Category Archives: Indignació

Es tracta d’escrits d’opinió en els quals els autors han de mostrar la seva indignació envers un fet o circumstància que els hagi molestat molt.

Diaris d’avui dia

Estimat coordinador: 

Hem dirigeixo a vostè per tal de denunciar el que per mi és una gran injustícia.Penso que el vostre diari s’ha convertit en una cosa frívola, que ja no és una seria font d’informació, si no que està passant a ser una revista de tendències o una cosa semblant.Crec que ocupen un lloc massa destacat notícies com per exemple: l’última novetat en qüestió de menjar o d’electrodomèstics, o l’increment de l’Iva, o alguna caiguda o pujada de preus. I en canvi, a temes que realment afecten a la nostra societat com les drogues, les infermetats de transmissió sexual, el maltractament a dones o a infants, la violència infantil, la gran quantitat d’accidents de tràfic a Espanya o al mon…etc, se li resta molta importància. Tots sabem que els medis d’informació tenen una gran influència al mon, i si no tenen uns principis clars, estarem fent una societat amb uns principis no gaire clars.Tot això fa que cada cop les nostres informacions estiguin més llunyanes de la vida quotidiana de la gent del carrer. Per tant vull informar-vos de que no queda massa temps per que les vostres vendes comencin a caure en picat (notícia que segurament ocuparia la vostra primera plana).Finalitzo aquest escrit recordant que si això canvia, pot ser favorable tant per els lectors, com per a nosaltres. 

Cordials salutacions. 

 

                                                                                Camila Pérez López.

El temps s’acaba

La responsabilitat en el canvi climàtic ens afecta a tots. No només als caps de govern, o polítics, als qui recau tota la culpa per no fer campanyes en contra.

Des de petits que a l’escola o a l’àmbit on ens trobem, ens han ensenyat a reciclar, a no malgastar l’aigua, el paper, o a no encendre la calefacció i anar poc abrigats. Però la majoria d’avisos i advertiments no els hem agafat seriosament. Hem pensat que ja faria la feina una altra persona per nosaltres, que el món seguiria igual per molt que el desgastem, que les energies i fonts són inexhauribles. Però les coses no són així. No fa falta mirar molt lluny. A les costes cantàbriques hi havia temperatures característiques de l’estiu. La gent en la platja en plena tardor és una cosa totalment anormal. D’aquí a menys de deu anys tot el sur d’Espanya serà desert i el gel dels casquets polars haurà desaparegut, i moltes costes estaran inundades per l’aigua descongelada. A més, desapareixeran moltes més espècies d’animals de les que ja han desaparegut i les temperatures baixaran i pujaran de manera estranya fins causar malalties i morts. La meitat dels terrenys seran només terra perquè els arbres no tindran els elements necessaris per crèixer i si la pluja àcida anés en augment, totes les plantes s’extingirien. Només és questió de temps per destruir en poc temps el que avantpassats nostres van trigar segles en construir. El temps s’acaba i, si no actuem ràpid, tot això s’acabarà.

Aturar el canvi climàtic hauria de ser un dels nostres principals reptes avui dia. No proposo un canvi dràstic, sinó que a poc a poc anem estalviant energies com el petroli, buscar-ne d’altres més ecològiques, fonts d’energia renovables, promoure molt més el reciclatge, etc. Fer que aquest món sigui millor i durader per nosaltres i per als que vindran.

 

 

Hajar El Harrak Regrag

4t A

Indignació RENFE

 Benvolgut Sr.;

Li escric per presentar-li la meva queixa sobre els problemes de la RENFE.

Jo visc a Premià de Dalt, i estudio medicina a la facultat de Girona. Com que no m’arriba el pressupost per a una segona residència, ni per contribuir en una d’estudiants, visc a la meva residència familiar. Cada matí, m’aixeco a dos quarts de sis de la matinada, per poder agafar el tren a un quart de set a l’estació de Premià de Mar, i fer transbord a Barcelona el Clot – Aragó.

Gairebé cada dia hi ha retards, de quinze minuts o trenta, i tenint en compte que el trajecte des del Clot fins a Girona és d’una hora i deu minuts aproximadament, més el trajecte del autobús fins a la facultat, fa que arribi tard a la primera classe, que comença a les vuit.

Això va fer que cada vegada m’hagués d’aixecar més d’hora, fins que vaig caure malalta per les poques hores que dormia al llarg de la setmana.

Entre que m’aixeco a dos quarts de sis, i que encara, malgrat l’hora que es, arribo tard a la primera classe, hi surto perdent; Perdo hores de son, i per tant hores d’estudi. I això provocarà, que, si continua així la RENFE, perdi un any de la carrera, i hagi de repetir. I això, no m’ho puc permetre.

Jo li demano que trobi alguna solució a aquest problema, ja que cada dia viatgen al tren milers de persones que es troben en una situació semblant. Busquin alguna solució el més aviat possible, ja que és impossible continuar la rutina del dia a dia amb aquest caos.

Atentament;

Marina Royo Terol

Dilluns 5 de Novembre, del 2007  

Senyors editors de La Vanguardia: 

Envio aquesta carta, on exposo la meva opinió, perquè m’agradaria que fos publicada al vostre diari. I així, donar-me la possibilitat d’aconseguir justícia mitjançant la paraula i la veritat.El passat dia 20 d’octubre, em disposava a agafar un tren cap a Barcelona amb les meves amigues. Ens havien advertit de que hi havien retards, però nosaltres no hi vam fer cas…Quan vam arribar a l’estació, vam comprar els bitllets i vam seure a esperar. L’espera es va fer interminable el tren no apareixia, ja havia passat més d’una hora. Això no podia ser! vam parlar amb el taquiller. Ell ens va comunicar que no passaria cap tren per Premià, ja que amb les obres del AVE, molts s’havien quedat aturats.

Per això vull reclamar, a més del meu bitllet i el temps perdut, que la gent disposi de més informació. No pot ser que ningú ens informi del que passa, que estem allà perden el temps com tontos. Amb aquest article, pretenc conscienciar tant a la gent que ha d’agafar el tren cada dia, com als directius de Renfe i de l’AVE.La construcció d’aquest tren d’alta velocitat, és un gran avenç per Espanya, però també ens demostra la falta d’organització.

Que hauria d’haver sigut un tema pensat i parlat abans de la construcció de totes les vies, es nota que no ha estat important pels empresaris. Espero que molt aviat, aquests problemes tinguin una solució ràpida i eficient. Att. Una ciutadana indignada!   

Luciana Ledesma