PLANIFICACIÓ PROJECTE AUDITORIA ENERGÈTICA: INCORPOREM ELS INTERESSOS DELS ALUMNES, PARTIM DE CONTEXTOS REALS?

Després de les primeres sessions de reunió de l’equip que implementarem aquest projecte, vam veure que la petició que se’ns demanava des de la Xarxa de Competències Bàsiques comportava la realització d’un projecte acotat en el temps (concretament 10 sessions) i,  per tant, vam considerar que no podíem partir d’una pregunta inicial proposada pels alumnes, sinó que hauríem de marcar des d’un principi el leit motiv del projecte. Així doncs, per poder disposar d’una bona capacitat de gestió per part nostra del projecte i tenint en compte el marc formatiu en terminis en el qual treballem, vam establir les preguntes-guia a partir de les quals es deriven la resta de preguntes que ajuden a planificar el projecte. D’aquesta manera acotem el projecte a un plantejament inicial i evitem que pugui acabar allargant-se i quedi fora dels terminis establerts.

No obstant, podem dir que el projecte gira entorn al context real dels alumnes (l’institut i l’ús que en fa la comunitat educativa de l’energia) i, de fet, aquest curs hem tingut una problemàtica evident durant un cert període de temps relacionada amb l’energia de l’institut. Un retard en la instal·lació tècnica del gas ha provocat que no tinguem calefacció durant unes quantes setmanes.

La problemàtica plantejada comportarà l’estudi d’unes dades per acabar en un producte final.

Aquest fil conductor s’explica a l’apartat d’implementació.

 

D’on surt la idea

Els menuts de l’escola Montsagre els dimecres al matí sortim al medi. Pensem que l’escola ha de donar pas a la natura  permetre que els xiquets/es cobreixin les seves necessitats d’investigació, joc i aprenentatge de manera plaent.

“La natura els atrau, els crida, els sorprèn, els meravella. A només un pas dels seus ulls, de les seves mans i de les seves imparables curiositats troben variadíssimes circumstàncies, característiques i modalitats dels elements naturals que els envolten: la terra, l’aigua, les fulles, les pedres, les flors , els animals, els arbres,…”

Així que després de saludar-nos , agafem la motxilla amb l’esmorzar i amb tots els sentits activats sortim a investigar.

Sovint el motiu de la sortida sorgeix d’una inquietud, curiositat o proposta dels infants.

Així ha estat amb el projecte que us presentem ja que un matí del mes de gener a la rotllana…

L’Aitor ens va explicar que els dies que no venia a l’escola anava a les olives.

Ràpidament molts xiquets i xiquetes van explicar les seves experiències sobre el tema en qüestió:

-Mun iaio ja les ha fet, jo l’he ajudat.

-Natros també tenim oliveres.

-Sabeu que jo vaig anar al molí a fer oli?

-Aquí al poble n’hi ha moltes.

Observant l’ interès i les cares de tots ells vam proposar anar a veure oliveres, ja que era l’època de la recollida del fruit.

COM FEM ELS PROJECTES?

REFLEXIÓ COMPARTIDA:

En el grup de treball de cicle infantil, ens hem proposat reflexionar sobre com estem duent a terme els projectes, i veure de quina manera podem millorar la nostra pràctica. A partir de l’elecció d’un projecte que ja s’ha fet, volem aportar millores en la metodologia de com es porta a terme.

Com es treballa per projectes a l’escola SOLCUNIT? Els/les alumnes trien un tema que els interessa. Es parteix dels seus coneixements previs siguin o no correctes. De manera conjunta es decideixen els aspectes que es volen treballar tenint en compte els interessos i les inquietuds dels alumnes. La mestra va dirigint la conversa per tal que les decisions s’ajustin al que considera que l’alumnat ha d’assolir. L’alumnat és el protagonista del procés d’aprenentatge i, com a tal, té un paper actiu plantejant hipòtesis, cercant informació, reflexionant, etc. Es promou el treball cooperatiu tant en petit com en gran grup. La implicació de les famílies en l’escola és un pilar fonamental per a desenvolupar el projecte.
L’equip de parvulari ha considerat triar el projecte “Els cavalls” a P5, amb la justificació que normalment al cicle d’educació infantil els/les alumnes decideixen treballar o estan interessats en temàtiques d’animals. Cal dir que a P3 es fa una sortida a la granja i a P5 a l’Aquàrium.

En moltes ocasions, un cop feta la sortida els/les alumnes s’han interessat per algun d’aquests animals. Malgrat això, els projectes es poden desenvolupar a partir de moltes idees o necessitats:

  • Succeeix algun fet particular a l’aula o a l’escola.
  • Els/les alumnes ho demanen, perquè s’han interessat per un tema.
  • Els mitjans massius de comunicació informen sobre algun fet.
  • Etc.

COM COMENCEM UN PROJECTE?

A infantil, a l’hora de començar a treballar un projecte, normalment es parteix d’una conversa conjunta o assemblea, en la qual es demana als infants sobre quin tema volen aprendre i treballar. D’aquesta pluja de temes inicial, posteriorment es fa una tria del tema mitjançant una votació.
A partir d’aquest punt, ens plantegem si és la millor forma de triar el tema del projecte, si d’aquesta manera es contemplen els interessos de tots els/les alumnes. Els membres de l’equip impulsor reflexionem i intentem aportar noves maneres de plantejar l’inici d’un projecte, ja que ens adonem que en una sola sessió i sense partir d’activitats de recerca inicials, per encuriosir l’alumnat, és molt difícil que responguin a “què volen saber”?
Es proposen noves maneres per trobar el tema del projecte: anterior a l’assemblea, dedicar diferents sessions a mirar materials, on l’alumnat pugui visualitzar diferents temes, en diversos suports, treballant cooperativament en diferents tipus d’agrupaments.
També parlem que no sempre el punt de partida d’un projecte, necessàriament hagi de sortir d’una votació. El punt inicial d’un projecte pot sorgir d’una necessitat creada pel mestre/la mestra, d’una qüestió que hem de resoldre entre tots/es.
Llavors reflexionem en que el propi títol del nostre projecte hauria de canviar, ja que anomenar-lo “Els cavalls” no respon a una necessitat, ni a una pregunta interessant. Podríem partir per exemple de la pregunta “Per què els cavalls porten ferradures?”.

Nosaltres investiguem, però… com ho fem?

Des de fa vora uns 15 anys a Parvulari fem un treball d’investigació sobre un tema concret. Al respecte, la nostra experiència era pobra i ens basàvem o bé en projectes ja fets d’editorials o bé altres temàtiques escollides pels infants però força dirigides pel professorat. D’altra banda, en aquest període inicial,  el procés pròpiament dit d’investigació era escàs i quèiem constantment en fer activitats més pròpies  d’un centre d’interès (cançons, poemes, matemàtiques relacionades amb la temàtica,…)

Mica en mica, però, a partir bàsicament de reunions entre tot l’equip de Parvulari i la pròpia experiència de fer-ne any rere any, vam anar polint aspectes metodològics que inseriren directament a l’activitat  real dels infants fent-los cada cop més protagonistes dels seus aprenentatges.

No contents amb això vam decidir realitzar una formació /assessorament a nivell de centre  el curs 2009-2010. De fet, va ser a partir d’aquí quan ens vam plantejar realitzar una línia metodològica més seriosa i efectiva en relació amb els projectes d’investigació.

Els acords presos giraven al voltat tant a nivell organitzatiu (horaris, agrupaments, espais,…) com metodològics (tipus d’activitats, processament de les informacions, temàtiques):

  • Fem un projecte anual per nivell, com a mínim.
  • Realitzem la part prèvia (tria, què sabem, què volem saber, primer processament de la informació..) a finals del primer trimestre.
  • El desenvolupament del cos del projecte es fa durant el segon i bona part del tercer trimestre.
  • Englobem el projecte dintre de la programació anual en paral·lel amb els centre d’interès/unitats didàctiques.
  • Dediquem dues tardes cada setmana per la seva realització.
  • Intentem no repetir temàtiques generals (animals, oficis,…) durant els cursos d’infantil.
  • Cada dos anys, es realitza un projecte d’escola amb una temàtica globals dintre de la qual cada grup escull un tema concret que li és interessant (ex: animals en perill d’extinció, oficis tradicionals,…)

Conscients de que ens queda molt recorregut però també orgullosos de la feina que hem estat fent, anirem modulant els mecanismes que permetin millorar la nostra pràctica com la participació activa  dels alumnes (temes més propers, activitats més competencials,…)

PLANIFICACIÓ PROJECTE 100 GAVINES

PROJECTE 100 GAVINES

   El projecte “100 gavines” utilitzarà com a fil conductor del mateix la pregunta guia: Es pot domesticar una gavina? Hem decidit involucrar els nostres alumnes en un context real ja que el nostre centre està situat en una ciutat costanera. Quan sona el timbre per a sortir al pati, les gavines apareixen a la zona de descans i esbarjo i es traslladen a la cerca de les restes que han anat quedant dels entrepans i les fruites que tothom esmorza. Per tant, com que ja vivim cada dia entre 100 gavines i més, la pregunta contextualitza un fet comú  i habitual: el comportament de les gavines. Creiem que aquest fet els engrescarà ja que es tracta d’un centre d’interès proper.

  El nostre centre forma part del Programa Escoles Verdes i la proposta encaixa perfectament, tant pel que fa a l’alumnat com pel que fa als interessos del membres del grup de treball. Vam pensar que els alumnes podrien respondre no només a la pregunta guia sinó que també podrien contribuir al projecte de centre del Programa Escoles Verdes amb el reciclatge de matèria orgànica.

   D’altra banda, per la proximitat del nostre centre al Parc Natural del Delta de l’Ebre, considerem que és un tema que els pot interessar i motivar. Desitgem que els seus interessos es compleixen, ja que el projecte inclourà tasques manipulatives, sessions creatives, participatives i dinàmiques. La major part dels contextos que es trobaran són reals, d’altres s’inclouen en objectius de reflexió sobre el seu entorn i coneixement del medi natural, social i cultural.

 

Temporització del nostre projecte

Degut a la idiosincràsia del nostre centre, quan tornem de les vacances de Nadal tenim una setmana o setmana i mitja lectiva i després tornem a tenir festa perquè és la Festa Major del nostre municipi. Aquest fet ens va portar a plantejar-nos quin tipus d’activitats podríem realitzar durant aquests dies per tenir a l’alumnat motivat. Després de diversos debats se’ns va presentar l’opció de treballar el projecte d’investigació. D’aquests debats també va sortir l’oportunitat de poder implicar a tot el claustre i utilitzar les hores de totes les àrees i no només les hores de coneixement del medi com veníem fent els cursos anteriors.

Evidentment durant aquesta setmana només es realitza la investigació del tema, ja que les activitats inicials (tria del tema, què sabem, què volem saber i com es farà) es duen a terme a finals del primer trimestre per tal de que durant les vacances de Nadal l’alumnat tingui temps de cercar informació i materials diversos i els docents puguin planificar l’execució del projecte.

Tot i això aquesta temporització és flexible i en cas de que s’allargui el projecte es poden emprar les sessions necessàries.

L’experiència d’aquests dos darrers cursos la valorem molt positivament.

ENS NODRIM D’ALTRES EXPERIÈNCIES

De cadascuna de les sessions de coordinació de la Xarxa se’n poden traure idees que es poden traslladar al propi centre. En el cas de l’última sessió en què es va presentar una conferència sobre els instruments d’avaluació, ens va semblar una bona idea la planificació que ens va explicar el ponent Jordi Domènech, basada en el diagrama de Gantt. Així que vam decidir incorporar-la en el nostre projecte. Calia trobar el programa per elaborar-la i, aprofitant la formació de centre sobre Google apps, vam remenar una mica fins que una aplicació anomenada Lucidchart ens va fer el pes.