Category Archives: 1r de Batxillerat

Potser…

Potser aquest paper no hauria d’arribar a les teves mans, o potser si. Potser si et mostro quins són realment els meus sentiments cap a tu, perdem l’amistat tan maca i tan sincera que tenim, o potser realment tu també sents el mateix per mi. Potser si et dic que desitjo estar amb tu, deixes a la Júlia per estar amb mi, o potser no vulguis saber res més de mi. Deixaré per un moment de dubtar i et diré que no m’agrada sentir el que sento, ara mateix m’odio a mi mateixa, sento que t’estic decepcionant, que t’estic posant les coses difícils. M’agradaria estimar-te d’una manera totalment diferent(subordinada adverbial), però no puc. Sé que t’estimo, ho sé perquè em fa molt de mal veure’t tan feliç amb la Júlia , quan em mires tremolo i desitjo que m’abrassis i em mengis a petons. Cada moment al teu costat és inolvidable(subordinada substantiva), em fas molt feliç.Tornaré a dubtar i et diré que potser tot això t’ho hauria de dir jo mateixa, però tinc molta por de la teva reacció, només et demano que si no sents el mateix que jo sento per tu ho entendre. Ho sento, només volia ser sincera com fins ara(subordinada adjectival).

Carla Martínez 1BatxA

Encara me’n recordo

Aziza
 
Encara me’n recordo del primer cop que et vaig veure (s.adj). Era una tarda com qualsevol altre, però després de veuret i sentir aquell sentiment tan fort i el mateix temps tan tendre, es va convertir en la tarda més especial en el poc temps que estic a la vida ( sub. substantiva)
 
Potser aquella tarda era la primera i l’última vegada que et veia, però dintre meu estic segura que ens tornarem a veure perquè tu ets el meu destí i jo soc teva perquè t’he entregat el meu amor, el meu esperit i tot el que jo soc. Aquella tarda va ser molt especial, perquè era el primer cop que tenia unes sensacions tan intenses i amoroses. Em vaig quedar innotitzada davant d’aquella mirada enssisadora i cautivadora, aquells ulls grossos i negres que brillaven, iguals que els meus. En aquell moment hem vaig oblidar del món sencer, fins i tot de mi mateixa, només estava pendent del cercle que ens envoltava, un cercle ple de tendresa i d’un amor sencer i màgic. Encara que hagi sigut el primer cop que et veia, hem feia la sensació que ja et coneixia de fa temps.
 
M’agradaria confessar-te (sub. infinitiu) aquest amor que hem tortura dia i nit, que em fa la vida impossible, no dormo, no menjo, només penso en tu, el meu princep, el meu osset de peluix, tu amor meu. T’estimo…

Carta d’amor.

No  em preguntis ben bé perquè ho estic fent, però la veritat és que aquí estic, intentant explicar-te els meus sentiments. Normalment no ho faig pas això, prefereixo no confesar-te’ls ja que em fa vergonya, i no se com fer-ho.

Tot això va començar, des que aquell dia que tu em vas començar a parlar, a mirar-me d’una forma diferent, semblàvem dos nens petits,  però aquell dia va ser especial, vaig començar a sentir coses que no havia sentit mai per ningú, era una sensació extranya que no sabia perquè m’estava passant.

No entenia perquè aquella necessitat de veure’t era constant, perquè no deixava de pensar en el nostre primer petó, perquè fins i tot et somiava, era algo que al principi no entenia. A mida que van anar passant les setmanes em vaig donar compte, que estaba creixent un nou sentiment dins meu, allò que la gent anomena amor. Era el més maco que et podia passar mai. La gent diu que és algo, que si no ho saps sobreportar i no saps com actuar en cada moment, no sortirà del tot bé.

Hauria de dir-te que t’estimo, però aquesta paraula ja se m’està quedant curta, m’agradaria dir-te que ets el més maco que m’ha passat mai, que ets lu millor que tinc, que només tu, amor, ets la raó per la qual m’aixeco cada matí amb un somriure dibuixat a la cara. És tanta la necessitat de veure’t, d’abraçar-te, de poder besar-te, que ara per ara no m’imagino un món sense tu, sense la teva forma de mimar-me, d’aconsellar-me, d’abraçar-me, ets realment únic i especial per a mi.

Mai havia pensat que una persona com tu es creuaria en el meu camí, però m’alegro moltíssim de que això hagi passat. Ets indispensable.

Encara que haguem passat per moments difícils t’haig de dir que,gràcies per estimar-me com només tu saps fer.

Sé que aquest sentiment, és per sempre.

T’estimo, no hi ha més.

Raquel Martos Almodóvar.

1erBatxillerat A.

Declaració d’amor!!!

Hola Joanen!!T’he de confessar un secret que guardo des de fa un temps. El primer cop que et vaig veure em vaig quedar impressionada. Ets el noi perfecte per a mi i t’ho puc demostrar. Penso en tu des de el dia que ens vem trovar.( Sub Adj.) Cada cop que estic aprop teu el cor em fa un salt. Tu fas que la meva vida sigui millor. (Sub. Sus.)Si tu no em correspons jo morire d’amor. (Sub Adv.) Cada dia espero la teva mirada amb impaciencia i veure els teus preciosos ulls brillants mirantme amb un somriure! Espero que em responguis i que em diguis el que penses sobre mi!
Petons
Sara Pérez

Declaració d’ Amor

Se’m fa estrany escriure’t, mai ho he fet, però és que sé que si no ho deixo anar tot per aquí, no seré capaç de dir-te a la cara ni la meitat de les coses que et vull dir. Jo sóc una persona senzilla i discreta, que m’amago quasi sempre, difícil de saber que penso en cada moment, la por o el no sé que fa arrossegar-me cap a aquell racó sempre que hi ha alguna cosa que va malament. I des d’allà, observo la vida, des de lluny, amb por a plantar-li cara, amb por a plantar-te cara a tu, amb por de demostrar-te tot allò que sento ni més ni menys. Si, t’estimo, molt, massa… i tu, tu no deixes mai de ser tu. Aquella persona que si, que t’ho dona tot, però a la seva manera. A aquella manera que no entenc, que potser no vull entendre, però que no és la que vull. Ets una persona forta, agradable, lliure i sincera, tot i que a vegades una mica covarda, però no ens enganyem, tots som humans. Som molt diferents, i a vegades penso que potser és això el que ens uneix. Ets un gran amic, i em destrosses, tot i que no t’ho faci saber, em destrossa saber que estàs allà, i que m’estimes, perquè ho sé, perquè m’ho dius, però també sé que mai m’estimaràs de la manera que ho faig jo, o de la manera que m’agradaria que ho fessis.   

Em moro de ganes d’agafar-te la mà i dir-te que em segueixis, que et faré feliç. Agafar mil camins, sense saber on van, descobrint-los pas a pas, junts.., a la nostra manera, si vols, perquè sempre tot serà a la nostra manera, diferent que tothom, i per tant, especial. Em passo el dia pensant en tu, en que has fet, en que fas i en què faràs. Necessito saber de tu en cada moment, i el no saber em torna boja.  

Espero que hagis entès les meves paraules i les interpretis tal i com m’agradaria que ho fessis. Amb aquestes línies no et demano ni molt menys que vinguis amb mi, no vull que deixis la vida que et pertany, perquè tu ets una persona sense por a res, que vola sense rumb, i amb les idees claríssimes, si te n’adones, tot el contrari de mi. Sé perfectament que tu i jo no estem fets per estar junts (substantiva), i per la mateixa raó em pregunto com et puc arribar a necessitar tant. T’he escrit tot això perquè et volia fer saber què és el que sento realment per a tu (adjectiva), no em podia amagar més. 

Ets molt important per a mi i no deixaràs de ser-ho. T’aprecio moltíssim i això no canviarà siguis on siguis, per tant, et demano si us plau que aquesta carta no faci canviar res. Segueix-me trucant com fas sempre, segueix somrient a la vida i a mi, de la manera que tu vols fer-ho, i segueix agafant-me la mà com has fet des de que et vaig conèixer. Jo, et prometo que intentaré oblidar aquests sentiments que no em deixen respirar.  

Ara ja està, ara ja t’ho he dit tot, ara ja puc passar pàgina, començar de nou. Si, estic enamorada de tu. M’encantes, i t’estimo amb bogeria, però no per això et deixaré escapar a tu ni a tots els moments compartits, ni a tota la vida que hem deixat enrere. Sé que m’entendràs, et conec. No et demanaré temps, saps que sempre m’ha fet por, i sé que no et sorprendràs de la reacció que t’he demanat que tinguis al llegir tot això, seràs capaç de fer-ho, ho sé. Sempre t‘he desitjat la millor sort del món (adverbial). És el que desitjo per a les persones que estimo. No ho deixaré de fer. Gràcies per ser com ets i per deixar-te descobrir cada dia una mica més…  

 

Laia Anguera Anglí1r. Batx. A

Em resulta tan fàcil escriure quan estic trista

Em resulta tan fàcil escriure quan estic trista.. en canvi, no sé d’on treure les paraules quan es tracta d’escriure a una de les persones més importants (oració subordinada adjectiva que he tingut mai). Però encara que trigui a fer-ho, ho aconseguiré.Vas arribar a la meva vida en un moment inesperat, en un moment on l’últim que volia era començar una relació. Però vas aparèixer i ràpidament vas canviar tots els meus esquemes. Des d’un primer moment em vas demostrar que eres diferent a qualsevol altre (oració subordinada sustantiva), no sé com ho vas fer, però vas aconseguir treure’m aquella por tan gran que guardava dins(coordinació). Dia a dia t’anaves fent un lloc cada cop més gran dins meu i ara mateix no sabria estar sense tu. No t’imagines com t’arribo a estimar, no saps quant t’arribo a admirar.. perquè fas que cada dia sigui especial, perquè m’ensenyes que la vida és preciosa, perquè em cuides com mai ningú ho ha fet, perquè és impossible donar més del que tu em dones a mi. Mai podré parar d’agraïr-te tot el que has fet per mi en aquest temps(oració subordinada adverbial). Sense cap mena de dubte, sempre seràs el meu petit, el meu primer. Ho vull tot amb tu, tot! 

Gràcies per tots els moments que hem passat, pels que estem passant, i pels que passarem..

T’estimo Borja.

Mireia Martín

Declaració d’amor

Dir-te que t’estimo se’m queda petit, algú hauria d’inventar noves paraules per definir els meus sentiments. Et necessito cada segon que passa. T’estimo des d’el primer dia que et vaig veure (subordinada adjectiva). Sento això i més. Si tu te’n vas (subordinada adverbial) no em queda res. Estimar-te en realitat és un premi. És un regal que qualsevol persona hauria de rebre, però que només tinc jo. Et dono les gràcies per deixar-me estimar-te. T’estimo perquè quan et miro no em conformo amb mirar-te, desitjo abraçar-te, besar-te, tenir-te per sempre. Ets la llum que il·lumina la meva vida. Quina alegria tinc quan em llevo pensant que et veuré, quina alegria quan me’n vaig a dormir esperant despertar per a tornar-te a veure. Voldria saber expressar amb paraules el que sento per tu (subordinada substantiva), però n’hi ha prou que em miris amb els teus ulls. T’estimo i t’estimaré per sempre. 

 

Federico Vallejos Viñas

Carta d’amor

Fa una hora que m’he llevat i he somiat el que vam fer la setmana passada. Estic tan feliç, que voldria explicar-te el somni.

Era un dia molt assolellat, amb el mar tranquil i un vent suau. La platja estava plena de gent i vaig decidir trucar a una noia, a qui estimava moltíssim, i li vaig preguntar si volia anar a la platja amb mi. Ella em va dir que si, i jo ràpidament vaig agafar la tovallola i la crema i vaig anar fins a la porta de casa seva. Vam agafar les bicicletes, i ens vam anar a una platja amb l’aigua transparent com el vidre. Quan vam arribar, jo tenia tanta calor que em vaig llençar de cop al mar. L’aigua estava una miqueta fresca, però ens vam poder banyar perfectament. Vam jugar una miqueta a les pales. Ella sempre em guanyava i reia, però jo no em mosquejava.

Era un dia esplèndid, em sentia molt bé quan estaves al meu costat (sub.sust.adv.)prenent el sol. Ets una persona molt simpàtica i agradable. Ja sé que dintre de tres dies vindràs de vacances, però no puc dormir sense el petó que em fas cada nit. Espero que ho estiguis passant de meravella a Itàlia. No t’oblidis de portar-me fotos de totes les ciutats que has visitat.(sub.sust.adj.)

Et trobo molt a faltar. Si no arribes aviat(sub.sust.adv.), em moriré de tristesa.

T’estimo molt.

Adrian Jagustin Arana

declaració d’amor

No han passat ni dues hores des de que ens hem separat, que ja no he pogut  deixar de pensar en tu, de recordar com junts rèiem, com ens abrasàvem, dintre del meu cor he sentit una sensació estranya, fa temps que per mi ets més que una amiga, fa temps que ets la reina del meu món, la noia que hem fa somriure, la noia que hem fa plorar a bots i barrals quan les coses no surten bé, la que fa que passin las hores i jo em quedi embovat mirant com passa el temps.  Fa temps que  ets dintre de lo més profund del meu cor, però només som amics i això es el que hem fa viure un patiment intens dintre  del meu cor. Porto dies perdut buscant-te , al meu pensament només hi ets tu, a cada instant per el meu cap es reflexa el teu rostre somrient com sempre i del meu cap no s’esborra l’ultima abrasada viscuda entre els dos.Està plovent, vaig caminant a pas lent per els carrers de la ciutat, poc a poc l’aigua de la pluja va mullant el meu rostre i se m’escapen les llàgrimes pensant si tu m’estimes, si sents el mateix que sento jo per tu, si aniries a qualsevol racó del món per mi, si ho donaries tot per estar amb mi com jo faria per tu. Cada cop la pluja es més intensa, la por i el pànic s’apoderen de mi, pànic per si no sents el mateix que jo per tu, per entrar en un món sense sortida, on l’única sortida ets tu, por de perdre la nostra amistat.  Si tu marxessis del meu costat seria la meva perdició, seria el meu naufragi en el oceà més profund, sense tu no puc deixar d’estar ni un segon, perquè ets la meva vida, ets la meva llum a la foscor, ets la meva única esperança de vida quan tot es fosc, cada cop que t’apropes a mi i m’abrases suaument em sento com si estigues al paradís i jo sigues Adam i tu Eva. (oració subordinada adverbial)La pluja ha parat i jo m’assec a un banc d’un parc, els arbres estaven tristos i deprimits i el meu cor pateix un dolor intens, sincerament ja estic cansat de veure’t patir per un altre noi que no et mereix, que no t’estima com jo t’estimo a tu, que t’enganya,que et fa plorar cada cop que veus que només ell té el seu cor per altres noies i no per a tu. Quan si estiguessis amb mi tot seria molt diferent, mai t’enganyaria, mai et faria patir, sempre estaria al teu costat contant els segons al teu costat, mirant com surt el sol a la platja junts i abraçadets, un amor sense final, entregar-te el meu cor i que tu m’entreguis el teu, et construiria un palau amb les meves mans si fes  falta, infinitats de coses arribaria a fer per a tenir-te el meu costat, per a donar-te el meu amor. 

Bufa un vent fort de tramuntana per l’oest i cada cop la por s’apodera més de mi,no puc parar de tremolar, les cames no em responen, i es que se de sobres que desprès d’aquesta carta les coses entre tu i jo canviaran molt i aniran a pitjor, quan em vegis ja no m’abrasaràs com quan ho feies avanç, totes les tardes que junts hem viscut es transformaran en un senzill record que es quedarà clavat al meu cor perquè se de sobres que no hi hauran més tardes al teu costat durant molt de temps, que quan passi per al teu voltant faràs veure com si no em coneguessis, que ja no confiaràs els teus secrets amb mi,que ja no sabre per quina raó estàs trista o alegre, per quina raó pateixes o quin es el noi que et fa patir,se de sobres que quan acabis de llegir aquesta carta tot serà molt diferent com es ara.  

Cada cop el vent bufa més fort i està començant a ploure com una espècie de aiguaneu molt estranyà, cada cop fa més fred i jo amb la meva samarreta de tirants m’estic congelant,però que més dona si neva o si fa sol, si m’estic morint de fred o cau un raig sobre meu, si per molt que faci per tu, mai hi seràs amb mi, mai podré tornar-te a abrasar ni podré besar els teus llavis suaus amb sabor a carmí(adjectiva), mai podré veure com surt el sol amb tu a la platja, ni viure una vida junts, no podré donar-te tot el meu amor, però dintre del meu petit cor queda una petita esperança, i ara només li demano a Déu, que res canviï entre nosaltres,que passi el que passi siguem seent amics i mai et separis del meu costat, perquè ets la millor persona del mon que tinc al meu costat i per re del mon m’agradaria que marxessis del meu costat, si marxessis per a mi seria un infern, ja que ets la persona que més estimo del mon. 

Vaig a la deriva per els carrers de la ciutat, trist i pensatiu, esperant saber si tu m’estimes o no m’estimes (cordinada),si vols viure la resta de la teva vida al meu costat o si tot canviarà i perdrem la nostra amistat que tant ens va costar aconseguir,espero que re canviï i que em responguis aviat. 

Esperant un t’estimo dels teus dolços llavis.

Antonio Giménez sanz

Declaració d’amor

Hola,

T’escric aquesta carta perquè ja no puc aguantar més sense dir-te el que em passa amb tu.

Des del primer dia que et vaig veure, vaig sentir una cosa que mai havia sentit, poc a poc ens varem anar coneixent una mica i cada vegada que parlava amb tu o que et veia pels passadissos m’agradaves més, la teva forma de pensar, la teva forma de ser, la teva mirada… jo veia que eres perfecta per mi.

Molts dies m’aixecava pels matins i només pensava en si et veuria, i si aquell dia et veia, només amb que em regalessis una mirada ja estava tranquil perquè havia vist a la noia més bonica de totes.

Aleshores, anàvem parlant, ens passàvem hores i hores parlant, i el temps passava rapidíssim. Desprès d’aquelles converses em vaig adonar que sentia alguna cosa per ella, que l’estimava.

Desprès quan sortia amb els meus amics, a la discoteca o on fos i la veia, no paràvem de mirar-nos , ens saludàvem, estàvem junts però ella no sentia el mateix que jo. Jo no et desagradava, però t’agradava un altre noi, encara que em veies simpàtic, guapo, agradable però en definitiva, no senties el que sentia jo. Jo era un noi que el feies servir per tenir-lo sempre, fins que un dia, va ser especial, va ser diferent, va ser el millor que varem passar junts, un d’aquells dies que no vols que s’acabin per res al món.

Va ser això o no se el que, però des de llavors, no era el mateix, varem passar d’hores i hores parlant i veure’ns a dir-nos “hola i adéu”. A causa d’això ens varem distanciar no se com però poc a poc ho varem fer…

Ara quan la veig, encara penso en el que ha significat per mi, però aquests pensaments es millor deixar-los còrrer.

César Liso 1BatxA