ELPUNT, 12/07/08

Segur que  heu participat en debats on predominen les intervencions que descol·loquen, on et costa saber per on van les idees, on els problemes inicials es desdibuixen … En aquestes discussions el que passa , és que no es compta amb un punt de partida acceptat.. (Allò que ja no es discuteix)..  Exemples no falten, recordo moltes: Dues a Sabadell, una en un municipi de la conca del Ter, ………………….

1. En la primera, sobre els idiomes de Catalunya, que es va omplir de missatges insultants, el punt de partida , al meu entendre, havia de ser aquest: Catalunya és una comunitat bilingüe, el català té dificultats per normalitzar el seu ús, per tant, donada la seva debilitat, cal que l’administració el recolzi, més o menys.. Aquesta ha de ser la qüestió! : Més o menys..
2. En la segona, sobre l’avaluació de l’alumnat amb necessitats educatives especials, en l’etapa obligatòria, que es va omplir de frases despectives, jo crec, que el punt de partida havia de ser aquest: Els alumnes els tenim, ells no poden deixar de venir. La participació orienta la conducta i la millora.. Els fracassos continuats generen agressivitat.. Com fer-los participar, per a millorar la seva conducta? Aquesta és la qüestió!..
3. En la discussió sobre l’aigua. Jo crec que el punt de partida ha de ser aquest : Els rius no tenen propietaris!

Dit això, cal dir, que “moltes parelles”, perquè parteixen de punts diferents , quasi mai es troben !.. Si parlen, protagonitzen discussions inacabables i si callen no coincideixen ni en els silencis.. Aquesta reflexió em condueix a un article d’Oriol Bartomeus: ANAR DE SOBRATS..

LEVANTE (El mercantil valenciano), 13/07/08

Una persona per a tenir èxit i sentir-se satisfeta, necessita 3 coses, (No parlo de salut, diners i amor, no!).. Parlo de recursos, autonomia per a administrar-los i oportunitats per a comunicar-se…. Una organització també necessita aquestes 3 coses : recursos, autonomia i comunicació.. El mateix podem dir d’una ciutat.. (………….)..Quan es perd una d’aquestes coses, les dificultats augmenten… Exemples de persones, organitzacions o ciutats que han perdut els seus recursos, no falten.. O que han perdut la seva autonomia o llibertat. (……………..).. Jo de fet vull parlar de l’autonomia, …. Vull posar dos exemples de pèrdua de llibertat o autonomia. Del primer no han parlat els mitjans de comunicació i del segon, no en paren de parlar!… Els exposo:

1. Fa pocs dies un treballador de Orihuela em deia , aproximadament això: “ El jefe no me deja solo, no me pierde de vista, estoy trabajando y no puedo equivocarme..Me corrige , me amonesta.. Antes, cuando no me vigilaba, me equivocaba y rectificaba y aprendía de mis errores. Ahora estoy bloqueado!”..

2. Els socis d’un club que és més que un club, (El Barça) han votat en contra del seu president (60 %).. Ell no abandona el càrrec, malgrat els resultats de la votació i malgrat la dimissió de molts dels seus directius.. Sense dubte el club del qual us parlo i els seus socis, han perdut autonomia i possibilitats, doncs, el president no és representatiu.. .

Per acabar, vull dir que si en el primer trio exposat guanya la salut, en el segon guanya l’autonomia. L’autonomia, la democràcia, la participació!..

LEVANTE (El mercantil valenciano), 17/06/08.

El cantautor Valencià Raimon va actuar al lloc on va ser afusellat Companys.. A la festa que va acabar amb les cançons d’aquest valencià de Xàtiva, no li van faltar atraccions. (…….). La fideuà figurava entre les millors .. El Castell, que va acollir la festa, va ser una de les més impressionants fortaleses d’Europa , Barcelona intenta convertir el castell en la seu del Centre Internacional per la Pau.. Aquest castell que com ja s’ha dit va ser presó i lloc d’execució de Company, ha passat per diferents etapes: Fortalesa, presó, museu, ……………………..

ASABADELL, 06/06/08

Un intel·lectual , el nom del qual ara no recordo , deia que de la mateixa manera que un corredor, mira enrere , fa retrocedir el peu dret , es posiciona i quan sona el tret de sortida agafa embranzida,(……..), el barri també mira enrere, és posiciona, i quan es donen les circumstàncies adequades, avança.. Aquest intel·lectual deia que els pobles sense història no avancen i si avancen, avancen mal , perquè no poden recolzar-se en el passat…  Deia també que cal conservar les arrels, que cal recordar el passat, on “col·locarem el peu dret”, per avançar de forma més decidida….. Ara estic pensant en els barris de la Zona Nord de Sabadell : CanPuiggener, El Torrent del Capellà, Sant Julià, La Roureda, La Plana del Pintor .. Aquests barris han rebut dues onades migratòries: La primera, bàsicament de Múrcia i d’Andalucia.. I l’actual , d’Amèrica llatina i del nord d’Àfrica.. Aquests barris van néixer sense els serveis bàsics, i han crescut i han millorat.. Al Museu d’Història de Sabadell, hi ha fotografies, objectes i revistes que ens mostren les transformacions dels barris esmentats: Barris amb història.. La meva història!.. La vostra història!..