Projecte 4art ESO

Aquest  és un projecte per als alumnes de 4t d’ESO. La primera de les sessions que hem portat a terme ha estat  una dinàmica de grup. Aquesta consisteix en formar la torre més alta amb el material de què disposen. L’alumnat ha d’adonar-se que si tots col·laboren realitzant la mateixa torre ho poden aconseguir, sinó és impossible.

La segona sessió consisteix en la tria dels tema. A partir del centres d’interès que sorgeixen, l’alumnat presenta possibles temes a treballar en els seu projecte. Llavors, en grups de 2 o 3 persones, han de defensar la tria del tema: explicar per què creuen que s’hauria de treballar, per què el troben interessant… Entre tots es vota el tema que més els motiva. En aquest cas, el tema escollit és l’Adolescència.

A continuació, es demana a l’alumnat  que participi en la creació d’una Wiki per tal de veure què es vol treballar d’aquest tema, tan general, per tal de poder concretar-lo.

A partir del buidatge de la Wiki realitzada per l’alumnat, s’extreuen els centres d’interès  sobre l’Adolescència.

Programem el projecte

En aquesta taula tenim la programació del projecte, al menys allò que tenim intenció de dur a terme i sobre allò que farem l’avaluació. Hi manca el nom perquè fins la primera sessió amb els alumnes no hi haurà un títol definitiu ja que aquest haurà de ser triat pels alumnes.

 

Calendari II

Com vam anotar a l’entrada anterior treballarem el projecte durant 5 sessions de 2 hores, aquí a continuació detallem el que esperem que es treballi cada dia,

Sessió 1 (2 de maig):

  • Presentació
  • Distribució de grups
  • Elecció títol
  • Context
  • Producte final
  • Recollida d’informació

Sessió 2 (3 de maig):

  • Quines conductes consideraríem addiccions?
  • Per què una persona cau en una addicció?

Sessió 3 (3 de maig):

  • Quins canvis sofreix una persona quan cau en una conducta addictiva?

Sessió 4 (8 de maig):

  • Com ho expliquem a la joventut del poble?

Sessió 5 (9 de maig):

  • Presentació del producte final i valoració.

Organització de grups i calendari

Previ a l’inici d’aquests projectes i durant aquest curs els alumnes de 3r ja han realitzat activitats en grup dintre d’algunes matèries, sobretot en Biologia. En aquestes activitats els grups han estat formats per 4-5 alumnes, fets pels propis alumnes a partir de les seves afinitats. Posats a prova en aquestes matèries, i a pesar d’algunes petites incidències normals en aquests casos, els resultats en general han estat satisfactoris i per tant durant l’activitat que ens ocupa mantindrem aquests grups.

A l’inici de l’activitat caldrà que de nou s’organitzen i es reassignen funcions dintre de cada grup, serà necessari que hi hagi, com a mínim, un/-a portaveu, un/-a secretari/secretària, un/a organitzador/-a de tasques.

El calendari durant el qual es durà a terme l’activitat, després de veure diferents alternatives, serà els primers dies de maig: els dies 2, 3, 4, 7, i 8. Organitzant-ho així els alumnes tindran un cap de setmana entre mig per reajustar, avançar i posar en comú feines que no hagin pogut enllestir a classe. Per altra banda, durant aquests dies el projecte es treballarà de les 13 a les 15 hores, o sigui les dues últimes sessions de la jornada. Durant aquestes hores es reassignaran les hores dels professors del grup del projecte amb l’ajut d’algun altre company que forma part de l’equip docent de 3r d’ESO per intentar tenir un parell de professors en cada sessió i poder d’aquesta manera ajudar en tot el possible als alumnes.

 

Desenvolupament del projecte ( Inici )

El projecte s’inicia a partir d’una pregunta que realitza un alumne en una de les sortides realitzades. La mestra anima a investigar per trobar la resposta. A l’aula es fa una conversa inicial en gran grup. La mestra vol saber els coneixements previs al voltant d’aquesta pregunta ( per què els cavalls porten ferradures?). A partir d’aquesta pregunta, sorgeixen noves preguntes: tots els cavalls porten ferradures?;qui fa les ferradures?; hi ha altres animals que en porten?;com es col·loquen?…

Després que han sorgit totes aquestes qüestions, la mestra organitza el grup classe en grups de treball cooperatius. Cada grup serà l’encarregat de cercar informació i investigar sobre una d’aquestes preguntes.

Planificació i treball del grup impulsor

Les trobades del grup impulsor s’han organitzat i planificat amb el mateix format que les trobades que hem realitzat les coordinadores a Tortosa. Hem fet les sessions dividides en tres parts: espai formació, espai compartim i espai organització. El material que hem fet servir per a cada espai ha estat el mateix que ens han facilitat a les trobades, a més a més, del material que hi ha penjat a l’Odissea. A l’espai formació fèiem un traspàs d’informació del què nosaltres havíem après allí i visualitzàvem vídeos o material que hem trobat a Internet. A l’espai compartim ens dividíem per grups i hem anat realitzant els passos del full de ruta. En aquest espai, el treball el fèiem en petits grups però tot seguit posàvem tots els punts de vista en comú. A l’espai organització, parlàvem del què havíem de fer per la propera sessió, del material que havíem de llegir o visualitzar.

Aquesta dinàmica ens ha funcionat molt bé, ja que nosaltres tot i conèixer aquesta metodologia de treball per projectes, hem pogut analitzar i valorar els possibles canvis que podíem fer al centre. A la nostra escola es treballava un projecte interdisciplinari per nivell però potser ens hem adonat que hi havia moltes mancances i aspectes a millorar.

Així que, aquest treball sistemàtic que hem realitzat abans de començar els projectes a evidenciar, ens ha anat molt bé per reflexionar i apostar pel canvi.

Grup Impulsor

El grup impulsor de l’escola Ramón y Cajal d’Ulldecona està composat per 13 persones, dues de les quals són les coordinadores. La majoria dels mestres del grup són d’educació infantil, tot i que n’hi ha de tots els cicles. De tots aquests mestres no tots som tutors, sinó que hi ha especialistes i coordinadors de cicle.

Dels mestres d’educació infantil i que a més a més són tutors, hi ha: Marisín Agasa, Ana Juan, Josep Verge i Mariate París. De cicle inicial hi ha Marta Ortiz, com a tutora, i Paul Morcillo com a especialista d’educació artística i TAC. De cicle mitjà hi ha Liliana Rodríguez, com a tutora. De cicle superior hi ha Jordi Badia, com a tutor, Rosana Vives i Celi Subirats, com a especialista de música i d’anglès respectivament. I aquesta última, a més, és la directora del centre.

I finalment, hi ha Yolanda Bataller com a educadora del centre.

Les coordinadores del grup impulsor som Yolanda Fernández, que a més a més, és tutora d’educació infantil i cap d’estudis, i Laura Buendia, com a especialista d’educació especial.

Al principi del curs, quan vam començar a formar part de la xarxa de competències bàsiques, el grup impulsor estava format majoritàriament per mestres d’educació infantil. Però a partir de reunions de claustre, hi va haver mestres d’altres cicles que també vam voler sumar-se a aquesta formació, fins al punt que hi ha almenys un mestre tutor de cada cicle.

A mesura que ha anat avançant el curs, hi ha hagut altres mestres que també es sumarien a formar part del grup impulsor però per situacions personals, no ho poden fer i no poden venir a les sessions presencials. Tot i així, estan disposats a fer canvis dins les seves aules. Aquests mestres estan acompanyats i assessorats pel personal que forma part del grup impulsor.

Amb tot això, volem afirmar que l’evolució i involucració del claustre és positiva.

 

 

 

PROJECTE EL JAPÓ. ESCRIPTURA JAPONESA

Un company de classe va portar un còmic de “Bola de drac” escrit en japonés que li havien portat uns familiars en un viatge al Japó. Tots vam sentir-nos molt encuriosits per la seva escriptura donat que no tenia res a veure amb la nostra. El nostre company ens va explicar a més que els llibres es llegien de davant a darrera i de dreta a esquerra.

A partir d’aquesta motivació vam investigar sobre l’escriptura japonesa. En petits grups, vam cercar informació a internet sobre aquesta i vam descobrir moltes coses :

-L’escriptura japonesa prové de l’escriptura xinesa.

-Comprèn tres sistemes d’escriptura : Hiragana, Katakana y Kanji.

-El sistema que utilitzen els nens i nenes a l’inici de l’escriptura és el Hiragana.

-L’estri d’escriptura tradicional del japó és el pinzell.

-Valoren la bona cal·ligrafia com una forma més d’expressió artística.

Motivats per aquesta descoberta vam voler escriure en japonès i vam cercar paraules  per reproduir els seus pictogrames.Vam disfrutar molt de l’activitat.

 

Projecte “Com es fan els dibuixos animats”. Sortida a l’Escola d’Art de Tortosa

Dins del projecte vam planificar aquesta sortida. Hi vam anar dos dies diferents, un per a cada grup classe. Un cop acabada l’activitat vam demanar a l’alumnat que fes un escrit explicant la sortida. Després de revisar-los vam escollir aquest, que en realitat és una barreja d’uns quants:

L’alumnat de 3r A vam visitar l’Escola d’Art de Tortosa el dimarts 6 de març. Hi vam anar per la tarda i vam anar amb el tutor Marc i la mestra de música Maite.

Vam fer files i ja no vam pujar a classe. Vam anar directament a la parada del bus urbà. Ens vam esperar 10 minuts i quan va venir l’autobús hi vam pujar. Vam baixar a Tortosa i vam anar a peu fins l’Escola d’Art.

Un cop allí ens va atendre una professora que es deia Estela i era la mestra de dibuix. Vam anar a l’aula de pintura i allí vam fer dos grups. Un grup es va quedar a l’aula de pintura i l’altre va anar a l’aula del costat, a la de gravats i escultures.

Llavors vam començar l’activitat. Era molt fàcil però entretinguda. Havíem d’inventar-nos un personatge per començar un còmic. Si no se’ns ocorria res podíem dibuixar un personatge que ja existís (podia ser de còmic o bé de dibuixos animats). Vam fer diversos dibuixos i quan vam acabar de dibuixar havíem d’inventar-nos la història del personatge, com si fos el començament del còmic.

Va passar una hora volant i es va fer l’hora de marxar. Vam tornar cap a la parada del bus i a les 17:05 hores arribàvem al col·legi. Ens ho vam passar molt bé!

ELS NANOS PENSEN ….

Comencem la segona sessió pensant en els peixos.

Tots concentrats i asseguts en rotllana anem pensant què sabem dels peixos.

Mentre vaig anotant les afirmacions en un DIN-3… QUÈ SABEM?

De sobte sorgeixen afirmacions que són posades en dubte per altres NANOS. Això provoca que afegeixi un altre DIN-3… QUÈ VOLEM SABER?

Anem escrivint a cada lloc corresponent les afirmacions i/o preguntes que van formulant cada NANO.

Al costat de cada afirmació i/o pregunta cada nen o nena escriu el seu nom.

         

A partir d’aquestes preguntes començarem a navegar…