Hola,

T’escric aquesta carta perquè ja no puc aguantar més sense dir-te el que em passa amb tu.

Des del primer dia que et vaig veure, vaig sentir una cosa que mai havia sentit, poc a poc ens varem anar coneixent una mica i cada vegada que parlava amb tu o que et veia pels passadissos m’agradaves més, la teva forma de pensar, la teva forma de ser, la teva mirada… jo veia que eres perfecta per mi.

Molts dies m’aixecava pels matins i només pensava en si et veuria, i si aquell dia et veia, només amb que em regalessis una mirada ja estava tranquil perquè havia vist a la noia més bonica de totes.

Aleshores, anàvem parlant, ens passàvem hores i hores parlant, i el temps passava rapidíssim. Desprès d’aquelles converses em vaig adonar que sentia alguna cosa per ella, que l’estimava.

Desprès quan sortia amb els meus amics, a la discoteca o on fos i la veia, no paràvem de mirar-nos , ens saludàvem, estàvem junts però ella no sentia el mateix que jo. Jo no et desagradava, però t’agradava un altre noi, encara que em veies simpàtic, guapo, agradable però en definitiva, no senties el que sentia jo. Jo era un noi que el feies servir per tenir-lo sempre, fins que un dia, va ser especial, va ser diferent, va ser el millor que varem passar junts, un d’aquells dies que no vols que s’acabin per res al món.

Va ser això o no se el que, però des de llavors, no era el mateix, varem passar d’hores i hores parlant i veure’ns a dir-nos “hola i adéu”. A causa d’això ens varem distanciar no se com però poc a poc ho varem fer…

Ara quan la veig, encara penso en el que ha significat per mi, però aquests pensaments es millor deixar-los còrrer.

César Liso 1BatxA