Category Archives: Declaració d’amor

primer i últim amor

Hola maànima! hola Walid:

(per cert m’ha costat moltíssim arribar a conèixer que et deies Walid i em sembla un nom tan bell com n’ets tu.)

Doncs bé, deixem-nos d’elogis i anem al més important.

Era un dimarts, però no un dimarts qualsevol, era primavera;el sol brillava, els ocells cantaven i les flors ballaven.

Jo anava per un camí llarg i ample, i veia des de lluny(coordinació) un noi que venia pel mateix camí però en sentit contrari, cada vegada s’apropava més,semblava, un d’aquella tios que considero bons, però amb això no en tenia prou, havia de ser moro, com jo.

 Quan ja et tenia a uns tres metres, vaig pensar:” ¡hostia això si que és massa, és moro!”

ens vam creuar unes mirades, unes mirades corrents, però em van cridar l’atenció els teus ulls, eren uns ulls  d’oliba cristal·lins.

Jo vaig continuar el meu camí ,i tu el teu. Però durant aquella tarda em va passar una cosa estranya, i es que no et podia treure de la meva ment. Durant tota l’estona fent flaxbacks d’aquelles mirades tan profundes i a la vegada superficials. Les meves amigues em parlaven i jo badant com una boja, fins i tot una em va preguntar si estava enamorada i jo li vaig contestar: “que va!, ni boja”.

Quan vaig tornar a casa ho vaig reflexionar amb més tranquilitat i em vaig adonar que la meva amiga tenia raó.

Jo que sempre havia pensat que tot això eren bajanades, i que jo era massa raonable per perdre el  temps en sentimentalismes com una nena….ara em trobo com una lleona ferida que no sap si rendir-se o resistir,però ara que t’escric aquesta carta , ja queda clar que no he pogut resistir.

No et pots imaginar el que pot arribar a fer l’amor amb una noia, des d’aquell maleït dia, vaig expressament al teu  carrer a la  recerca  ni que sigui només una mirada per paliar la meva cremor.

L’altre dia et vaig veure en el teu portal, estaves parlant pel mòbil i amb un somriure tan preciós..

M’hagués agradat que aquell somriure(sub.adjectiva )fos per mi  i no per a  la subnormal amb la que estaves parlant,segurament.

que n’és de curosa aquesta vida sembla que anem a contracorrent; com no pots arribar a una cosa més la desitges.

I ara només et demano una única cosa, que em donguis una petita esperança, un somriure, per saber si continuar amb les meves al·lucinacions o deixar-ho córrer per sempre. Però pensa que si m’ignores hauràs comés una gran injustícia i una profunda ferida que (sub. sustantiva) només el temps serà capaç de borrar.

           Ba7ebak mutt!!! 

   

Samadi Bouchra 1batx.A

Declaració d’amor

 Plovia, o ben mirat, nevava. Però res m’importava. Restava assegut a l’ampit de la finestra mirant l’horitzó. Escoltant el rítmic i pausat soroll de l’aigua en caure del cel.

Sense ganes de res. Ni de parlar amb ningú ni de veure ningú.

Vaig obrir un àlbum de fotos que restava a la prestatgeria des de feia temps, però amb l’estrès de sempre, feia molt temps que no el mirava.

El vaig obrir lentament. Em feia por el que pogués veure a dintre. Era com obrir la porta als meus records, i no sabia si era el que realment volia. (cordinació) M’hi vaig estar una bona estona. Passant pàgines, mirant-les, i alhora no veient-hi res.

Tenia els ulls plens de les llàgrimes que no volia que els meus ulls desbordessin (subordinació adjectiva). El meu cor bullia de ràbia, de por, de tristesa… i alhora estava parat, seguint el seu ritme monòton.

Va ser llavors quan entre una de les pàgines vaig trobar-hi una foto que em va fer pensar. Pensar en allò que jo no volia. Vaig restar una estona quiet. Mirant aquella fotografia. Aquella fotografia que em deia tant sobre tu.

Darrere d’aquesta foto tant simple, i alhora tant important per a mi, hi havia un text escrit a mà, que no recordava que hi fos. I que deia així:

Sovint pensem que les estrelles

Són només llum en el cel,

Però són grans meravelles,

Que esborren nostre infern.

 

Sovint pensem que la lluna

És només llum en el cel,

Però ella sola,

Ja esborra nostre infern.

 

Sovint pensem que els estels

Són només llum en el cel,

Però són grans meravelles

Que esborren nostre infern.

És realment veritat que si trobem nostre estrella, nostre estel o nostre lluna, totes les pors tots els problemes ens seran resolts? No ho sabia, en aquell moment només tenia ganes de tu. Ganes de veure’t i abraçar-te, ganes de veure’t i oblidar-te. De comprovar si aquelles converses imaginàries que havia tingut amb tu a les nits d’insomni podin ser certes, o entre tu i jo només hi havia una simple salutació cordial.

Sabia que aquell poema, durant un temps, per a mi, havia estat cert. Però havia acabat, i ara estava sol, esperant-te, o allunyant-me de tu.

Recordava aquells temps, tot i que els veia borrosos i llunyans. Feia molt temps d’allò, potser massa. Llavors sabia el que era ser estimat, i ara, semblava que no importava a ningú. Quan em miraves, no calia que m’amagués o sortís corrents. Ens buscàvem mútuament, i jo no semblava que jugués a fet i amagar com ara.

Estava fart d’aquest joc, volia dir-li, prou, però no tenia l’empenta necessària.

A mesura que la nit queia, els estels i les estrelles s’anaven fent presents en aquell obscur i trist cel. Cadascuna d’aquelles estrelles a simple vista iguals, era completament diferent a les altres. Com tu, i la resta de gent. Aparentment iguals. Però completament diferents.

Vull oblidar-te, poder tancar els ulls, i veure’t com un record, bonic, però un simple record en el meu cor. Però hi ha alguna cosa dins meu que diu que no: després de tants anys, encara te l’estimes. Deixa de refugiar-te dins la cabana de fusta, i surt a fora, mulla’t amb la neu que cau, i estima-te’l.

Vaig tornar a obrir l’àlbum, i vaig acabar aquell poema que m’havia fet obrir els ulls.

A la vida em d’escollir,

a voltes ens equivoquem,

a voltes l’encertem,

per trobar nostre camí.

Però l’amor

a tots ens fa temor.

 

Temem desitjar,

temem començar,

temem compartir,

temem patir.

 

Prou!

 

Deixa de pensar

i posa’t a estimar.

Vaig tancar l’àlbum, em vaig posar la primera jaqueta que vaig trobar dins l’armari, i vaig sortir corrents. Era una mica irònic. Després de tants anys d’estimar-te, i restar callat com un covard, ara em corria pressa que ho sabessis. Però era així, i no ho podia negar.

Així que vaig escriure’t aquesta carta que aquí llegeixes, per fer-te saber, que encara que no vulgui, t’estimo.

Guillem Cruanyes

Em vaig llevar com cada dia

Em vaig llevar com cada dia. Era ple estiu, últims dies de cole. La vaig veure, portava un vestit vermell(adjectiva). Sempre la esperava en la cantonada per anar junts. Aquell dia vaig decidir a dir-li allò que sentia, allò que guardava en secret des de fa molt de temps. Li volia dir, però no em sortien les paraules. Tenia el front sudoròs, em tremolava el pols. Així que vaig decidir dir-li per carta. Una carta on expresses allò que realment sentia quan hem mirava, parlava… Una carta d’amor on deia:

Estimada Maria:

Volia dir-te que t’estimo, que des de fa temps només faig que pensar en tu. Perquè m’has enamorat amb la mirada, amb els teus ulls blaus com el cel, els llavis definits i vermell… Ets alegre, lluitadora(adjectiva), amb qui es pot parlar, la que em dona forces per tirar endevan i la que fa que tot sigui més fàcil. Perquè has sigut i seràs el meu àngel aquí a la terra.
De veritat Maria em fas sentir bé amb mi mateix, fas que valori més el que tinc aprop i d’adonar-me que passi el que passi tu sempre seràs allà. El meu cor batega a cent per hora quan em dius un “hola” i està trist quan no et veu.

No se si he fet bé dirte això perquè fa molt temps que ens coneixem(adverbial), però es que es tant bonic el que sento per tu. Si em donguesis la oportunitat seria l’home més feliç del món. Et feria sentir coses que cap altre cop aguessis sentit(substantiva), podríem sentir l’amor verdader.

Atentament Francesc

Per Sandra Granados

Carta d’amor

No sé ben bé el que escriure’t, però com no m’atreveixo a dir-t’ho a la cara ho faré com un covard, per escrit.

Tu i jo ens coneixem des de fa molt, tots dos sabem que entre nosaltres hi ha alguna cosa, i que mai ens atrevim a parlar d’això, però crec que ha arribat el moment. No vull deixar passar un dia més, no vull esclatar per culpa del que sento, per això en aquest escrit et diré el que tots dos sabem que sento per tu, i que mai t’he dit.

El que jo sento dintre meu per tu no sé si es amor, odi, gelosia…(Substantiva) Només se que t’estimo, i que vull estar al costat teu mati, tarda i nit. Es molt difícil per mi veure’t cada dia prop meu i no poder-te besar, tocar, abraçar, i ja no aguanto més.

Des de el dia que et vaig veure, vaig saber que eras tu, que eras tu la meva noia ideal, la meva noia perfecte, des de el primer dia…Si tu en dies un simple hola, per mi el dia havia acabat(Adverbial).

Fas que els dies a prop teu passin com si fossin un somni, però jo vull que durin, que siguin eterns.(adjectiva)El caràcter que tens fa que cada dia m’agradis mes, el llavis, el cabell, tot tu m’agrada, des de el cap fins els peus, estic boig per tu… No vull separar-me de tu mai, però tampoc vull estar així d’allunyat, vull ser tu, vull enganxar-me a tu i no deixar-te mai..

Sé que els teus sentiments cap a mi són semblants i que com jo no t’atrevies a expressar-los, però espero que després de que tu llegeixis aquesta carta, tot sigui diferent, jo almenys t’estaré esperant.

Molts petons,

Ezequiel Borda

Sergio Jiménez

Ho sento per haver d’amagar-me darrera d’un paper. Per no poder dir-t’ho a la cara, però cada cop que estic davant teu no em surten les paraules. Se’m fa impossible aguantar la mirada penetrant dels teus ulls verds (s.adjectiva) que em miren fixament esperant que confessi allò que en el fons tots dos volem escoltar.
            En aquest moment de la vida, ets el més important que tinc, la que em dona forces per poder continuar, per poder arribar a tot el que em proposo. Quan penso en tu el temps s’atura , com si aquest món hagués estat creat per nosaltres dos sols. Saps
(s.substantiva) que sempre estaré al teu costat i junts podrem lluitar contra tot allò que es posi en el nostre camí com em sabut fer fins ara. No desitjo una altra cosa que poder continuar al teu costat, perquè (s. adverbial) si tu te’n vas, no sabria que fer. T’estimo…

Les relacions d’amor

Les relacions d’amor, fins i tot de sexe, comencen casi sempre amb paraules tendres, les dones som així, aquestes coses ens poden, per molt feministes que siguem, per “dures” que semblem, les paraules indicades, en el lloc o bé moment indicat, ens tomben, tal com sona. No sé com començar a explicar-te tot el que sento, m’agradaria fer-te una bona declaració, d’amor i de principis a la vegada. T’estimo, t’estimo molt des del primer dia que vaig veure el teu somriure  que em va conquistar (subordinada adjectiva). Tímid i preciós es el que em vas semblar. Ens vam enamorar perdudament, vam aprendre molt l’un de l’altre, tan coses bones com dolentes que ens van fer créixer com a persones això si sempre un a la vora de l’altre. Si tu volies quedar (subordinada adverbial), així era, ens trucàvem a totes hores.. a totes hores junts, sempre a prop…i ara? Que ens ha passat ara vida? Prefereixes quedar amb aquella colla d’arreplegats, per dir-ho d’alguna manera, a veure’m a mi? La teva princeseta, segons tu, per la qual donaries la teva vida. Crec que estàs confonent el meu amor amb una flor de decoració de la teva estúpida habitació, jo no estic aquí per dir: si mira es la meva novia i portem junts tres anys. Jo estic a la teva bora per molt més. I si, potser em costa reconèixer, que ja no estem junts, que em vas deixar per aquella.. sense nom per no dir més paraulotes, i que continuo aquí.. escrivint-te declaracions d’amor que mai llegiràs. Aquesta es la vintena des de que em vas deixar, i ara em pregunto, perquè no escrivia tot lo que t’estimava abans de deixar-te perdre d’aquesta manera?Bé.. sigui com sigui, no t’oblido. 

 

AIDA CABA. 1rB

Potser…

Potser aquest paper no hauria d’arribar a les teves mans, o potser si. Potser si et mostro quins són realment els meus sentiments cap a tu, perdem l’amistat tan maca i tan sincera que tenim, o potser realment tu també sents el mateix per mi. Potser si et dic que desitjo estar amb tu, deixes a la Júlia per estar amb mi, o potser no vulguis saber res més de mi. Deixaré per un moment de dubtar i et diré que no m’agrada sentir el que sento, ara mateix m’odio a mi mateixa, sento que t’estic decepcionant, que t’estic posant les coses difícils. M’agradaria estimar-te d’una manera totalment diferent(subordinada adverbial), però no puc. Sé que t’estimo, ho sé perquè em fa molt de mal veure’t tan feliç amb la Júlia , quan em mires tremolo i desitjo que m’abrassis i em mengis a petons. Cada moment al teu costat és inolvidable(subordinada substantiva), em fas molt feliç.Tornaré a dubtar i et diré que potser tot això t’ho hauria de dir jo mateixa, però tinc molta por de la teva reacció, només et demano que si no sents el mateix que jo sento per tu ho entendre. Ho sento, només volia ser sincera com fins ara(subordinada adjectival).

Carla Martínez 1BatxA

Encara me’n recordo

Aziza
 
Encara me’n recordo del primer cop que et vaig veure (s.adj). Era una tarda com qualsevol altre, però després de veuret i sentir aquell sentiment tan fort i el mateix temps tan tendre, es va convertir en la tarda més especial en el poc temps que estic a la vida ( sub. substantiva)
 
Potser aquella tarda era la primera i l’última vegada que et veia, però dintre meu estic segura que ens tornarem a veure perquè tu ets el meu destí i jo soc teva perquè t’he entregat el meu amor, el meu esperit i tot el que jo soc. Aquella tarda va ser molt especial, perquè era el primer cop que tenia unes sensacions tan intenses i amoroses. Em vaig quedar innotitzada davant d’aquella mirada enssisadora i cautivadora, aquells ulls grossos i negres que brillaven, iguals que els meus. En aquell moment hem vaig oblidar del món sencer, fins i tot de mi mateixa, només estava pendent del cercle que ens envoltava, un cercle ple de tendresa i d’un amor sencer i màgic. Encara que hagi sigut el primer cop que et veia, hem feia la sensació que ja et coneixia de fa temps.
 
M’agradaria confessar-te (sub. infinitiu) aquest amor que hem tortura dia i nit, que em fa la vida impossible, no dormo, no menjo, només penso en tu, el meu princep, el meu osset de peluix, tu amor meu. T’estimo…

Carta d’amor.

No  em preguntis ben bé perquè ho estic fent, però la veritat és que aquí estic, intentant explicar-te els meus sentiments. Normalment no ho faig pas això, prefereixo no confesar-te’ls ja que em fa vergonya, i no se com fer-ho.

Tot això va començar, des que aquell dia que tu em vas començar a parlar, a mirar-me d’una forma diferent, semblàvem dos nens petits,  però aquell dia va ser especial, vaig començar a sentir coses que no havia sentit mai per ningú, era una sensació extranya que no sabia perquè m’estava passant.

No entenia perquè aquella necessitat de veure’t era constant, perquè no deixava de pensar en el nostre primer petó, perquè fins i tot et somiava, era algo que al principi no entenia. A mida que van anar passant les setmanes em vaig donar compte, que estaba creixent un nou sentiment dins meu, allò que la gent anomena amor. Era el més maco que et podia passar mai. La gent diu que és algo, que si no ho saps sobreportar i no saps com actuar en cada moment, no sortirà del tot bé.

Hauria de dir-te que t’estimo, però aquesta paraula ja se m’està quedant curta, m’agradaria dir-te que ets el més maco que m’ha passat mai, que ets lu millor que tinc, que només tu, amor, ets la raó per la qual m’aixeco cada matí amb un somriure dibuixat a la cara. És tanta la necessitat de veure’t, d’abraçar-te, de poder besar-te, que ara per ara no m’imagino un món sense tu, sense la teva forma de mimar-me, d’aconsellar-me, d’abraçar-me, ets realment únic i especial per a mi.

Mai havia pensat que una persona com tu es creuaria en el meu camí, però m’alegro moltíssim de que això hagi passat. Ets indispensable.

Encara que haguem passat per moments difícils t’haig de dir que,gràcies per estimar-me com només tu saps fer.

Sé que aquest sentiment, és per sempre.

T’estimo, no hi ha més.

Raquel Martos Almodóvar.

1erBatxillerat A.

Declaració d’amor!!!

Hola Joanen!!T’he de confessar un secret que guardo des de fa un temps. El primer cop que et vaig veure em vaig quedar impressionada. Ets el noi perfecte per a mi i t’ho puc demostrar. Penso en tu des de el dia que ens vem trovar.( Sub Adj.) Cada cop que estic aprop teu el cor em fa un salt. Tu fas que la meva vida sigui millor. (Sub. Sus.)Si tu no em correspons jo morire d’amor. (Sub Adv.) Cada dia espero la teva mirada amb impaciencia i veure els teus preciosos ulls brillants mirantme amb un somriure! Espero que em responguis i que em diguis el que penses sobre mi!
Petons
Sara Pérez