Monthly Archives: setembre 2009

Melany S.

LA MEVA HISTÒRIA LINGÜÍSTICA.

Des de que vaig néixer parlo dues llengües ; el Català i el Castellà, a més estic estudiant l’Anglès però tot i així no el a la perfecció com per poder dir que el se parlar correctament.
La meva mare es d’Andalusia per tant ella parla el Castellà, el meu pare es d’aquí, va néixer a Vilassar de Dalt aleshores ell parla el Català. A casa meva només parlo el Castellà, fins i tot amb el meu pare encara que ell avegades em diu coses en el Català.
Quan vaig començar la primària només parlava el Català fins i tot a casa meva, a vegades la meva mare no s’havia ni el que li deia, però era estrany, era com si tingués una espècie de xip al cap que només fes que parles en aquell idioma.
Un cop vaig començar la secundària les coses van canviar moltíssim, ara, a l’institut parlo el Castellà molt més que el Català. Aquí no t’obliguen a parlar-lo, i la veritat es que ja no m’agrada, em sento ridícula, tot i així respecto molt aquesta llengua.
Amb els amics tot es diferent, tinc amics que parlen les dues llengües. Per tant, depen de la persona parlo una llengüa que un altre.
Tot i així encara que ja no parli tan el català com abans, no el vull perdre perquè sé que si segueixo molts anys sense parar-lo al final acabaré parlant-lo fatal. A més vull acabar d’estudiar l’Anglès i m’agradaria apendre altres llengües que hem poguessin millorar el futur.

 

Pol S.

Historia de la vida lingüística

 

 

La meva llengua materna es el castellà, el parlo des de que sóc petit, i la meva llengua paterna es el català, aquesta llengua la vaig aprendre en el col·legi, mentre m’anava fent gran alhora de perfeccionar el català i el castellà, a 1er de primària vaig començar a aprendre Anglès.

En el karate com tenia que dir coses també he tingut que aprendre,(encara a dia de avui segueixo sabent només el que és bàsic, les direccions(davant, darrere), els números i les tècniques.

Quan anava a 6é de primària vam anar a un curset per aprendre a parlar xinès, perquè volíem adoptar una nena xinesa, però després no en va servir res perquè es veu que a Xina es parla en Angles mal parlat quan parlen amb els estrangers.

Amb als meus amics parlo el castellà i amb la música passa el mateix, nomes escolto música en castellà i amb angles.

En conclusió: la meva millor llengua es el castellà.

Lídia F

26 de setembre

Dia europeu de les llengües

Història de la vida lingüística

En la meva vida he après 3 llengües, el català, el castellà i l’anglès.

He après aquestes 3 llengües a l’escola Salvador Espriu. A mi el castellà se’m dóna bastant bé, el sé escriure i parlar bastant bé, en canvi el català em costa una mica escriure’l i parlar-ho també una mica, m’he interessat una mica més pel català fa uns 4 o 5 mesos, perquè ens hem tornat a traslladar i on vivim ara sempre parlem el català, i ara el practico més. L’anglès l’entenc més o menys bé, però parlar-ho em costa més.

El castellà és la llengua que faig servir més, el parlo amb el meu pare a vegades amb la meva mare, i pràcticament amb tots els amics i amigues, excepte alguns que parlen en català amb mi i jo amb ells.

El català el parlo a classe, a casa amb la meva mare i amb uns amics i amigues que tinc. Jo l’anglès no el parlo a casa, només a les classes d’anglès.

Per a mi la llengua més important és el català, perquè cada vegada hi ha més persones que el parlen.

Víctor B.

L’història de la meva vida lingüística des de petit fins ara:

Jo vaig començar parlant  el castellà, perquè la meva família va néixer a llocs on el castellà és la llengua que es parla. amb la meva família, jo enraono en castellà, excepte amb les meves cosines més properes, que amb elles parlo el català. amb la meva família, no parlo el català, perquè em fa molta vergonya, encara que tots sàpiguen.

Quan vaig començar l’escola, jo ja sabia una mica català, perquè els meus pare i la meva germana gran, s’expressaven una mica en català.

Quan jo cursava P3, P4 i P5 sempre xerràvem en català, perquè a la guarderia també em van parlar en català. Al curs de 1r de primària, vam començar a parlar l’anglès, era el meu primer any, i jo no en sabia pas, al veure que començàvem l’anglès, em vaig apuntar a fer unes extrascolars al mig dia d’angles.

A 2n, 3r ,4rt i 5è de primària, seguem amb els mateixos idiomes, cap idioma més entrava a nosaltres, eren sempre el català, el castellà i l’anglès. Com hi havia marroquins i marroquines a la nostre classe, ens ensenyaven les paraules bàsiques del marroquí, però aquest idioma no el vam aprendre. Amb tots els meus amics i amigues de l’escola i de fora, sempre parlava en català, però quan vam entrar en el curs de 6è, no se pas que va passar que vam deixar de parlar entre nosaltres amb català, ara ja parlàvem en castellà.

A 1r de la ESO amb tots els amics de la meva antiga escola el dofí xerràvem en castellà, excepte amb els que eren catalans, i amb els nous amics del institut, parlava en castellà i en català.

A 2n de la ESO els idiomes que fèiem eren els mateixos, Català, Castellà, i Anglès, però ens van introduir un altre idioma, l’alemany, era una optativa, així que jo em vaig apuntar, per amí aquest idioma, és, i era difícil, el que passa que poquet a poquet anàvem aprenent coses, i al final amb això vam fer un intercanvi a Alemanya, amb això vaig tenir l’oportunitat d’aprendre més l’alemany i l’anglès, i ara jo crec que ja puc mantenir una conversació en alemany amb algú.

En resumides comptes, els idiomes que jo domino molt bé són: el català, el castellà i l’anglès.

i d’idioma que més o menys domino és l’alemany.

David S.

Història de la vida lingüística

Quan jo era petit i tenia 3 anys ja sabia dir el meu nom. Al principi parlava el català a primer i segon. Però al 9 anys el meu pare em va explicar que ell era de Jaen (Andalusia) llavors allà es parlava el castellà sempre. En aquell anys la meva llengua materna ja era el castellà. Ma mare va néixer a Mataró llavors ella també parlava el castellà. A mi m’agradava molt, però el català més. Als 11 anys ja parlava castellà amb tothom, amics, família i amb qualsevol castellà. A sisè ja en sabia parlar bastant bé l’anglès i una mica d’alemany però era bastant difícil. Quan vaig entrar a l’insitut I.E.S CRISTOFOL FERRER parlava el castellà, català, anglès i alemany, amb bastant nivell. Ara vaig a 3er D’eso, parlo tan be el català com el castellà i amb un domini de l’anglès bo. I fins aquí la meva vida lingüística.

Andreu P.

HISTÒRIA DE LA VIDA LINGÜÍSTICA
A la meva vida han passat moltes llengües: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, occità…però no sé parlar i entendre totes aquestes, algunes potser entenc, com ara alemany, francès i occità. Hi han altres que domino considerablement, com el català, el castellà i el ”catañyol”, i altres en les quals sé defensar-me i demanar galetes, com ara l’anglès.

 Vaig aprendre a parlar català a casa meva, de ben petitó. Castellà em va costar més, i el vaig aprendre a l’escola. Anglès vaig començar a tercer de primària, i l’any que ve els meus pares volen que comenci a estudiar per al First Certificate. Anglès és la llengua que crec que té més importància, perquè s’entén fins i tot a la república occidental de sud Àsia.
Català en parlo a casa, a l’escola i al carrer, menys amb la dependenta tonta del condis que no t’entén. Castellà en parlo a classe, i a fora tan poc com pugui. Anglès en parlo a classe, amb els meus pares i amb la Charlotte.

Daniel V.

       Història de vida lingüística

 Des de petit, a casa meva i amb la família he parlat el castellà, el fet de que els meus avis siguin d’Andalusia i que no sàpiguen parlar el català, fan que a casa sempre es parli castellà. El meu pare i la meva tieta també són d’Andalusia i tampoc parlen molt bé el castellà i el meu tiet, que és alemany, a vegades m’ensenyava l’ idioma. El català el vaig aprendre a P-3, l’escola, ja que mai he anat a la guarderia. L’anglès el vaig aprendre a primer de primària, vam començar molt tard, però no sé per quina raó. Des de primer fins a l’ESO vaig anar perfeccionant el català, el castellà i l’anglès, però no vaig aprendre cap idioma nou. Al carrer quan sortia amb els amics, vaig aprendre una mica l’àrab i l’ idioma de Gàmbia, però res tonteries. A segon d’ESO, a una optativa vaig aprendre Alemany i vaig perfeccionar una miqueta el que ja sabia, de manera que ara puc establir una conversació regular amb els meus cosins alemanys. Ara toca estudiar i millorar el que ja sé.

Berta C.

Història de vida lingüística

 

          Des de petita m’han ensenyat a parlar català, i així ho he continuat fent. Parlo català a casa i amb quasi tota la meva família, a l’escola i amb molts dels meus amics.

          El castellà el vaig començar a aprendre a primer de primària, quan tenia uns sis anys, encara que ja sabia dir alguna paraula en aquesta llengua. També aprenc castellà per mitjà de la música, com per exemple amb el grup “El canto del loco”, que és un dels meus grups preferits (els altres grups que m’agraden són anglesos).

          L’anglès també el vaig començar a parlar a primer, però només apreníem a dir algunes paraules. Quan vam començar l’institut vaig decidir apuntar-me a una acadèmia, perquè creia que el nivell era molt baix. També parlo anglès amb el meu tiet de Brussel·les, i amb l’Alina, la noia alemanya que vaig conèixer quan vam anar a Alemanya d’intercanvi amb l’institut.

          També sé parlar italià, el qual vaig aprendre quan un italià amic de la meva germana va venir a Premià. Ells es van conèixer durant un viatge que va fer la meva germana a Londres. Quan es van haver conegut millor, van decidir que ell vindria uns dies aquí, i que ella aniria uns dies a Itàlia.

          La història de la meva vida lingüística no és massa ampla, però jo ja n’estic contenta.

26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües

Després d’un curs de pausa i tranquil·litat, ja hi tornem a ser, Llegir molt i escriure bé ha tornar amb ganes de fer coses noves. De moment, començarem a poc a poc, amb el dia Europeu de les llengües.

Per saber els objectius i les raons de celebrar aquesta data, us emplacem al bloc que el servei de llengües de la Generalitat de Catalunya ha posat a la nostra disposició. En aquest bloc hi ha ple d’activitats per a realitzar a l’aula, però com que queda una miqueta a inici de curs i encara ens estem coneixent tots plegats, us proposo una idea que vaig agafar d’una comunicació d’en Juli Palou i la Montserrat Fons: la Història de vida lingüística. He de reconèixer que la meva proposta és una mica lliure, però té com a finalitat principal saber les llengües que coneixen i en quins àmbits les fan servir els i les nostres alumnes.

Tal com expliquen els autors: Definim “història de vida lingüística” com el relat que una persona fa, quan una altra li demana, al voltant del seu repertori lingüístic. Les llengües que es coneixen, les habilitats relacionades amb cada una d’aquestes llengües, la manera com s’han après, el record i l’oblit, l’ús quotidià de les llengües, la identificació com a bon o mal aprenent de llengües, etc. són algunes de les qüestions que de manera inevitable es tracten en aquests relats. ”

Jo els proposaré fer un escrit on m’expliquin les llengües que parlen i escriuen, el lloc i el moment en què les han après, el nivell que econsideren que tenen, la importància que els atorga cada un d’ells i els llocs on la fan servir.  Ja us explicaré com m’ha anat.