Category Archives: b_Sortides

Aquestes són les activitats extrascolars que ha organitzat el nostre departament.

26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües

Després d’un curs de pausa i tranquil·litat, ja hi tornem a ser, Llegir molt i escriure bé ha tornar amb ganes de fer coses noves. De moment, començarem a poc a poc, amb el dia Europeu de les llengües.

Per saber els objectius i les raons de celebrar aquesta data, us emplacem al bloc que el servei de llengües de la Generalitat de Catalunya ha posat a la nostra disposició. En aquest bloc hi ha ple d’activitats per a realitzar a l’aula, però com que queda una miqueta a inici de curs i encara ens estem coneixent tots plegats, us proposo una idea que vaig agafar d’una comunicació d’en Juli Palou i la Montserrat Fons: la Història de vida lingüística. He de reconèixer que la meva proposta és una mica lliure, però té com a finalitat principal saber les llengües que coneixen i en quins àmbits les fan servir els i les nostres alumnes.

Tal com expliquen els autors: Definim “història de vida lingüística” com el relat que una persona fa, quan una altra li demana, al voltant del seu repertori lingüístic. Les llengües que es coneixen, les habilitats relacionades amb cada una d’aquestes llengües, la manera com s’han après, el record i l’oblit, l’ús quotidià de les llengües, la identificació com a bon o mal aprenent de llengües, etc. són algunes de les qüestions que de manera inevitable es tracten en aquests relats. ”

Jo els proposaré fer un escrit on m’expliquin les llengües que parlen i escriuen, el lloc i el moment en què les han après, el nivell que econsideren que tenen, la importància que els atorga cada un d’ells i els llocs on la fan servir.  Ja us explicaré com m’ha anat.

Lanç forever

Avui ha tingut lloc un dels actes més memorables del curs escolar. Els alumnes de 1r de Batxillerat s’han enfrontat a Pompeu Fabra en el conegut i popular cuncurs televisiu Picalletres (teniu l’enllaç al lateral).

L’excursió ha estat un acte de fraternitat i, tot i algun entrebanc amb el Pilates, hem emprès la marxa puntuals des de l’estació de la Renfe. La corporació de Rodalies ha col·laborat amb una puntualitat admirable i a les 10 en punt érem davant dels estudis disposats a lluitar contra qualsevol centre que es volgués mesurar amb nosaltres.

El professor de català ha hagut de prendre alguna decisió salomònica a l’hora de destriar els participants atès l’excés de demanda. Alguns i algunes han hagut de resignar-se al paper de públic, i els sis escollits (tres de cada classe), han estat maquillats pertinentment.

De l’actuació no en direm res de res ja que els propers 7 i 8 de maig a les 10 de la nit podreu gaudir de la normativa catalana al canal Localia. Simplement us advertirem que no us agafi dempeus ja que la participació dels nostres calois ha estat descomunal, la que ens escau: en Lanç ha esdevingut el Messi del lletreig, el príncep de les lletres premianenques.

Redacció

Tertúlia

Aprofitant que ens trobàvem a mig curs, ens hem trobat aquest migdia de dimecres uns quants alumnes i professors de català per comentar algunes de les obres que opten al premi Protagonista Jove.

Tot i que hem hagut de dedicar-hi un temps fora de l’horari escolar, la veritat és que ha valgut la pena xerrar de literatura amb tots vosaltres tranquil·lament, sense el pes de l’avaluació, només per plaer.

El pica-pica tampoc ha estat malament, no?

Ja se sap que cultura i gastronomia són dos plaers celestials que val la pena concedir-se habitualment.

Gràcies per aquesta estona.

 JM i E

Museu d’arqueologia de Catalunya

asclepi de dia En el Crèdit Variable de Mitologia Grecoromana vàrem anar el set de novembre al museu d’arqueologia de Catalunya. Desprès del viatge amb tren i metro, vam pujar uns quants carrers per arribar al museu. Un cop allà vam esmorzar mentre la Margalida estava agafant les entrades i la informació.

En entrar ens va explicar que faríem una gimcana que va començar a la salaasclepi de cultura postalaiòtica balear, on vam tenir que fer la primera prova que consistia en completar un text sobre alguns déus. A les darreres sales vam haver de completar una sèrie d’exercicis semblants a aquest. En acabar les proves vàrem fer una visita al temple del déu Asclepi (Esculapi), on ens vam estar asseguts al terra durant una estona per descansar una mica. En sortir del temple vam signar al llibre de visites i comentaris, on dèiem què ens havia semblat.

El que més ens va impressionar d’aquesta sortida va ser un crani amb un clau incrustat al costat esquerra, a part del ben conservades que estan totes les escultures, eines, i altres objectes com ara penjolls, braçalets i el mirall del judici de Paris.

Per finalitzar la sortida vam pujar al segon pis a veure els sarcòfags, on hi havia esculpit escenes de la mitologia.

UNA TARDA AL TEATRE: La Plaça del Diamant

La plaça del diamantEl dia 20 de novembre d’aquest any, els alumnes de primer de batxillerat i una part dels alumnes de segon vàrem anar al Teatre Nacional de Catalunya, per veure l’obra de teatre de
La Plaça del Diamant, basada en la novel·la escrita per Mercè Rodoreda als anys seixanta.
            La tarda va començar bé, ningú va arribar tard a l’estació de Premia de Mar, el lloc de trobada. De seguida vàrem agafar el tren fins a Sant Adrià i d’allà el tramvia fins a la parada de davant del teatre. Varem esperar uns minuts i de seguida vàrem entrar i ens vam asseure al nostre lloc. L’obra va començar puntual, i després d’una hora i mitja va arribar el primer descans, aquesta part de l’obra potser és la que es va fer més llarga de totes, ja que ja l’havíem llegit i passava tot molt lentament. De seguida, sense gaire temps per descansar, va començar la segona part, una mica més atractiva que la primera per l’interès de saber com continuava la història que ja havíem vist i llegit. Després d’una altre hora i mitja, el segon descans. El qual va ser un altre cop massa curt i la tercera i última part, el final de l’obra, aquesta potser va ser la part que va agradar més a la gent tot hi que en general l’obra era massa lenta i la gent ja estava una mica agobiada. Quan va acabar, va haver-hi una forta ovació per als actors, que van fer un bon treball. Tot seguit, fèiem el mateix trajecte de l’anada, però al inrevés, agafàvem el tramvia fins a Sant Adrià i allà el tren fins a Premià.
            Per el que vaig veure, va ser una tarda bastant agradable per tothom, tot va sortir com estava previst, tot i que les cares de la gent en els descansos i al final de l’obra demostraven que se’ls hi havia fet una mica pesada, en part per la llargada de l’obra i també perquè no estaven acostumats a anar al teatre.

Corresponsal: Arnau Gómez