LA BOTIGA DE SEGONA MÀ

L’objectiu va ser fer una recollida d’objectes a l’entorn de tota la comunitat escolar per poder vendre a la fira. Aquest fet, va dur-nos a treballar la consciència de desfer-nos de coses que no fem servir i això va fer que aparegués un acord molt interessant:

 Allò que no vendrem, ho donarem a la gent que ho necessita, però no ho direm fins que acabi la fira, perquè ens arrisquem a no vendre-ho.

Dos nens van assumeir el lideratge de l’equip de la botiga. Amb l’acompanyament del mestre i vam començar a definir les estratègies a partir de les problemàtiques que ens vam trobar.

El volum de material que ens va arribar ens va fer pensar en la superficie que ocuparia la botiga, de manera que vam començar a calcular com hauria de ser l’espai que utilitzariem, en metres quadrats, òbviament.

No sabíen quins preus hi podien posar, es van atabalar, van demanar ajuda i es van incorporar tres alumnes més a l’equip.

Van fer cerca per Internet dels preus dels productes nous i de segona mà per fixar els nostres preus a l’inventari .

 Volem ser legals.

ES VA TREBALLAR:

· INVENTARI: ordre, classificació, correcció ortogràfica.

· COMPARATIVA DE PREUS: contacte amb la realitat econòmica, cerca acurada a la Xarxa.

· DISPOSICIÓ DE LA BOTIGA: plànol a escala, concepció d’espai, mesura de longitud i àrea, utilització d’eines de mesura apropiades.

Projecte de 5è “La fira”

Comença la festa pedagògica d’intentar treballar transversalment les àrees de català, castellà, coneixement del medi, matemàtiques, anglès i plàstica; al mateix temps l’aventura pels alumnes.

L’Assemblea acaba creant tres focus de venda, però el mestre veu dos focs més per apagar.

Hi ha cinc blocs que funcionen de forma paral.lela i alhora dins l’aula :

1) La botiga de segona mà

2) Sabons artesanals

3) Decoració nadalenca

4) Els permisos

5) El cartell

 

 

 

 

Projecte de 5è “La fira”

En començar aquest curs, al setembre, ens vàrem plantejar un repte per fer un canvi en la mirada respecte als projectes el qual es va presentar bastant ambiciós. Així doncs, qui se’n va sentir capaç, ho va tirar endavant.

Volíem créixer en coherència cap a la tria per part dels alumnes d’allò que volien participar. Aquest fet, va esdevenir un gran monstre, ja que a l’hora d’avaluar, no tot el grup fa les mateixes activitats i sovint es veu com una dificultat afegida.

El primer pas va ser escoltar quins desitjos o inquietuds tenien els alumnes. És una manera de fer que demana paciència per part dels mestres, confiança des de les famílies i una nova manera d’entendre l’escola pels alumnes.

Un dijous, a l’assemblea, va aparèixer la idea de poder aconseguir diners per reduir el preu d’unes colònies i que tothom hi pogués anar. L’Assemblea va decidir que no seran unes colònies qualsevols:  a l’hivern, en un refugi de muntanya i creant nosaltres les activitats. Pluja d’idees, discussions i acord final: farem una fira!

Metodologia

En l’aprenentatge acció, els alumnes fan els grups i trien amb qui treballar. Per aquest motiu, en aquest bloc d’aprenentatge, els grups els fan els professors.

D’aquesta manera intentem que treballin amb alumnes que no ho han fet. I també, s’intenta fer grups heterogenis.

Pel que fa a la metodologia del projecte, el primer dia es va donar a cada grup un sobre amb els cinc reptes. Quatre d’aquests eren comuns als grups i un era diferent per cada grup.

Amb cada repte que havien de desenvolupar se’ls donava un full de guia amb unes preguntes. Tots els membres del grup havia de respondre aquest full. D’aquesta forma asseguràvem que tots entenien què havien de fer i com ho farien. És en aquest moment que han de saber distribuir-se les tasques. Un altre objectiu d’omplir aquest full era que fossin conscients de quines competències desenvoluparien treballant aquell repte.

Aquest projecte el treballarien dos dies a la setmana durant 4 hores. Quan ells canviaven de repte, la professora feia una introducció del nou repte a través del classroom. Allà, hi havia un seguit d’informació útil per poder portar a terme el nou repte.

Lacetània News – Implementació

El treball per projectes a l’institut és el segon curs acadèmic que es duu a terme. L’any passat es va començar a implementar amb l’alumnat de 1r d’ESO. Per tant, els alumnes ja estan familiaritzats amb la metodologia de treball.

El primer quadrimestre es va plantejar un projecte de diferents entitats que lluiten contra l’estigma de la salut mental. Tenint en compte les dificultats emocionals dels alumnes i l’estigma i prejudicis que hi ha encara en molts sectors de la nostra societat cap a les malalties mentals, vam creure oportú realitzar aquest projecte amb el nostre alumnat.

El segon trimestre es va plantejar un projecte totalment diferent a l’anterior. El projecte «La nostra revista digital» consistia en l’anàlisi de la premsa escrita propera.

– Visionat de diaris en paper per tal de veure les diferents seccions que podem trobar en un diari informatiu.

-Investigació de les diferents tipologies textuals en un diari (carta al director, article d’opinió, reportatge,..)

-A partir d’aquí es van crear diferents grups d’experts. Cada grup es va centrar en una modalitat diferent del diari i van explicar als seus companys en què consistia aquella secció treballada en concret fent una exposició oral. (Per exemple: Cultura, Esports, La meva ciutat, El meu barri, El meu carrer, Publicitat, Notícies genèriques, Llocs d’interès, Oci,…)

– A continuació cada grup de treball va redactar la seva revista amb les diferents seccions que volien que tingués la seva revista. Així es treballaven les diferents tipologies textuals en tots els grups

– Fer un tutorial

Lacetània News – Metodologia

Qui? Els alumnes de 2n d’ESO de l’institut agrupats per les classes ordinàries. Els professors implicats són 5, en dues aules hi ha dos professors per aula per tal de garantir la màxima atenció al treball per projectes a l’alumnat.

Quan? Els dimecres de 11:30 a 13:30, tenint en compte que entre hora i hora hi ha un descans de 20 minuts que correspon a l’hora del 2n pati.

Com? La dinàmica general de projectes es basa en l’experimentació, descobriment, observació i la creació.

On? A les aules del centre

Per què? Hem de preparar alumnes pel futur i el treball per equip forma part de la nostra relació amb el món. Si volem alumnes competencials hem de treballar el treball competencial i cooperatiu a l’aula.

 

Experimentem amb el teatre – Metodologia

Es creen grups de 4 escollits per ells i tenen uns rols (coordinador informàtic, secretari i portaveu). que es roten cada 15 dies. Els rols no sempre son respectats degut a la seva impulsivitat i impaciència.

Cada dia es marquen uns objectius per sessió i cada dia han d’emplenar el dietari, la webgrafia i la valoració de la rúbrica. Els documents es comparteixen amb el professorat que guia el projecte per tal de fer un seguiment més exhaustiu. Amb aquestes tasques els obligues a reflexionar sobre la seva feina i el seu comportament. També serveix com a autoavaluació. Valorem positivament el feedback que ofereixen els documents compartits.

L’alumnat es mostra força autònom quan se’ls hi plantegen els objectius de les parts que formen el projecte. El punt d’inflexió d’aquestes dues parts es valora mitjançant una exposició oral amb suport digital i cada grup s’autogestiona el temps. Majoritàriament tot l’alumnat compleix amb les tasques previstes.

El projecte s’ha dividit en dues fases principals: la primera està més centrada en la recerca d’informació, amb diferents preguntes orientadores que puguin servir d’inspiració: “Primer m’informo, després m’inspiro”. La segona fase requereix la planificació, disseny i creació d’un producte final relacionat amb el tema escollit.

Institut Lacetània – Qui som?

L’Institut Lacetània és un centre de referència dins de Manresa, amb gairebé 50 anys d’història, que sempre s’ha caracteritzat per la voluntat d’estar al dia i renovar la seva pedagogia. És un institut gran amb un claustre de 120 professors que imparteix tots els nivells educatius: ESO, Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior. La integració dins de la Xarxa de Competències Bàsiques i el desenvolupament de l’ensenyament per projectes constitueix un objectiu de centre en el nostre institut i s’està desenvolupant en l’àmbit de l’ESO i els cicles formatius.

L’equip impulsor està format per un grup de 19 professors/es pluridisciplinar de tots els àmbits i àrees d’ensenyament. El grup de l’ESO, el formen un total de 12 persones. El departament amb un pes més gran dins d’aquest grup és el de llengües, ja que un dels objectius principals és el de la millora de la competència lingüística i comunicativa. Una altra aposta del nostre centre és el coneixement de les llengües estrangeres, per això, aquest any, s’ha engegat un projecte de francès a 1r d’ESO.

Som un equip novell, tot i que ja és el nostre segon any, que busquem renovar i millorar la tasca educativa començant per l’alumnat més jove, el de 1r d’ESO i 2n d’ESO. Com a centre combinem diferents mètodes de treball, l’ensenyament clàssic de tasca més individual i pautada amb un treball cooperatiu en el qual l’alumne traça el seu àmbit d’aprenentatge.

A 1r i 2n d’ESO seguim treballant per a poder consolidar i millorar l’experiència de l’any anterior.

El nostre objectiu principal és renovar la pedagogia i la metodologia d’ensenyament per poder-la adaptar a l’entorn canviant actual i a les necessitats del segle XXI. Tenint en compte aquesta relació amb un entorn globalitzat, hem detectat sis competències principals que són necessàries i en les quals ens volem centrar durant aquests projectes:

  • Competència lingüística i comunicativa
  • Competència matemàtica
  • Competència d’aprendre a aprendre
  • Competència digital
  • Competència estètica/artística
  • Competència personal

Les expectatives que tenim en aquest projecte és que l’alumnat millori el seu procés d’aprenentatge, una millora en la utilització de les TIC, en l’expressió oral i el treball cooperatiu. Cal destacar la importància dels valors que s’adquireixen i fomenten el treball cooperatiu. El nostre repte és que els alumnes acabin valorant el treball ben fet i la qualitat en l’execució de la feina per sobre de l’adquisició de coneixements.

Per què ens enfadem?

Per iniciar el projecte partim d’aquesta situació a l’aula el passat  març del 2018

  QUINES EMOCIONS SENTIM QUAN ENS ENFADEM?


Què vol dir enfadar-se segons el diccionari?


Paraules que surten a la definició i en busquem el significat:

Disgust→  és una sensació desagradable produïda per un fet o pel comportament d’algú.

EnuigL’enuig és la sensació que tenim quan una cosa no ens agrada o quan algú ens molesta. Si algú té un gran enuig, està de mal humor.

Quan JO M’ENFADO quines emocions sento mirant l’esquema: què em passa quan m’enfado? Busco les definicions que no sé explicar per comprendre-les millor.

 

Fem  la posada en comú sobre QUINA ÉS AQUELLA COSA QUE MÉS ENS FA ENFADAR A CASA.

Recull d’aportacions dels alumnes de Cicle Superior de Castellcir

Josep: quan m’agafen les coses sense permís.

Lua: m’autoenfado quan se m’oblida allò que volia dir.

Laia: quan es fan promeses que no es compleixen.

Yanira: quan et carreguen les culpes sense tenir-les.

Toni: m’enfado amb mi mateix quan perdo les coses.

Miguel Ángel: quan el meu germà petit em “xinxa”

Harman: quan Internet va lent

Ethan: quan no em deixen està tranquil a la meva habiació.

Aritz: quan l’Alexia m tira coixins.

Carlota: m’enfado amb mi mateixa quan m’oblido d’on deixo les coses.

Georgina Miró: quan la meva germana petita m’agafa les coses sense permís o m’oblida a jugar amb ella.

Georgina Argemí: quan dubten de la meva paraula alguns adults.

Tània: Ignorància dels germans grans.

Núria: quan no em donen la raó.

Nhamâ: quan les meves germanes m’interrompen quan estic parlant o em deixen d’escoltar.

Aitana: quan els meus germans petits venen a la meva habitació i me la desordenen.

Jana: quan em fan recollir les joguines o les coses que escampa la meva germana petita.

Farners: quan em toquen les meves coses i sobretot, quan m’amaguen les ulleres.

Júlia: quan de sobte em deixen d’escoltar quan estic parlant.

Ariadna: quan em sento ignorada pels adults i veig que a la meva germana no li passa.

Tota la classe en rotllana fem una primera classificació sobre si les coses que més ens fan enfadar a casa són MATERIALS o tenen més a veure amb les  RELACIONS QUE S’ESTABLEIXEN ENTRE LA FAMÍLIA.

En la gràfica podem veure que la meitat de la classe s’enfada més per coses materials i l’altra 50% per les relacions estableretes entre familiars.

Procedim a fer una segona classificació tenint en compte la SEGONA COSA de la llista de per què ens enfadem a casa.

En la gràfica podem veure que el 40% de la classe s’enfada més per coses materials i l’altra 60% per les relacions estableretes entre familiars.

 

I a l’escola què em fa enfadar?

Enumera tres coses que et facin enfadar, UNA MICA, MOLT o MOLTÍSSIM  a l’escola i escriu-les dins la capsa corresponent.

POSADA EN COMÚ AMB EL GRUP-CLASSE de les “Capses amb graus d’enfadam”.

No només ens enfadem a casa i a l’escola si fem una ullada a nivell mundial: per què hi ha països que estan enfadats i alguns, des de fa tant de temps… INVESTIGUEM-HO.

 

Per començar mirarem un vídeo de l’INFO K que ens parla d’un conflicte ben curiós:

Enllaç: http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/programa/video/3093990/

Més informació:

La mort d’un ós panda gegant ha fet que la Xina s’hagi enfadat moltíssim amb el Japó. Descobreix per què.

Comentem-lo seguint aquestes preguntes guia.

1.Qui creieu que té la raó en aquest conflicte?

  1. Penseu que la Xina és un país ètic?
  2. Regalar un animal és per a vosaltres un bon regal?

La diplomacia del panda: la estrategia de China para dar una imagen más amable  

China ha enviado al resto del mundo, en el último medio siglo, a 64 ejemplares.

China ha convertido a estos animales en su símbolo para proyectar una una imagen más amable de China en el exterior.

La mayor fuerza diplomática de China está… ¡en los pandas! Así, China ha enviado al resto del mundo, en el último medio siglo, a 64 ejemplares.

Paradójicamente son Japón, su principal rival asiático, y Estados Unidos, su contendiente global, los que encabezan la lista con 14 y 13 animales, respectivamente.

Solamente México cuenta con pandas en Latinoamérica, desde que en 1975 llegaron Yingying y Beibei. El zoológico de Chapultepec fue el primero en lograr un nacimiento fuera de China, y la pareja es aún la más prolífica en el exilio tras haber engendrado a siete cachorros, de los que cuatro han sobrevivido.

La última en aliviar tensiones internacionales ha sido Bao Bao, que regresó a China el pasado mes de febrero desde Estados Unidos. La pequeña Bao Bao -‘bebé’ en chino- es nieta de Ling-Ling y Hsing-Hsing, una pareja de pandas que Mao Zedong regaló al presidente Richard Nixon tras su histórico viaje a China en febrero de 1972, de cuyo inicio hoy se cumplen 45 años, un hito que marcó un punto de inflexión en la conocida como ‘diplomacia del panda’, que hasta entonces había tenido escasa repercusión.

Aquella era la primera vez que un presidente de EEUU visitaba la República Popular de China (RPC) tras más de dos décadas sin relaciones entre ambas potencias, en lo que fue auténtico golpe de efecto en las relaciones internacionales de la época.Los pandas dan una imagen más amable de China

El gigante asiático se dio cuenta de la admiración que causaban los pandas, especialmente en los países occidentales, por sus divertidas maneras y su entrañable aspecto, por lo que aprovechó para convertir a estos animales en su símbolo y para proyectar una una imagen más amable de China en el exterior.

Este tipo de diplomacia fue muy practicada por el Gobierno chino entre las décadas de los 60 y los 80 del pasado siglo, período en el que regaló más de veinte pandas a hasta diez países, entre ellos Reino Unido, la antigua Unión Soviética o España.

Uno de los casos más sonados en los últimos años fue el de la vecina Taiwán, que bajo la presidencia de Ma Ying-yeou en 2008, dejó a un lado las disputas con China sobre su soberanía y aceptó dos pandas como regalo abriendo la puerta a nuevos lazos económicos que se materializaron en nuevas rutas de transporte.

PREPAREM UN DEBAT A CLASSE:

Què és un debat? Una discussió sobre un tema.

Arrel del vídeo de l’INFO K i de l’article de diari, dividirem la classe en dos grups més dos moderadors/es.

-Els que estan a favor de l’estratègia del panda que porta a terme la Xina.

-Els que estan en contra de l’ús dels animals “com a objecte d’intercanvi de favors”.

 

NORMES PER PORTAR A TERME UN  DEBAT A L’AULA:

L’estructura és molt senzilla cada vegada que un membre del grup intervingui sumarà un punt…però resulta que tenim normes:

  1. a) No es pot aixecar la mà per parlar. De fet, la persona que ho faci rep un punt negatiu per al seu grup.
  2. b) No pots “trepitjar” a ningú en la seva intervenció. Qui intervingui quan algú ja ha començat a parlar, rebrà un altre punt negatiu. Si dues persones comencen a parlar exactament al mateix moment, ambdues reben puntuació  negativa.
  3. c) No es pot parlar dues vegades consecutives. Qui ho faci, rebrà un punt negatiu.
  4. d) Tots els membres del grup han de parlar un cop haguem acabat el debat per poder sumar puntuació.

Un dels aspectes més interessants d’aquesta dinàmica és la formació dels grups.

Un dels objectius d’aquesta dinàmica és que els nanos prenguin consciència de que en determinats grups hi ha persones que abusen de la seva posició de poder per a participar i impedeixen la participació d’altres. Així, si agrupem a persones que tendeixen a participar sense respectar el torn, podrem visualitzar fàcilment a través de la puntuació com aquesta actitud afecta al grup negativament, donat que cada participació consecutiva o cada intervenció que trepitja una altra, resta puntuació.
El passat divendres vam veure la pel·lícula Wonder que vol dir: meravella o sorpresa.

Al llarg de la pel·lícula surten frases que ajuden a reflexionar com per exemple:

El corazón dicta a dónde vamos, las cicatrices de dónde venimos

Ara imagina’t que tens un compte de Twitter i et demanen que escriguis una frase amb un hastag explicant què t’ha semblat la pel·lícula i sobretot, quines “lliçons de vida” n’has pogut extreure.

Exemple:

#Wonder es una maravilla. Una sorpresa que nos regala Stephen Chbosky.

#Wonder, no eres feo y quien se preocupe por conocerte lo descubrirá.

#Wonder, tus acciones son el reflejo de tu vida

#Wonder, cque debería haber una regla para que todos sean ovacionados al menos una vez en sus vides.

 Ara fem una mirada al Panorama Internacional i veurem que maluradament, hi ha MOLTS PAÏSOS ENFADATS entre ells. Aquest fet els ha portat a viure conflictes i guerres d’allò més dures.

Anem a analitzar la GUERRA DE SÍRIA a través dels vídeos següents de l’INFO K.

Any 2012: Síria, un any de revolta.

http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/siria-un-any-de-revolta/video/4003010/

Any 2014: Síria, què està passant?

http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/siria-que-esta-passant/video/5263673/

Any 2018: A Síria encara hi ha guerra.

http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/a-siria-encara-hi-ha-guerra/video/5738744/

Situem el conflicte al mapa del món

PROPOSTA DE TREBALL EN PARELLES:

Prepareu un suport visual exposant un conflicte que estigui passant en l’actualitat amb els punts que teniu a continuació. Pot anar acompanyat de vídeos, fotografies i mapes.

  1. Nom del conflicte.
  2. Països protagonistes del conflicte. Situar-los en el mapa del món.
  3. Motius pels quals s’ha generat el conflicte:
  4. Durada del conflicte/guerra
  5. Escriviu propostes per ajudar a solucionar-lo.

 

  • Podeu consultar aquest blog on trobareu un breu resum sobre els diferents conflictes bèl·lics del segle XXI. Escolliu-ne un per realitzar el treball.

       http://conflictesegle21.blogspot.com.es/

METRÒPOLIS – AVALUACIÓ

En la part lingüística, els alumnes són avaluats amb els següents ítems:

  • Conèixer la ciutat (Rúbira City)……………………………….. 40%
  • Diari de classe ……………………………………………. 15%
  • Exposició (Presentation) ………………………………… 15%
  • Actitud (Excel) …………………………………………….  30%

Els alumnes tenen compartits tots els instruments d’avaluació per tal d’autoregular el seu aprenentatge. En el diari de classe els alumnes han d’explicar en cada sessió què han fet, com s’han repartit la feina i quins problemes i solucions han tractat. L’exposició del producte final pot ser amb el format que prefereixin i l’han de presentar davant de tots els companys. L’actitud es valora en cada sessió.

En la part artística l’alumnat es repartirà les tasques per a iniciar la fase de creació, i els alumnes prenen consciència de quina ha estat  l’activitat diària del treball i quina tasca no s’ha realitzat. Aquesta feina es registrarà, dins una graella TIC , google docs amb el títol “diari de Treball”  posant tasca realitzada i procés de creació, material utilitzat i observacions.

I, finalment, pel que fa a la part científic-tecnològica, l’avaluació es reparteix de la següent manera:

Per part del professor a nivell de grup:

  • El document elaborat: 10%
  • Les activitats realitzades (solen fer-ne 3): 60%

Per part del professor a nivell individual:

  • Actitud, és a dir, treball i comportament: 20%

Per part dels alumnes:

  • Autoavaluació amb rúbriques: 10%