Category Archives: CURS 2007-2008

Si això és un home

M’havia oblidat de penjar unes quantes de les vostres magnífiques creacions, entre elles aquesta de l’Hajar, que fa una fantàstica animació del poema de Primo Levi, tan vigent en els nostres dies de bogeria col·lectiva.

[slideshare id=346000&doc=si-aixo-es-un-home-presentacio-1207684772970962-9&w=425]

recuperació 1r Batxillerat

Com molt bé sabeu, el proper dimecres 18 de juny teniu programat l’examen de recuperació de llengua catalana. Jo seré a la Sala d’Actes des de les 11.30 per tal que tingueu temps d’acabar-ho tot.

El control constarà d’una part comuna per a tots aquells que es presentin i una d’específica segons les avaluacions que es tinguin suspeses.

Part comuna: exercici de comprensió lectora, qüestions generals sobre un text, lèxic, expressió escrita i algun exercici d’anàlisi gramatical.

2n trimestre suspès: exercicis específics de morfologia i de gramàtica

3r trimestre suspès: exercicis específics de literatura

Felicitats a tots aquells i aquelles que ja m’heu perdut de vista.

primer i últim amor

Hola maànima! hola Walid:

(per cert m’ha costat moltíssim arribar a conèixer que et deies Walid i em sembla un nom tan bell com n’ets tu.)

Doncs bé, deixem-nos d’elogis i anem al més important.

Era un dimarts, però no un dimarts qualsevol, era primavera;el sol brillava, els ocells cantaven i les flors ballaven.

Jo anava per un camí llarg i ample, i veia des de lluny(coordinació) un noi que venia pel mateix camí però en sentit contrari, cada vegada s’apropava més,semblava, un d’aquella tios que considero bons, però amb això no en tenia prou, havia de ser moro, com jo.

 Quan ja et tenia a uns tres metres, vaig pensar:” ¡hostia això si que és massa, és moro!”

ens vam creuar unes mirades, unes mirades corrents, però em van cridar l’atenció els teus ulls, eren uns ulls  d’oliba cristal·lins.

Jo vaig continuar el meu camí ,i tu el teu. Però durant aquella tarda em va passar una cosa estranya, i es que no et podia treure de la meva ment. Durant tota l’estona fent flaxbacks d’aquelles mirades tan profundes i a la vegada superficials. Les meves amigues em parlaven i jo badant com una boja, fins i tot una em va preguntar si estava enamorada i jo li vaig contestar: “que va!, ni boja”.

Quan vaig tornar a casa ho vaig reflexionar amb més tranquilitat i em vaig adonar que la meva amiga tenia raó.

Jo que sempre havia pensat que tot això eren bajanades, i que jo era massa raonable per perdre el  temps en sentimentalismes com una nena….ara em trobo com una lleona ferida que no sap si rendir-se o resistir,però ara que t’escric aquesta carta , ja queda clar que no he pogut resistir.

No et pots imaginar el que pot arribar a fer l’amor amb una noia, des d’aquell maleït dia, vaig expressament al teu  carrer a la  recerca  ni que sigui només una mirada per paliar la meva cremor.

L’altre dia et vaig veure en el teu portal, estaves parlant pel mòbil i amb un somriure tan preciós..

M’hagués agradat que aquell somriure(sub.adjectiva )fos per mi  i no per a  la subnormal amb la que estaves parlant,segurament.

que n’és de curosa aquesta vida sembla que anem a contracorrent; com no pots arribar a una cosa més la desitges.

I ara només et demano una única cosa, que em donguis una petita esperança, un somriure, per saber si continuar amb les meves al·lucinacions o deixar-ho córrer per sempre. Però pensa que si m’ignores hauràs comés una gran injustícia i una profunda ferida que (sub. sustantiva) només el temps serà capaç de borrar.

           Ba7ebak mutt!!! 

   

Samadi Bouchra 1batx.A