Foto de Algarvenet...

Els demòcrates no són com els dictadors. No!.(…). Els demòcrates escolten més i parlen menys. Pregunten sovint i alliçonen poc. Esmenten els aspectes positius de les teves intervencions i produccions i no et parlen reiteradament dels seus èxits. Intenten fer-te canviar amb raonaments i no intenten humiliar-te amb desqualificacions. No et fan callar de forma abrupta, quan et passes una mica, esperen que se te passi la crisi, per raonar. O simplement confien en la teva capacitat d’autocrítica. No es limiten a dir que tu te l’has buscat, quan vius una situació dífícil. (…).

Resumint, són demòcrates els que t’escolten, els que t’alliçonen poc, els que et valoren, els que no t’ humilien. Els que et toleren quan et passes una mica. Els que t’ajuden quan estàs en crisi. Els que no et deixen sense protagonisme. Així són els demòcrates.. Pares, professors, superiors.(…).

Els altres t’utilitzen i et castiguen sempre, fins i tot, quan no penses com ells. No acostumen a iniciar les negociacions amb un regal, amb una frase amable, amb un somriure, doncs, aspiren a dominar-te. Dons la tendresa no els guia.

Neurona. De Naty_lo

L‘aigua tendeix a expandir-se. Tots tenim exemples de aquesta tendència de l’aigua a fer-ho. Les neurones també tendeixen a expandir-se. Tendeixen a connectar-se amb altres neurones.. I les persones igual que l’aigua i les neurones també tendeixen a connectar-se més i més.(….)

Per això les aigües estancades perden les seves propietats saludables. Per això les persones aïllades no milloren . Per això la Xarxa Social Facebook té tants membres.(…). L’expansió, quina tendència, quantes coses explica. Quants trastorns genera la quietud, l’estancament, l’aïllament, … Quants!. (…).

He de dir-vos que els fets que m’han portat a aquesta reflexió són aquests: En primer lloc, l’article escrit per la Psicòloga Victoria Fernández , en el qual compara la unió entre dues neurones, amb la interacció entre dues persones. La unió enforteix a les neurones, la unió enforteix a les persones, afirma. En segon lloc, la pel·lícula de David Fincher, en la qual ens parla de la creació i ràpid creixement de la Xarxa Social esmentada anteriorment.

Alvaro Marchesi. De Comunicación SM....

Jo que vaig viure la última reforma. Aquella reforma que pretenia que l’alumne construís coneixements bevent en diferents fonts, que alumne aprengués a decidir, decidint o participant en determinades decisions. Per exemple, pactant els objectius o els indicadors d’avaluació o triant crèdits. Aquella reforma que pretenia que els professors s’adaptessin als alumnes , que els ajudessin a construir a partir del que ja tenien. (….). Jo que he vist com es rebutjava l’esmentada reforma. Jo que he vist com els principis bàsics d’aquesta, passaven a formar part de l’ideari de molts professors.

Jo que he vist tot això, vaig llegir amb interès una notícia que parlava d’un del pares d’aquesta reforma de la que tantes coses s’han dit : “Ahir, el secretari general de l’Organització d’Estats Iberoamericans per a l’Educació (OEI) Alvaro Marchesi, i el president del BBVA, van signar un acord que beneficiarà a 8 milions de famílies”..

Ara es diu molt: “Hem d’afavorir el desenvolupament de les emocions, és a dir, hem d’afavorir la Intel·ligència Emocional, aquesta intel ligència que des de l’ autoconeixement ens permet adaptar-nos a les situacions noves i ens ajuda a treballar en equip i al servei dels altres” .(..).
Ara es diu molt: “Hem de potenciar el desenvolupament dels serveis, és a dir, hem de potenciar el desenvolupament del tercer sector”. Un sector que genera ocupació i contamina poc. (….).
Si pensem en l’educació, hem de dir, que en els centres docents no avancem molt en el tema de les emocions, ja que seguim tenint dificultats per desenvolupar-les i per avaluar-les.
Si pensem en el sistema productiu, hem de dir, que si som conscients que el motor de l’economia no pot seguir sent “el consum de béns materials”. Ja que les matèries primeres són escasses i els residus danyen el medi ambient. També som conscients, que el sector dels serveis, que creixerà enormement, requerirà persones preparades, preparades per servir, per treballar en equip, persones que tenint intel·ligència racional, hagin desenvolupat l’emocional o adaptativa.

Després del triomf de la selecció espanyola, ja que tothom parla dels jugadors, jo decideixo, avui 12 de juliol parlar de l’entrenador: Un entrenador a qui li importa més el joc que els resultats. Un entrenat que gaudeix més llegint el que s’escriu sobre el seu esport que veient-se en les portades.

Pensant en la seva primera característica afegeixo que Vicente del Bosque se centra en l’estètica del joc, en el joc en equip, en el procés i, que per tant, no es passa celebrat els gols, no es passa celebrant els resultats .. Vicente igual que els mestres moderns, valora la participació, el procedir encertat, i els resultats ja es veuran.

Pensant en la seva segona característica afegeixo, que no es mor per sortir a les fotos. Que als seus jugadors, no els treu protagonisme. Aquest entrenador, que segons alguns té molta pachorra, fa que els seus jugadors se sentin bé, fa que se sentin amos del seu paper .. El sol proporciona una manera de ser, una contagiosa manera de ser, i el marc!.

Viu a Múrcia. Quasi mai porta aquest vel..

Si prohibim una activitat que aporta beneficis, els que els obtenen, s’amaguen i s’organitzen i ja tenim una activitat submergida: La prostitució, la venda de droga, …(…).

Si prohibim una peça de roba, susceptible de ser inclosa entre els elements identitaris d’un col·lectiu, aquest col·lectiu podria reaccionar defensant-se i l’us de la peça prohibida podria augmentar.. (….).

La prohibició té molts riscos, però, la regulació en té pocs.. I per això, a moltes ciutats catalanes s’intenta regular l’ús del vel musulmà, aquest vel que impedeix la identificació de la persona que el porta.. Penso que si aquesta peça de roba fa difícil que les persones que la porten siguin identificades, penso jo, que és lògic que el seu ús, sigui regulat.. Potser, també seria lògic, que els partits es posicionessin seguint aquesta lògica.

Calabardina...

Calabardina es una pequeña pedanía del municipio de Águilas.. Esta población está situada a 9 Km de la ciudad.. Aquí se pescaban atunes..

Las playas de Calabardina forman parte del Parque Natural de Cabo Cope y Puntas de Calnegre.. La presencia de buceadores nos hace pensar en la belleza y en la riqueza de estos fondos..

Este pueblo que vivía antes de los atunes, actualmente vive de los turistas.. Muchos lorquinos tienen aquí su segunda residencia.. Mi sobrino Pedro Gines, pasa aquí sus vacaciones de verano con su familia..