Llegia el 23 de febrer, al ElPeriodico que s’ha comprovat experimentalment  que hi ha infeccions que no s’han de tractar amb antibiòtics, doncs,  els microorganismes  causants  poden tornar-se més resistents..(…).

Fa poc llegia també, no recordo en quina publicació, que la mala gestió dels càstigs, pot generar resistències, i activar conductes rebels.  Ja sabeu que els rebels es resisteixen a les indicacions del castigador. (….).

Les infeccions produïdes per bacteris, per evitar les resistències esmentades, es poden tractar amb virus..  Els virus neutralitzen de diverses maneres els bacteris , curant la infecció.  Això en el camp de la salut.

També en el camp de l’educació, per evitar les resistències esmentades, el problema del mal comportament es pot tractar, algunes vegades,  amb tècniques dinamitzadores.  Parlo  d’estratègies que exclouen l’eliminació de drets i el càstig, en les seves diverses formes.   Parlo d’estratègies, que potser no eliminen totalment les conductes que ens molesten,  però, que per modificar les relacions dins del grup, aquestes conductes poden minvar i fins i tot desaparèixer..

El projecte “Sumem en cercle” impulsat per l’ajuntament de Palafrugell, té uns protagonistes que no amaguen la seva satisfacció. Es senten satisfets, perquè han pogut entendre les explicacions i executar les demandes  i aplicar els seus coneixements,  i veure resultats positius.

Al meu institut, un institut de Cornellà, cada curs, es porten a terme iniciatives similars  a l’exposada anteriorment..  I els resultats, ens animen a repetir.. (…).

Parlant de l’èxit d’aquestes iniciatives un professor del meu institut deia el següent: “Les persones joves i també les altres tenen tres necessitats  que desatenem sovint:  El joc, el reconeixement i la utilitat”.. Necessitem jugar, doncs ens agrada gaudir superant dificultats.. Necessitem que valorin la nostra tasca, i ens desanimem quan els fracassos predominen.  Necessitem aplicar els nostre coneixements i percebre la satisfacció dels beneficiaris.. (….). En les iniciatives esmentades, es contemplen aquestes necessitats. A les aules ordinàries, no tant!!. (…).  Llàstima!.

Us parlo d’una persona que no es coneix a si mateixa.  Una persona que voldria canviar,  però no pot fer-ho, doncs, no en sap:   Hauria d’interaccionar més bé.. Hauria de treballar més i hauria de menjar menys.   Aquesta persona que  socialment i acadèmicament no arriba, i es passa una mica de pes,  rebia els consells de la seva amiga.(..).  Jo Mentre escoltava  la conversa..  Pendent de no saltar-me la  parada, pensava.

Pensava en la forma d’ajudar:  “Sigui quina sigui la orientació que vulguis proporcionar, has d’afavorir l’autoconeixement. No li has de dir a la persona el que ha de fer”.  (…….) No és infreqüent que els amics, els pares, els professors, o determinats orientadors, ens diguin el que hem de fer, sense ajudar-nos a detectar els nostres punts febles.. Sense ajudar-nos a detectar les nostres debilitats”.  La persona del tren em va semblar que presentava tres punts febles: a)No pensava en els problemes dels altres. Estava centrada en les seus problemes… b)No volia esforçar-se, doncs, no li agradava que diguessin que li costava. Li anava més bé que li diguessin vaga. c)Per la tarda, davant la tele, per avorriment,  es passava consumint.

La satisfacció té conseqüències positives.. Dient-lo d’una altra manera: Si estàs satisfet amb el que tens, les coses et van més bé: Si estàs satisfet amb el teu cos, caminaràs amb més seguretat, tindràs un somriure més fàcil i un llenguatge més fluït.. Si no ho estàs, potser, tindràs problemes de relació, o problemes alimentaris.. Si estàs satisfet amb la teva família, amb els teus comentaris reforçaràs la seva imatge. I et beneficiaràs d’una família més fort.. Si no ho estàs, amb les teves actuacions, trencaràs l’equilibri del conjunt, i patiràs les conseqüències d’una dinàmica alterada o trastornada.. Si estàs satisfet amb la teva feina, passarà el mateix que acostuma a passar, en el cas de la família. I si no ho estàs, pot passar, que els teus caps, optin per la cirurgia, (….).

És diu, que hi ha cervells que tendeixen a enganyar-se i a sentir-se satisfets, encara que tinguin el pitjor cos, la pitjor família o la pitjor feina.. Es diu que això és sa!..

Malgrat tot, considerant que la insatisfacció no és infreqüent, el sistema ens proporciona la cirurgia plàstica, en el cas del cos, i la llei del divorci, en el cas de la família (…). Però, en el cas de la feina, el sistema no ens aporta moltes solucions.. La reforma laboral no resolc els problemes dels treballadors insatisfets.

Segons Josep Corbella (LaVanguardia, 6-04-12) els futbolistes que juguen en primera divisió, tenen unes funcions executives de primera, els que juguen en segona divisió, les tenen de segona i els altres, en general, les tenen de tercera.. (…).

Diem que a una persona li funcionen “Les funcions Executives”, si és capaç de viatjar en el temps amb eficàcia: Recordar, planificar, imaginar.. Recordar on era el jugador tal.. Planificar un llançament cap a un lloc, considerant la distribució dels contraris, i imaginar el que faran. Per exemple..(…).

De la lectura d’aquest article, centrat en el rendiment esportiu, he passat al rendiment acadèmic.. Les persones que tenen problemes d’atenció, són persones que tenen les funcions executives alterades. I consegüentment no progressen .. Considerant que, aquestes persones fallen perquè tenen dificultats per recordar el que toca , per planificar, en funció del que volen i del que tenen, per imaginar i preveure conseqüències i, per inhibir els seus impulsos .. Considerant això i considerant que potser poden entendre la realitat igual que els altres, cal que l’escola cerqui la manera d’acompanyar-los per reduir el fracàs i evitar que la frustració deteriori la seva salut mental i els torni disruptius.

Conec un Institut del Baix Llobregat que funciona amb una filosofia , que té en compta les tendències bàsiques de la persona: Les constructives i les destructives o agressives.. Que té en compta aquestes tendències , al mateix temps, que construeix camins que intenten adequar-se a les persones que han de transitar-los.. (….).

Els punts bàsics d’aquesta filosofia exitosa, són els següents: El voluntariat. El control i els límits. La mediació.. I l’adaptació (…).

Jo crec que el voluntariat, i els itineraris adaptats, afavoreixen les tendències constructives esmentades.. Crec també que el control i els límits, si aquests es perceben com necessaris, posen fre a les destructives o agressives.. I crec, que la mediació i el voluntariat, fan de pont entre les unes i les altres, sovint convertint l’agressivitat en servei. O impregnant d’agressivitat i esforç la voluntat de ser útil..

Hi ha bromistes que amb les seves bromes es burlen dels dèbils: Dels defectes dels altres. Dels fracassos.. Es burlen dels marginats.. Fan llenya de l’arbre caigut.. Hi ha humoristes, que amb els seus acudits i amb les seves imitacions no es burlen dels dèbils.. És burlen de si mateixos. Dels col·lectius dins dels quals estan inclosos.. O posen en evidència les males pràctiques dels poderosos.. (…).

Dels primers es podria dir que no estan qualificats.. Que més que humoristes són maltractadors.. Dels segons es podria dir que ens fan riure, que ens ajuden a practicar l’autocrítica, i que ens aporten informació útil..

Quan veus que en un grup, un noi fa comentaris sobre les foques on una nena grassa amb els ulls plorosos baixa la mirada , mentre els altres riuen , penses en els maltractadors o en els humoristes de segona.. Quan veus les imitacions burlesques que fa el programa Polònia conduït per Toni Soler, no et provoquen la mateixa sensació que la burla anterior..

Les persones que llegeixen malament arriben malament a la informació. Arriben cansats i desmotivats. La persona que té poca informació i està cansada, fracassa..

Amb l’objectiu de millorar la principal via cap a l’aprenentatge , l’administració vol que les escoles centrin el seu projecte en la lectura..

S‘ha comprovat que si tots els especialistes d’una escola, en lloc de centrar-se en la seva matèria sempre, es centressin sovint o ocasionalment en la lectura i en fer-se preguntes sobre el text llegit, el nivell pujaria molt.

S‘ha comprovat que aquesta estratègia d’eficàcia provada, es practica poc.

Cada cosa té la seva contrària. De tota acció es deriva una reacció..Sobre aquest principi hi ha un cert consens. Principi que trobem en la filosofia marxista (tesi i antitesi), i en moltes altres disciplines. Per exemple, en la medicina (Antígen i anticos), i en l’ectrònica….

Trobar més exemples per visualitzar aquest principi ens resulta fàcil:

1)La veritat ens fa lliures. La contenció continuada comporta la necessitat de reduir la pressió..La idea de contenció i la seva contrària, escapament.. Aquestes idees les trobem a la pel·licula “La Deuda”..(….).

2)L’esforç ens fa feliços. La planificació i dedicació continuada comporta la necessitat d’obtenir resultats. Aquí les idees enfrontades són donar i rebre. Joaquim Valls (Avui, 13-10-11), ja ho diu: “Ser feliç no és estar bé, sentir-se bé i passar-ho bé!.. No!.. Ell diu que per ser feliç cal fer les coses bé, és a dir, cal esforçar-se..

Foto de Algarvenet...

Els demòcrates no són com els dictadors. No!.(…). Els demòcrates escolten més i parlen menys. Pregunten sovint i alliçonen poc. Esmenten els aspectes positius de les teves intervencions i produccions i no et parlen reiteradament dels seus èxits. Intenten fer-te canviar amb raonaments i no intenten humiliar-te amb desqualificacions. No et fan callar de forma abrupta, quan et passes una mica, esperen que se te passi la crisi, per raonar. O simplement confien en la teva capacitat d’autocrítica. No es limiten a dir que tu te l’has buscat, quan vius una situació dífícil. (…).

Resumint, són demòcrates els que t’escolten, els que t’alliçonen poc, els que et valoren, els que no t’ humilien. Els que et toleren quan et passes una mica. Els que t’ajuden quan estàs en crisi. Els que no et deixen sense protagonisme. Així són els demòcrates.. Pares, professors, superiors.(…).

Els altres t’utilitzen i et castiguen sempre, fins i tot, quan no penses com ells. No acostumen a iniciar les negociacions amb un regal, amb una frase amable, amb un somriure, doncs, aspiren a dominar-te. Dons la tendresa no els guia.