Implementació: passos

Primer pas:

Des de l’assignatura de ciències es fa una sessió amb tot el grup classe on, a partir dels coneixements previs dels alumne, s’introdueix el tema del projecte i amb les aportacions dels alumnes es recorda què són els éssers vius, les seves característiques…

Per acabar de situar el tema del projecte s’agrupen en els grups del projecte i fan una lectura d’un text sobre els microorganismes i posa exemples d’organismes beneficiosos i altres perjudicials. Al llarg del projecte prendran més consciència i podran experimentar i treballar amb els microorganismes perjudicials i els beneficiosos.

Segon pas:

En aquest apartat es treballen els organismes perjudicials. Els alumnes fan una hipòtesi i dissenyen un experiment per tal d’esbrinar perquè és important rentar-nos les mans. Per a realitzar aquesta part cal que els alumnes tinguin clar les diferents fases del mètode científic.

Per aquesta tasca es poden ajudar de la seva imaginació, de coneixements previs, de recerques a la xarxa. Hi ha moltes respostes possibles però caldrà que hi hagi un bon raonament i una  bona argumentació.

Finalment es fa una pràctica amb plaques de petri. Els alumnes han de comprovar si creixen microorganismes en les plaques de petri quan la toquen amb les mans brutes, amb les mans netes amb sabó i amb les mans netes amb alcohol. És important les conclusions posteriors a les que arriben els alumnes. Ja que aquí veuen la importància de rentar-se bé les mans.

També han de buscar llocs de l’institut que creguin que són nets i que per tant no hi ha microorganismes i altres que creguin que són bruts o amb microorganismes i fer els cultius d’aquests llocs i posteriorment extreure’n les conclusions dels resultats obtinguts.

Tercer pas

En aquest darrer apartat es treballen els microorganismes beneficiosos concretament els que ens permeten elaborar aliments. Cal que esbrinin quins aliments s’elaboren gràcies als microorganismes i d’aquests n’han d’escollir un per a fer la seva recepta. Hauran de buscar la informació per internet.

La recepta que han escollit l’hauran de fer per a 8 persones, en calcularan un pressupost i n’escriuran els diferents passos. Aquest apartat el redactaran en anglès.

Finalment caldrà posar la recepta a la pràctica i elaborar el seu plat. Aquesta part l’hauran de fer a casa seva i hauran de portar el plat a l’insitut.

Quart pas

Finalment es farà una presentació on caldrà que expliquin el que han après en el projecte i el que han fet. Tan de la part de l’experiment amb les plaques de petri com la part de la recepta. Aquest dia també ens portaran el plat que hauran elaborat.

Gestió de l’aula i metodologia

Més enllà del grau d’autonomia que hem atorgat a tots els alumnes deixant escollir-los els grups del projecte, també hem intentat potenciar aquesta autonomia a través de diferents aspectes:

1.Organització autònoma dels rols dins del grup: els alumnes de 1r. d’ESO estan treballant bona part de les matèries de Socials i de Llengua catalana i literatura a través de projectes, i en aquests ja s’han treballat quins podien ser els diferents rols que un grup de treball pot necessitar. Tenint en compte aquesta experiència i la que ja van adquirir en el projecte transversal del primer trimestre, vam valorar com a positiu deixar llibertat per a que els mateixos alumnes poguessin organitzar-se de forma autònoma el funcionament dels seus grups.

L’experiència, però, que hem tingut ha estat variable, ja que hi ha hagut grups que han funcionat força bé, i d’altres que no tant.

2. Organització autònoma de la distribució de tasques dins del grup: cada grup ha hagut de repartir-se les tasques a fer durant el treball. En general, com que els grups eren de 4 o 5 alumnes, s’han dividit les tasques a fer en funció de l’interès o aptitud dels seus membres. No obstant això, també hi ha hagut grup en què, més enllà de les seves habilitats, han optat per a que tots els membres participessin de cadascuna de les tasques a fer.

3.Organització autònoma en la presentació: tot i que la presentació ja venia força estipulada, cada grup ha tingut el seu espai per a plantejar millores i crítiques del projecte. Considerem que aquest espai és indispensable per anar millorant el projecte i per fer conscients als alumnes que ells són els veritables protagonistes del seu aprenentatge.

En termes generals, però, aquest és un projecte força emmarcat que no permet als alumnes potenciar la seva creativitat. Les activitats a fer són presentades i no poden ser modificades. Per tant, l’autonomia en aquest sentit és força limitada.

EL RECICLATGE A CICLE INICIAL

Els alumnes de Cicle Inicial han treballat el PROJECTE DEL RECICLATGE a través del conte En Pau i la Laia. I les deixalles, què? d’Adelina Palacín i Assumpta Verdaguer.

Seguint el fil conductor del conte, i les activitats que realitzaven els protagonistes de la història, s’ha realitzat el planning setmanal del cicle de la Setmana Cultural a l’escola.

Durant aquesta setmana s’han compartit activitats diverses: de debat, de plàstica, de descoberta, d’experimentació i de creació.

Una d’aquestes activitats ha estat realitzar uns cartells de conscienciació sobre reciclatge i medi ambient. Per poder-los realitzar, ens hem reunit en equips de treball, i hem pensat quines actuacions fem amb els companys que no ajuden a cuidar el nostre planeta. Així que un cop triat el lema del nostre cartell, també hem hagut de crear la imatge que l’acompanyarà, perquè ha de ser una imatge que cridi l’atenció i doni informació ràpida.

Perquè aquests missatges arribin a tota la comunitat educativa els hem penjat pels passadissos de l’escola. Entre tots podem aconseguir un món millor!

A LA TERRA TAMBÉ HEM FET MOLTES COSES

Després del nostre viatge a l’espai, hem vist que el nostre planeta necessita que el cuidem molt. Els nens i nenes d’educació infantil ens hem preguntat: què podem fer per ajudar la terra?

Hem reutilitzat materials, hem visitat la deixalleria… i per acabar hem volgut explicar coses amb una obra de teatre. Us deixem un recull d’imatges:

M’agrada… no m’agrada… El cavall de la Fira

S’ha demanat a l’alumnat que escriguin què els ha agradat i què no. Aquestes són algunes de les seves respostes:

S’ha de dir que l’alumnat d’infantil encara necessita molt acompanyament en aquestes tasques de reflexió, però val la pena practicar-les perquè comencin a desenvolupar l’autonomia i l’autoregulació en l’aprenentatge.

Què sabia?…Què he après? Projecte El cavall de la Fira

L’avaluació del projecte s’ha portat a terme a través de:

  • Observació en la pràctica diària (fitxes, converses orals, preparació de l’exposició oral…), com és habitual al parvulari.
  • Avaluació inicial i final a través d’un dibuix i comparació de l’evolució. En general es noten molts progressos en la manera de representar l’escultura, ja sigui pel fet d’haver-la treballat amb intensitat o per evolució madurativa dels infants.
  • Graella d’autoavaluació. Un cop entregada, la mestra els feia algunes preguntes oralment per comprovar la veracitat de les respostes.

Ja ho hem après…Compartim-ho! Projecte El cavall de la Fira

Podem parlar de dos productes finals:

  • Dossier-recull de les fitxes elaborades en el desenvolupament del projecte.
  • Exposició oral a un altre grup-classe, en petits grups, acompanyada d’una presentació. En aquest cas la presentació ha estat elaborada per la mestra.

Cal dir que les exposicions orals dels projectes motiven molt a l’alumnat, però és difícil preparar individualment a cada alumne perquè parli de manera ordenada, clara, amb la postura correcta… En aquest cas, es van adjudicar aleatòriament els grups i el repartiment de les diapositives, i a alguns alumnes amb dificultats d’expressió oral o de memòria els va correspondre explicar conceptes difícils. Va ser un repte per a ells, però si s’hagués seleccionat tenint en compte el  nivel de l’alumnat, el resultat hauria estat millor.

Com avaluem? Projecte Les Hortes de Cardona

Per avaluar el projecte s’han utilitzat diverses eines:

Cal comentar que la rúbrica d’avaluació és una eina útil per avaluar el conjunt del projecte, però poc útil per als ítems que disposem en els informes a les famílies.

Les Hortes de Cardona: producte final o productes finals?

En un principi, s’havia previst  fer una exposició oral, en petits grups, de tots els aspectes treballats. Però, finalment, no es va fer perquè van anar sorgint “subproductes finals” , que ja donàven resposta a les preguntes plantejades:

Conclusions mapes/plànols

Exposició oral amb suport digital, en petits grups

Comparació de paisatges

Mural productes de l’hort

Considerem que tot projecte ha de tenir un tancament, però no necessàriament aquest producte final ha de ser únic ni ha de coincidir exactament amb la previsió inicial. També que, si l’aplicació del projecte comença a esdevenir  feixuga entre l’alumnat, és millor donar-lo per finalitzat.

PROJECTE LA METEOROLOGIA 1r ESO: Producte Final

L’objectiu dels projecte és entendre com es fa la previsió del temps.

A partir del seu treball en equip poden decidir qualsevol model representatiu que respongui a aquest objectiu, ja pot ser un aparell meteorològic casolà, una maqueta d’un aparell real, d’un satèl·lit meteorològic, d’un mapa de la previsió del temps en 3D, entre d’altres. Poden haver-hi molts i diversos productes finals, tants com grups hi ha.