Tal com va arribar, se’n va. Els llibres i bolígrafs nous, la cartera estrenada, les il·lusions personals ja s’han gastat i n’ha sorgit una mica més de vida, viscuda amb aquella intensitat que només l’adolescència resisteix. Unes 1050 hores tancats a l’institut, més de cent suportant les classes d’aquell profe nou de rara estampa que la sort us va etzibar sense compassió.
Sento molt si m’he fet pesat, però ja sabeu que molts i moltes de vosaltres també ho sou. De fet, Déu ens va donar la llengua per fer-nos pesats i la literatura per dissimular-ho, o sigui que qualsevol classe de llengua i literatura que es preï ha de ser una lluita entre el pesat que té més anys i els joves pesats que volen usar la llengua, en algun cop estàndard i tot, per treure de dins seu aquelles idees úniques que no poden esperar. Esperar, quin verb més bonic…
Segurament mai més compartirem moments gloriosos com els que s’exposen en aquest bloc, segurament ens oblidarem, segurament el bloc i tot se n’anirà al fons del ciberespai, però les empremtes invisibles de l’educació mútua romandran més enllà del temps i de l’espai. La veritat és que ha valgut la pena fer gairebé una hora de bici al dia per barallar-me amb els veïns premianencs. He de dir que he après força de vosaltres i que gairebé cada dia heu fet que aquest ofici de predicador pedagògic em continuï fascinant. Ja sé que sembla increïble, però el curs se m’ha fet curt, de fet, gairebé tot es fa curt a partir dels 25.
I bé, ara volareu. Heu de volar tot cercant els vostres somnis. Tanmateix, heu après que els somnis es poden abastar si un se’ls creu dia rere dia i lluita per ells. No podem esperar, per molt bonic que sigui el verb, hem d’anar-hi incansablement, respectant els altres, fent el món millor. Sé positivament que molts de vosaltres fareu que el món sigui una miqueta millor i això em satisfà. Quan jo era jove…(frase mítica) anava a concerts de peluts (sovint pelat) i sentia coses com aquesta. Ara, pelat per la força de la gravetat entenc què significa volar.
I es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar
Això no és cap joc
Deixeu-me volar
Que sóc lliure de fer el que vulgui
no em tragueu la llibertat.