava mort, i poc a poc es va anar apropant a ell mentre que el seu pare anava obrint els ulls, llavor el fill va agafar al seu pare plorant i se’l va emportar a casa. Llavors quan va arribar a casa, el va dutxar y el va canviar de roba i el va estirar al llit.

 

Poc a poc l’home anava despertant-se més, fins que va anar-se recordant de tot el que el seu fill li va fer, i mil coses li passaven pel cap. L’home estava molt repenedit de haver tingut un fill, per que sigues tan dolent amb ell, quan ell va estar tota la vida cuidant-lo sol , sense l’ajuda de ninguna dona, ni ningú, però el fill en cap moment es va parar a pensar en això, nomes el va anar a buscar un altre cop a la muntanya, perquè li volia fer signar els paper de l’herència per quedar-se ell amb tots el Diners. El pobre home es va adonar de la situació, però va muntar una trama, i li va dir que si, que si que firmaria el papers de l’herència. El pobre home tenia moltíssim diners guardat per si algun cas algun dia poguessin millorar la seva vida saludable, però no va tenir remei.

El fill va sortir de casa per anar a buscar els papers, i quan va arribar l’home estava encara al llit esperant-lo, el fill li va donar el bolígraf per signar l’escriptura, llavors li va dir que s’arrimés una mica que li volia dir una cosa.. quan va aprofitar però clavar-li el bolígraf al coll, llavor com no tenia moltes forces, no va poder clavar-li del tot i el seu fill va reaccionar a temps per acabar de matar al seu pare.

 

Nerea Muñoz

Daniel Vela

Víctor Barranco