Category Archives: històries de vida 3r

Història de vida lingüística

Quan era petita vivia a Barcelona i només parlava el castellà, fins que amb cinc anys em vaig mudar a Premià de Mar i vaig apendre el català a l’escola, vaig anar perfeccionan les meves dues llengües. A primer de primària vam començar a estudiar l’anglès, començava a apendre una tercera llengüa a un nivell molt baix.

A sise de primària em vaig apuntar a una acadèmia d’anglès i ara m’estic preparant per a fer el KET.

Actualment parlo es castellà a casa i amb alguns amics, el català parlo a l’escola i amb algun amics, al meu voltant he vista parlar molts idiomes que també he intentat parlar, per exemple: lany passat vam acollir atravès d’una associació , una noia de la Repúbli Txeca i algun embarbusament vaig apendre. També quan vaig anar a Alemanya vaig apendre algunes paraules. però sobretot me vist influida perquè quan anvam a Barcelonaa mi m’agradava parlar amb turistes i sentir com parlaven.

Marta B.

Història de vida lingüística

Al món hi ha centenars de llengües diferents, jo a casa meva sempre n’he parlat dues. Des de petita, els meus pares em van ensenyar el català i el castellà. Jo parlo català amb el meu germà, el meu pare i tota la seva família, perquè són de Lleida. En canvi, amb la meva mare i la família que tinc de part seva, parlo en castellà, perquè són de Galícia. De part de la meva mare, també tinc família al Canadà, i per comunicar-me amb ells he d’utilitzar l’anglés, perquè encara que sàpiguen una mica de castellà no hi estàn acostumats. Per això a les escoles s’estudia també l’anglés, i des dels set anys porto estudiant-lo a l’escola.
Amb els meus pares, sempre ens en sortim quan anem de vacances, perquè saben bastants idiomes que no crec que pugui arribar a aprendre’ls tots. L’any passat, a segon, teniem Alemany com a optativa a l’escola. Jo la vaig agafar per veure que tal se’m donava. La veritat es que no se’m donava gaire bé, però vaig aprendre l’essencial. Després vam estar deu dies d’intercanvi amb els nois i noies alemanys aquí i després vam marxar nosaltres cap al seu país.
Jo tinc amics amb els que parlo en castellà, amb els que parlo català i amb els que parlo totes dues llengües. Em sento còmode parlant les dues, però potser més el català perquè és el que més es parla on visc.

Paula D.

Julieta L.

  LA MEVA VIDA LINGÜÍSTICA

Des de petita sempre he parlat el castellà amb tota la meva familia, però als 4 anys quan vaig venir a Premià de Mar, em vaig veure obligada a aprendre una nova llengua: el català, per què a més de que a la primaria es feien totes les classes en català, no entendria res de res.  Però no vaig trigar massa a parlar-lo.

Quan vaig començar primer de primaria, a més de parlar el català, vaig incorporar una altra llengua: l’anglès. Al principi només parlàvem el més bàsic, els colors, el números… però he de dir que em va agradar bastant i em vaig apuntar a una academia als 10 anys per millorar l’anglès, de la qual encara hi vaig. Tinc un bon nivell d’anglès i penso que puc defensar-me bastant.

Fa un any, gairabé dos qe vaig començar a fer Alemany, encara que aquest any ja no hi faig, vaig poguer aprendre bastantes coses de les quals penso que m’ajuden una mica per entendre una conversa.

Espero poder aprendre moltes més llengues, i millorar les que ja sé.

Georgina T.

   Història de vida lingüística

 

 Jo sempre he parlat el Català, amb els meus pares, amb els amics, a l’escola…

L’he aprés a parlar a l’escola.

Però hi ha vegades que amb alguns amics parlo el Castellà, perquè des de sempre m’he parlat amb ells així.

Els meus pares em diuen que intenti parlar amb tothom en Català per fer país.

Quan era petita, la meva mare, em posava vídeos en anglès, i així ho podia aprendre més ràpid. També anava a intensius de classes d’anglès. Era molt divertit!. Actualment encara hi vaig a l’acadèmia, per millorar el meu vocabulari en anglès.

En el institut teníem l’oportunitat de fer una optativa d’alemany.

Fa poc, varem fer un intercanvi, per millorar el nostre anglès i també per intentar parlar l’alemany, ens va sortir bé, fins i tot encara em segueixo parlant amb la meva alemanya, per e-mail.

Però jo des de fa un any o mica més ja sabia dir alguna cosa. Tinc família allà i cada estiu hi vaig per veure els meus familiars i els meus amics.

 

Ruth M.

Història de vida lingüística.

Quan era petita vaig aprendre dues llengües a l’hora. El castellà per part de la família del meu pare i el català per part de la meva família materna.
A casa parlo les dues llengües. Amb el meu germà i la meva mare enraono el català, i amb el meu pare el castellà.
Amb els meus amics xerro el castellà amb quasi bé tots, menys amb dos o tres que estic acostumada a parlar-li amb català. A l’escola m’expresso en castellà menys a l’hora que toca llengua catalana o anglès.
L’anglès el vaig començar a aprendre a primer de primària, a l’escola. El domino bastant bé perquè ja porto uns vuit anys estudiant-lo i també he fet un intercanvi amb l’escola a Alemanya on només ens expressàvem amb anglès. El domino millor enraonat que escrit, perquè jo trobo que és més difícil escriure l’anglès que el català o el castellà. L’any passat vam començar a estudiar l’alemany, però no el parlo quasi bé res, perquè aquest any no em continuat estudiant-lo. Només ser dir les coses bàsiques, com els colors, els nombres, alguns verbs,…

Jesús V

Història de vida lingüística
A casa meva, desde ben petit, jo parlava català. Amb tota la familia de la meva mare, sempre he enraonat en català, però, amb la meva àvia paterna, he parlat castellà. A l’escola, parlàvam català, fins que a primària , també feiem l’assignatura de castellà. Normalment, em dirigeixo als meus amics en castellà, si es la seva llengua materna, però, si la seva llengua materna és el català, em dirigeixo a ells en català.

Al futbol, amb els meus entrenadors, xerro en castellà, però, amb la majoria dels meus companys, parlo en català. Quan feia música, de petit, parlàvem en català, escriviem en català i cantavem en català. Si en una taula hi ha gent que parla català i gent de parla castellana, se sent un pupurri d’idiomes, però, si l’únic que parla català soc jo, només se sent castellà. A l’escola, a partir de 2n de primària, ens van incuclar una nova llengua: l’anglès. Gairebé no en parlo gens, em costa molt escriure’l i parlar-lo, és l’assignatura que més em costa, tot i que l’any passat vaig sobreviure 10 dies expresant-me en anglès a casa d’en Jakob, el meu intercanvi a Alemanya.

Alejandra B

Hola! Ara jo explicaré un tros de la meva vida sobre les llengües que he après al llarg del temps.
-Jo des de petita, parlava en Castella al meu país, Bolívia.
-Quan tenia 10 anys vaig venir a Espanya amb la meva mare, vaig venir a viure a Barcelona- Premià de Mar .
-Quan jo vaig anar a l’escola em vaig adornar que hi havia gent que parlava en un altra llengua, en català.
-Per a mi era una cosa molt estranya perquè mai l’avia sentit, en aquell temps a l’escola em van ensenyar a parlar i escriure el català vaig trigar 2 anys , però estava be i era divertit.
En aquella mateixa escola una vegada vaig sentir parla a unes noies en un idioma que no s’entenia i mes tard m’havien explicat que aquelles noies parlaven en Àrab una llengua musulmana.
De mica en mica em vaig anar adonant que cada vegada hi arribava més gent d’uns altres països i cada noi i noia parlava una llengua diferent com el Àrab , l’Anglès, el Itàlia, el Francès, el Quechua, el Búlgar, el Alemany i molts idiomes mes, vaig conèixer noves llengües i això m’agradava , encara que jo nomes sabès parlar el Castellà, el català i una mica l’Anglès. M’agradaria saber parlar moltes llengües per poder comunicar-me amb tothom, perquè es important saber llengües i també saber parlar-les, escriure-les i també poder comunicar-me amb gent estrangera com ho sóc jo.

Melany S.

LA MEVA HISTÒRIA LINGÜÍSTICA.

Des de que vaig néixer parlo dues llengües ; el Català i el Castellà, a més estic estudiant l’Anglès però tot i així no el a la perfecció com per poder dir que el se parlar correctament.
La meva mare es d’Andalusia per tant ella parla el Castellà, el meu pare es d’aquí, va néixer a Vilassar de Dalt aleshores ell parla el Català. A casa meva només parlo el Castellà, fins i tot amb el meu pare encara que ell avegades em diu coses en el Català.
Quan vaig començar la primària només parlava el Català fins i tot a casa meva, a vegades la meva mare no s’havia ni el que li deia, però era estrany, era com si tingués una espècie de xip al cap que només fes que parles en aquell idioma.
Un cop vaig començar la secundària les coses van canviar moltíssim, ara, a l’institut parlo el Castellà molt més que el Català. Aquí no t’obliguen a parlar-lo, i la veritat es que ja no m’agrada, em sento ridícula, tot i així respecto molt aquesta llengua.
Amb els amics tot es diferent, tinc amics que parlen les dues llengües. Per tant, depen de la persona parlo una llengüa que un altre.
Tot i així encara que ja no parli tan el català com abans, no el vull perdre perquè sé que si segueixo molts anys sense parar-lo al final acabaré parlant-lo fatal. A més vull acabar d’estudiar l’Anglès i m’agradaria apendre altres llengües que hem poguessin millorar el futur.

 

Pol S.

Historia de la vida lingüística

 

 

La meva llengua materna es el castellà, el parlo des de que sóc petit, i la meva llengua paterna es el català, aquesta llengua la vaig aprendre en el col·legi, mentre m’anava fent gran alhora de perfeccionar el català i el castellà, a 1er de primària vaig començar a aprendre Anglès.

En el karate com tenia que dir coses també he tingut que aprendre,(encara a dia de avui segueixo sabent només el que és bàsic, les direccions(davant, darrere), els números i les tècniques.

Quan anava a 6é de primària vam anar a un curset per aprendre a parlar xinès, perquè volíem adoptar una nena xinesa, però després no en va servir res perquè es veu que a Xina es parla en Angles mal parlat quan parlen amb els estrangers.

Amb als meus amics parlo el castellà i amb la música passa el mateix, nomes escolto música en castellà i amb angles.

En conclusió: la meva millor llengua es el castellà.

Víctor B.

L’història de la meva vida lingüística des de petit fins ara:

Jo vaig començar parlant  el castellà, perquè la meva família va néixer a llocs on el castellà és la llengua que es parla. amb la meva família, jo enraono en castellà, excepte amb les meves cosines més properes, que amb elles parlo el català. amb la meva família, no parlo el català, perquè em fa molta vergonya, encara que tots sàpiguen.

Quan vaig començar l’escola, jo ja sabia una mica català, perquè els meus pare i la meva germana gran, s’expressaven una mica en català.

Quan jo cursava P3, P4 i P5 sempre xerràvem en català, perquè a la guarderia també em van parlar en català. Al curs de 1r de primària, vam començar a parlar l’anglès, era el meu primer any, i jo no en sabia pas, al veure que començàvem l’anglès, em vaig apuntar a fer unes extrascolars al mig dia d’angles.

A 2n, 3r ,4rt i 5è de primària, seguem amb els mateixos idiomes, cap idioma més entrava a nosaltres, eren sempre el català, el castellà i l’anglès. Com hi havia marroquins i marroquines a la nostre classe, ens ensenyaven les paraules bàsiques del marroquí, però aquest idioma no el vam aprendre. Amb tots els meus amics i amigues de l’escola i de fora, sempre parlava en català, però quan vam entrar en el curs de 6è, no se pas que va passar que vam deixar de parlar entre nosaltres amb català, ara ja parlàvem en castellà.

A 1r de la ESO amb tots els amics de la meva antiga escola el dofí xerràvem en castellà, excepte amb els que eren catalans, i amb els nous amics del institut, parlava en castellà i en català.

A 2n de la ESO els idiomes que fèiem eren els mateixos, Català, Castellà, i Anglès, però ens van introduir un altre idioma, l’alemany, era una optativa, així que jo em vaig apuntar, per amí aquest idioma, és, i era difícil, el que passa que poquet a poquet anàvem aprenent coses, i al final amb això vam fer un intercanvi a Alemanya, amb això vaig tenir l’oportunitat d’aprendre més l’alemany i l’anglès, i ara jo crec que ja puc mantenir una conversació en alemany amb algú.

En resumides comptes, els idiomes que jo domino molt bé són: el català, el castellà i l’anglès.

i d’idioma que més o menys domino és l’alemany.