Category Archives: 1r d’ESO

Jan R.

26 de setembre

Dia Europeu de les llengües

El català el vaig aprendre a casa meva, és la meva llengua materna i hi parlo amb la meva família i alguns amics. És la llengua que més parlo.

L’anglès l’estic aprenent a l’escola, i m’agrada molt, sóc bo en anglès però encara he de millorar. El parlo a la classe d’anglès amb la professora o a vegades amb un amic per practicar.

I el castellà el vaig aprendre parlant amb els amics, a l’escola i per la tele. Amb alguns amics o de vegades amb la família, i en parlo una mica. És la segona llengua que més parlo.

Per a mi el català és el més important ja que és la meva llengua materna.

Reda

Historia de vida lingüistica

En la meva vida he aprés 4 llengües ; el àrab, el català, el castellà i l’anglès.

La primera que vaig aprendre va ser l’àrab, el vaig aprendre en casa amb els meus pares. El nivell que tinc de l’àrab és normal i el lloc i les persones amb qui faig servir és en casa , amb la meva familia i amics àrabs.

La segona que vaig aprendre va ser el castellà, el vaig aprendre a l’escola des dels tres anys. El nivell que tinc és normal i el lloc i les persones amb qui faig servir és en l’escola i amb els meus amics.

La tercera que vaig aprendre va ser el català, el vaig aprendre en l’escola i el nivell que tinc és normal i el lloc i les persones amb qui faig servir és en l’escola i a vegades a casa amb la meva germana.

La quarta que vaig aprendre va ser l’anglès, el vaig aprendre en l’escola i el nivell que tinc és mig baix i el lloc i les persones amb qui faig servir és en la classe d’anglès.

I la més important per a mi és l’àrab perquè es la meva llengua materna.

Lídia F

26 de setembre

Dia europeu de les llengües

Història de la vida lingüística

En la meva vida he après 3 llengües, el català, el castellà i l’anglès.

He après aquestes 3 llengües a l’escola Salvador Espriu. A mi el castellà se’m dóna bastant bé, el sé escriure i parlar bastant bé, en canvi el català em costa una mica escriure’l i parlar-ho també una mica, m’he interessat una mica més pel català fa uns 4 o 5 mesos, perquè ens hem tornat a traslladar i on vivim ara sempre parlem el català, i ara el practico més. L’anglès l’entenc més o menys bé, però parlar-ho em costa més.

El castellà és la llengua que faig servir més, el parlo amb el meu pare a vegades amb la meva mare, i pràcticament amb tots els amics i amigues, excepte alguns que parlen en català amb mi i jo amb ells.

El català el parlo a classe, a casa amb la meva mare i amb uns amics i amigues que tinc. Jo l’anglès no el parlo a casa, només a les classes d’anglès.

Per a mi la llengua més important és el català, perquè cada vegada hi ha més persones que el parlen.

Andreu P.

HISTÒRIA DE LA VIDA LINGÜÍSTICA
A la meva vida han passat moltes llengües: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, occità…però no sé parlar i entendre totes aquestes, algunes potser entenc, com ara alemany, francès i occità. Hi han altres que domino considerablement, com el català, el castellà i el ”catañyol”, i altres en les quals sé defensar-me i demanar galetes, com ara l’anglès.

 Vaig aprendre a parlar català a casa meva, de ben petitó. Castellà em va costar més, i el vaig aprendre a l’escola. Anglès vaig començar a tercer de primària, i l’any que ve els meus pares volen que comenci a estudiar per al First Certificate. Anglès és la llengua que crec que té més importància, perquè s’entén fins i tot a la república occidental de sud Àsia.
Català en parlo a casa, a l’escola i al carrer, menys amb la dependenta tonta del condis que no t’entén. Castellà en parlo a classe, i a fora tan poc com pugui. Anglès en parlo a classe, amb els meus pares i amb la Charlotte.

El llibre negre dels secrets

 F.E. Higgins, El llibre negre dels secrets, Cruïlla

Quan Ludlow Molesta s`enfila d`estranquis en un cotxe de cavalls per fugir de la city, no sap fins a quin punt aquest gest instintiu li canviarà la vida. A mitja nit arriba a un poble de mala mort on en Joe Zabiddou, un presentador molt particular, l`agafa com a ajudant. La feina d`en Ludlow consisteix a apuntar les confessions esgarrifoses dels clients del prestador: un enterramorts que desenterra cossos, un carnisser que enverina amb botifarres de rata… Així es va escrivint el llibre? En Ludlow no ho acaba de veure clar. Ell voldria confiar en el seu misteriós amo, però té la sensació que en Joe amaga moltes coses. Ara bé, el mateix Ludlow Molesta també n`amaga unes quantes…

Gauditronix

gauditronix.jpgJordi Sierra i Fabra, Gauditronix, Edebé

Londres , any 2015, Hiro , un joven japonès de 17 anys , comença a tenir uns malsons horribles .El fet , insòlit en si mateix per la duresa dels somnis que l’assalten cada nit , resulta especialment sorprenent en algú com ell , un ésser sa i perfecte genèticament , sempre equilibrat gràcies a la practica de l’AIKIDO ,art marcial i filosòfica en la qual és un alumne avantatjat . Finalment , els seus pares decideixin consultar un especialista mèdic . I a partir d’aquí , de psiquiatre en psiquiatre , en Hiro continuarà seguint les pistes d’un maquiavel.lic pla que el portara de Londres a Barcelona , i d’allà a Tòquio , on va començar tot…

El testament de John Silver

Josep Vallverdú, El testament de John Silver, La Galera el-testament.jpg

El pirata de la crossa , va fugir amb una part del botí trobat a l’ illa del tresor . No se’n va saber mai més res . Això diuen , però en realitat  John Silver va viure encara una colla d’anys viatjant de grat o per força , provant de fer-se passar per un senyor i mirant de conservar el seu petit  patrimoni.  Aquesta dèria el va menar per camins arriscats , propis del pirata que havia estat i fou sempre . Silver no ho volia admetre , pero era un perdedor.

Qui no perdrà res amb la lectura d’aquest llibre d’acció , astúcies i passió , seràs tu, lector.

Endinsa’t de cap en l’aventura!

La nit que Wendy va aprendre a volar

La nit que Wendi va volarAndreu Martín, La nit que Wendy va aprendre a volar, Bromera

Roger i Wendy inicien la guàrdia amb un seixanta, el codi que lerta d’un assassinat, però aquest cas no serà gens corrent. L’homicidi els porta a descobrir una cambra secreta d’on ha desaparegut una joia, el robatori de la qual no vol denunciar ningú. Una novel·la trepidant en què la jove Wendy haurà d’enfrontar-se, ella sola, amb assassins perillosos; haurà de córrer, lluitar i fer ús de la pistola; coneixerà el fons de la mar, saltarà abismes paorosos i veurà la mort de prop. Aquesta serà la nit en què Wendy aprendrà a volar.

Novel·la policíaca

Elements de reflexió:

[Com ja sabeu, podeu comentar els aspectes de la llista que us interessin més i, evidentment, tot allò que hàgiu trobat al llibre que vulgueu compartir amb els vostres companys]

a) Aquesta novel·la pertany al gènere policíac. Podries explicar quines característiques típiques d’aquestes novel·les has trobat? [personatges, espais, temps, manera de narrar la història, temàtica principal i secundària, situacions típiques…]

b) L’autor modifica algun d’aquests tòpics del gènere policíac?

c) Has llegit alguna novel·la protagonitzada per Flanagan, l’altre detectiu de l’autor? Quines diferències hi ha amb Wendy?

d) Creus que el nom de la protagonista, Wendy, ajuda a descriure la seva manera de ser?

e) La novel·la està construïda amb una sèrie de capítols curts on es narren escenes simultànies. Com s’ho fa l’autor per tal que puguem seguir l’argument? Creus que és habitual aquesta manera d’escriure històries policíaques?

f) De tota la informació que es dóna sobre l’Ull de Déu, sobre els maçons, sobre els museus secrets…, quina t’ha sorprès més?

g) Quin és el passatge de la novel·la que t’ha interessat/emocionat més? [ Si pots, indica la pàgina]

Matilda

Roald Dahl, Matilda. Editorial Empúries

Matilda és una nena prodigi, molt intel·ligent i sensible. Abans decomplir cinc anys, ja havia llegit Dickens i Hemingway, Kipling i Steinbeck, i els seus pares la tracten més aviat com una nosa. Però quan a l’escola es troba enfrontada a un perill molt greu, Matilda descobreix que té uns poders psíquics extraordinaris que li permeten salvar l’escola i, sobretot, la seva estimada mestra, Miss Honey. matilda és un llibre deliciosament divertit, i la protagonista un personatge que no es pot oblidar.

La pedra màgica

Miquel Fañanàs, La pedra màgica. Editorial Cruïlla

És possible que el mundialment famós diamants Tiffany de Nova York espugui convertir en una pedra màgica de Barcelona postolímpica? Un espectacular robatori al Palau de la Virreina, una troballa insòlita dins un contenidor de brossa, persecucions io sorpreses se succeeixen en aquesta història història, que té, a la vegada, un contingut humà. es tracta d’una novel·la realista i d’aventures.