Gestió de l’aula i metodologia

Més enllà del grau d’autonomia que hem atorgat a tots els alumnes deixant escollir-los els grups del projecte, també hem intentat potenciar aquesta autonomia a través de diferents aspectes:

1.Organització autònoma dels rols dins del grup: els alumnes de 1r. d’ESO estan treballant bona part de les matèries de Socials i de Llengua catalana i literatura a través de projectes, i en aquests ja s’han treballat quins podien ser els diferents rols que un grup de treball pot necessitar. Tenint en compte aquesta experiència i la que ja van adquirir en el projecte transversal del primer trimestre, vam valorar com a positiu deixar llibertat per a que els mateixos alumnes poguessin organitzar-se de forma autònoma el funcionament dels seus grups.

L’experiència, però, que hem tingut ha estat variable, ja que hi ha hagut grups que han funcionat força bé, i d’altres que no tant.

2. Organització autònoma de la distribució de tasques dins del grup: cada grup ha hagut de repartir-se les tasques a fer durant el treball. En general, com que els grups eren de 4 o 5 alumnes, s’han dividit les tasques a fer en funció de l’interès o aptitud dels seus membres. No obstant això, també hi ha hagut grup en què, més enllà de les seves habilitats, han optat per a que tots els membres participessin de cadascuna de les tasques a fer.

3.Organització autònoma en la presentació: tot i que la presentació ja venia força estipulada, cada grup ha tingut el seu espai per a plantejar millores i crítiques del projecte. Considerem que aquest espai és indispensable per anar millorant el projecte i per fer conscients als alumnes que ells són els veritables protagonistes del seu aprenentatge.

En termes generals, però, aquest és un projecte força emmarcat que no permet als alumnes potenciar la seva creativitat. Les activitats a fer són presentades i no poden ser modificades. Per tant, l’autonomia en aquest sentit és força limitada.

EL RECICLATGE A CICLE INICIAL

Els alumnes de Cicle Inicial han treballat el PROJECTE DEL RECICLATGE a través del conte En Pau i la Laia. I les deixalles, què? d’Adelina Palacín i Assumpta Verdaguer.

Seguint el fil conductor del conte, i les activitats que realitzaven els protagonistes de la història, s’ha realitzat el planning setmanal del cicle de la Setmana Cultural a l’escola.

Durant aquesta setmana s’han compartit activitats diverses: de debat, de plàstica, de descoberta, d’experimentació i de creació.

Una d’aquestes activitats ha estat realitzar uns cartells de conscienciació sobre reciclatge i medi ambient. Per poder-los realitzar, ens hem reunit en equips de treball, i hem pensat quines actuacions fem amb els companys que no ajuden a cuidar el nostre planeta. Així que un cop triat el lema del nostre cartell, també hem hagut de crear la imatge que l’acompanyarà, perquè ha de ser una imatge que cridi l’atenció i doni informació ràpida.

Perquè aquests missatges arribin a tota la comunitat educativa els hem penjat pels passadissos de l’escola. Entre tots podem aconseguir un món millor!

A LA TERRA TAMBÉ HEM FET MOLTES COSES

Després del nostre viatge a l’espai, hem vist que el nostre planeta necessita que el cuidem molt. Els nens i nenes d’educació infantil ens hem preguntat: què podem fer per ajudar la terra?

Hem reutilitzat materials, hem visitat la deixalleria… i per acabar hem volgut explicar coses amb una obra de teatre. Us deixem un recull d’imatges:

M’agrada… no m’agrada… El cavall de la Fira

S’ha demanat a l’alumnat que escriguin què els ha agradat i què no. Aquestes són algunes de les seves respostes:

S’ha de dir que l’alumnat d’infantil encara necessita molt acompanyament en aquestes tasques de reflexió, però val la pena practicar-les perquè comencin a desenvolupar l’autonomia i l’autoregulació en l’aprenentatge.

Què sabia?…Què he après? Projecte El cavall de la Fira

L’avaluació del projecte s’ha portat a terme a través de:

  • Observació en la pràctica diària (fitxes, converses orals, preparació de l’exposició oral…), com és habitual al parvulari.
  • Avaluació inicial i final a través d’un dibuix i comparació de l’evolució. En general es noten molts progressos en la manera de representar l’escultura, ja sigui pel fet d’haver-la treballat amb intensitat o per evolució madurativa dels infants.
  • Graella d’autoavaluació. Un cop entregada, la mestra els feia algunes preguntes oralment per comprovar la veracitat de les respostes.

Ja ho hem après…Compartim-ho! Projecte El cavall de la Fira

Podem parlar de dos productes finals:

  • Dossier-recull de les fitxes elaborades en el desenvolupament del projecte.
  • Exposició oral a un altre grup-classe, en petits grups, acompanyada d’una presentació. En aquest cas la presentació ha estat elaborada per la mestra.

Cal dir que les exposicions orals dels projectes motiven molt a l’alumnat, però és difícil preparar individualment a cada alumne perquè parli de manera ordenada, clara, amb la postura correcta… En aquest cas, es van adjudicar aleatòriament els grups i el repartiment de les diapositives, i a alguns alumnes amb dificultats d’expressió oral o de memòria els va correspondre explicar conceptes difícils. Va ser un repte per a ells, però si s’hagués seleccionat tenint en compte el  nivel de l’alumnat, el resultat hauria estat millor.

Com avaluem? Projecte Les Hortes de Cardona

Per avaluar el projecte s’han utilitzat diverses eines:

Cal comentar que la rúbrica d’avaluació és una eina útil per avaluar el conjunt del projecte, però poc útil per als ítems que disposem en els informes a les famílies.

Les Hortes de Cardona: producte final o productes finals?

En un principi, s’havia previst  fer una exposició oral, en petits grups, de tots els aspectes treballats. Però, finalment, no es va fer perquè van anar sorgint “subproductes finals” , que ja donàven resposta a les preguntes plantejades:

Conclusions mapes/plànols

Exposició oral amb suport digital, en petits grups

Comparació de paisatges

Mural productes de l’hort

Considerem que tot projecte ha de tenir un tancament, però no necessàriament aquest producte final ha de ser únic ni ha de coincidir exactament amb la previsió inicial. També que, si l’aplicació del projecte comença a esdevenir  feixuga entre l’alumnat, és millor donar-lo per finalitzat.

PROJECTE LA METEOROLOGIA 1r ESO: Producte Final

L’objectiu dels projecte és entendre com es fa la previsió del temps.

A partir del seu treball en equip poden decidir qualsevol model representatiu que respongui a aquest objectiu, ja pot ser un aparell meteorològic casolà, una maqueta d’un aparell real, d’un satèl·lit meteorològic, d’un mapa de la previsió del temps en 3D, entre d’altres. Poden haver-hi molts i diversos productes finals, tants com grups hi ha.

 

PROJECTE LA METEOROLOGIA 1r ESO: Implementació

Fase d’exploració:

A la fase d’exploració trobem diferents sessions per treballar diferents aspectes que necessitaran per poder realitzar el projecte amb èxit. Cada sessió està dissenyada perquè es pugui fer en dues hores.

Cada sessió conté:

  • Una pregunta clau per despertar els coneixements previs.
  • Una contextualització per apropar els continguts i que vegin que tenen una aplicació real.
  • Són preguntes obertes amb enllaços per obtenir la informació, amb material audiovisual i atractius per motivar als alumnes.
  • Les respostes les realitzen en parelles o grups de 4 o 5 alumnes de manera cooperativa.
  • Sempre es demana un producte final: elaboració d’un mapa de climes, una taula que relacioni clima i vegetació amb el context de dissenyar un jardí sostenible, una taula amb característiques del clima i relacionar-les amb la roba que han de posar a la maleta si se’n van de viatge,… Al final de la sessió sempre s’exposen els resultats i es corregeixen en grup. Es pot aplicar la tècnica de demanar a un del grup i la valoració és per tot el grup.
  • També es realitza una sortida a la casa de la Culla de Manresa per veure una estació meteorològica real i conèixer com funcionen els aparells de detecció i mesura de primera mà, cosa que els dóna moltes idees a l’hora de la construcció.

 

Fase de realització:

També anomenada fase de construcció, en aquest projecte. Primer trien un nom de grup i un logotip, es reparteixen els rols. Després fan una pluja d’idees individual i avaluen els avantatges i inconvenients de cada proposta de manera que aniran descartant i en quedarà una. Es posen d’acord en què construiran i comencen a fer la memòria tècnica amb esbossos, materials, eines necessàries,.. Ells s’encarreguen de planificar-se i portar el seu material de manera que es fomenta l’autonomia.

Treballem en aules ordinàries i tallers de tecnologia on poden disposar de totes les eines necessàries.