El projecte del cinema està contextualitzat a 4t curs d’educació primària i respon als interessos dels alumnes, ja que va ser triat pel grup classe. Després de realitzar una brain storming dels coneixements previs i el què volien saber sobre el cinema, es va acordar: conèixer la història del cinema, els efectes especials, com és un cinema per dins, els gèneres del cinema, realitzar una cartellera…
Pendent aguesta longa dimenjada, es nòsti porics decidiren que volien conéisher eth mon e comencèren a picotar es ueus tà auer ua naua vida dehòra.
Eth deluns peth maitin, mos trapèrem fòrça ueus picotadi e enteníem as porics piular laguens deth ueu… eth moment que s’apropaue. Quan tornèrem pera tarde mos trapèrem tres polidi porics neri. Neri? òc, aguesta siguec ua des nòstes suspreses. Es ueus èren de garies grises, atau donc, es nòsti porics son neri.
Quan tornèrem de cap ath ser, dus porics mès auien neishut. Èren fòrça banhadi laguens dera incubadora. Demorèrem a que se shuguèssen tà passar-les ara caisha qu’auíem premanida tamb ua lum que les da calor. Totes emocionades, mo n’anèrem a dromir, en tot pensar qué passarie pendent era net e qué diderien es escolans eth dimars quan arribèssen ena escòla.
Aué, dimars peth maitin, era mainadèra a vist tres poricons acabadi de nèisher laguens dera incubadora e tres ueus mès picadi. Demoram que pendent eth dia d’aué se decidisquen a gésser.
Es cares de felicitat e emocion des escolans mos an hèt gòi. Es sòns porics auien neishut e an començat a hèr ipotèsis de coma auien trincat era casquelh deth ueu, quin auie neishut prumèr, quin serie eth pròplèu ueu en trincar-se… Era discussion a arribat ena classa, relacionauen es causes que les auien explicat e qu’auien aprenut tamb era realitat deth neishement des porics…
A estat un moment d’aprenedissatge, de jòia, de realitat en veir nèisher uns èsters vius ena classa.
Demoram tamb impaciéncia qu’es auti ueus se trinquen e qu’auesquem lèu mès porics. De moment, ne portam ueit.
Seguiram en tot informar-vos…
Qu’era magia, era illusion e es talents d’apréner tostemp siguen present enes nòsti escolans, atau coma enes mèstres.
Tot aquerò qu’aprenem tamb illusion non se desbrembarà jamès!!
Partint del paradigma de la globalitat, hem intentat abordar el màxim d’àmbits susceptibles de ser treballats sota el paraigües d’aquest projecte. Entre aquests, l’àmbit artístic en la seva dimensió visual i plàstica.
Es va iniciar la proposta artística, a partir d’una pluja d’idees sobre quins eren els artistes catalans que coneixia l’alumnat.
Els que van considerar més rellevants van ser : Salvador Dalí i Joan Miró.
Paral·lelament es va proposar de conèixer un autor rellevant i proper: Josep Guinovart, d’aquesta manera l’alumnat podria participar en un taller artístic i visitar l’obra museística d’aquest autor d’Agramunt.
El fet de treballar autors rellevants contribueix a enriquir el bagatge cultural de l’alumnat. Així mateix, poder exposar les seves produccions artístiques a la sala d’actes de l’ajuntament, amb motiu de la Festa dels Tres Tombs (molt arrelada a la vila), permet donar una major significativitat i funcionalitat a l’aprenentatge.
A l’hora de dissenyar les diferents propostes s’ha tingut en compte les diferents dimensions artístiques: percepció, comprensió i valoració, interpretació i producció i imaginació i creativitat.
També s’han creat sinergies amb l’Espai Guinovart, fet que ha permès diversificar la metodologia emprada.
Després de l’activitat de xoc, encetem el projecte amb la sortida a Catalunya en miniatura per tal que els alumnes puguin familiaritzar-se amb el monuments emblemàtics de la nostra terra.
A partir de la sortida no només vam treballar continguts de l’àmbit de medi social (relleu, paisatge, monuments, tradicions i personatges emblemàtics) sinó que també vam poder fer un aprenentatge més globalitzat, gràcies a les maquetes. Posteriorment, a l’aula, es van treballar les maquetes des de l’àmbit matemàtic.
Per començar el projecte, el primer que vam fer va ser llegir a la pantalla digital l’email que ens havien enviat des de Torrelles de Llobregat oferint-nos una visita a Catalunya en Miniatura per tal de conèixer els monuments més importants.
L’email deia:
Iniciar un projecte a partir d’una activitat de xoc permet crear un impacte emocional als alumnes. A nivell de neurociència s’ha demostrat que l’aprenentatge que es desprén d’aquest tipus d’activitat perdura més en el temps.
Un viatge arribèren es ueus ena classa, era curiositat e emocion dera mainadèra se hèc visibla e comencèren a hèr preguntes sense parar; uns cridauen, uns auti sautauen e era grana majoria s’apilotèren entà poder vèir es ueus. Un còp tornèrem ara calma, comencèrem a hèr ua ploja d’idies d’aquerò que sabíem sus es porics gracies a Janick, que mos hèc ua petita presentacion entà explicar-mos d’a on auie portat es ueus.
Ei incredibla era capacitat des escolans entà reflexionar sus causes que se mos escapen a nosati, es adulti, e questions tan simples coma: coma cuedaram aguesti ueus se nosati no èm era sua mair? Dèishen en evidéncia era importància qu’era familha à entà toti e era necessitat d’auer-la a pròp entà subervíuer. Damb aguesta e autes preguntes, podèrem trèir arguments necessaris entà enténer eth cicle vitau des porics.
Es preguntes mès freqüents que sorgiren sigueren es següents:
Aguesta, ei sonque era ploja d’idies que auem plantejat entre toti, a partir d’aciu, anaram contestant totes es questions-problèma ath long deth projècte, observant e reflexionant sus era evolucion des ueus.
“Ditz-me quauquarren e ac desbrembarè, ensenha-me quauquarren e ac rebrembarè, hè-me participant de quauquarren e ac aprenerè!”
Confuccio, Arrepervèri Chinés
Aguesta tarde auem agut ua suspresa!!!
Un vesin deth pòble mos a demanat ajuda entà cuedar uns ueus de garia, pr’amor que non dispause de lum ena sua granja.
Nosati mos auem aufrit encantadi a ajudar-le e quedar-mos es ueus ena classa en ua incubadora.
Aprofitant aguest hèt, e tamb era motivacion der escolanat, an començat a gésser dubtes e qüestions que mos ajudaràn a iniciar aguesta aventura.
Qué passarà? Neisheràn es porics? Coma ei que i a ueus des que nèishen porics e d’auti que son tà minjar?
Les observaram damb fòrça atencion!!!
El claustre de l’escola Àngel Guimerà de Balaguer va rebre una formació interna de treballs per projectes. Dins d’aquesta formació ens van demanar dur a terme ,per part de tot el professorat , l’aplicació d’un projecte a l’aula.
Ja fa temps que com a línia d’escola es volia posar nom a totes les classes i vam pensar que podria ser un bon motiu per aplicar el projecte.
Les mestres d’educació infantil, seguint l’acord establert pel claustre, van decidir utilitzar com a centre d’interès el món dels oficis. Per altra banda, a l’etapa de primària es va optar per camins diferents depenent dels cicles. Cicle Inicial va optar perquè el centre d’interès fos els dibuixos animats, cicle mitjà ho va voler lligar amb el treball de medi i va agafar com a centre d’interès l’univers, i finalment cicle Superior es va decantar per formular una pregunta oberta que va portar a l’elecció del tema. A nivell de 5è el tema escollit va ser el cinema i a sisè què volien ser de grans.
En aquest article us explicarem l’ experiència que van dur a terme els alumnes de P5.
Tot va començar perquè la setmana en que van iniciar el projecte coincidia amb la festa major de Balaguer. La mestra els va explicar que que els gegants de Balaguer volien convidar-los a la festa major, però al no tenir nom de classe no podien contactar amb ells. Durant el dia, la classe va rebre una maleta amb imatges de diferents oficis del nostre entorn. Els infants van decidir en grup quin era l’ofici que més els agradava i aquest seria el nom de la classe. La seva elecció va ser les carteres i els carters.
A partir de la tria del nom de la classe els infants van voler descobrir en què consistia la feina de cartera o carter.
Primer es va fer una pluja d’idees on els nens i nenes expressaven tot allò que ja coneixen d’aquest ofici. Aquí, els nens i les nenes van sorprendre a la mestra ja que pensaven que era el carter o la cartera la persona que escriu les cartes.
Durant aquests dies els va venir a visitar el carter Jaume i ell els va explicar en què consistia realment la feina i també els va mostrar diferents materials que utilitza habitualment.
A partir d’aquesta visita van començar a crear una xarxa de conceptes que anaven construint en un fil estenedor que tenen a l’aula.
Al llarg del projecte van realitzar diverses activitats com:
Abans de començar aquest article, m’agradaria presentar-me i explicar-vos breument el context del meu grup classe. El meu nom es Jennyfer Fortuño i enguany sóc tutora del grup de 5è de l’escola Àngel Guimerà de Balaguer. Com segurament ja sabreu, la nostra escola és un centre de màxima complexitat i concretament dins l’aula de 5è conviu una gran diversitat de nivells d’aprenentatge.
A nivell matemàtic vaig trobar que la majoria dels meus alumnes no es sentien motivats vers l’aprenentatge d’aquesta matèria i tampoc li trobaven la funcionalitat d’aprendre matemàtiques pel seu dia a dia. De fet, impartia les classes amb una metodologia més tradicional i mecànica perquè m’angoixava molt que l’alumnat presentés tantes dificultats a l’hora de resoldre problemes i de realitzar el càlcul d’ operacions bàsiques. No obstant, tot va canviar quan vaig realitzar la primera prova de matemàtiques. Considerava que havíem treballat molt els continguts i que els nens/es estaven preparats/des per assolir l’examen. La meva sorpresa va ser que gairebé un 70% de la classe no va aprovar. En aquell moment vaig fer una reflexió sobre la meva pràctica docent i vaig veure que el problema residia en la falta de motivació vers la matèria, ja que l’alumnat no aprenia per manca d’atenció al que jo explicava. Aquí va ser quan em vaig decidir a donar-li un enfoc diferent a les matemàtiques i vaig començar a crear contextos que resultaven atractius i motivadors per la canalla i a més a més requerien de coneixements matemàtics per a ser resolts. El resultat d’aquest canvi metodològic ha resultat molt positiu, tan per mi com pels infants. De fet, actualment els nens i nenes de 5è gaudeixen fent matemàtiques, li troben un sentit a tot allò que aprenen i han millorat en els seus resultats. Per altra banda, jo com a docent, he trobat la manera d’avaluar a l’alumnat de manera competencial degut a que el canvi metodològic et porta a avaluar d’una forma diferent que al mateix temps resulta compatible amb els criteris d’avaluació establerts per cicle superior dins la competència matemàtica del currículum d’educació primària.
Així que basant-me en la meva experiència docent, us animo a tots/es a intentar canviar la mirada perquè tot i que al principi els canvis costen, quan obtens bons resultats aquesta pràctica compensa.
A partir d’ara aniré compartint amb vosaltres les unitats didàctiques que he creat per treballar les matemàtiques aquest curs i us explicaré detalladament la seqüència d’activitats realitzades per a que us pugueu fer a la idea de com tractar les matemàtiques des d’una altra perspectiva.
Fins la pròxima!
(Jenny) 
Detectem per part dels tutors que no tot l’alumnat s’afegeix ni gaudeix dels esports i activitats que es fan al pati actualment.
Observem les estones de pati i ho confirmem. Obrim debat en claustre.
Neix la intenció de fer un pati on tots els nens i nenes trobin activitats on afegir-se i gaudir.
