Monthly Archives: novembre 2009

Història de vida lingüística

Quan era petita vivia a Barcelona i només parlava el castellà, fins que amb cinc anys em vaig mudar a Premià de Mar i vaig apendre el català a l’escola, vaig anar perfeccionan les meves dues llengües. A primer de primària vam començar a estudiar l’anglès, començava a apendre una tercera llengüa a un nivell molt baix.

A sise de primària em vaig apuntar a una acadèmia d’anglès i ara m’estic preparant per a fer el KET.

Actualment parlo es castellà a casa i amb alguns amics, el català parlo a l’escola i amb algun amics, al meu voltant he vista parlar molts idiomes que també he intentat parlar, per exemple: lany passat vam acollir atravès d’una associació , una noia de la Repúbli Txeca i algun embarbusament vaig apendre. També quan vaig anar a Alemanya vaig apendre algunes paraules. però sobretot me vist influida perquè quan anvam a Barcelonaa mi m’agradava parlar amb turistes i sentir com parlaven.

Marta B.

Història de vida lingüística

Al món hi ha centenars de llengües diferents, jo a casa meva sempre n’he parlat dues. Des de petita, els meus pares em van ensenyar el català i el castellà. Jo parlo català amb el meu germà, el meu pare i tota la seva família, perquè són de Lleida. En canvi, amb la meva mare i la família que tinc de part seva, parlo en castellà, perquè són de Galícia. De part de la meva mare, també tinc família al Canadà, i per comunicar-me amb ells he d’utilitzar l’anglés, perquè encara que sàpiguen una mica de castellà no hi estàn acostumats. Per això a les escoles s’estudia també l’anglés, i des dels set anys porto estudiant-lo a l’escola.
Amb els meus pares, sempre ens en sortim quan anem de vacances, perquè saben bastants idiomes que no crec que pugui arribar a aprendre’ls tots. L’any passat, a segon, teniem Alemany com a optativa a l’escola. Jo la vaig agafar per veure que tal se’m donava. La veritat es que no se’m donava gaire bé, però vaig aprendre l’essencial. Després vam estar deu dies d’intercanvi amb els nois i noies alemanys aquí i després vam marxar nosaltres cap al seu país.
Jo tinc amics amb els que parlo en castellà, amb els que parlo català i amb els que parlo totes dues llengües. Em sento còmode parlant les dues, però potser més el català perquè és el que més es parla on visc.

Paula D.