AVALUACIÓ

Per poder avaluar els projectes, des del Grup Impulsor hem considerat convenient tenir en compte quatre aspectes del projecte i, per tant, hem realitzat quatre rúbriques: portafoli, treball en equip, carpeta d’aprenentatge i producte final.

Un cop elaborades, el primer que s’ha fet és revisar i llegir les rúbriques amb l’alumnat. Durant l’elaboració dels projectes, cada equip s’ha autoavaluat tres vegades per tal que fos conscient de la seva evolució. A més, el professor responsable de cada equip ha fet un feedback amb tots els membres. 

Totes les rúbriques estan estructurades en quatre nivells (expert, avançat, aprenent i novell). Durant el procés, hem detectat que els costava una mica entendre alguns ítems i per tant, creiem que les hem d’adaptar a un llenguatge més entenedor per a ells/es. A continuació, us mostrem una de les rúbriques que hem elaborat.

RÚBRICA AVALUCIÓ PRODUCTE FINAL

CATEGORIA EXPERT AVANÇAT APRENENT NOVELL
ADEQUACIÓ DELS CONTINGUTS La informació és excel·lent i s’ha entès el tema, hi ha reflexions i conclusions. La informació és força clara i mostra una certa reflexió sobre el tema. El contingut mostra que s’entén el que s’ha treballat. El contingut mostra que s’entén poc el que s’ha treballat.
ADEQUACIÓ DELS CONTINGUTS Mostra una planificació acurada que dóna una seqüència lògica i clara. L’organització és adequada i les seccions estan relacionades entre si. Les diferents seccions tenen els continguts però no estan gaire relacionats entre ells. Manquen seccions i/o continguts i no estan relacionats entre ells.
ASPECTES LINGÜÍSTICS Fluid i amb un bon nivell lingüístic. Fluid i clar malgrat algunes faltes. Adequat malgrat algunes faltes. Poc adequat i/o amb faltes.
PRESENTACIÓ La presentació està treballada i és molt atractiva visualment. Hi participen tots els membres de l’equip. La presentació és acurada i visual. Hi participen tots els membres de l’equip. La presentació és correcta però poc atractiva. Alguns membres del grup no hi participen. La presentació és poc acurada i atractiva. Alguns membres del grup no hi participen.
CREATIVITAT És original i innovador. Crea expectació. Capta l’atenció del públic. És original i força innovador. Capta l’atenció del públic És poc original i innovador però capta l’atenció. No és original ni innovador. Capta poc l’atenció.

 

 

Planificació vs programació

Després de la sessió de programació, duem a terme la sessió amb el claustre, i ens sorgeixen alguns dubtes, però entre tots anem aclarint com definir un objectiu, un criteri i un indicador. Per desenvolupar el projecte del bosc pintat, la planificació ens ajuda molt! Però no es tracta pas d’un document que es queda a l’armari, sinó que serveix de guia i és contínuament revisat i modificat sobre la pràctica:

Com ho hem fet?

Pel que fa a la metodologia i la seva implementació, hem utilitzat sobretot la documentació mitjançant power point a l’aula per anar introduïnt hipòtesis, fotografies del procés, comprovacions, converses, i tot allò que ha estat significatiu. En aquest, també es poden apreciar les diferents dinàmiques de grup emprades, el treball individual i cooperatiu, la coavaluació i l’autoavaluació.

La documentació ens ha ajudat sobretot a seguir tot el procés amb els alumnes, reflexionar sobre la pràctica i comunicar el projecte.

A continuació podreu veure el procés:

Sempre estem avaluant, però també cal una evidència final.

A classe, el mestre sempre està avaluant. Qualsevol acció està sent avaluada. I això es fa més evident quan treballem en projectes. Està clar que en un treball en petit grup, per exemple, es poden avaluar molts més aspectes que el resultat final del treball realitzat.

Però ara ens volem centrar en l’evidència final de l’avaluació, en aquella activitat que fan els alumnes per avaluar-se. Nosaltres hem cregut interessant recollir evidències de tipologies diferents:

  • Avaluar l’assoliment d’aprenentatges, amb alguna pregunta on hagin d’explicar quelcom, i demanant-los també opinió personal.
  • Auto-avaluació dels alumnes del procés i de la seva actitud en el projecte, a partir d’una rúbrica.
  • Valoració del tema i del projecte en sí, per part de l’alumnat.

Ajuntant aquests 3 tipus d’avaluació, hem dissenyat una activitat avaluativa que consisteix en un formulari usant l’eina de Google Drive.

Formulari que havien de respondre de forma individual.

Ens ha sorprès, per exemple, que una alumna ha expressat que ha après quelcom que no estava previst:

“És una cosa que no te molt a veure, però he après una mica els graus.” [geometria].

També ens ha sorprès algunes de les respostes sobre el que els ha agradat més del projecte:

“Treballar en equip.”
“Que féssim el projecte amb el grup.”
“L’avaluació.”

Finalment, també hem recollit opinions sobre la durada del projecte:

“…perquè només dues setmanes per a mi és poc.”

             

Recull de respostes dels alumnes a algunes de les preguntes amb resposta tancada.

Comencem!

Quants anys sentint a parlar de projectes… Però arribem a la xarxa, i en una primera sessió, el Fernando Hernández ens hipnotitza amb la seva mirada educativa, i ens transporta cap a nous reptes. Sortim il·lusionats i molt engrescats! Ja volem començar a aplicar coses! De vegades però, si no gairebé sempre, els projectes són tot un desafiament. Un curs nou, i ens sorgeixen molts dubtes… “Sortirà un bon projecte d’aquí?” “I si no sé veure el potencial d’un tema determinat?”, “Sabré veure l’oportunitat per desenvolupar una  bona pregunta investigable?”

Qui més qui menys, a l’escola tots passem per aquestes qüestions diverses vegades al llarg del curs. Aquest “buit”, hem descobert que pot omplir-se amb les aportacions dels companys. Quina sort poder compartir inquietuds en grup! Allà on un està bloquejat, arriba l’altre, amb una notícia del diari, amb un comentari, una activitat de l’agenda cultural, una fotografia… De fet, ens adonem que els altres actuen com a “impulsors” d’idees, però és el nostre radar, que està present i actiu, obert a totes les possibilitats d’aprenentatge, el que ens alerta…

I això és precisament el que va succeir. Uns nens d’una classe de primer, havien fet una excursió al Bosc pintat de Castellfollit, i el dilluns, emocionadíssims, ens portaven informació per explicar a l’aula. Mapes, fotografies…  Ja s’olorava l’oportunitat de projecte! Però com? Quina seria la pregunta més adequada per despertar l’inquietud?

Però com la majoria de les coses a la vida, això ens ho porta el temps. El temps i l’atenció al que succeeix al nostre voltant. Una nena, amb tota la seva benevolència, i com si hagués pogut sentir l’allau de dubtes que em sorgien i es barallaven al meu cap va dir amb la seva veueta: “i això…COM HO HAN POGUT PINTAR?”

Click.

I és que és així com ho vaig sentir, un click, no al cap, sinó a la boca de l’estómac, que va anar agafant força a mesura que assimilava la qüestió i l’impacte d’aquesta en les cares dels companys i companyes.

 

Expliquem el que hem après, per a fixar la informació.

Està clar que una de les millors evidències de l’aprenentatge és saber-lo transmetre, és a dir: saber explicar què hem après i perquè, i respondre preguntes del públic, si pot ser. I si, a més, no es tracta simplement d’explicar allò après sinó de presentar quelcom que s’ha fet, molt millor.

És evident que si estudiem la robòtica, el millor aprenentatge es demostra construint un robot, o si estudiem una determinada tècnica pictòrica, què millor que pintar un quadre. Però, no sempre podem arribar a aquest punt.

En el nostre cas, hem recollit el treball fet en 2 tipus de productes finals diferents:

  • Murals / exposició d’alguns dels temes treballats, on la feina ja anava dirigida a construir l’exposició. Per exemple: museu de les parts de l’ordinador.

     

     

Part de l’exposició i el seu muntatge.

  • Dossier que recull una part del treball més personal o més concreta.Per exemple: reflexions personals després d’un debat en gran grup, o bé una fitxa que recull el treball fet en petit grup.

Dossier individual final.

Pel que fa a les exposicions orals d’alguna part del tema, s’han fet davant de tot el grup, com a posada en comú del treball fet i han quedat també plasmades en un format físic, que s’ha incorporat al dossier i/o a l’exposició.

Exposició oral del treball d’un dels petits grups.

Ara, en redactar aquest article, ens adonem que potser ens ha fallat treballar més aquesta part, i poder fer algun tipus de presentació pública de tot plegat, per sintetitzar tota la informació acumulada.

Naveguem junts!

Som l’equip impulsor de l’Escola l’Arrabassada. Tot i que ja fa uns anys que treballem per projectes, seguim aprenent cada dia! Enguany, ha estat un any molt intens ple de reptes, on ens hem endinsat més profundament en el treball per projectes i en el que amb la col·laboració de tota la comunitat educativa, hem invertit molta energia en elaborar la nostra Visió de centre. Aquí la teniu:

La veu dels alumnes

A partir d’una posada en comú amb els dos grups que han fet l’escape room hem extret les següents conclusions i reflexions:

  • Han repassat conceptes que hem après durant tot el mòdul d’una manera més lúdica i divertida.
  • Han manifestat que els ha agradat treballar de forma cooperativa i grupal.
  • Tots han tingut un paper important durant les activitats, tot i que sempre hi ha alumnes que destaquen més que els altres.
  • Han consensuat acords grupals que els ha permès avançar en el desenvolupament de l’activitat.
  • Han treballat de forma autònoma amb la supervisió del docent.
  • Han estat protagonistes des de l’inici fins al final de l’activitat.
  • S’han avaluat com a grup amb les dificultats que això comporta perquè no estan acostumats a autoavaluar-se.

Els 7 passos de la TEI

Per implementar el projecte de tutoria entre iguals han sigut clau els següents elements:

  • Coordinador/a TEI: És el referent de les tutories emocionals, tant de tutors/es com de tutoritzats.
  • Equip TEI: Integrat com a mínim per tres professors/es, la coordinació i un representant de l’equip directiu. Aquest equip TEI té com a funció contextualitzar els materials, aportar activitats o desenvolupar noves línies de convivència, assessorar a la coordinació i intervenir, si fós necessari, en cas de possibles situacions d’assetjament escolar.
  • Tutories formals
  • Tutories informals
  • Formació específica sobre l’assetjament escolar i tots els aspectes més importants que s’hi relacionen
  • Formació transversal
  • Avaluació (Avaluar per aprendre) i proposta de millora.
  • Reconeixement de la tasca efectuada (carnets i diplomes).

 

La seqüenciació del procés d’implementació és la següent:

  1. Aprovació de l’aplicació del TEI per part del Claustre o Consell Escolar
  2. Formació del professorat
  3. Formació inicial de l’alumnat
    1. Tutors/es
    2. Tutoritzats/des
  4. Assignació de parelles
  5. Formació permanent de tutors/es i tutoritzats/des
    1. Activitats de cohesió de parelles
    2. Activitats de tutories
    3. Activitats de formació de tutors
    4. Activitats d’avaluació
  6. Avaluació del final del programa:
    1. Claustre de professorat
    2. Direcció del Centre
    3. Alumnat
  7. Memòria i propostes de millora

Com ha anat?

Hem finalitzat les sessions TEI d’aquest curs amb una reunió on els alumnes de 4t d’ESO han valorat el projecte. Prèviament, al març, es van destinar un parells de sessions TEI perquè els alumnes de 1r poguessin valorar el desenvolupament del projecte.

A l’equip impulsor ens ha semblat fonamental recollir en tot moment l’opinió dels alumnes que participaven al projecte. Ho hem de manera formal, amb sessions específiques i qüestionaris, però també més informalment, i ens ha servit tant per fer petites millores i reorientar el projecte aquest curs com per aplegar propostes de millores de cara anoves implementacions.