AVALUACIÓ- Rúbriques

L’avaluació dels diferents projectes ha estat molt variada, en funció de les activitats i del moment: rúbriques, observació directa, treballs orals i escrits, planificacions, elaboració de bases d’orientació, etc. Avui us presentem una rúbrica que han fet servir a Cicle Mitjà, al final del projecte.

AVALUACIÓ

 

 

 

 

PRESENTACIÓ I PLANIFICACIÓ- QUI SOM, D’ON VENIM I ON ANEM…

Enllaç

Som l’escola Mn. Josep Arques de Cervera i sempre hem treballat amb quaderns i llibres. Progressivament hem anat traient els llibres de text més feixucs i el curs vinent començarem a fer l’àrea de Medi a través de projectes. Aquest és el segon any que participem a la formació de XCCBB i, com sempre passa quan es comença, ho fem amb il.lusió però també amb molts dubtes.

L’eix d’escola d’aquest curs és El CIRC i el van triar els alumnes de tot el centre. Aprofitant l’avinentesa, vam pensar que seria adient que cada cicle fes un projecte relacionat amb aquest eix. Cada cicle podia triar quan el volia portar a terme (trimestre, setmanes, franges horàries…) però finalment tots van acordar fer-lo durant dues setmanes del segon trimestre, temps en què tots els especialistes també s’hi van implicar.

Les metodologies han estat diverses, en funció del cicle i l’activitat i el producte final ha estat l’elaboració, per part de tots els alumnes, de la Revista Escolar Les Veus, que es reparteix a totes les famílies per St. Jordi. Es tracta d’un monogràfic al voltant del circ on cada nivell ha fet un article.

Pel que fa a l’avaluació, s’ha intentat que fos continuada, amb elaboració d’algunes rúbriques, amb observació per part del mestre/a, gravant vídeos, etc., en funció de l’activitat.

En acabar les activitats, els alumnes també han tingut un paper important quan han manifestat la seva opinió, dificultats, entusiasme o bé han fet propostes de millora.

Cal dir, que un cop acabats els projectes, l’equip impulsor hem valorat la nostra feina i ens hem adonat d’alguns aspectes que caldria millorar: acordar uns objectius comuns, l’avaluació i donar més veu als alumnes.
De ben segur que, amb ganes, aconseguirem aquestes millores!

*Si cliqueu a l’enllaç podreu veure, per exemple, els objectius i capacitats que van programar les companyes d’Ed. Infantil.

OBJECTIUS I CAPACITATS

QUAN BALLEM, MOVEM LA CARA. QUINES PARTS TÉ LA CARA?

Els alumnes van establir que quan ballavem movíem la cara, llavors van començar a parlar de totes les parts de la nostra cara.

Per poder fer un recull de totes les seves parts, vam realitzar un collage de la cara.

La veritat és que els nens i nenes s´ho van passar super bé buscant a les revistes les diverses parts de la cara.

PLUJA D´IDEES, QUÈ MOVEM QUAN BALLEM?

Els alumnes de Cicle Inicial han fet una pluja d´idees, sobre què movem quan ballem?

Han sortit moltes idees sobre que movem i també sobre el nostre cos, les hem apuntat totes a la pissarra. Hem acordat de poder treballar tota aquesta informació tan interessant que han anat dient els alumnes.

AVALUACIÓ

Com avaluem?

  • Utilitzant rúbriques i a partir de l’observació directa dels alumnes en les diferents activitats.

Vam  elaborar una rúbrica per cada dimensió , on  hi ha les competències i quatre nivells d’assoliment per cada competència. De manera que quan decidim avaluar una determinada activitat, observem, utilitzem la rúbrica i anotem en una graella el nivell en que es troba cada alumne.

  • També utilitzem els informes que fan els alumnes. Això no ho fem en totes les activitats, però sí en moltes. Sobretot en aquelles activitats en que fem deduccions i en aquestes activitats, en acabar els demanem  que facin un informe individual. Allí han d’explicar què s’ha fet i sobretot les  deduccions i descobertes  matemàtiques.  Aquests informes ajuden a l’avaluació, sobretot de la dimensió connexions, perquè es veu com els alumnes relacionen conceptes i  de la dimensió comunicació i representació, perquè han d’explicar de manera ordenada tot el procés.
  • Això també permet fer un treball de metacognició, ja que els nens i les nenes han de reflexionar sobre el  que s’ha fet, prendre consciència d’allò que han après amb l’activitat i explicar-ho, cadascú al seu nivell.

Aquí podem veure un exemple d’informe.

 

 

PRODUCTE FINAL

L’objectiu de la nostra programació no es obtenir un producte final, sinó treballar les matemàtiques durant tot el curs amb una nova metodologia, motivadora, competencial, manipulativa, engrescadora… per tant no hi ha un producte final, sinó que és tot el procés el que importa, i la manera com els alumnes aprenen i avancen en la seva formació.

Ens interessa que les famílies vegin com treballem , per això utilitzem l’aplicació del Class Dojo, on desprès d’algunes activitats pengem fotos i comentaris perquè les famílies vegin el treball que fan els seus fills i filles.

IMPLEMENTACIÓ

Com han de ser les activitats, característiques:

  • Primer de tot tenir en compte que és un treball basat en les competències i en els criteris d’avaluació del currículum.
  • Les activitats tenen diferents nivells de complexitat i flexibilitat, això permet què cada alumne pot treballar al seu ritme i al seu nivell evolutiu. Estratègia d’Atenció a la diversitat.

Aquests nivells són:

Nivell 1- treball manipulatiu, d’observació directa i manipulativa.

Nivell 2- treball d’abstracció. Passar del concret al abstracte ( amb representacions algorítmiques…)

Nivell 3 – treball metacognitiu, on els alumnes fan una reflexió del treball efectuat i d’allò què han après. Això també ens serveix a nosaltres per veure  si s’han assolit els aprenentatges ( hem de fer algun canvi, reforçar algun aspecte …)

  • Les activitats han de ser motivadores i atractives

Aquests tipus de disseny d’activitats ens asseguren dues coses:

1ª Que durant el curs es treballen totes les competències.

2ª Ens facilita l’avaluació mitjançant els criteris d’avaluació

Implementació de la programació “som pirates” (primer trimestre).

La primera activitat servirà per motivar i fer deduir als alumnes quin serà l’eix temàtic que ens acompanyarà durant el trimestre.

A l’aula ens arriba un enigma del pirata Rocafinestres, ens condueix a un plànol de l’escola on hi ha tres tresors.  Seguint el mapa trobem una caixa del tresor, en aquesta caixa  hi ha diferents materials amb els que treballarem. Aquest serà el primer tresor.

Durant el trimestre, i també durant tot el curs, no deixem de treballar alguns continguts com la numeració, els problemes, el càlcul… amb materials confeccionats per nosaltres i amb altres tipus de material. Les caixes del tresor ens serviran per anar introduint allò amb què volem treballar i continuant així amb la motivació inicial del fil conductor de cada unitat.

Al primer tresor ens arriben materials per treballar la numeració i problemes. Veiem monedes d’or i de plata, vaixells pirata, vaixell centena el vaixell desena i el vaixell unitat, lloros, pirates, molts nombres, taps de plàstic, regletes, la recta numèrica, anterior i posterior… també veiem uns calaixets que estan distribuïts per activitats ( sumes i restes, descomposició de nombres, ordenació, series,problemes, activitats per pensar i deduir…) i per colors ( tenim una aula multinivell, i cada grup té el seu color, els alumnes ja agafen el color que els toca), tot i què si ells volen poden agafar el color què vulguin.

Dins del segon tresor trobem materials per treballar la mesura de longitud, mans , peus, cintes mètriques, una roda mètrica, i molt vocabulari relacionat amb la mesura de longitud.

Aquí es veuen alumnes mesurant amb unitats no convencionals, amb unitats convencionals, i dissenyant el seu propi vaixell pirata.

Cal dir , què cada cop què ens arriba un tresor, s’inicia un diàleg a l’aula, entre alumnes i el mestre, on els mateixos alumnes ens diran que en saben d’aquells materials, perquè ens pot servir, perquè el podem utilitzar …

El tercer tresor ens  porta materials  per treballar l’orientació espaial.  Bee-bots, graelles per fer itineraris, i una gran quadrícula per a les bee-bots amb imatges relacionades amb els pirates. ) aquí veiem els alumnes realitzant diferents activitats , fent itineraris i col.locant-lo a la llibreta,  i treballant en una quadrícula molt gran que vam posar al terra on els alumnes faran de bee-bots.

Altres activitats per anar seguint amb la programació, i com hem dit anteriorment, es material elaborat per nosaltres, o comprat per treballar allò que ens interessa. Alguns d’aquests materials són quelis ( qui és l’intrús, activitats de raonament ), activitats a la llibreta, jocs matemàtics ( al racó de les matemàtiques), activitats per pensar i deduir ( amb material elaborat  i plastificat per nosaltres) , dictats matemàtics,  màquines per descobrir el patró i activitats amb tauletes i ordinadors.

Per acabar aquesta programació vam dissenyar una activitat final que també va servir per avaluar i alhora per enllaçar amb la propera programació.

Un dia en arribar a l’escola vam trobar una carta del nostre amic, el pirata Rocafrinestres  i una caixa. A la carta el pirata s’acomiadava de nosaltres i dins la caixa hi havia uns reptes que ens plantejava. Els reptes eren activitats que havíem treballat durant el trimestres, concretament una queli, una màquina per descobrir el patró, una activitat de presentació i descomposició de nombres i una activitat de mesura. Vàrem distribuir els alumnes en grups, cada grup havia de resoldre els reptes i una vegada resolts posàvem en comú les descobertes.

Al final de la carta el pirata s’acomiadava encoratjant-nos a fer com ell i viatjar per món. Això va servir per motivar els alumnes a continuar l’aventura perquè a la propera programació serem “Viatgers pel món”.

 

PUNT DE PARTIDA. PROGRAMACIÓ

Abans d’iniciar la programació vam haver de prendre algunes decisions.

  • Primer vam haver de decidir quantes unitats de programació volíem fer per curs,  vam acordar que serien   tres, una per trimestre.
  • Tot seguit en una graella vam distribuir les competències per dimensions i vam decidir quins continguts clau i quins continguts del currículum  havíem de treballar per cada competència durant el trimestre i els vam col·locar dins de la graella al costat de la corresponent competència.

Cal tenir en compte que hi ha continguts que els treballarem al llarg de tot el curs, com és el cas de la numeració, operacions i la  resolució de problemes i que hi ha altres continguts que tan sols es treballaran durant un trimestre, com és el cas de la mesura de longituds, rellotges…etc.

El pas següent fou decidir eixos temàtics, dissenyar activitats i confeccionar i adquirir materials.

 

 

 

 

PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT

  • La Zer Espernallac la formen l’ escola Sant Bartomeu de Bellmunt d’Urgell, l’escola Ramon Gombal de Penelles i l’escola El Terrall de Castellserà.
  • Ja fa tres anys a la ZER ens vam plantejar implementar un canvi metodològic en totes les matèries. Vam començar per les llengües, el medi i l’Educació artística a tota la primària i aquest any hem començat amb les matemàtiques a cicle inicial, i en el cas de Penelles també a 3r, ja que estan a la mateixa aula que el cicle inicial.
  • Prèviament hi ha hagut formació del professorat. Concretament dues persones del claustre han fet els tres anys de formació Aramat i actualment s’està fent una Formació interna de centre per fer extensiu a tot el claustre el treball fet durant aquests tres anys i per  elaborar  les programacions i  poder implementar el canvi metodològic  en matemàtiques a tota la primària a partir del curs vinent.
  • El primer pas, doncs, va ser prescindir dels llibres de text i començar a preparar les programacions. Teníem clar que volíem fer unes matemàtiques atractives, amb activitats manipulatives i motivadores, però també teníem molt clar que havíem de fer un treball basat en les competències i en criteris d’avaluació del currículum. 

 

Valoració dels alumnes de la setmana cultural

Tal com mostra la imatge que presentem a l’inici d’aquest article  podem afirmar que amb el buidatge de l’avaluació feta a primària i a infantil  ens movem en un 80 % de bona valoració, amb un grau de satisfacció entre molt positiu i positiu.

L’ equip impulsor de la nostra escola creu que aquesta experiència ens ajuda a veure que cal replantejar el tipus d’activitats que fem a l’escola, potser val la pena planificar una activitat com aquesta setmana cultural i prescindir d’altres activitats que no són tan significatives ni tenen tan seguiment ni implicació.

Amb aquesta setmana cultural també hem vist el treball de valors i altres qüestions que a vegades en el dia a dia de l’escola no podem observar, com per exemple la relació entre pares, mares i fills davant del joc en família o en grup, l’empatia i la predisposició a ajudar-se els uns al altres per millorar el treball en grup…