Category Archives: Lectures 1r de Batxillerat

Tirant lo Blanc

Bé, ja sabeu que per al proper control de lectura, heu de tenir llegida la selecció del Tirant Lo Blanc que hem treballat a classe. De totes maneres, seria bo que us interesséssiu especialment pels següents capítols:

XII, XXXI, XXXII, LX, LXI, LXV, LXVII, CVI, CXVIII, CXXVII, CLVII, CLXIII, CCXXXI, CCXXXIII, CCLX.

Si teniu problemes amb els números romans, aquest vídeo no us els resoldrà, però cal reconèixer que és ben curiós.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/digits/001_673700.rm" width="352" height="288"/]

 Ah, i finalment, no us perdeu aquest web: http://www.apats.com/cola/despertaferro.php

El cafè de la Granota

treball-catala-001.jpg
1. Títols dels contes.
Absoltas i sepeli de Nicolau Vilaplana.

Els delfins.

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.
Absoltas i sepeli de Nicolau Vilaplana: Nicolau un home molt estimat pel seu poble, mor, això significà que la gent del poble tindria que anar a l’enterrament, però just en el moment de la despedida del difunt, es jugava un partit de futbol molt important, i la gent del poble va quedar força insatisfeta.

Els delfins: L’home encarregat de donar el condol als enterraments, està sotmès a molta pressió, la gent del poble el critica massa, i sense raons de pes. Té un greu problema, creu que ninguna persona esta capacitat per substituir-lo en la seva tasca de donar el condol als familíars dels morts, i no para de donar-li voltes al assumpte.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?
Al capítol tres, el narrador es omnipresent. I al nou el narrador es l’encarregat de donar el condol a la família dels difunts.
Els narradors secundaris son gent del poble, reforçant el que pensa el narrador, no tenen gaire importància.
Els dos protagonistas son residents al poble de Vilaplana.
Son històries curtes, i narran un problema puntual.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.
D’escopetada: ràpidament, s’encistella: surt bé, eixen rodones: surten los coses bé, patolla: sense organització, envestir: topar, feix de bitllets: molts bitllets, bocí de pa: bona persona, borratxeria de personal: molta gent, ataüllar: matar, pansida: sense vida.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text
Es un poble petit, situat al nord de Catalunya, on hi viuen persones emblemàtiques, hi ha un cafè on es reuneixen tots, per esmorzar, o prendre unes copes despres de la feina. Sembla que part del poble es dedica a la mineria. No es un poble gaire creient, i els hi agrada molt el futbol, diria que es l’esport líder del poble. La manera de ser dels ciutadans es tranquil•la, i valoren els savis del poble. Els moments d’oci són molt importants per a ells.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?
Tenen força gràcia ja que els textos narren problemes del dia a dia d’un petit poble, i en cada un dels capítols ens posan a la pell d’un dels ciutadans en concret.
Penso que l’element irònic que afavoreix la genialitat del text son las expressions, i las aportacions narratives d’altres ciutadans del poble. Resulta còmic pel lector, el tipus de problema que narra el protagonista.

7. Creeu una imatge que il•lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Absoltas i sepeli de Nicolau de Vilaplana Els delfins

El primer dibuix plasma el capítol tres, podem apreciar com el partit de futbol es veu eclipsat per la mort.

En el segon dibuix que he fet sobre el capítol nou, podem veure com l’encarregat de donar el condol ( esquerra ) somriu satisfet del seu treball, mentre que els seus possibles substituts, carreguen amb la creu (dreta).

Treball fet per: Marc Pelegrín i Cesar Liso.

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

cata.JPG

1. Títols dels contes.

  • Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana
  • Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues
  • Amarga reflexió sobre un manat de cebes

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

Ens explica la història del dia que va ser enterrat l’oncle Nicolau. El seu enterrament va ser un èxit rodó tot i que coincidia amb el partit de futbol més important de la temporada. La mort de Nicolau també va coincidir amb la falta del rector del poble, les males llengües deien que els de l’equip Masos de Cinta havien acordat amb el rector de Vallperdiu perquè fessin l’enterrament el mateix dia del partit, i així desanimar als jugadors de Mequinensa. Els membres del poble estaven decepcionats per aquesta coincidència i van acabar interrompen l’enterrament per veure el partit, això si al final fins i tot el mateix àrbitre es va apuntar a la cerimònia de comiat de l’oncle Nicolau.

Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues

Aquesta carta es una sàtira cap a la mort. Escrita per Miquel, barquer d’ofici familiar, que és dedicava a transportar de punta a punta del riu Ebre a treballadors. El seu ofici se’n va anar en orris quan va començar la construcció del pont, que el va reemplaçar. Així que va passar vint anys treballant de miner abans de la seva jubilació. Un dia l’apotecari del poble li va ensenyar un quadre que reconstruïa l’antiga creença de que els humans després de morir tenien que travessar un riu, i el senyor Caront era l’encarregat de transportar-los amb una barca. Miquel demana a la senyora mort, si podria reservar-li aquest càrrec per quan arribés la seva hora, i així recuperar el seu ofici perdut en vida.

Amarga reflexió sobre un manat de cebes

Aquest és el cas de Manuel la Lloca, que la policia l’enxampa robant un manat de cebes i a canvi de no posar-lo a la presó li diuen que faci de delatador. Així que tothom l’estomaca per confessar a la policia els secrets de la gent del poble. Aquesta història l’explica en Manuel a l’Horaci Campells, sereno de la vila. Aquest recull en el seu diari els afers de la localitat. La guàrdia civil pressiona al Manuel perquè el sereno sigui un còmplice seu  a canvi de no esbombar que l’Horaci té una amant en el cuartel. Al final d’aquesta història l’Horaci es veu obligat a matar al Manuel perquè no escampi el seu secret al marit de la seva amant. 

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

El narrador de “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” és el vell Cristòfol juntament amb intervencions d’altres vilatans que complementen els fets de la historia i fan de narradors secundaris; el narrador de “Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues” és el mateix Miquel Garrigues i el narrador de “Amarga reflexió sobre un manat de cebes” és el vell Cristòfol però amb grans monòlegs del protagonista, el Manuel la Lloca, explicant la seva història. El Vell Cristòfol és el narratari més important ja que es el que te més informació sobre les històries del poble, però sempre complementat amb petites informacions d’altres vilatans. En el nostres cas són tres textos, ja que hem intervingut tres persones dins d’aquest treball. L’única semblança que trobem entre els tres contes és que comparteixen el mateix tema principal de la narració, que és la mort.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Mentre llegíem hem pogut observar molts mots típicament mequinensans, però només hi posarem 10 mots.             

– Eixia: Sortir.           

– Enllepolir: Engrescar.            

– Ataüllar: mirar des d’un lloc alt per observar alguna cosa.           

– Conciliàbul: reunió per parlar.           

 –  van xombar: van robar o agafar.           

 – Posat de Pinxo: adoptar una postura xulesca.           

– S’avià: se’n va anar, sortir…           

 – A cabassos: amb molta quantitat, moltíssim, de valents…           

– Esmuny: escapar-se de manera dissimulada.           

 – En orris: que es quedava en res.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

L’acció dels contes té l’epicentre en la vila de Mequinensa, un poble petit situat a prop de les poblacions de Lleida, Fraga, Torrent de Cinca, Tortosa… i en la confluència entre els rius Ebre i Segre, per això els habitants d’aquet petit poble patien moltes riuades.Les accions es situen dins del poble per els seus carrers empinats, en els seus cafès on la gent es reunia per xafardejar (d’aquí ve el títol de l’obra: El Café de la Granota) i places. Mequinensa disposava de mines de lignit i de la navegació fluvial, amb terres d’horta, petits nuclis ramaders i una caça abundant. Minaires, llaüters i hortolans dedicaven els lleures a caçar conills, perdius, senglars (i a vegades cérvols), la qual cosa donava lloc a converses de cafè molt animades, en el transcurs d’unes partides de cartes memorables. Ens representa la vila com un lloc plàcid, rialler i tranquil.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

La gracia d’aquets contes es la sorpresa final. Durant el plantejament i nus segueix el mateix estil, no ens deixa res clar i al desenllaç acaba amb un sorprenent final i a vegades poc lògic o inesperat. Moncada utilitza un tó d’humor i forta ironia en la major

7. Creeu una imatge que il•lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Aquesta imatge té una mica dels tres contes, ja que en els tres es contempla la mort dels personatges principals. Es veu el riu on en Miquel Garrigues vol treballar després de morir, ja que en vida no va tenir la oportunitat.

Es veu el cementiri on enterraven a Nicolau, amb el camp de fútbol al costat, impedint que el seu enterrament fos com cal. I dins el cementiri també es pot veure una tomba amb el nom de Manuel la Lloca, després de que l’Horaci el matés abans que delatés el seu secret. Surt la mort al mig dels tres dibuixos com a símbol que cal destacar dels tres contes.

Aida Caba

Sandra Granados

Carla Martínez

1 Batx-A

Treball El cafè de la Granota de Jesús Moncada

Per fer aquest treball haureu de:

a) Fer grups de 3 persones que formin part del mateix grup de desdoblament.

b) consultar les fonts documentals següent:

1.  article d’un post sobre la importància de la seva obra

2.  web de la pàgina d’escriptors catalans, sobretot l’entrevista i els comentaris d’obres.

3.El pròleg que teniu penjat al Moodle i el de l’edició que heu comprat

4. Consulteu aquestes imatges de Mequinensa.

c) Després, haureu de llegir els catorze contes del llibre a fi de captar l’estil de l’autor.

d) Finalment, haureu d’analitzar els tres contes que us hagin tocat conjuntament, és a dir, comparant tots aquells elements que pugueu. El resultat ha de ser un text multimodal que contingui aquests punts:

1. Títols dels contes.

2. Explicació en cinc línies l’argument de cada conte.

3. La descripció dels enunciadors i els destinataris dels contes.[Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?]

4. Deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos, amb el context i un enllaç a la definició.

5.Una descripció il·lustrada de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

6. Una explicació de la gràcia de cada conte, tot destacant-ne els elements irònics que afavoreixen la genialitat de l’obra.

7. Creeu una imatge que il·lustri els tres contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

e) Finalment, envieu-me l’enllaç del treball abans del 17 de març.

UNA TARDA AL TEATRE: La Plaça del Diamant

La plaça del diamantEl dia 20 de novembre d’aquest any, els alumnes de primer de batxillerat i una part dels alumnes de segon vàrem anar al Teatre Nacional de Catalunya, per veure l’obra de teatre de
La Plaça del Diamant, basada en la novel·la escrita per Mercè Rodoreda als anys seixanta.
            La tarda va començar bé, ningú va arribar tard a l’estació de Premia de Mar, el lloc de trobada. De seguida vàrem agafar el tren fins a Sant Adrià i d’allà el tramvia fins a la parada de davant del teatre. Varem esperar uns minuts i de seguida vàrem entrar i ens vam asseure al nostre lloc. L’obra va començar puntual, i després d’una hora i mitja va arribar el primer descans, aquesta part de l’obra potser és la que es va fer més llarga de totes, ja que ja l’havíem llegit i passava tot molt lentament. De seguida, sense gaire temps per descansar, va començar la segona part, una mica més atractiva que la primera per l’interès de saber com continuava la història que ja havíem vist i llegit. Després d’una altre hora i mitja, el segon descans. El qual va ser un altre cop massa curt i la tercera i última part, el final de l’obra, aquesta potser va ser la part que va agradar més a la gent tot hi que en general l’obra era massa lenta i la gent ja estava una mica agobiada. Quan va acabar, va haver-hi una forta ovació per als actors, que van fer un bon treball. Tot seguit, fèiem el mateix trajecte de l’anada, però al inrevés, agafàvem el tramvia fins a Sant Adrià i allà el tren fins a Premià.
            Per el que vaig veure, va ser una tarda bastant agradable per tothom, tot va sortir com estava previst, tot i que les cares de la gent en els descansos i al final de l’obra demostraven que se’ls hi havia fet una mica pesada, en part per la llargada de l’obra i també perquè no estaven acostumats a anar al teatre.

Corresponsal: Arnau Gómez

El cafè de la Granota

El cafè de la GranotaJesús Moncada. El cafè de la Granota. La Magrana.

Un delinqüent amb malastruga, un sereno que escriu les seves memòries en una fleca, un camp de futbol insòlit en el qual es disputen partits desaforats, una menescala somnàmbula que canta òpera al balcó, un Sísif modern, unes forces de l’ordre d’allò més bèsties… I un vell cafè -amb una parròquia irònica, un rom infame i una cotorra procaç- que recull el bategar quotidià d’una vila inefable.