Category Archives: 1r de Batxillerat

Declaració d’amor

             Carta d’amor a tu, petita. No vull que pensis (substantiva) que ara m’he cansat de jugar amb les noies i per això vull tornar amb tu. És més, aquesta carta no t’arribarà mai perquè jo no et mereixo, només escric per desfogar-me, per torturar-me i patir com tu ho vas fer. Jo se que tu no em tornaràs a estimar i també se que la culpa és meva. Ets intel·ligent, bonica i simpàtica amb aquest somriure (adjectiva) que tens, massa per mi i no ho vaig saber valorar. Ara sento nostàlgia de les tardes que passàvem junts, passejant, fent coses o simplement explicant-nos les coses que sentíem… Només espero que algun dia em perdonis, encara que entendria (adverbial) si no ho fessis, i puguem tenir una bona relació, jo sempre t’estimaré i estaré al teu costat per donar-te suport. T’estimo.

Arnau Gómez

Carta d’amor

Estimada meva, he pensat durant molt de temps, si escriure’t aquesta carta o no.

Finalment m’he decidit a donar un pas endavant i treure valor per dir-te tot el que sento (subordinada adjectiva).

Sempre que estic amb tu, em sento el noi més feliç del món, però cada cop què em separo, em sento molt buit i penós.

Tu ets la inspiració de la meva vida. I si te’n vas no em queda res (subordinada adverbial).

Tots els dies et penso, encara pitjor no hi ha segons en que no hi pensi, però es l’ única cosa que em treu del mon quotidià, simplement perquè hem fas més feliç.

Te’n recordes com va començar tot? Perquè jo recordo tots els moments que em passat junts, des del primer fins avui, i espero que continuïn durant molt de temps.

Encara me’n recordo com et vaig conèixer al institut, perquè va ser per casualitat. Va faltar un profe nostre, llavors a la vostra classe li tocava esports, i nosaltres vam decidir fer-vos una visita, i a la vegada jugar a volley amb vosaltres, però la sorpresa va ser quan tu ens vas dir que no podíem jugar, perquè no érem de la vostra classe, cosa que no et vam fer cas i ens vam quedar amb vosaltres a jugar a aquell esport que sempre recordarem. I ara qui ho diria, tu i jo junts, d’estar separats, a inseparables. Sembla mentida com canvia el món en poc temps.

Finalment pasaré el temps restant de la meva vida al costat teu, perquè ens necessitem un a l’altre, i perquè fas que aquets moments siguin inoblidables (subordinada substantiva).

Tot això ho defineixo en dos paraules t’estimo moltíssim.

Eric Chito

Declaració d’amor

Mai m’he plantejat escriure’t tot el que sento per tu . Per a mi l’amor no existia fins a fa uns sis anys. No me’n recordo molt bé com ens vam conèixer. Se que dit d’aquesta manera sembla una mica penós, però em sembla que va ser en l’aniversari d’una companya de classe. Jo vaig acceptar la invitació, però no va ser aquell dia que ens vam conèixer(sub.adj), només va ser la primera vegada que et vaig veure.

Em sembla que no va sorgir l’amor a primera vista. El dia que et vaig conèixer definitivament era un dia molt calorós, de finals d’estiu. Em vaig creuar amb el vostre grup d’amics i com coneixia a uns quants em vaig apropar. Me’n recordaré tota la vida de l’hora que ens vam passar parlant tu, jo i en Rafa, al meu portal.

A partir d’aquell dia ens vam fer inseparables, quedàvem dia si i dia també. Al cap d’un temps em vas venir a buscar tu sol i vas parlar amb mi. Jo no em podia creure tot el que m’estaves dient. En aquell moment de la meva vida no existia l’amor, no sabia que era estimar. Quan em vaig decidir em vas ensenyar a estimar com mai ho havia fet. Al cap d’un temps em vas trencar el cor, desprès de tot el que havíem viscut em deixaves sense cap explicació. Em va costar molt superar-ho, però vaig aconseguir-ho. Al cap de tres anys no se perquè, però em vas demanar un altre cop d’intentar-ho i jo no m’ho vaig pensar dos cops. Vam estar junts una temporada massa curta com per recordar-la, ja que no va passar res amb gaire interès.

No van passar ni vuit mesos que ja m’estaves demanant un altre cop per sortir, però en aquell moment tenia tot molt recent i crec que t’ho vaig deixar molt clar: t’apreciava, però confoníem l’amistat amb l’amor.

Vam passar un estiu sencer pensant l’un en l’altre, però sense veure’ns. La veritat es que no vaig pensar gaire en tu, però el dia que et vaig veure amb la moto parlant amb en Marc em van venir al cap moltes coses viscudes entre nosaltres dos, em van ressorgir sentiments cap a tu. No sabia com aturar els meus pensaments, m’espantava la idea de tornar amb tu, però el meu cor no parava de dir-me que havia d’estar amb tu.

A partir d’aquell dia feia per veure’t, et trucava i t’enviava missatges, però el que més m’agradava era que trobava una resposta. Un dia et vaig trucar i vas venir a veurem, jo estava malalta y no se com, però va tornar a ressorgir aquella màgia tan especial que quan estem junts, encara que no vulguem, surt i ens envolta. Encara avui, desprès de casi vuit mesos la sento i crec que tu també la sentes amb mi(sub.adv).

Jo en veritat no creia en l’amor, mai havia estimat com ho faig ara. Ara se que aquesta vegada és la definitiva, que m’estimes i que jo t’estimo. Cada dia em demostres que mereix la pena estar amb tu i aguantar tot el que sigui necessari per nosaltres. Al principi d’estar junts em va sorgir un nou sentiment que mai havia experimentat en mi, pensava que no i havia ningú al món que tingués una relació tan especial com la nostra, que ningú podia arribar a estimar com jo ho feia en aquell moment.

Encara quan et miro als ulls me’n recordo d’aquell dia que vam estar una hora parlant sense parar. Encara avui dia ho fem això, i m’agradaria tant que en aquests moments s’atures el temps i poguéssim estar per sempre més parlant, un al costat de l’altre. M’encanta la nostra relació perquè sempre parlem i parlem sense parar i de tot. Sobretot m’encanten quan fem el nostre propi vocabulari de paraules que només tu i jo podem entendre o quan fem coses que ningú faria al costat de la seva parella sense avergonyir-se, com per exemple quan et demano l’esprai.

Estaria tota la vida dient el que sento per tu i tot el que t’estimo, però crec que ja ho saps prou bé perquè t’ho repeteixo moltes vegades al dia. Tu fas que la meva vida sigui millor(sub.sus). Encara que em faci molt repetitiva vull que ho sàpigues.

T’ESTIMO

Isamar Casado

Declaració d’amor

Diuen que els principis no sempre són fàcils, i la veritat es que es cert, m’està costant moltíssim començar aquesta carta.

No se ni com començar, quan estic amb tu, trobo que tot el que m’envolta es millor, i això crec que és el mes important(substantiva). Em fas creure i sentir les coses d’una manera diferent, d’una manera que em fa sentir especial i m’agrada.

Ja fa temps que noto que hi ha alguna cosa especial entre nosaltres, però potser es una sensació meva. Seria molt fàcil dir, que se que m’estimes tant com jo t’estimo a tu i que saps que això no ho pots amagar, però la veritat es que no estic gaire segura de que això sigui així, si fós tan fàcil com dir-ho…

Els ulls tant intensos que tens fan que pugui veure realment com ets(adjectiva), el teu somriure em transmet tranquil•litat, i la teva manera de ser quan estàs amb mi fa que vulgui estar al teu costat per sempre, però contràriament quan estem junts se’m fa tant curt.

A vegades em poso a pensar, i si tu no hi fossis, res seria el mateix(adverbial), perquè sempre has estat al meu costat als moments difícils per treure’m un somriure, i s’ha de dir que sempre ho has aconseguit, i això ho valoro moltíssim.

Són tantes coses les que fan que et pugui veure com alguna cosa mes que un amic que només et puc dir que m’he adonat de que t’estimo, d’una manera tant i tant especial que fins i tot em costa d’expressar amb paraules.

Yaiza Fussimanya Ruiz

declaració d’amor

Estimat:

Potser dir-te estimat no és la paraula correcta…en aquests moments estas tan lluny de mi…i et necessito tant…no t’ho pots ni imaginar. Necessito estar amb tu com fa dos mesos ho estavam…necessito abrassar-te i poder cridar amb veu alta que tu ets la persona que més estimo en aquest món. Perquè quan estic amb tu tot és diferent, quan et tinc al costat tots els problemas que puc tenir es fan insignificants. En aquest moment tú ets la única persona que li dona sentit a la meva vida. Tú i nomès tú ets la persona que aconsegueix fer-me feliç…perquè si tu no estas res té sentit. Sento que si no estas aquí, una part de mi no existeix…i és que si t’he de ser sincera, sense tu no sóc res.Dir-te un t’estimo es fa massa petit per descriure tot el que sento…quan em poso a pensar en tu em venen al cap tots els moments que hem viscut junts, tot aquell diari que poc a poc hem anat escrivint, amb la nostra història. Tots aquests moments són els que fan que ara t’estimi tan com t’estimo, són els que han aconseguit que m’enamori de tu.Cada paraula, cada gest, cada mirada, cada t’estimo que surt dels teus llabis…és tan especial per mi…em fa sentir tan bé. I saps una cosa? Que si tots aquests gestos no fossin teus, no em farien sentir res…que si el t’estimo no vinguès de tu, per mi no tindria sentit.Nomès et vull a tú. I és que m’he adonat que per viure nomès et necessitu a tú. Perquè tú ets aquella persona que m’anima quan estic trista, aquella persona que amb una simple mirada ja em fa la més feliç, aquella persona que ha estat amb mi en els moments més difícils de la meva vida, però tambè en els més feliços, aquella persona disposada a donar-ho absolutament tot per mi.Ets la meva vida, suposo que amb això t’ho deixo tot molt clar.

T’estimo amor. Vui passar la resta dels meus dies amb tu al meu costat, perquè sé que ets la millor persona que ha pogut passar per la meva vida.

Verònica Beltran Juaní

Hola, amor

Hola. 

La veritat és que no sé com començar aquesta carta, la veritat és que no sé (subordinació adjectival) per que estic escrivint aquesta carta, només sé que t’estimo, aquesta es la veritat, no obstant, no tinc n’idea de per que t’estimo, m’agradaria no estimar-te però no ho puc evitar. Tot és horrible, si sabessis el patiment que porto a sobre (subordinació adverbial)…no aguanto ni un minut més necessito dir-te el que sento, encara que no sàpiga explicar el per que, vaig desesperat buscant els teus somriures, tot el dia intento mantenir una connexió amb tu i l’únic que faig és patir, patir com un condemnat a viure sense menjar i beure aigua. 

Des de el primer dia que et vaig veure he intentat sorprendre’t degut a que he quedat meravellat per la teva personalitat, i lo millor a sigut veure com has arribat a tocar el meu cor, això és meravellós, però d’altre banda necessito saber la veritat, saber si m’estimes, i si no m’estimes diga-ho! Però no em torturis donant-me esperances, prefereixo morir cremat a que m’apaguin lentament i espero que ho entenguis, perquè jo entenc tot el que fas, entenc que no vulguis quedar amb mi per las nits i entenc que quedis amb altres nois més fornits que jo, però si després d’això o algun dia em fas mal, t’asseguro que no intentaré entendre’t ja que no penso entendre a una persona que fa mal a la gent. Confio totalment en tu, sé quin tipus de persona ets i que mai em faràs mal perquè d’alguna manera m’estimes però ja saps el que et vull dir (subordinació substantiva)…ningú és perfecte i jo sóc molt dèbil. 

 

Marc Pelegrín García o com a tu t’agrada anomenar-me: osset de peluix.

Declaració d’amor

Hola Joanen! T’he de confessar un secret que guardo des de fa un temps. El primer cop que et vaig veure em vaig quedar impressionada. Ets el noi perfecte per a mi i t’ho puc demostrar. Penso en tu des de el dia que ens vem trovar. (Sub.adj) Cada cop que estic aprop teu el meu cor em fa un salt. Tu fas que la meva vida sigui millor (Sub. sus.) Si tu no em correspons jo morire d’amor. (Sub. adv) Cada dia espero la teva mirada amb impaciencia i veure els teus preciosos ulls brillants mirantme amb un somriure. Espero que em responguis, que em diguis el que penses sobre mi! Petons
 
Sara Pérez
 

Carta d’amor

Ha passat molt temps des que ens vam dirigir l’ultima paraula i, encara que no estem junts, com abans, em semblava que havia de dir-te tot el que sent-t’ho sincerament. Sé que pensaràs que escriure cartes d’aquestes (Oració subordinada adjectiva) està passat de moda o que seria millor dir-t’ho a la cara, però crec que és la manera més maca de poder declarar els teus sentiments a la persona que estimes, encara que ja saps que em costa molt demostrar-los.

La veritat és que no sé molt bé per on començar. Si ara mateix estiguessis aquí amb mi, et diria com t’estimo, però, des de que no estàs, em sento buida, com si em faltés la meva altra meitat i, això, no m’agrada gens. Pensava que havia superat la nostra ruptura (Oració subordinada substantiva), però ara veig que NO! Que encara que hi hagin molts nois al món, mai hi haurà un com tu (Oració subordinada adverbial), tant atent, amable, sincer… M’agradaria pensar que els teus sentiments són semblants als meus, però crec que no, que hi han molts obstacles entremig de nosaltres, però jo no et deixaré d’estimar mai, recorda-ho bé, MAI!

Suposo que amb aquestes línies he pogut expressar suficientment els meus sentiments de manera exacta, però, per mi, el més important és que hagis entès com em sento i perquè t’he escrit.

Només em queda dir-te una cosa molt important. Es pot dir més alt, però no més clar…

T’estimo !

Maria González Sánchez.

1r. Batxillerat B.

CARTA D’AMOR

Avui em decideixo ha escriure’t aquesta carta per explicar-te  moltes coses però també per no dir-te res. No se el perquè, no ho entenc, no t’ho puc dir. Tampoc costa tant, no creus? És complicat, ja ho se. Ara mateix no deus entendre res de el que t’estic dient, però és normal. Ni jo mateixa m’entenc. Tot un principi, se suposa que el típic principi de noi coneix a noia, noia coneix a noi, i apareix l’amor. Però no, tot una llunyana realitat de la nostra, aquella on no et coneixia, ni tu a mi tampoc, mai ens haguéssim  fixat un en l’altre, no m’estranya, érem tant diferents. No se sap el perquè, les coses passen,és el destí? No ho crec, tu que en penses? O nomès van ser casualitat?no t’estimo des del primer dia que et vaig veure(subordinada adjectiva), sinó que ens vam conèixer, et vaig mirar. No veia res en tu però ho veia tot, tot el que era tant diferent a mi, tot lo que, sense saber el perquè, desitjava, necessitava que estiguessis  al meu costat. Que estrany, encara ara, al cap de tants anys, no ho entenc. Tot va ser una gran amistat, però era una amistat diferent, una en la que ens podíem passar hores i hores junts, sense fer res però alhora ens acomiadàvem com si ens haguéssim explicat els nostres secrets més grans. Vas aconseguir el que ningú mai aconseguí, m’ho vas dir tot amb aquella mirada, tot silenciós, esperant, pacient, sense cap pressa. No érem més que dos amics, però tu per mi eres molt més, mai et vas adonar, eres un amic al qui no m’importava res escoltar-te durant hores, eres una cosa especial per mi. Què deu ser aquest sentiment? Què ets tu per mi?que sento per tu? Mai oblidaré aquella tarda,  t’enrecordes? Impossible d’oblidar. Va ser una tarda tranquil·la , simple, amb el final de cada dia, però no, tot va ser tan inesperat, tan estrany per a mi. Ara hi penso, encara no et podria explicar el que em passava per el cap en aquell moment, són pensaments inexplicables, sentiments que no es podrien descriure amb paraules, ja que aquestes es quedarien petites, no podrien expressar ni una petita part de le que va significar per mi aquella tarda. Tot això t’ho explico perquè vull, per mi ho ets tot,si tu te’n vas (subordinació adverbial) no em queda res,  no ho se com explicar-ho, quan es tracta de tu les paraules s’esfumen, no queda res més que tu. Típiques paraules d’amor, però són certes, tu tens el que a mi em falta, tu has fet de mi el que sóc avui, m’has ensenyat moltes coses, coses tant simples, però que sense tu no serien com són, fas que siguin inoblidables(subordinació substantiva). Som diferents, això ja ho se,tu i jo ens estimem, aleshores quin és el problema? No és una història de  prínceps ni princeses, tu no ets cap príncep muntat en un cavall blanc, però no m’importa, per mi ets el noi que em vaig trobar assegut en unes escales, un noi simple, un noi diferent, un noi del qual em tornaria a enamorar, tantes vegades com fes falta, com ho estic ara. No tot es un camí de roses, això ja se sap. No tot és tan perfecte com un voldria, jo tampoc ho sóc, però  amb tu al meu costat les coses mai són impossibles, i son aquests entrebancs els que fan que cada dia al teu costat siguin millor que l’anterior. Crec que ja t’he dit tot lo que et tenia de dir, però com t’he dit al principi, no t’he dit res, res del que tu no saps. Ha passat mes d’un any, però no importa, l’important no son els dies ni les dates, sinó el que estic vivint ara amb tu, els moments en els que desitjo que el temps s’aturi, o en els que vull que passi ràpidament per tal de poder estar amb tu. No vull que pensis que nomès penso en el passat, també penso en lo que vull que en un futur siguem. Dir-te una única vegada t’estimo per tal de que amb aquesta paraula, tant simple però alhora tan complexa, puguis entendre el que sento per tu. Mai ho oblidis.T’estimo.     

Noemí Navarro 1BATX B

Carta d’amor

Mai se m’han donat bé les cartes d’amor, no sóc gaire bona per demostrar els meus sentiments. Soc incapaç de trobar les paraules exactes per poder descriure el que sento per tu (Oració subordinada substantiva). La meva intenció no és escriure’t un piló de paraules maques que no surtin del meu cor (Oració subordinada adjactiva).  No recordo des de quin moment exacte em vas començar a agradar, sincerament crec que sempre ho has fet. Haver estat amb tu aquest temps  ha estat el millor que m’ha passat en la vida. He après a estimar una persona molt més del que m’imaginava i tot és gràcies a tu. Mai oblidis tot el que t’he estimat i el que encara t’estimo. La nostra història no ha durat tot el que haguéssim volgut, tot i així, sempre seràs una persona inesborrable per mi. No et vull oblidar, simplement ho vull superar, ja que sé que mai tornarem a estar junts i això m’angoixa cada cop més.Com t’he deixat marxar? Sento tots el errors que he comès amb tu, que han estat suficients per que et cansessis de mi (Oració subordinada adverbial), però m’has demostrat que el que sents per mi és molt més fort i has continuat lluitant fins al final. Sento no haver sabut lluitar i haver donat tot el que podia donar de mi.Tinc por de tantes coses que aquesta no m’ha deixat viure els meus sentiments per tu.  El nostre amor ha estat magnífic, però de sobte, un dia tot es va esvair. Ara ja no sé continuar sense tu i caic en una espècie de monotonia idiota on mantenir les aparences és el més important, en realitat estic destrossada. Els teus ulls, el teu somriure, les teves mans… tot el que mai podré tenir prop meu perquè ara ja ets lluny del meu costat i sé que mai et podré tornar a recuperar. Ara mateix la única cosa que espero és que siguis molt feliç amb aquella persona que et pugui donar tot el que jo he estat incapaç de donar-te. Sempre m’has dit que si caiem és per aprendre a aixecar-nos i per això el que et prometo és  que si hi ha alguna cosa que pugui fer per  recuperar-te ho faré. un plaer coincidir en aquesta vida,

   Tània Puerto I Mas