MOLLERUSSA CM: EXTENSIÓ DE TERRENY I NOMBRE D’HABITANTS – EL TRENQUET

ACTIVITAT REALITZADA A CICLE MITJÀ (4t)

PRODUCTE FINAL:

Cada alumne va fer un recull de les activitats que havien realitzat en un dossier.

Avaluació:

D’una banda vam tenir en compte la valoració dels resultats (es va realitzar a través d’una app amb les tauletes anomenada Kahoot).  I d’altra banda, els processos, l’avaluació dels grups i la de cada alumne en particular. De la mateixa manera, ens sembla convenient que siguin els alumnes els qui facin una valoració de la seva pròpia feina i del projecte.

METODOLOGIA:

El projecte MOLLERUSSA és un projecte que ho treballa tota l’escola del MIP i que està establert per l’equip docent. El projecte s’ha portat a terme durant  una setmana i s’ha treballat des de les següents àrees: català, matemàtiques, coneixement del medi natural i social i plàstica

Per poder fer les explicacions ens hem ajudat amb algun vídeo, murals, etc., de manera que es combinin textos amb fotografies i material multimèdia.

Per acabar s’han realitzat tasques com :

  • Activitats en grups.
  • Activitats cooperatives. ( La maleta d’en Manel).
  • Coneixement de l’ús correcte amb eines informàtiques.

IMPLEMENTACIÓ

El desenvolupament d’aquest projecte comportarà:

  • Un treball de camp (sortir per diferents zones de Mollerussa, preguntar a les persones que viuen a la ciutat) i una anàlisi del paisatge.
  • La recerca d’un relat històric que sigui interessant ( exemple: TRENQUET).
  • L’elaboració d’un gràfic de barres, línies i punts sobre l’extensió de terreny i nº d’habitants.

PROGRAMACIÓ

PROJECTE
TÍTOL DEL PROJECTE MOLLERUSSA
OBJECTIUS QUINES COMPETÈNCIES I COM LES HEU TREBALLAT
Situar al mapa de Catalunya  on és el Pla d’Urgell Àmbit  de Coneixement del Medi:

DIMENSIÓ MÓN ACTUAL

Competència: 1, 2, 3, 4, 5.

DIMENSIÓ TECNOLOGIA I VIDA QUOTIDIANA

Competència: 9 i 10.

DIMENSIÓ CIUTADANIA:

Competència : 11, 12 i 13.

 

Els alumnes, treballant per parelles, han buscat tota la informació autònomament gràcies a l’ús de les tauletes. Al final de cada sessió exposaven els diferents treballs per a que tothom pogués seguir correctament.

 

Àmbit de Llengües

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

Competència: 1, 2, 3

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA

Competència: 4, 5, 6, 7.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

Competència: 13 i 14.

 

Exposicions orals del que estaven fent. Seleccionar i interpretar correctament la informació buscada a la tauleta.

Àmbit Matemàtic

DIMENSIÓ DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Competència : 1, 2, 3.

DIMENSIÓ CONNEXIONS

Competència: 6 i 7.

DIMENSIÓ COMUNICACÍO I REPRESENTACIÓ

Competència : 9 i 10

 

Interpretar una gràfica  de barres, de punts i de línies.

Dibuixar una gràfica a la llibreta.

Àmbit Digital

DIMENSIÓ INSTRUMENT I APLICACIÓ

Competència : 1, 2 i 3.

DIMENSIÓ TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I ORGANITZACIÓ DELS ENTORNS DE TREBALL I D’APRENENTATGE.

Competència: 4, 5 i 6.

DIMENSIÓ D’HÀBITS CIVISME I IDENTITAT DIGITAL

Competència: 9 i 10.

 

Elaboració d’una gràfica de barres al Word.

Utilització de les tauletes per buscar informació.

 

Àmbit d’Educació en Valors

DIMENSIÓ INTERPERSONAL

Competència: 4, 5 i 6.

DIMENSIÓ SOCIAL

Competència : 7 i 8

 

Aporta idees sobre característiques rellevants del seu entorn i respecta les idees dels altres i els torns de paraula.

Identificar els diferents municipis del Pla d’Urgell.
Conèixer l’extensió de terreny i nº d’habitants de Mollerussa i comparar-lo amb altres municipis de la comarca.
Realitzar  gràfiques de barres de línies i de punts.
Identificar el relleu i el clima de Mollerussa
Visitar un establiment comercial de Mollerussa i conèixer la seva història.
Conèixer diferents monuments que hi ha en la nostra ciutat.
Participar en activitats en grup.
Comunicar-se adequadament en exposicions davant dels companys.
Aplicar les TIC a les necessitats plantejades

Coma mos organizam?

Ena nòsta ZER trabalham es projèctes de diuèrses formes, segontes era tipologia d’escòla, pr’amor qu’auem escòles damb pògui escolans e toti es nivèus e escòles damb grops nombrosi en cada nivèu.

Es projèctes les trabalham en tota era primària e educacion infantila. En infantila elegissen es escolans eth tèma a trabalhar, tot e que bèth viatge ei era mèstra que lo dirigís. En educacion primària trabalham per projèctes eth coneishement deth miei e son es mèstres es que elegissen eth tèma a trabalhar.

Coma que hè pòc temps que trabalham damb projèctes, eth tèma ei guidat pes mèstres, tot e que fòrça deth contengut a trabalhar ei demanat pes escolans.

Segontes eth tèma que trabalham o era activitat a realizar hem grops de 3 o 4 escolans o individuaus.

Sajam qu’es escolans damb mès dificultats agen supòrt e poguen trabalhar d’ua manèra mès individualizada.

Entà resumir eth tèma que trabalham, realizam un mapa conceptuau que vam reamplint a mesura qu’er escolanat va trapant responsa as sues qüestions.

Com?? Parlem de metodologia

En l’apartat de planificació ja us hem explicat com ens organitzem el professorat: utilitzem un document compartit al drive i fem unes reunions de seguiment del projecte amb una periodicitat quinzenal.

Però, com organitzem els alumnes durant el projecte? Doncs intentem fer grups de treball cooperatius. I diem intentem, perquè en realitat, com que el projecte el fem amb el grup de 3r C, i aquest grup té pocs alumnes, els grups de treball reals acaben sent de 2 o 3 alumnes. Amb grups tant petits, és més difícil parlar de rols.

I els materials? Doncs els materials de treball estan al moodle de l’institut.

CS: Cronologia de la Suda

Després de pujar a la Suda, ens toca estudiar aquest castell de Lleida que els alumnes no coneixien; a tot li deien la Seu Vella. Van haver de portar informació per diferenciar La Seu i el Castell del darrera.

Amb la informació que van portar han anat apuntant les dates claus de la seva història i les han anat ordenant dins d’una línia del temps, per veure’n l’evolució. Han realitzat una treball de síntesi per parelles i grups amb el què après resultant del mateix en forma de mapa conceptual consensuat entre els 12 alumnes del grup.

Anem-hi junts!

La metodologia de treball serà dinàmica, participativa integradora,i motivadora.

Per facilitar l’aprenentatge entre iguals, l’alumnat sabrà en tot moment la finalitat d’allò que ha de fer.

L’alumnat treballarà en:

  1. petit grup heterogeni de 3 o 4 alumnes
  2. en gran grup a l’hora de fer les posades en comú

Dins de cada petit grup, es distribuiran els diferents rols que portin a facilitar el desenvolupament de cada tasca parcial.

Així hi haurà un cap de colla, el qual tindrà caràcter rotatiu entre els membres del petit grup.

i serà l’encarregat de coordinar la tasca i facilitar la coavaluació del grup.

Es portarà a terme la cerca d’informació per a la realització de les tasques parcials, que seran concretes i diferents per a cada petit grup i es farà la posada en comú per tal de fer la feina de forma col·laborativa.

El producte final es materialitzarà amb la participació del gran grup.

L’activitat es desenvoluparà al llarg del 2n i 3r trimestre a un ritme de 2 hores setmanals.

METODOLOGIA

La metodologia que s’emprarà en el nostre projecte serà la de grups cooperatius.

En aquesta metodologia, l’alumnat aprèn que els seus èxits individuals es basen en l’èxit de l’equip. La nota final es basa, en part, en el que guanya l’equip.

Alguns dels objectius bàsics d’aquesta metodologia són:

  • Facilitar el treball autònom de tots els alumnes, des del punt de vista de la cooperació de grup i entre iguals.
  • Passar la responsabilitat de l’aprenentatge als propis alumnes. El mestre/a pren un paper de “mediador”, de dinamitzador del grup i de facilitador de recursos.
  • Explicitar clarament quins són els objectius de cada tasca i quina funció ha de complir cada un dels membres del grup.
  • Potenciar al màxim l’organització social de les activitats d’aprenentatge.
  • Treballar ideals com la discussió, la negociació i, en general, els valors de respecte, solidaritat i democràcia.
  • Fugir de la competitivitat a l’hora d’aprendre, descartant les recompenses individuals  en favor de les grupals. en l’èxit de l’equip.

EL NOSTRE MAPA CONCEPTUAL

Una vegada s’ha iniciat el tema del projecte es va construint un mapa conceptual a l’aula, entre tots i totes. A mesura que es vagi aprofundint en la investigació s’anirà ampliant i completant.

Aquest ens servirà per realitzar un feedback dels diferents aprenentatges, de manera que es relacionin els coneixements adquirits amb els nous. El fet que estigui present a la classe ajudarà a què l’alumnat el pugui consultar i visualitzar sempre que sigui necessari.

Al finalitzar el projecte, el mapa conceptual serveix de suport visual a l’alumnat, a mode de guia, per poder fer l’exposició a les famílies.

COM ENS ORGANITZEM?

Volem puntualizar que a la nostra escola, a partir de l’etapa de Primària, els projectes ja no sorgeixen de les inquietuds i motivacions del propi alumnat sinó que la temàtica ve donada per l’equip docent ja que fem que els projectes de medi girin entorn al currículum.

El nostre projecte comença amb la mateixa activitat de xoc motivadora per a tots els cursos de cicle inicial. D’aquesta manera es pretén despertar els interessos i curiositats dels infants pel tema a treballar: la família.

El proper pas serà que els i les alumnes es facin preguntes sobre el QUÈ EN VOLEM SABER del tema, amb una posada en comú per tal de compartir-les amb la resta de companys/es. Quan les tenim totes, a nivell de grup classe, s’agrupen per blocs temàtics per tal de poder relacionar idees a mesura que anem avançant en el nostre mapa conceptual.

Depenent de cada activitat utilitzarem un tipus d’agrupament o altre amb l’alumnat:

  • Gran grup
  • Petit grup
  • Parelles
  • Individual

Els grups són heterogenis i es formen amb la intervenció del professorat. Cada grup s’organitza la tasca a realitzar i el docent vetlla per a què tots els seus membres hi participin.

Les maletes viatgeres

A l’escola Àngel Guimerà el dilluns 9 d’abril vam engegar el nostre projecte interdisciplinar titulat “El món a l’escola”.

Per iniciar el projecte unes setmanes abans vam demanar als alumnes que portessin objectes identificatius de la seva cultura i les tutores les guardaven. L’objectiu era emplenar d’objectes unes maletes viatgeres per obrir-les amb els alumnes el primer dia del projecte i així contextualitzar-lo una mica.

Quan els nens i nenes van arribar dilluns a classe es van trobar una maleta i molt encuriosits van voler saber que hi havia allà dins. Les mestres expliquen que es una maleta viatgera, que ha visitat molts països del món i ens ha portat records dels seus viatges preferits.

Els alumnes han obert les maletes amb molta il·lusió i han gaudit i après moltes coses sobre tots els objectes que hi havia dins.

Us deixem un collage de fotografies on es reflecteix aquest emotiu moment.

PROCÉS DE RECERCA I EXPOSICIÓ ALS COMPANYS

El següent  pas en el procés d’execució del Projecte, després de l’assignació de tasques va ser explicar als alumnes la necessitat de confeccionar un espai on poder recollir i organitzar tot allò que anessin trobant en el transcurs de la seva investigació. Una carpeta d’aprenentatge que contextualitzés i fes significatives les seves troballes. El van iniciar plantejant dues preguntes generals, què en sabem i què en volem saber?

A partir d’aquí, es van dur a terme diverses sessions d’investigació en grups cooperatius, emprant les tablets i també tots els materials que anaven portant de casa (imatges de jardins, flors, plantes, perfums, colònies fetes a casa, esquemes, contes i llibres,  fotografies, etc.)

L’organització entre els membres de cada grup, 4 o 5 alumnes,  va ser positiva, ja que la distribució heterogènia d’aquests,  i la seva ubicació l’havíem feta les mestres prèviament, intentant  que les aptituds i habilitats dels nens i nenes fossin equitatives i estiguessin compensades.

Aquest  apartat del Projecte va acabar amb les exposicions orals de cada grup sobre el tema a investigar, recollit en la carpeta d’aprenentatge, emprant tècniques diverses ( power point, dibuixos, imatges, cartells…etc) i amb la participació activa de la resta de grups prenent apunts recopilatoris que reflectissin què he entès i après de les exposicions dels meus companys/es.

Això va ser una eina útil per als alumnes, a l’hora de plantejar posteriorment l’autoavaluació i la coavaluació.

Reflexió: Tot i funcionar aquesta manera d’organitzar el treball en grups heterogenis de 4 o 5 alumnes, per part del mestre, pensem que de vegades a la vida real aquesta heterogeneïtat “preparada” no existeix i caldrà potser en alguns cops que ells mateixos s’organitzin per portar a terme els objectius i adaptar-se a noves situacions que sorgeixin.