Per als qui ja fa temps que us dediqueu al món de l’educació i per als nouvinguts com jo, em permetreu etiquetar als alumnes en tres perfils diferents perquè puga explicar-vos la seua evolució en aquesta setmana (tot i que podríem parlar-ne de subgrups dins d’un mateix perfil).

Les que arrosseguen sempre del carro. Les alumnes que normalment són el motor de l’aula ordinària hi han continuat amb el seu rol en aquest projecte. Cadascú des de la seua posició més còmoda: treballant molt en l’anonimat, dirigint i coordinant a tothom, etc. Però és evident que aquest és l’alumnat que han marcat la velocitat i la meta del projecte, i escric les perquè en el nivel de 3r del Daniel Mangrané aquest perfil és únicament femení.

Els que viatgen còmodament damunt del carro. Són la gran majoria, representen més del 60% almenys en les matèries que jo intento que assolisquen (tecnologia, física i química). A grans trets, el 30% d’aquests/es alumnes han baixat progressivament al llarg de la setmana del carro (el qual els proporcionava un viatge tranquil durant tot el curs) i s’han ficat a treballar conjuntament amb les alumnes que ja estaven baix. L’altre 30% no ha dificultat el moviment del projecte i fins i tot ha treballat en algun moment puntual des de dalt sense tocar els peus enterra.

Els que fiquen tota mena d’entrebancs perquè el carro puga avançar. Són molt pocs, però tenen tan assumit el seu rol que els hi costa veure i admetre la situació d’immobilitat que provoquen en la circulació diària. Ara bé, quan els hi fan veure les mateixes companyes (i no els professors/es) que no poden avançar si no deixen de llançar pedres, de ficar bastons a les rodes del carro o d’asseure al mig de la calçada, quan aquesta demanda bé d’iguals entre iguals tots hi han intentat aferrar-se al carro per almenys no molestar i impedir que avance.

Desenvolupar un projecte des de zero – sense tutorial a youtube per poder consultar-hi – en qualsevol àmbit de la nostra societat implica un esforç extra, ja que a banda de les capacitats necessàries per a resoldre els problemes específics de cada matèria apareix la incertesa del navegant que creua per primer cop una via marítima desconeguda i no té referències prèvies dels vents favorables ni mapes per poder guiar-se. Aquesta setmana, si més no, tots o quasi tots els alumnes han assumit a diferents nivells la responsabilitat i empoderament que suposa fer arribar la nau amb tota la seua tripulació a bon port.