Capítol tretze i catorce ( El café de la granota)

Al repartir-nos els capítols del llibre ens van tocar els dos últims, el tretze i el catorce.

El capitol tretze s’anomena, “amor fatal en desúbit supí”, i tracta d’un home, en Gervasi Ferrolleda, que té una empresa Liguites del Ebre S.L.. Aquest home és adulter, enganya a la seva esposa, amb una dona que està estida al sofà del seu despatx, on totes les parets estàn plenes dels cuadres de la familia. En un moment veu un puntal, que era el tallapapers i travesa una foto de la Claudia Cardinale.

El capítol catorce s’anomena, “guardeu-vos de somiar genives esdentades”, aquesta altre tracta d’un home, en Marcelí Montenegre, que va anar a veure al seu administrador, aquest li va dir que auria de portar carbó de Tortosa, cosa que va alegrar molt en Marcelí, perquè això volia dir que s’estaria tres dies fora de casa i veuria a una noia, la Paulina, però ell ja tenia dona, la Gabriela. La Gabriela anava amb el seu fill, en Carles, cap a Lleida amb l’autobús de linea. La Natalia, l’avia estava preocupada. L’Adelaida va somiar que se li queien les dents i això volia dir que es moriria algú, cosa que la va engoixar molt. A la Gabriela, una bruixa li havia dit que el primer que se li acostés al nen li volia mal, ella quan van baixar de l’autobús, portava la navalla oberta, per això estaven fene el judici, per portar la navalla oberta.

En aquests dos capitols que em llegit, em trovat aquestes paraules caracteristiques de la zona de mequinença;

eztalzí: surge.

xiquet: noi.

xalava: gaudia.

eixir: surtir.

llaüt: embarcació de poc tonatge amb vela llatina.

catxamones: cop a la galta.

espill: mirall.

espanyaportes: lladre de cases.

Semblantes entre capítols

Trovem que la relació o la semblanza que hi ha entre auqests dos contes, és què, tots dos tenen com a protagonista un home, que amés té tendéncies adúlteres, es a dir, tots dos tenen la tendéncia o la facilitat d’enganyar a les seves esposes. Tots dos són homes que probablament estimin a les seves dones, o  no, però que tot i aixì, tot i saber que estàn compromesos tenen la necessitat d’estar amb altres dones. Sobretot, el del primer capítol, en Gervasi, intenta reprimir aquests impulsos d’estar amb una altre dona.

Són dos capítols que encara que expliquen históries diferents, estan molt relacionats.

Andrea González

Sara Perez  

El Cafè de
la Granota

1. Títols dels contes.-L’assassinat del Roger Ackroyd-Amor fatal en decúbit supí

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte. –L’assassinat del Roger AckroydRoger Ackroyd és un home que està casat de manera secreta amb una dona. Aquesta dona, al seu moment, va enverinar al seu primer marit, i al veure que una persona ho sap i li fa xantatge, es suïcida. Tot això li explica Roger al doctor del poble on viu, Sheppard. Mentrestant, Parker, el majordom del Roger, li entrega el correu al despatx, i entre les cartes, Roger veu que n’hi ha una de la seva dona d’abans de suïcidar-se on hi ha escrit el nom del xantatgista perquè aquest el pugui castigar. el Roger li demana que el deixin sol i el majordom se’n va cap a casa i just quan se n’anava a dormir, el truquen dient-li que vagi ràpid a casa d’en Roger. quan hi arriba, se’l troba assassinat. Hercules Poirot, un detectiu, investiga el cas i dedueix que l’assassí és el doctor del poble, el Sheppard.-Amor fatal en decúbit supíEl senyor Gervasi Fonolleda, amb les dotze marcades pel rellotge, s’estira dels cabells i cau en una curta però intensa paranoia. Acaba de ser infidel a la seva dona i encara sense vestir i amb la “culpable” estirada al seu sofà despullada pensa en tot el que podria pensar d’ell la seva filla la seva dona o tota la generació Fonolleda. Després de donar voltes i més voltes intentant no mirar el cos nu de la dona per no caure un altre cop a la temptació, la seva mirada passa per un punyal que havia servit sempre de tallapapers. Amb ell, acaba amb el problema travessant sis vegades el cos de
la Claudia Cardinale. 

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narratoris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

-en el conte de L’assassinat del Roger Ackroyd, el narrador és en Damià. no hi ha ningú més que la narri, per tant, no hi ha cap narrador secundari que ens aporti informacions. la importància que té aquest narrador a la història és que ell viu el que està explicant, ja que t’està explicant la història que ell està llegint en el moment, i a part d’explicar l’argument de la novel·la, també t’explica la situació en que es troba i el que passa mentre la llegeix.

-en el conte de Amor fatal en decúbit supí, el narrador és omniscient, parla en tercera persona. Coneix tots els detalls de la història que està explicant. No hi ha cap altre narrador que aporti cap altre informació.  4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.-d’amagot: d’amagat.-ufanant-se: ofenent-se.-clissà: aplicar-se molt en una cosa.-guipà: ullada ràpida.-esmuny: poca força.-xalar-se: esbargir-se alegrament, gaudir.-escarnufar-me: fer-me burla.-tupí: el cap d’una persona.-acotolat: acostadet, arrimat.-panteixant: respirar amb panteix.-d’amagatons: d’amagat-entrellucava: veure de lluny o incompletament.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text ( personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions…).El poble de Mequinensa és un poble força petit, situat a la vora dels rius Segre i Ebre. Els seus carrers donen la sensació de ser molt acollidors.Al ser un poble amb aquestes característiques, tota la gent es coneix. Es tracta d’un poble on tothom es coneix la vida de tothom i on s’escampa tot el que passa a cadascun dels veïns. Els seus habitants treballen pràcticament de l’agricultura i la mineria.És molt típic en el poble ajuntar-se en un cafè per veure el futbol.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?la gràcia del primer conte és que no et narra només el que seria la història en si, sinó que et descriu també el moment on es troba, on hi ha interrupcions de persones mentre t’explica la novel·la que està llegint que aquesta és la història de la que parla el conte. En el segon conte no crec que hi hagi cap element irònic, perquè no té cap gràcia el text, és molt real i no és gens humorístic.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.– a la fotografia de la dreta hem intentat representar amb un dibuix el despatx del senyor Gervasi Fenolleda. Es mostra assegut a la seva butaca amb estat de desesperació i la dona amb la que li ha estat infidel a la seva esposa està estirada al sofà completament despullada. A sobre la taula hi  ha un punyal, que és amb el que mata a aquesta dona. – a la fotografia de l’esquerra hi observem a en Damià explicant-li la novel·la apassionant que s’està llegint al metge. Aquest es mostra interessat però a la vegada no para de donar copets amb el llàpis a la taula cosa que desconcentra a en Damià. La novel·la de la qual observem que estan parlant es diu “L’assassinat del doctor Ackroyd”.  Mireia Martin i Laia Anguera 

1. Títols dels contes.

* Un barril de sabó moll.

* Un enigma i set tricornis.
2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

2. Un barril de sabó moll.

El narrador explica una escena que té lloc al port, on el patró d’un vaixell que portava sabó moll, esbronca a un dels seus peons, en Florenci. Els peons descarregaven caixes per portar-les a les botigues.

El llaüter havia de portar el barril fent-lo rodar pel terra.

A mig camí es va posar a ploure i el barril d’en Florenci va baixar pel carreró i es va esclafar a un cafè. Tothom va sortir per veure que havia passat. Tot el carrer es va omplir d’escuma.

La història va fer parlar molt als cafès.

– Un enigma i set tricornis.

A finals dels anys 60, els guàrdies vigilaven els vilatans. Aquests no parlaven de temes que els poguessin comprometre. Encara d’estar vigilats els homes continuaven caçant sense llicència. Les tripulacions de llaüts aprofitaven els viatges per fer negocis il·legals.

Diu que a molts cafès de la vila es jugava al pòquer.

També parlaven de tres veïns de la vila que havien estat apallissats. Parlen de l’equip de futbol de la vila. Al camp, a una banda seien els socialistes i a l’altre els republicans d’esquerra. Els guàrdies civils detenien a moltes persones. Hi havia una persona a la que li deien “àrbitre pirata” que feia d’àrbitre. Això originava conflictes al camp. Aquest misteriós home va confessar la seva identitat al mossèn, se sentia angoixat.

El futbol era una manera d’entretenir a la gent perquè no pensessin en els problemes politico-socials de la vila. Aquest home podia decidir sobre el futur de l’equip, impedint que baixés la categoria, i per tant, el de la vila, del país i del món. L’àrbitre pirata tenia por de ser enxampat. El mossèn va demanar ajuda al narrador de la història.

El narrador desvela el seu nom, es diu Cristòfol Vallcorna i reconeix que ell i el capellà van estabornir el guardià Broca per evitar que acudís a l’últim partit de lliga per protegir el sargent comandant de post de la vila, l’àrbitre pirata. El capítol acaba amb preguntes que es fa el narrador de com reaccionaria la gent si ho sapigués, tot això.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

En la primera el narrador, narra la història.
En la segona ho narra Cristòfol.

Els narrataris també són alguns vilatans.

Als dos textos es veu que a la vila tothom ho sabia tot, era una vila petita i ni hi havia secrets.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Fesomia: variant de fisionomia a través de formes simplificades existents en català antic

Mustis

Somort: Defallit, mancat de vitalitat, de força, que gairebé no es percep

Calafat: Eina de tall ample, en forma d’escarpra, anomenada també calador, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bóta o de les taules de l’embarcació.

Ressopons: Són una menjada poc abundant que es fa quan es va a dormir tard i ja fa estona que s’ha sopat.

Alofores

Juguesques

Acotolar

Xamba: Tenir xamba és tenir molt bona sort. Es diu quan es parla informalment.

Avern

Vulgues

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Mequinesa sembla una vila petita, amb carrers de pedra i plena de cases blanques i petites botigues. Era una vila costanera.
La gent es dedicava als oficis típics: sabaters, cafeters etc..
Hi havia diferents tipus de personatges: les dones grans xafarderes, els homes grans que s’ajuntaven al cafè .. Al cafè hi anaba tothom, i els agradava molt anar a veure el futbol.
La gent era bastant tafanera.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

En el primer, al final sembla que vulgui donar a entendre que el noi va deixar anar el barril.
La gent especula però acaben dient que potser se li ha relliscat.

El segon és una mica irònic que l’àrbitre pirata sigui mossèn Silvestre.

El fet d’entretenir la gent amb espectacles, en aquest cas el futbol, per a que no es fixessin en els problemes politico-socials, ja passava a l’antiga Grècia.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Posem la foto d’un camp de futbol i els seus jugadors, ja que en aquella vila els hi agradava molt veure els partits de futbol.

Verónica Vega i Raquel Martos.

1. Títols dels contes.

4. Paraules des d’un oliver

14. Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Paraules des d’un oliver: Aquest relat està presentat en forma d’un llarg monòleg d’un home que està intentant robar les olives del seu veí i amic Isidre. És sorprès collint-les i intenta excusar-se dient-li que li està fent un favor i que li portaria les olives a casa, ja que, l’Isidre no té temps amb la botiga. Però aquest no se’n fia per la seva reputació al poble i pel que acaba de veure i intenta fer-lo fora amb un pal. Finalment el lladre intenta tocar-li la fibra sensible dient que van anar junts a la guerra.

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades:  Aquest conte explica la història d’una dona ,la Gabriela ,que des de que va tenir el fill, només es preocupa per la seva salut i sempre esta amoïnada per ell i desconfia de tothom. Està tan obsessionada que ha descuidat el seu marit. Decideix anar a Lleida per visitar diversos metges però tots li diuen el mateix, que esta perfectament. Finalment una bruixa li diu que té una maledicció, i la persona que li vol fer mal serà la primera que li donarà un peto al fill, a la que li clava un ganivet.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

Paraules des d’un oliver: El mateix protagonista, l’home que hi ha enfilat dalt d’un oliver. No hi ha altres narradors, ja que és un monòleg.

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades:  les històries són narrades per un narrador omniscient. Hi ha personatges que aporten informació sobre el judici que es produeix per l’assassinat tot i que no surti a la història. Aquests narradors secundaris sí que tenen importància, perquè són els que van presenciar el crim.

No hem trobat semblances entre aquests dos contes. Un és un monòleg fet en primera persona i l’altre és una història narrada en tercera persona i amb diàlegs.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Saula: corda llarga de cànem amb que s’arrossegava el llaüt al riu.

Borrasses: La part mes basta de l’estopa que deixem sense netejar.

Bancalets: Trossos petis de terra plana conreada. 

Aixada: Eina per cavar al camp; amb una plnxa de ferro a un dels extrems del pal.                                  

Llaüt: embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina.

Còdols: Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l’acció de les aigües i el rodolament.

Madrilles: Peix teleosti del ordre dels cipriniformes, que viu en els cursos mitjà i baix dels rius mediterranis.

Rabejar-se: Posar una cosa dins de l’aigua corrent perquè quedi ben molla. /Complaure’s a prolongar allò en que hom troba una satisfacció.

Milhomes: Home especialment petit, o noi, que pretén ésser apte per a tot, d’intervenir en tot, de saber-ho tot, etc.

Sirgar: fer avançar el llaüt en paral·lela la riba estirant des de terra amb una sirga.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Mequinensa era una ciutat propera al riu Ebre. La seva activitat principal era l’agricultura.

Amb els matxos apareixen els llaüts carregats de lignit. Eren utilitzats per sirgar riu amunt.

Hi havia un servei de cotxes de línia entre Mequinensa i l’estació de trens de Favara.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

La gràcia està en que al ser un poble petit tothom es coneix i tothom sap el que succeeix però cada persona dóna la seva versió del que pensa que ha passat. Com en el cas del capítol Paraules des d’un oliver, que ja tenia la fama de ser un caradura o en l’últim capítol on la gent va suposant el que li succeeix al petit.

La ironia del primer conte que em treballat està en la manera que es narren els fets, com intenta excusar-se.

En el segon conte que em treballat el la ironia la trobem en alguns personatges com és el cas del conductor que està obsessionat amb que els americans tiraran una bomba.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

En aquesta imatge es pot observar a l’Isidre intentant fer fora dels seus olivers al lladre. Alhora passa l’autocar en el que viatja la Gabriela pensant qui serà la persona que li vol fer mal al seu fill.

    Jaume González Bazataqui      Sergi Jiménez

EL CAFÈ DE LA GRANOTA. (Jesús Montcada)

Verónica Beltrán i Andrea García.

1. Títols dels contes

CAP.5: INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIES

CAP.12: L ‘ASSASSINAT DE ROGER ACKROYD

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Cap.5:

Aquest conte ens narra la història d’un home, Elies, que va corrents pel poble. Els veïns es sorprenen de la seva actitud, i cadascú dona la seva opinió sobre el que ha vist. Hi ha que només es fixa en el calçat que porta l’Elies, d’altres que es fixen en l’hora que era. Finalment es descobreix que Elies corria perquè volia arribar a temps a la parada d’autobusos, per dir-li al conductor, que la seva dona estava apunt de morir i que no calia que ell li portés les pastilles per ella.

Cap.12:

En aquest conte, el que ens explica és el perquè Damià mata a Teodor. Damià explica  a Sebastià que no li agrada que l’interrumpeixin mentre està llegint novel·les de detectius, ja que això el posa de molt mal humor. S’excusa dient que Teodor el va interrompre i a més a més li diu el final de la novela. Això el posa de tant mal humor que agafa l’escopeta que té al costat i el mata. Quan veu la sang es desmaia, i per aquest motiu no pot seguir tirant-li trets com ell haguès volgut.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

La primera història l’explica un narrador omniscient, ja que està fora de la història i a més coneix tots els personantges. La segona història és explicada per en Damià. En els dos contes el veïns participen indirectament en la història aportant informació. Creiem que si que tenen importancia, ja que en el primer text el fet de que sigui omniscient, ens permet saber tota la informació que dona la gent del corredor, i en el segon, és més important que el narrador sigui en primera persona perquè al ser ell qui fa l’acció, ens pot donar més detalls sobre el que va passar.

Les semblantes, és que en els dos textos intervé la gent del barri explicant a la seva manera el que veu.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Eixir: sortir

Unglot: ungla del porc i dels altres animals de peu partit

Baster: Persona que té per ofici de fer basts i tots altres arreus per a les haveries, adobar-ne o vendre’n.

Garbinada: vent fresc que remunta la vall de l’ebra.marinada

Rompre: desbaratar, posar-lo en derrota

Calcer: calçat

Ardorada:

Sacre: historia sacra

Llaüt: embarcació de poc tonatge de vela llatina

Malura: Mal

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text

Segons les dades del text, podem veure que es tracta d’un poble força petit, on tothom coneix a tothom.

La gent treballa a la mina i treballs de camp.

Hi ha un bar que és el més conegut, que es diu el Café de Silvet, i és on va tothom, sobretot els vellets que van alla a divertir-se i passar l’estona. Mequinensa disposava de mines de lignit i de la navegació fluvial, amb terres d’horta, petits nuclis ramaders i una caça abundant.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

Si, els temes dels quals parla tenen un punt d’ironia, ja que són situacions totalment sense importancia, però la curiositat dels veïns porta a que d’un gra de sorra es faji una muntanya. També el segon conte és bastant irònic i perquè no dir-ho “tonto” ja que el protagonista mata al seu amic simplement, perquè aquest desvela el secret de la novela que aquest està llegint.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Hem fet una imatge amb fotografies extretes del buscador: google, ja que no ho podiem fer de cap altre manera perquè ni tenim escaner ni cable per pasar les fotografies de mobil a  ordinador, com tu vas dir. Cada imatge té un significat de dins la història, i el full està “dividit” en dues parts, a la dreta el primer conte i a l’ esquerra el segon.

El cafè de la Granota

1.Títols dels contes.

Els contes que ens em llegit son el 2 i el 9, La Plaga de la Ribera i Els Delfins, respectivament.

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

La Plaga de la Ribera

La Plaga de la Ribera, és la carta d’un agutzil que, essencialment, demana a un policia el seu ajut per a un delinqüent frustrat que viu a casa seva des de fa un cert temps. El sobrenom del delinqüent és
La Plaga de la Ribera i viu a casa d’en Jeroni, el narrador, perquè va haver un accident a l’ajuntament de la seva vila i a cada funcionari i consellers els va tocar un lot diferent. En el seu hi venien uns arxius, vuit capgrossos i el delinqüent.

Els delfins

Els delfins, es una conte que te lloc en un poble, que quan hi havia un enterrament la gent es barallava per ser la primera en donar el cònsol a la família. El narrador, que es el protagonista, s’ha encarregat d’assumir ell aquest paper, el qual, el poble, al cap d’un temps, l’ha acabat acceptant, tot hi haver uns quants vilatans que no. El que li preocupa al protagonista és que, quan a ell l’enterrin, qui serà el successor d’aquesta tasca tan gran. Te tres candidats, però ningun dels tres, segons la seva opinió, mai podrà ser tan bo com ell.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narratoris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

En el conta de La Plaga de la Rivera, en la que el narrador és en Jeroni, com en el conte dels Delfins, en la que el narrador és en Miquel, no hi ha cap altre narrador secundari que hi intervingui.

La principal semblança entre les dues històries és la preocupació per el futur del poble en el que viuen, ambdós narradors fan molta vida en el poble, es a dir, que es preocupen mes del normal per al benestar comú dels vilatans.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Conte de la Plaga de la Ribera:

Espill: mirall

Dropos: dròpols, no gaire llestos

Bresca:estructura de cera del rusc,constituïda per les abelles,composta de cel·les prismàtiques hexagonals i destinada a l’emmagatzematge de mel i pol·len i a la cria de larves.

Persones amb senderi: Persones amb seny

Ban: Disposició de caràcter general en forma d’ordre,que l’autoritat imposa directament a la població.

Conte dels Delfins

Esclarir: saber el perquè d’alguna cosa

Ixen-van: rodones

Finat: del difunt

Albirar: donar-se conte

Patolla: disbauxa

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Els personatges dels contes són gent de poble i coherentment tenen oficis de poble com per exemple l’adroguer,el ferrer, el llaüter i l’agutzil. Els locals que surten en els contes son els normals d’un poble,en son alguns exemples, l’ajuntament o El cafè de la granota,que suposem,deu ser l’únic cafè de la vila.

El protagonista del conte La Plaga de la Ribera és un personatge força xerrameca i fa que en alguns moments pugui semblar una persona pesada. En Jeroni és un home amb bon cor i força innocent,ja que vol que uns delinqüents tancats a la garjola ensenyin a la Plaga de la Ribera a ser un bon delinqüent.

El protagonista del conta Els Delfins, és un personatge bastant cregut ja que creu que cap altre persona serà capaç se fer la seva tasca “tan bé” com la fa ell i segons el nostre punt de vista no és una feina i per tant no s’ha de fer per obligació sinó amb sentiment.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

La gràcia dels contes és principalment la ironia que s’utilitza per a ridiculitzar la societat. En el cas dels Delfins la ironia és que la gent sigui capaç de barallar-se per el fet de ser el primer en donar el condol a un individu. En el cas de la Plaga de la Ribera és que un individu tingui el valor d’endur-se a casa seva un delinqüent com si es tractes d’un paquet,també hi ha força ironia en el fet de que una persona vulgui enviar a la presó a un “delinqüent frustrat” per així fer que es converteixi en un “bon delinqüent”.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Imàtge 1: En aquest dibuix hem volgut representar la escena en la que el protagonista del conta Els Delfins dona el condol a una vídua.

Imàtge 2:  Amb aquesta imàtge hem volgut representar el moment en que a La Plaga de la Ribera se li espatlla el tractor i per això l’enxampen.

Autores: Noemí Navarro Girona i Tània Puerto i Mas

lancezequiel.pdf