12) ERA NÒSTA CASETA

Fin finau auem arribat ath producte finau : Bastir ua caseta  de carton laguens dera escòla entà poder-i jogar es dies de mau temps.

Dempús de fòrça trabalhar e practicar, es escolans an un nau espaci a on s’ac passen d’aquerò mès ben en tot jogar.

An aprenut quini son es materiaus damb es que se bastís ua casa, es sues parts, condes restacadi damb eth projècte , concèptes de geometria, atau coma er aqueriment d’abilitats sociaus:  era importància dera cooperacion, eth valor deth dialòg en tot respectar opinions, potenciar eth pensament critic e torns de paraula . E tanben tot eth trabalh d’autonomia personau e relacionau.

Eri se mòstren fòrça orgulhosi dera sua creacion e demanen tot soent d’anar-i a jogar. Amassa o individuaument se divertissen, compartissen joguets e airines, desvolopen eth jòc simbolic ath maxim….e non se cansen jamès.

 

LA VEU DELS/ DE LES ALUMNES

La veu dels alumnes va quedar bastant reflectida en l’apartat “avaluació” en el qual aquests van tenir l’oportunitat d’expressar mitjançant rúbrica i qüestionari els aspectes que els havien agradat i el que havien aprés treballant per projectes.

A més a més, un cop finalitzada l’avaluació ens vam centrar en l’organització de l’acte de cloenda.

Com a mestres pensàvem que era necessari lligar totes les activitats que havíem realitzat, tant els productes finals de cada classe com la resta de treballs sobre sostenibilitat. Per aquest motiu se’ns va acudir preparar una visita guiada a través de les aules i espais on havíem ubicat els diferents productes finals. Amb l’objectiu d’estimular  encara més la motivació vam proposar als nens i nenes que  els/les guies fossin ells/es mateixos/es. Vam escollir dos de cada classe que tenien la missió d’explicar breument el que s’havia treballat, com i si els havia agradat. La resta d’alumnes anaven passant d’un lloc a l’altre escoltant les explicacions i fent les preguntes que consideressin oportunes.

L’acte va finalitzar quan ens vam reunir tots/es davant la biblioteca i dos de cada classe van llegir el manifest a favor de la sostenibilitat en les tres llengües, català, castellà i anglès. I també van explicar a la resta lo motivador que va ser tot el procés de treballar per projectes: respecte, col·laboració, ajuda, comunicació, participació, treball en equip, …

La cançó que havien estat treballant sobre la NATURA va posar la darrera pinzellada al Projecte i va aconseguir transmetre una sensació positiva, tant en mestres com en alumnes.

VIDEO DE CLOENDA DE PROJECTES CM

Cloenda de Projectes CM

QUÈ HEM APRÈS?

Abans de dissenyar i organitzar l’acte de cloenda del Projecte, vam considerar necessari dur a terme amb l’alumnat una avaluació final que reflectís tant el procés com l’aprenentatge adquirit. En aquest sentit se’ls va proposar :

  1. Graella individual per a l’autoavaluació, elaborada pels mateixos alumnes.
  2. Una rúbrica per a la coavaluació( intragrupal i intergrupal).
  3. Registre individual de l’alumne per part del mestre d’acord amb les competències curriculars.

En primer lloc, per grups cooperatius van pensar indicadors  relacionats amb allò que havien entès i après. Un cop posats en comú es van seleccionar els que els semblaven més interessants. El següent pas va ser afegir-ne tres relacionats amb l’actitud i la participació. En total se’n van seleccionar 10 a les que havien d’ assenyalar SÍ o NO individualment. En el primer tipus d’avaluació (autoavaluació), el propòsit del professorat era esbrinar el que havien après els /les alumnes a partir de les seves reflexions(metacognició).

 

Respecte a la rúbrica, partint d’una reflexió prèvia en la que l’alumnat es va adonar de la necessitat d’avaluar-se com a grup, i lògicament també en relació als altres grups, van dissenyar 5 indicadors, als que també havien de respondre SI o NO. Cal afegir que els va costar una mica tot aquest procés, sobretot als cursos de tercer,  ja que estan més acostumats a que siguin els/les mestres els que avaluïn.

 

REFLEXIÓ

Som conscients que cada Projecte és diferent i la motivació i l’interès dels nens i nenes envers el tema escollit també. Per això pensem que cal estar obert a canviar processos i estratègies a l’hora de desenvolupar-lo, així com també establir un model de Projecte que no sigui excessivament estàtic i que permeti la flexibilitat. Per tant anar avaluant el procés mitjançant unes “bases d’orientació” ho veiem com a molt positiu.

 

 

ELS ALUMNES PARLEN…

Per conèixer l’opinió dels i les alumnes, hem pensat que la millor manera és donant-los la veu per tal que ells i elles puguin explicar què significa per a ells fer projectes, què implica, com s’organitzen, si els agrada…

A continuació us deixem uns vídeos on podeu escoltar tant la resposta a aquestes preguntes com la xerrada/conferència que van fer a les famílies explicant com treballem els projectes.

CI: LIVEPAINTING

VAM INICIAR EL PROJECTE AMB LA VISUALITZACIÓ DE L’OBRA “PINTURA ORGÀNICA EN ACCIÓ” DE L’ARTISTA SUSSO33.

A PARTIR DE LES DIVERSES INFORMACIONS APORTADES ES VAN TREBALLAR CONCEPTES ARTISTICS COM: GRAFFITI, STREET-ART, ART URBÀ, LIVEPAINTING…

ES VA PROCURAR TREBALLAR ELS DIFERENTS CONCEPTES ARTÍSTICS DES DE L’EXPERIMENTACIÓ, UNA D’AQUESTES ACTIVITATS VA CONSISTIR EN LA REALITZACIÓ D’UN LIVEPAINTING EN GRAN GRUP.

ELS NENS TENIEN CURIOSITAT DE CONÈIXER ASPECTES DE LA VIDA DE L’ARTISTA I DE LA SEVA OBRA. A PARTIR D’AQUÍ VAN BUSCAR INFORMACIÓ ENTRE TOTS, PERÒ HI HAVIA DIFERENTS PARAULES QUE DESCRIVIEN LA MANERA DE TREBALLAR DE L’ARTISTA QUE DESCONEIXÍEM. D’AQUESTA MANERA VA SORTIR EN ALGUNS GRUPS LA INICIATIVA DE FER UN LIVEPAINTING QUE ES VA FER EXTENSIVA A LA RESTA DE GRUPS.

UN LIVEPAINTING ÉS LA REALITZACIÓ D’UNA OBRA ARTÍSTICA, QUE ACOSTUMA A ANAR ACOMPANYADA DE MÚSICA. TOT EN DIRECTE I DAVANT DEL PUBLIC. PODRÍEM DIR QUE ÉS UNA TIPOLOGIA DE PERFORMANCE.

TOT EL CICLE INICIAL ES VA TROBAR EN UNA AULA, PRÈVIAMENT PREPARADA PER A L’ACTIVITAT.

EN GRUPS DE 4 VAN ANAR SORTINT DAVANT D’UN GRAN MURAL DE PLÀSTIC ON ANAVEN PINTANT LLIUREMENT I ACOMPANYATS DE LA MÚSICA DEL GRUP QUEEN.

QUEEN VA SER EL GRUP QUE AQUELLA SETMANA ES TREBALLAVA A LA CLASSE DE MÚSICA I ENS ACOMPANYAVA , PER MEGAFONIA, EN LES ENTRADES I SORTIDES DE L’ESCOLA.

LA RESTA DE NENES I NENS DEL GRUP FEIEN DE PÚBLIC DE LA PERFORMANCE.

CS: Creació

Després de veure el reportatge que el programa “Ritmo Urbano”  de TVE va fer sobre l’artista urbà Suso 33 on es mostraven diferents produccions artístiques del mateix, ens vam proposar emular-lo.

Per aquest motiu, vam donar als nens i nenes de C.S. un full Din A4 i se’ls va proposar simular la tècnica de l’artista del nostre projecte interdisciplinari, Suso 33.

A partir de diferents imatges de la seva obra, els alumnes van reproduir alguna de les seves produccions introduint idees o aspectes de la seva pròpia experiència. Aquesta activitat va permetre als alumnes expressar les seves emocions i sentiments a través de les produccions artístiques que anaven elaborant.

A l’hora de plantejar aquesta activitat teníem algunes reserves sobre la seva dificultat i que els alumnes tindrien una mica de pànic al full en blanc. En canvi, quan vam presentar la tasca, els alumnes es van llençar a fer les seves produccions. Això ens  va permetre adonar-nos que quan fas una reflexió prèvia, utilitzes bastides i tractes el tema prèviament, les produccions resultants són de més qualitat.

Vam decidir que un cop començades les produccions els alumnes poguessin fer lliurement. Al principi tenien dubtes de fins on podien arribar (colors, estil, tamany, eines, …) Però, finalment, es van deixar portar i tot anar força bé. Els alumnes van valorar positivament el poder-se expressar de manera lliure.

A mesura que avançava l’activitat un alumne va expressar el seu neguit i la necessitat que té de dibuixar per expressar els seus sentiments. Això va permetre que els altres alumnes també expressessin com se senten quan dibuixen, quines coses els hi agrada dibuixar, …

A l’hora de resoldre qüestions intentàvem no donar les respostes de manera directa i fomentar el pensament reflexiu, l’autonomia de l’alumne en la presa de decisions i l’aprenentatge entre iguals.

11) THE THREE LITTLE PIGS

Des der airau d’anglés, participèrem en projècte en tot trebalhar eth conde des tres porcèths que tanben ac hègen en aranés. D’aguesta manèra, aprenerien eth vocabulari restacat damb era casa en anglés.

Entà introdusir era activitat, visualizèrem eth conde “The three little pigs” e a compdar d’aguest, es escolans trabalhèren  eth vocabulari restacat damb era casa.

Apreneren coma se criden es materiaus damb es qu’es porcèths bastissen es cases, es sues parts principaus e eth vocabulari basic deth conde.

Ua auta activitat, siguec representar oraument eth conde, en tot practicar es expressions basiques deth conde.

Era activitat siguec plan motivadora pr’amor que les agrade fòrça enténer un condes que ja coneishen, mès en ua auta lengua, er anglés.

De totes manères, mos manquèren sessions entà consolidar mès prigondament eth vocabulari e expressions.

10) “POR CUATRO ESQUINITAS DE NADA” – VERSION MUSICAU

Entà participar directament en projècte “Bastim!” auem junhut es airaus de lenguatge musicau e educacion en valors en tot bastir un libre fòrça especiau, gigant e manipulatiu sus era casa des nòtes musicaus.

En prumèr lòc, adaptèrem eth conde “Por cuatro esquinitas de nada” en version musicau, ei a díder, es personatges son es nòtes musicaus e eth silenci.

Ena prumèra session, expliquèrem eth conde ara mainadèra  sense eth finau e es mainatges pensèren era solucion ath problèma. Aquerò les hèc a reflexionar e hérem un petit debat sus es valors aprenudi.

Ena dusau session, tornèrem a explicar eth conde e cada escolan ne hèc un diboish. Ara seguida, dancèren e cantèren era cançon deth conde “Yo tengo una casita”.

 

 

Ena tresau session, comencèrem a bastir eth conde: pintèren damb pintura es letres deth títol, era casa e es personatges (nòtes e silenci).

 

 

Ena darrèra session, es mainatges de P5 expliquèren eth conde as auti mainatges de P3 e P4.

Fin finau, hèrem un jòc entà formar paraules restacades damb valors e eth nòm des nòtes  e  ac pengèrem en ua paret dera escòla. En jòc, cau completar es paraules damb eth nòm des nòtes, per exemple: damb era nòta “Sol” formam era paraula “Solidaritat”.

En conclusion, eth balanç d’aguesta part deth projècte a estat fòrça positiu respècte as resultats e motivador entàs mainatges. Era participacion des escolans a estat activa e an gaudit creant, opinant e cercant solucions as problèmes plantejadi.

Sessió 23: Visita del segon grup al Centre Veterinari de Cervera

 

El segon grup visita el centre i enregistrem en vídeo totes les preguntes i respostes que es fan.

Aclarim els dubtes sobre si els gossos han d’anar lligats o no, i si és obligatori que vagin al veterinari. Observem que també hi ha menjar sense gluten per a gossos i altres curiositats.

Durant el trajecte, els alumnes van decidint per quins carrers passar i anem observant les plaques amb els noms.

Sessió 22: Visita del primer grup al Centre Veterinari de Cervera

 

Per tal de completar la cerca d’informació i donar resposta a les nostres preguntes, visitem el Centre Veterinari, amb la Dra. Isabel al capdavant.

Hi anem mig grup i la visita dura prop d’una hora. Respon totes les preguntes que li fan (algunes establertes i d’altres espontànies). El ensenya fotos de l’Hospital Veterinari d’Igualada, on també treballa, els mostra vacunes i tot allò que interessa als nens.

Gravem tota la sessió en vídeo (hi anem dues mestres).