Compartim el nostre Projecte de Recerca de 4t d’ESO: I Jo… Què vull ser de gran?

Partíem del treball realitzat en els dos cursos anteriors amb el PdR de 4t d’ESO titulat

I jo, què vull ser de gran?

L’objectiu del mateix és que l’alumne sàpiga què pot fer després de 4t d’ESO i decidisca què vol fer en concret i com i on pot fer-ho.

Per tant, el PdR es converteix en una eina immillorable d’Orientació Professional, amb la implicació i materials que facilita el departament d’Orientació i l’estreta col·laboració de les tutories.

L’Equip Docent del Projecte de Recerca de 4t estava integrat per membres del grup impulsor de la Xarxa de CB i companyes i companys que no en formaven part. La qual cosa permetia una transmissió dels coneixements adquirits a la Xarxa de CB i, sobretot, treball conjunt.

Per altra banda, la resta del grup impulsor estava repartida als Treballs de Síntesi de 1r, 2n i 3r d’ESO.

La informació de les sessions de tots els equips de TdS i PdR era compartida amb tot el professorat, de manera que tot el professorat tenia coneixement d’allò que s’havia realitzat a la resta d’equips. L’objetiu és que tothom puga integrar-se, si cal, en qualsevol equip.

S’han creat bàsicament tres documents:

Dossier del professorat

https://app.box.com/s/rbmvn1utah6fpmzpmlkmg6lia2w73twp

Dossier de l’alumne (Del qual es deriva un Quadern de treball)

https://app.box.com/s/q1wsnyg5d15s25a0ujaxtt0mlpooy5hn

https://app.box.com/s/q9j1afw46cgq1w6cp7xjj58cc35pnlwg

Per acabar s’ha fet una enquesta d’avaluació de l’alumnat de 4t:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfJ3gmFoYhgG4gbnazQxFe0zmczOuTBI11IsD0JGOj-eACDTg/viewform

Hem de considerar altament positiva i satisfactòria l’activitat i creiem que és fàcilment exportable a qualsevol centre,

Algunes de les valoracions de l’alumnat:
Jo crec que és una cosa molt més seria del que es planteja i que no hauria de ser una nota més ja que és una cosa molt important per al dia de demà.

Seria millor si no ens canviéssim de les nostres classes a cada hora

S’hauria de valorar més.

“Positiu: que està molt ben pensat per a poder decidir què fer l’any vinent. Ha estat molt útil.
Negatiu: haver de canviar de classe cada hora.”

Fer més treballs com aquest, ja que és un projecte que et fa pensar, és millor més que  fer un examen.

Gràcies al PdR, he pogut aprendre per quins camins he d’anar, quines coses necessito… i gràcies a este projecte ara sé el que he de fer i com fer-ho.

M’hagués agradat alguna xerrada respecte el batxillerat, tot i que ara ja sé què és.

Aquest projecte és molt útil perquè t’informes més sobre els estudis que vols fer, a quins llocs pots estudiar i quin camí has de fer per arribar a ser el que tu vols.
Sense haver treballat a casa vaig acabar el projecte amb una mica de temps de sobra, crec que amb 5 dies per a fer-lo seria suficient.

Jo per a mi aquest treball està molt ben plantejat, però li llevaria 1 o 2 dies, ja que crec que són massa dies.

“Bona temàtica, ja que ajuda a decidir el teu futur.
Una setmana és massa temps per a un treball d’aquest nivell.”

Doncs m’ha agradat aquest projecte, ja que m’ha ajudat a elegir el meu futur estudiantil.
Les positives són que sempre hi havia algun professor a la classe, i quan ho demanaves, eres atès/ajudat. També què alguns profes, ens explicaven conceptes sobre les PAU (i altres temes del PdR), per a entendre’ls millor.

Negatiu: que cada hora havies de canviar de classe quan podries estar a la mateixa clase tranquil·lament.

Positiva: A la majoria de gent ens ha servit per a aclarir tots els dubtes que teniem sobre el nostre futur. Negativa: Hauria de ser menys temps ja que la gent acabava molt prompte i no tenien res a fer.

Tindria que practicar els meus nervis davant del públic.
M’ha ajudat a tenir clar quin és el camí per a arribar al que vull ser.
Crec que és un bon treball per ajudar a orientar-nos

Més rigor en la valoració del projecte i més tendència a fer aquest tipus de treball. També proposaria que el treball sigués més curt en qüestió de dies de duració.

No s’entenia el que havies de fer, tens poc temps per-a fer-ho.

COMENTARIS A LES VALORACIONS:

Un dels comentaris recurrents és que no agrada canviar de classe. S’ha fet d’aquesta manera per a aprofitar al màxim els recursos de professorat i els espais. Les classes de 4t són poc espaioses. I en una situació de grup-classe amb professorat i alumnat que no és l’habitual podria haver conduit a distorsions.

Hi ha qui comenta que sobrava temps i qui, el contrari. Aquest excés de temps, segons algú, es podia haver aprofitat en la convenient revisió, preparació de l’exposició oral, etc. No es pot modificar, ja que la normativa indica que s’han de destinar 6 dies.

ALTRES COMENTARIS:

L’enquesta pot resultar molt útil de cara a determinar el consell orientador de 4t. Tot i que era anònima. Hem demanat el nom i la majoria de l’alumnat no ha tingut cap inconvenient a facilitar-nos-el.

UN EXEMPLE DE PRODUCTE FINAL:

https://docs.google.com/document/d/1Gw4Nmd3GdiVhz-PfwQkHn_zMx3aPySf_oppu873YdVE/edit 

 

5. Projecte La policia a P3 autoavaluació

Una de les activitats d´autoavaluació del projecte de policies ha estat la següent:

Els xiquetes/es de la classe havien de ser capaços de triar cinc eines de policia  entre deu o dotze eines de diferents oficis. A partir d’una targeta d’autoavaluació on estaven els cinc objectes correctes, podien comprovar si havien fet bé l’activitat.

Aquesta activitat es realitza individualment amb l’acompanyament del tutor i un mestre de reforç a la classe.

3. Projecte La policia a P3 documentació i material

Documentació i material

Els alumnes de la classe han portat material divers per a poder aprendre sobre la policia. Principalment joguines: eines, vehicles, ninos, disfresses, gorres, etc. Però també van portar fotografies, còmics, personatges de dibuixos animats. A partir d’això, hem utilitzat tota aquesta documentació i material per a jugar, per a respondre preguntes que ens hem fet i per a fer-ne de noves.

35,35,285,295.816101

36,35,303,308.149414

34,35,309,316.684387

4. Projecte La policia a P3 què sabem i què volem saber.

QUÈ SABEM I QUÈ VOLEM SABER.

Un cop triat el tema del projecte, reunits en assemblea vam fer una llista de tot el que sabíem de la policia.

Uns dies després, vam escriure la llista d’aquelles coses que volem saber. D’allò què volem aprendre. És la part més difícil del projecte. Els costa pensar allò què volen aprendre. Per això és necessària l’ajuda del mestre que ajuda als alumnes amb les seves aportacions.

2. Projecte la policia a P3 els experts

Visita d’experts.

Per a treballar el projecte de la policia hem comptat amb la visita d’experts que ens han explicat moltes coses dels policies.

De moment ens han visitat un pare de la classe que és Policia Local i un familiar d’un alumne que és Mosso d’Esquadra. Falten per venir un altre Mosso d’Esquadra i un Guàrdia Civil.

Amb ells hem après i aprendrem moltes de les funcions que té la policia, com per exemple:

  • Regular el trànsit
  • Ajudar a la gent
  • Fer complir les normes

Quan han vingut ens han ensenyat el seu uniforme, les seves eines, els seus cotxes. Hem après molt i ens ho hem passat molt bé.

Amb aquestes visites, hem comprovat que els policies també responen al telèfon 112. Ens havia explicat una metgessa que si tenim una emergència hem de trucar a aquest número. I els policies també ens ho van dir.

 

1. Projecte La policia a P3

Vam fer la tria del projecte lliure. l’única restricció era que no podien triar una animal perquè ja havíem fet el projecte dels cavalls.

Cada alumne va proposar un tema que el tutor i el mestre de reforç van apuntar en uns papers que vam ficar a una urna. Els vam escriure a la pissarra, i vam seleccionar els més repetits. En van sortir 4.

L’endemà els alumnes van votar, encerclant la paraula a una papereta aquell que preferien. Va guanyar treballar el projecte de la policia.

35,35,308,308.406616

How do we organize ourselves?


L’alumnat ha treballat en equip durant el projecte, per tal d’esbrinar i processar la informació necessària sobre cadascun dels jocs, També ha treballat de forma individual  per tal de recollir les evidències i de forma col·lectiva quan es tractava de practicar els jocs.

Els grups de treball els han fet els mestres per tal que a més a més de mulyinivell, siguin heterogenis.  La cultura del treball d’equip és una cosa que no tots els centres de la ZER treballen de la mateixa manera, i val a dir que en alguna ocasió ha costat una mica i s’ha assemblat més a un treball en grup que a un treball en equip.

Precisament per això una de les nostres propostes de millora ha estat indicar aquesta mancança durant la detecció de necessitats de formació de la ZER, i  hem demanat un curs de formació a centre sobre treball cooperatiu. Ens agradaria seqüenciar la metodologia del treball cooperatiu des d’Educació infantil, aprenenta tècniques  per establir la cultura del treball en equip a totes les escoles de la ZER.

Ens organitzem en grups!

Per treballar en grup mitjançant el treball cooperatiu, és molt important saber quin paper hem de prendre quan treballem. Això no vol dir que puguem realitzar altres feines, però també és interessant expressar quines són les nostres habilitats i organitzar-nos i fer aquelles tasques que se’ns donen millor.

Aquest moments de treball en grup són s’han de veure reflectits a l’acta següent que tenen els secretaris dels equips de treball:

Mirada inclusiva

Per poder donar resposta als diferents nivells dels alumnes, cal tenir present que l’escola té 66 alumnes que inclouen de P3 fins 6è, es fan els grups internivells i hi ha sempre dos mestres a l’aula. Un mestre guia la classe i l’altre mestre reforça l’aprenentatge. En tot moment s’ajustaran els processos d’ensenyament-aprenentatge en relació als diferents ritmes dels alumnes. Es posaran a l’abast tots aquells recursos materials i personals que es necessitin. Totes aquestes mesures es reflexen dintre dels PI dels alumnes que n’hi disposin.

Gestió de l’aula i metodologia

Les activitats que es van desenvolupant al llarg del projecte són individuals, en parelles, en grups de 3-4 alumnes, grups cooperatius i grups internivells. L’agrupament dependrà de la naturalesa de l’activitat a desenvolupar.

Els tallers on s’elaboren els productes (paper reciclat, manualitats en material reutilitzat…) es faran en grups internivells des de P3 fins a 6è. En aquests tallers també hi participen les famílies.

Els diferents grups seran heterogenis tant en edat com en nivell d’aprenentatge, en totes les activitats que es van desenvolupant durant el projecte. Quan les activitats es desenvolupin en grups cooperatius es donaran diferents rols assignats en cada grup: portaveu, moderador, secretari i encarregat de material. Els grups cooperatius s’aniran canviant en funció de la durada de les tasques.

Aquests grups faciliten que l’alumne es mostri autònom per resoldre les diferents activitats que se li van plantejant. Es fomenta el debat entre els alumnes i presa de decisions per poder arribar al producte final.

En totes les tasques hi ha una primera part de cerca d’informació i tractament de dades que serà més guiada per part del mestre. Després, se’ls donarà l’oportunitat de guiar el seu propi aprenentatge a partir dels diferents interrogants i idees que vagin sorgint al llarg del procés en funció dels seus interessos.