Author Archives: bsa1046

About bsa1046

Bouchra alumne de grec i llati de segon de batxillerat

primer i últim amor

Hola maànima! hola Walid:

(per cert m’ha costat moltíssim arribar a conèixer que et deies Walid i em sembla un nom tan bell com n’ets tu.)

Doncs bé, deixem-nos d’elogis i anem al més important.

Era un dimarts, però no un dimarts qualsevol, era primavera;el sol brillava, els ocells cantaven i les flors ballaven.

Jo anava per un camí llarg i ample, i veia des de lluny(coordinació) un noi que venia pel mateix camí però en sentit contrari, cada vegada s’apropava més,semblava, un d’aquella tios que considero bons, però amb això no en tenia prou, havia de ser moro, com jo.

 Quan ja et tenia a uns tres metres, vaig pensar:” ¡hostia això si que és massa, és moro!”

ens vam creuar unes mirades, unes mirades corrents, però em van cridar l’atenció els teus ulls, eren uns ulls  d’oliba cristal·lins.

Jo vaig continuar el meu camí ,i tu el teu. Però durant aquella tarda em va passar una cosa estranya, i es que no et podia treure de la meva ment. Durant tota l’estona fent flaxbacks d’aquelles mirades tan profundes i a la vegada superficials. Les meves amigues em parlaven i jo badant com una boja, fins i tot una em va preguntar si estava enamorada i jo li vaig contestar: “que va!, ni boja”.

Quan vaig tornar a casa ho vaig reflexionar amb més tranquilitat i em vaig adonar que la meva amiga tenia raó.

Jo que sempre havia pensat que tot això eren bajanades, i que jo era massa raonable per perdre el  temps en sentimentalismes com una nena….ara em trobo com una lleona ferida que no sap si rendir-se o resistir,però ara que t’escric aquesta carta , ja queda clar que no he pogut resistir.

No et pots imaginar el que pot arribar a fer l’amor amb una noia, des d’aquell maleït dia, vaig expressament al teu  carrer a la  recerca  ni que sigui només una mirada per paliar la meva cremor.

L’altre dia et vaig veure en el teu portal, estaves parlant pel mòbil i amb un somriure tan preciós..

M’hagués agradat que aquell somriure(sub.adjectiva )fos per mi  i no per a  la subnormal amb la que estaves parlant,segurament.

que n’és de curosa aquesta vida sembla que anem a contracorrent; com no pots arribar a una cosa més la desitges.

I ara només et demano una única cosa, que em donguis una petita esperança, un somriure, per saber si continuar amb les meves al·lucinacions o deixar-ho córrer per sempre. Però pensa que si m’ignores hauràs comés una gran injustícia i una profunda ferida que (sub. sustantiva) només el temps serà capaç de borrar.

           Ba7ebak mutt!!! 

   

Samadi Bouchra 1batx.A

El camí que el portarà a la felicitat

El camí que el portarà a la felicitat:

Zaid, era El cinquè fill d’una família bastant humil. El seu pare, era un home d’edat avançada i  malaltís. Es dedicava a un taller de  ceràmica on es passava el dia. Amb aquest treball intentava cobrir les mínimes necessitats de la seva família. Cada matí anava al seu petit taller per exposar les seves peces de ceràmica que havia realitzat amb l’esperança que hi passés un turista i comprés alguna peça.
Zaid però, era un nen molt llest i espavilat, en la classe era dels primers, el seu desig era ser arquitecte, i en el seu temps lliure ajudava el seu pare. Els seus pares estaven molt orgullosos d’ell, i tothom deia que aquell noi arribaria lluny.
Tot anava molt bé, fins que un dia, inesperadament, el seu pare va morir.
Totes les esperances del noi es van trencar, i va haver de posar-se a treballar en aquell taller.
El noi va acceptar resignat el seu destí i a l’endemà mateix es va posar a treballar .
Els anys van anar passant, i a mesura que el noi creixia, creixien amb ell les experiències.
Fins que un dia va passar per la botiga una turista francesa. Era una noia de quasi la mateixa edat d’en Zaid, era alta, maca, rossa, exuberant…
Zaid es va quedar bocabadat davant d’aquella noia. Però mai es va imaginar que aquell amor li correspondria.
Ibette sovint anava a la botiga amb l’excusa de comprar un objecte de ceràmica, però en realitat en Zaid  també s’havia fixat en la noia.

.Van creuar llurs mirades i es van enlluernar.
Ibette es va acostar a Zaïd i li va dir:
_ Je t’aimé beaucoup!
Zaïd li va agafar de la mà i li va dir:
-Je t’aime moi non plus!
I el va comvidar a prendre un cafè. es van agradar molt i van continuar sortint, fins que un dia Ibette li va proposar que es vingués a viure amb ella França.
La mare d’en Zaïd i ell s’ho van rumiar molt, fins que van arribar a la conclusió que seria millor que marxés. Doncs allà trobaria un futur millor. I que la mare ja assumiria la responsabilitat de fer-se càrrec de la família.
Bouchra Samadi

La promesa incomplerta

aziza.jpg

El meu cor està apagat,

però ja arriba l’enamorat

per triture aquesta soledat.

Es diu Asa

i porta una espasa,

un casc

i ve del Basc.

Ve per complir la promesa

que va fer a la princesa,

la d’estimar

i no deixar,

amb el cor obert

i ben net.

No va complir la promesa

i va despertar la tristesa,

em va dir adeu

però no ho dieu.

Aziza