LA POSTA DE SOL

És estrany que una persona que hagi viscut en el barri de Premià de Dalt, en els anys 50, no recordi qui era  Glòria Domínguez Carpio. Era una dona molt poc agraciada, conca i sense cap pretendent, es guanyava la vida fregant sòls, no tenia familiars propers ni amics, la seva casa era una habitació sense finestres i, en resum, la seva existència es limitava a treballar i a dormir, però tots l’envejaven. Se la veia feliç.  

Els qui van viure d’aprop la vida de la Glòria no van perdre l’oportunitat de preguntar-li amb més indiscreció que subtilesa quina era la raó del seu desconcertant estat anímic. I, paraules textuals de la senyora Domínguez: “La gent em prenia per una jove boja, per una boja clínica, però no desgraciada. No ho deien, però les seves mirades eren suficients. Explicar-los que la meva alegria es devia a la il·lusió d’arribar a casa per dormir com més aviat i així somniar el més gran temps possible.  

Ella no recorda des de quan va començar a viure en els seus somnis. També assegura no conservar imatges dels seus primers anys a casa dels seus pares. Li agrada creure que va arribar a aquest món perfecte per casualitat, gràcies a la seva curiositat infantil. Tanmateix, Cristian Blanco, ex empleat del clausurat orfenat Santa Margarida, on ella es va criar, planteja que va ser el dolor profund i constant el que la va conduir a refugiar-se en la fantasia. En qualsevol cas, més enllà de l’origen, el rellevant en la seva joventut era el seu present. I el present no és una cosa que es veu o es toca o que és a l’entorn, sinó allò que es sent i es percep. Per això mateix la seva felicitat era tan real.

Li agradava somiar que veia una posta de sol, on es posava a pensar en les coses que li pasaven.  Ella sap que sempre fara errors que després no tindran remei o coses que a la gent no li sembla normal, per això, somia que aquestes errades no les tornarà a fer i que només serà un record.

Sandra Granados Rodríguez-Peral    1 Batx-A

5 thoughts on “LA POSTA DE SOL

  1. sandra granados y camila

    joan marc es que no se posar la foto. El pròxim dia de classe te la portu impresa perque la vegis. ok

    es una posta de sol que vaig fer en unes vacances.

  2. Joan Marc

    Has de repassar unes quantes cosetes, tot i que la idea genral no està malament, i amb la imatge quedaria més arrodonit.
    En català, posem article davant dels noms propis.
    Tens una tendència a fer subordinades adjectives excessivament recargolades. Crec que si expressis les idees més clarament la redacció seria més fàcil de llegir (per exemple les dues primeres oracions del text)
    De moment, un 4, ja que hi ha algun error ortogràfic imperdonable.

  3. rma1089

    vale Sandraaaaa!
    esta molt bé la redacció, i tranquila que la meva redacció ja em serveix per conciensiarma, no pensis malament!
    un petò.

    VerònicaBeltrán

  4. Joan Marc

    Diria que has canviat completament el text, però vaja aquest gairebé no té cap pega.

    Un 7.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *