El camí que el portarà a la felicitat

El camí que el portarà a la felicitat:

Zaid, era El cinquè fill d’una família bastant humil. El seu pare, era un home d’edat avançada i  malaltís. Es dedicava a un taller de  ceràmica on es passava el dia. Amb aquest treball intentava cobrir les mínimes necessitats de la seva família. Cada matí anava al seu petit taller per exposar les seves peces de ceràmica que havia realitzat amb l’esperança que hi passés un turista i comprés alguna peça.
Zaid però, era un nen molt llest i espavilat, en la classe era dels primers, el seu desig era ser arquitecte, i en el seu temps lliure ajudava el seu pare. Els seus pares estaven molt orgullosos d’ell, i tothom deia que aquell noi arribaria lluny.
Tot anava molt bé, fins que un dia, inesperadament, el seu pare va morir.
Totes les esperances del noi es van trencar, i va haver de posar-se a treballar en aquell taller.
El noi va acceptar resignat el seu destí i a l’endemà mateix es va posar a treballar .
Els anys van anar passant, i a mesura que el noi creixia, creixien amb ell les experiències.
Fins que un dia va passar per la botiga una turista francesa. Era una noia de quasi la mateixa edat d’en Zaid, era alta, maca, rossa, exuberant…
Zaid es va quedar bocabadat davant d’aquella noia. Però mai es va imaginar que aquell amor li correspondria.
Ibette sovint anava a la botiga amb l’excusa de comprar un objecte de ceràmica, però en realitat en Zaid  també s’havia fixat en la noia.

.Van creuar llurs mirades i es van enlluernar.
Ibette es va acostar a Zaïd i li va dir:
_ Je t’aimé beaucoup!
Zaïd li va agafar de la mà i li va dir:
-Je t’aime moi non plus!
I el va comvidar a prendre un cafè. es van agradar molt i van continuar sortint, fins que un dia Ibette li va proposar que es vingués a viure amb ella França.
La mare d’en Zaïd i ell s’ho van rumiar molt, fins que van arribar a la conclusió que seria millor que marxés. Doncs allà trobaria un futur millor. I que la mare ja assumiria la responsabilitat de fer-se càrrec de la família.
Bouchra Samadi

4 thoughts on “El camí que el portarà a la felicitat

  1. Joan Marc

    El text té dos problemes:
    El primer és estrictament lingüístic i té relació amb els pronoms febles i, sobretot, amb els pleonasmes que fas a molts llocs. Repassa-ho.
    El segon és narratiu. La història que expliques és massa llarga per ser resumida en un text tan curt i, per tant, és un resum. Això fa que no tingui excessiu interès literari. Hi ha arguments per a històries llargues i d’altres per a relats breus, i cal saber triar.

    De moment, un 4

  2. Bouchra

    ¿que són pleonasmes?

    Els pleonasmes és quan repeteixes dos cops el mateix complement del verb a la mateixa frase. Normalment es fa amb dos pronoms (un relatiu i un feble) o amb un pronom feble i el propi complement.
    La manera de resoldre’l és justament eliminar aquest complement.

    Joan Marc

  3. Joan Marc

    L’has millorat força. De totes maneres, no sé què has fet a les dues primeres frases que has posat coma entre el subjecte i el predicat. Has de vigilar molt aquestes coses.

    Un 6.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *