Category Archives: 3r d’ESO 2009

Història de vida lingüística

Quan era petita vivia a Barcelona i només parlava el castellà, fins que amb cinc anys em vaig mudar a Premià de Mar i vaig apendre el català a l’escola, vaig anar perfeccionan les meves dues llengües. A primer de primària vam començar a estudiar l’anglès, començava a apendre una tercera llengüa a un nivell molt baix.

A sise de primària em vaig apuntar a una acadèmia d’anglès i ara m’estic preparant per a fer el KET.

Actualment parlo es castellà a casa i amb alguns amics, el català parlo a l’escola i amb algun amics, al meu voltant he vista parlar molts idiomes que també he intentat parlar, per exemple: lany passat vam acollir atravès d’una associació , una noia de la Repúbli Txeca i algun embarbusament vaig apendre. També quan vaig anar a Alemanya vaig apendre algunes paraules. però sobretot me vist influida perquè quan anvam a Barcelonaa mi m’agradava parlar amb turistes i sentir com parlaven.

Marta B.

Història de vida lingüística

Al món hi ha centenars de llengües diferents, jo a casa meva sempre n’he parlat dues. Des de petita, els meus pares em van ensenyar el català i el castellà. Jo parlo català amb el meu germà, el meu pare i tota la seva família, perquè són de Lleida. En canvi, amb la meva mare i la família que tinc de part seva, parlo en castellà, perquè són de Galícia. De part de la meva mare, també tinc família al Canadà, i per comunicar-me amb ells he d’utilitzar l’anglés, perquè encara que sàpiguen una mica de castellà no hi estàn acostumats. Per això a les escoles s’estudia també l’anglés, i des dels set anys porto estudiant-lo a l’escola.
Amb els meus pares, sempre ens en sortim quan anem de vacances, perquè saben bastants idiomes que no crec que pugui arribar a aprendre’ls tots. L’any passat, a segon, teniem Alemany com a optativa a l’escola. Jo la vaig agafar per veure que tal se’m donava. La veritat es que no se’m donava gaire bé, però vaig aprendre l’essencial. Després vam estar deu dies d’intercanvi amb els nois i noies alemanys aquí i després vam marxar nosaltres cap al seu país.
Jo tinc amics amb els que parlo en castellà, amb els que parlo català i amb els que parlo totes dues llengües. Em sento còmode parlant les dues, però potser més el català perquè és el que més es parla on visc.

Paula D.

Julieta L.

  LA MEVA VIDA LINGÜÍSTICA

Des de petita sempre he parlat el castellà amb tota la meva familia, però als 4 anys quan vaig venir a Premià de Mar, em vaig veure obligada a aprendre una nova llengua: el català, per què a més de que a la primaria es feien totes les classes en català, no entendria res de res.  Però no vaig trigar massa a parlar-lo.

Quan vaig començar primer de primaria, a més de parlar el català, vaig incorporar una altra llengua: l’anglès. Al principi només parlàvem el més bàsic, els colors, el números… però he de dir que em va agradar bastant i em vaig apuntar a una academia als 10 anys per millorar l’anglès, de la qual encara hi vaig. Tinc un bon nivell d’anglès i penso que puc defensar-me bastant.

Fa un any, gairabé dos qe vaig començar a fer Alemany, encara que aquest any ja no hi faig, vaig poguer aprendre bastantes coses de les quals penso que m’ajuden una mica per entendre una conversa.

Espero poder aprendre moltes més llengues, i millorar les que ja sé.

L’amor d’un fill a un pare (versió 2)

 Vet  aquí, una vegada, un home que s’havia fet molt vell. Tan vell, tan vell que el seu fill ja ni l’estimava. Ja no podia treballar més i ja no podia ni aixecar les cames, no es trobava bé no feia les tasques de casa, però tampoc estava a les acaballes. Un dia el seu fill se’n va cansar i va enfadar-se molt, va fer un cistell molt gran, amb allò Basic per sobreviure unes quantes hores, va agafar al vell, el va ficar dins i se’n va anar a la muntanya per abandonar-lo i perquè el llops acabessin amb ell, de manera que no el tornaria a veure mai més. Arribat a dalt de la muntanya, cansat, el fill va posar el cistell a terra i quan es disposava a tornar a casa el vell li diu: “Fill, fins aquí m’has portat, molt bé, no judico la teva decisió, però ja que m’abandones, almenys emportat aquest cistell a cas, pot ser el necessitaràs, mai saps el que et por passar algun dia” i afegeix “ Emporta-te’l perquè potser et fan el que tu m’has fet, i d’aquesta manera et puguin dur fins aquí.” I el fill va pensar “ tu estàs boig, pare, mai t’he estimat, només t’he estimat per que hem compressis joguines, que mai et recordaré que el pitjor que m’has fet passar, espero no tornar-te a veure.

 

Desprès el fill es va anar sense cap preocupació, mentre el seu pare no sabia que faria tota aquella nit tenebrosa a aquella muntanya que ningú visitava freqüent ment.

Al dia següent, a primera hora de la matinada, va arribar el fill repenedit del seu fet, va estar buscant al seu pare tres hores al voltant de tota la muntanya, llavor el va trobar estirar a terra amb la roba tota trencada i va pensar que estava mort, i poc a poc es va anar apropant a ell mentre que el seu pare anava obrint els ulls, llavor el fill va agafar al seu pare plorant i se’l va emportar a casa. Llavors quan va arribar a casa, el va dutxar y el va canviar de roba i el va estirar al llit.

 

Poc a poc l’home anava despertant-se més, fins que va anar-se recordant de tot el que el seu fill li va fer, i mil coses li passaven pel cap. L’home estava molt repenedit de haver tingut un fill, per que sigues tan dolent amb ell, quan ell va estar tota la vida cuidant-lo sol , sense l’ajuda de ninguna dona, ni ningú, però el fill en cap moment es va parar a pensar en això, nomes el va anar a buscar un altre cop a la muntanya, perquè li volia fer signar els paper de l’herència per quedar-se ell amb tots el Diners. El pobre home es va adonar de la situació, però va muntar una trama, i li va dir que si, que si que firmaria el papers de l’herència. El pobre home tenia moltíssim diners guardat per si algun cas algun dia poguessin millorar la seva vida saludable, però no va tenir remei.

El fill va sortir de casa per anar a buscar els papers, i quan va arribar l’home estava encara al llit esperant-lo, el fill li va donar el bolígraf per signar l’escriptura, llavors li va dir que s’arrimés una mica que li volia dir una cosa.. quan va aprofitar però clavar-li el bolígraf al coll, llavor com no tenia moltes forces, no va poder clavar-li del tot i el seu fill va reaccionar a temps per acabar de matar al seu pare.

 

Nerea Muñoz

Daniel Vela

Víctor Barranco

Georgina T.

   Història de vida lingüística

 

 Jo sempre he parlat el Català, amb els meus pares, amb els amics, a l’escola…

L’he aprés a parlar a l’escola.

Però hi ha vegades que amb alguns amics parlo el Castellà, perquè des de sempre m’he parlat amb ells així.

Els meus pares em diuen que intenti parlar amb tothom en Català per fer país.

Quan era petita, la meva mare, em posava vídeos en anglès, i així ho podia aprendre més ràpid. També anava a intensius de classes d’anglès. Era molt divertit!. Actualment encara hi vaig a l’acadèmia, per millorar el meu vocabulari en anglès.

En el institut teníem l’oportunitat de fer una optativa d’alemany.

Fa poc, varem fer un intercanvi, per millorar el nostre anglès i també per intentar parlar l’alemany, ens va sortir bé, fins i tot encara em segueixo parlant amb la meva alemanya, per e-mail.

Però jo des de fa un any o mica més ja sabia dir alguna cosa. Tinc família allà i cada estiu hi vaig per veure els meus familiars i els meus amics.

 

Ruth M.

Història de vida lingüística.

Quan era petita vaig aprendre dues llengües a l’hora. El castellà per part de la família del meu pare i el català per part de la meva família materna.
A casa parlo les dues llengües. Amb el meu germà i la meva mare enraono el català, i amb el meu pare el castellà.
Amb els meus amics xerro el castellà amb quasi bé tots, menys amb dos o tres que estic acostumada a parlar-li amb català. A l’escola m’expresso en castellà menys a l’hora que toca llengua catalana o anglès.
L’anglès el vaig començar a aprendre a primer de primària, a l’escola. El domino bastant bé perquè ja porto uns vuit anys estudiant-lo i també he fet un intercanvi amb l’escola a Alemanya on només ens expressàvem amb anglès. El domino millor enraonat que escrit, perquè jo trobo que és més difícil escriure l’anglès que el català o el castellà. L’any passat vam començar a estudiar l’alemany, però no el parlo quasi bé res, perquè aquest any no em continuat estudiant-lo. Només ser dir les coses bàsiques, com els colors, els nombres, alguns verbs,…

Jesús V

Història de vida lingüística
A casa meva, desde ben petit, jo parlava català. Amb tota la familia de la meva mare, sempre he enraonat en català, però, amb la meva àvia paterna, he parlat castellà. A l’escola, parlàvam català, fins que a primària , també feiem l’assignatura de castellà. Normalment, em dirigeixo als meus amics en castellà, si es la seva llengua materna, però, si la seva llengua materna és el català, em dirigeixo a ells en català.

Al futbol, amb els meus entrenadors, xerro en castellà, però, amb la majoria dels meus companys, parlo en català. Quan feia música, de petit, parlàvem en català, escriviem en català i cantavem en català. Si en una taula hi ha gent que parla català i gent de parla castellana, se sent un pupurri d’idiomes, però, si l’únic que parla català soc jo, només se sent castellà. A l’escola, a partir de 2n de primària, ens van incuclar una nova llengua: l’anglès. Gairebé no en parlo gens, em costa molt escriure’l i parlar-lo, és l’assignatura que més em costa, tot i que l’any passat vaig sobreviure 10 dies expresant-me en anglès a casa d’en Jakob, el meu intercanvi a Alemanya.

Alejandra B

Hola! Ara jo explicaré un tros de la meva vida sobre les llengües que he après al llarg del temps.
-Jo des de petita, parlava en Castella al meu país, Bolívia.
-Quan tenia 10 anys vaig venir a Espanya amb la meva mare, vaig venir a viure a Barcelona- Premià de Mar .
-Quan jo vaig anar a l’escola em vaig adornar que hi havia gent que parlava en un altra llengua, en català.
-Per a mi era una cosa molt estranya perquè mai l’avia sentit, en aquell temps a l’escola em van ensenyar a parlar i escriure el català vaig trigar 2 anys , però estava be i era divertit.
En aquella mateixa escola una vegada vaig sentir parla a unes noies en un idioma que no s’entenia i mes tard m’havien explicat que aquelles noies parlaven en Àrab una llengua musulmana.
De mica en mica em vaig anar adonant que cada vegada hi arribava més gent d’uns altres països i cada noi i noia parlava una llengua diferent com el Àrab , l’Anglès, el Itàlia, el Francès, el Quechua, el Búlgar, el Alemany i molts idiomes mes, vaig conèixer noves llengües i això m’agradava , encara que jo nomes sabès parlar el Castellà, el català i una mica l’Anglès. M’agradaria saber parlar moltes llengües per poder comunicar-me amb tothom, perquè es important saber llengües i també saber parlar-les, escriure-les i també poder comunicar-me amb gent estrangera com ho sóc jo.

Melany S.

LA MEVA HISTÒRIA LINGÜÍSTICA.

Des de que vaig néixer parlo dues llengües ; el Català i el Castellà, a més estic estudiant l’Anglès però tot i així no el a la perfecció com per poder dir que el se parlar correctament.
La meva mare es d’Andalusia per tant ella parla el Castellà, el meu pare es d’aquí, va néixer a Vilassar de Dalt aleshores ell parla el Català. A casa meva només parlo el Castellà, fins i tot amb el meu pare encara que ell avegades em diu coses en el Català.
Quan vaig començar la primària només parlava el Català fins i tot a casa meva, a vegades la meva mare no s’havia ni el que li deia, però era estrany, era com si tingués una espècie de xip al cap que només fes que parles en aquell idioma.
Un cop vaig començar la secundària les coses van canviar moltíssim, ara, a l’institut parlo el Castellà molt més que el Català. Aquí no t’obliguen a parlar-lo, i la veritat es que ja no m’agrada, em sento ridícula, tot i així respecto molt aquesta llengua.
Amb els amics tot es diferent, tinc amics que parlen les dues llengües. Per tant, depen de la persona parlo una llengüa que un altre.
Tot i així encara que ja no parli tan el català com abans, no el vull perdre perquè sé que si segueixo molts anys sense parar-lo al final acabaré parlant-lo fatal. A més vull acabar d’estudiar l’Anglès i m’agradaria apendre altres llengües que hem poguessin millorar el futur.

 

Pol S.

Historia de la vida lingüística

 

 

La meva llengua materna es el castellà, el parlo des de que sóc petit, i la meva llengua paterna es el català, aquesta llengua la vaig aprendre en el col·legi, mentre m’anava fent gran alhora de perfeccionar el català i el castellà, a 1er de primària vaig començar a aprendre Anglès.

En el karate com tenia que dir coses també he tingut que aprendre,(encara a dia de avui segueixo sabent només el que és bàsic, les direccions(davant, darrere), els números i les tècniques.

Quan anava a 6é de primària vam anar a un curset per aprendre a parlar xinès, perquè volíem adoptar una nena xinesa, però després no en va servir res perquè es veu que a Xina es parla en Angles mal parlat quan parlen amb els estrangers.

Amb als meus amics parlo el castellà i amb la música passa el mateix, nomes escolto música en castellà i amb angles.

En conclusió: la meva millor llengua es el castellà.