Category Archives: b_Professorat

26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües

Després d’un curs de pausa i tranquil·litat, ja hi tornem a ser, Llegir molt i escriure bé ha tornar amb ganes de fer coses noves. De moment, començarem a poc a poc, amb el dia Europeu de les llengües.

Per saber els objectius i les raons de celebrar aquesta data, us emplacem al bloc que el servei de llengües de la Generalitat de Catalunya ha posat a la nostra disposició. En aquest bloc hi ha ple d’activitats per a realitzar a l’aula, però com que queda una miqueta a inici de curs i encara ens estem coneixent tots plegats, us proposo una idea que vaig agafar d’una comunicació d’en Juli Palou i la Montserrat Fons: la Història de vida lingüística. He de reconèixer que la meva proposta és una mica lliure, però té com a finalitat principal saber les llengües que coneixen i en quins àmbits les fan servir els i les nostres alumnes.

Tal com expliquen els autors: Definim “història de vida lingüística” com el relat que una persona fa, quan una altra li demana, al voltant del seu repertori lingüístic. Les llengües que es coneixen, les habilitats relacionades amb cada una d’aquestes llengües, la manera com s’han après, el record i l’oblit, l’ús quotidià de les llengües, la identificació com a bon o mal aprenent de llengües, etc. són algunes de les qüestions que de manera inevitable es tracten en aquests relats. ”

Jo els proposaré fer un escrit on m’expliquin les llengües que parlen i escriuen, el lloc i el moment en què les han après, el nivell que econsideren que tenen, la importància que els atorga cada un d’ells i els llocs on la fan servir.  Ja us explicaré com m’ha anat.

els gèneres literaris 2

Ja he recordat els deures. Després de llegir tanta declaració d’amor, no hi ha res com tocar la realitat.

De totes maneres, gràcies a tots i totes per fer l’esforç d’escriure aquests textos, tot i que segur que més d’un m’ho haurà agraït.

[slideshare id=405923&doc=els-gneres-literaris-2-1210797543418471-8&w=425]

Què llegeixes?

Ja sabem que a no tothom li agrada llegir, però encara en quedem uns quants d’aquells que ens emociona fullejar, llegir, rellegir i comentar un llibre. Aquest bloc té la funció de comentar algunes de les lectures que fem a l’institut, però segur que a algun o alguna de vosaltres se li queda petit.

Dels molts fòrums de lectors que hi ha, n’acaba de sortir un que potser us pot interessar: Què llegeixes?

Us el recomano fervorosament.

JM

Poesia i imatge

Com ja sabeu, aquests dies estem treballant una quants poemes de Joan Salvat Papasseit i n’acabarem fent una presentació en PowerPoint o similar.

Us ensenyo un treball d’altres alumnes per tal que us feu la idea del que es pot arribar a fer.

[slideshare id=195397&doc=els-gira-sols-1197037469193286-2&w=425]

El gest de corregir

Fa poc, ha arribat a les nostres mans una comunicació de Jean-Luc Pilorge, investigador de la Universitat de Rennes II.

L’autor ha estudiat, a través de còpies de textos narratius corregides per professors novells, les diferents postures que adoptem els professors de llengua davant dels textos que ens toca corregir. El seu estudi mostra que hi ha cinc postures prioritàries a l’hora de corregir, les quals, evidentment, es poden adoptar pel mateix lector:

a) Postura del “guardià del codi“: sembla la més habitual, valorar si el text s’ajusta a les normes del codi, bàsicament ortografia, gramàtica i puntuació. Remarca que és la postura preferent davant dels alumnes que presenten més dificultats en el domini del codi.

b) Postura de “lector naïf“: Valora que la representació del món que s’hi mostra s’adequï a la realitat i a les lleis de la versemblança.

c) Postura “estímul-resposta“: Valora per sobre de tot si la realització de l’alumne s’ajusta a les consignes que li han estat donades, per exemple, pel que fa al gènere textual. En el cas que l’ocupa, remarca les referència a la resolució sorprenent del codi.

d) Postura d'”editor“: El propòsit no és el d’emetre un judici de conformitat sinó que proposa línies de millora del text per ajustar-se a la representació del bon text del lector. Convida l’escriptor a refer el text, i fins i tot a vegades li explica com fer-ho.

e) Postura de “crític“: El lector se situa a distància del text i en fa un comentari positiu i subjectiu semblant al que faria d’una obra literària. Sovint va del detall a la globalitat. Destaca que troba poc aquesta postura al seu corpus.

Un dels fets que destaca l’investigador és la facilitat amb què aquest gest de correcció es rutinitza en els professionals. Ens sembla que plantejar-se aquestes postures pot fer-nos adaptar millor la correcció als objectius de l’activitat.

Per saber-ne més:

– l’obra de Daniel Cassany és àmpliament coneguda per tots.

la tesi doctoral de Joan Busquets Gasulla és una joia imprescindible.

– la comunicació s’ha llegit dins d’Enseigner et Apprendre la littérature aujourd’hui, por quoi faire?

Revisió d’un conte

Aquesta petita base d’orientació és el resultat de diverses experiències d’escriptura extensiva amb alumnes de 3r i 4t d’ESO i, en algun cas, 1r de Batxillerat.

La proposta sol ser sempre similar. S’inicia la seqüència amb la lectura d’un o diversos contes per tal de copsar-ne algunes de les característiques principals. A continuació es fa una proposta d’escriptura d’unes 3 o 4 planes (que eventualment es poden ampliar) concretant-ne la temàtica i, si escau, d’altres característiques. El procés depèn de la dinàmica del grup, es pot iniciar l’activitat a l’aula, fer una pluja d’idees… o simplement establir una data per a l’esborrany.

Un cop arriba l’esborrany és quan entra en acció aquesta base d’orientació. L’alumne revisa el seu propi text amb la base i, si la dinàmica ho permet, una primera lectura del professor o d’algun company.

Després el professor “corregeix” l’esborrany i en sol·licita la versió definitiva.

Val a dir que aquest tipus de projectes d’escriptura solen ocupar tot un trimestre, normalment el segon, ja que així ens permet presentar els treballs al concurs de Sant Jordi.

REVISIÓ D’UN CONTE

  • 1. Rellegim el conte acuradament:

a) Subratllem tot allò que no ens agradi com ha quedat i després:

– Tatxem tot allò que sigui prescindible

– Tornem a redactar de nou aquells paràgrafs o fragments que no ens agradin.

b) Marquem amb un asterisc tots aquells fragments on hagim narrat els fets massa de pressa. Després els ampliarem:

  • explicant els fets o les circumstàncies més a poc a poc, de manera que es visualitzi millor
  • afegint adjectivacions i complements del nom
  • també es pot aportar alguna comparació
  • ús de paràfrasis, per exemple, dir el mateix de diferents maneres per crear intensitat.
  • Valoracions del narrador, descripcions d’ambient,…
  • 2. Anàlisi de l’estructura i la puntuació:
  • a) He utiltzat correctament la separació per paràgrafs?
  • b) He fet servir els signes de puntuació de manera acurada?: …,¿?,¡!,

3. Diàlegs:

  • Analitzar si he fet servir el discurs directe o el discurs indirecte.
  • Si hi ha diàlegs, he ofert una varietat adequada de verbs de dir?
  • 4. Personatges:
  • a) Els he caracteritzat correctament, oferint els elements imprescindibles per entendre’ls?
  • b) Tenen un nom? És significatiu?

5. El títol del conte recull el missatge principal del conte?

Repassa el principi i el final. Pensa que són les parts més importants del conte. Procura redactar-les acuradament, fent ús d’un lèxic el màxim de ric possible.