El dia 29 d’abril, llegia en LaVanguardia un reportatge  sobre “Els Horts Urbans”.(…).  Dos dies després vaig veure  la pel·lícula “Els Últims Dies”. (…).Els dos temes, em van fer pensar..  Els horts  urbans van passar de ser una moda  a ser una necessitat.. Si l’atur augmenta poden convertir-se en una solució per moltes famílies.. Les terrasses i els balcons, també podem servir.. Obtenir, bledes, raves, tomaques, … No és difícil!..

A la Pel·lícula esmentada, la gent no pot abandonar la ciutat, no pot abandonar els seus edificis. La desesperació de la gent aïllada em va fer pensar en els horts. En les hortalisses que es poden obtenir en  balcons i  terrasses.

Primer imitar. Després anticipar i completar..   En tercer lloc, perseguir el benefici. Un educador ha de considerar aquestes tres tendències del sistema nerviós…  Aquestes tres tendències les veiem cada dia. I quan es manifesten  de forma molt clara en un nen, podem afirmar, que aquest té futur.. Té futur el nen que arrufa el nas, quan tu l’arrufes. El nen que busca la joguina que li has amagat.  El nen que plora una mica, perquè, ha descobert, que l’agafaràs si ho fa.  Quan no tenim en compta  les esmentades tendències, la nostra influència disminueix .

No estem d’acord amb el professor,  que  insisteix cridant que s’ha de parlar en veu baixa, que demana moltes activitats  de copiar i poques de completar, que gestiona malament els reforços. No estem d’acord amb els professors d’aquesta mena, perquè neden contra corrent..

Llegia el 23 de febrer, al ElPeriodico que s’ha comprovat experimentalment  que hi ha infeccions que no s’han de tractar amb antibiòtics, doncs,  els microorganismes  causants  poden tornar-se més resistents..(…).

Fa poc llegia també, no recordo en quina publicació, que la mala gestió dels càstigs, pot generar resistències, i activar conductes rebels.  Ja sabeu que els rebels es resisteixen a les indicacions del castigador. (….).

Les infeccions produïdes per bacteris, per evitar les resistències esmentades, es poden tractar amb virus..  Els virus neutralitzen de diverses maneres els bacteris , curant la infecció.  Això en el camp de la salut.

També en el camp de l’educació, per evitar les resistències esmentades, el problema del mal comportament es pot tractar, algunes vegades,  amb tècniques dinamitzadores.  Parlo  d’estratègies que exclouen l’eliminació de drets i el càstig, en les seves diverses formes.   Parlo d’estratègies, que potser no eliminen totalment les conductes que ens molesten,  però, que per modificar les relacions dins del grup, aquestes conductes poden minvar i fins i tot desaparèixer..

El projecte “Sumem en cercle” impulsat per l’ajuntament de Palafrugell, té uns protagonistes que no amaguen la seva satisfacció. Es senten satisfets, perquè han pogut entendre les explicacions i executar les demandes  i aplicar els seus coneixements,  i veure resultats positius.

Al meu institut, un institut de Cornellà, cada curs, es porten a terme iniciatives similars  a l’exposada anteriorment..  I els resultats, ens animen a repetir.. (…).

Parlant de l’èxit d’aquestes iniciatives un professor del meu institut deia el següent: “Les persones joves i també les altres tenen tres necessitats  que desatenem sovint:  El joc, el reconeixement i la utilitat”.. Necessitem jugar, doncs ens agrada gaudir superant dificultats.. Necessitem que valorin la nostra tasca, i ens desanimem quan els fracassos predominen.  Necessitem aplicar els nostre coneixements i percebre la satisfacció dels beneficiaris.. (….). En les iniciatives esmentades, es contemplen aquestes necessitats. A les aules ordinàries, no tant!!. (…).  Llàstima!.

Us parlo d’una persona que no es coneix a si mateixa.  Una persona que voldria canviar,  però no pot fer-ho, doncs, no en sap:   Hauria d’interaccionar més bé.. Hauria de treballar més i hauria de menjar menys.   Aquesta persona que  socialment i acadèmicament no arriba, i es passa una mica de pes,  rebia els consells de la seva amiga.(..).  Jo Mentre escoltava  la conversa..  Pendent de no saltar-me la  parada, pensava.

Pensava en la forma d’ajudar:  “Sigui quina sigui la orientació que vulguis proporcionar, has d’afavorir l’autoconeixement. No li has de dir a la persona el que ha de fer”.  (…….) No és infreqüent que els amics, els pares, els professors, o determinats orientadors, ens diguin el que hem de fer, sense ajudar-nos a detectar els nostres punts febles.. Sense ajudar-nos a detectar les nostres debilitats”.  La persona del tren em va semblar que presentava tres punts febles: a)No pensava en els problemes dels altres. Estava centrada en les seus problemes… b)No volia esforçar-se, doncs, no li agradava que diguessin que li costava. Li anava més bé que li diguessin vaga. c)Per la tarda, davant la tele, per avorriment,  es passava consumint.

La satisfacció té conseqüències positives.. Dient-lo d’una altra manera: Si estàs satisfet amb el que tens, les coses et van més bé: Si estàs satisfet amb el teu cos, caminaràs amb més seguretat, tindràs un somriure més fàcil i un llenguatge més fluït.. Si no ho estàs, potser, tindràs problemes de relació, o problemes alimentaris.. Si estàs satisfet amb la teva família, amb els teus comentaris reforçaràs la seva imatge. I et beneficiaràs d’una família més fort.. Si no ho estàs, amb les teves actuacions, trencaràs l’equilibri del conjunt, i patiràs les conseqüències d’una dinàmica alterada o trastornada.. Si estàs satisfet amb la teva feina, passarà el mateix que acostuma a passar, en el cas de la família. I si no ho estàs, pot passar, que els teus caps, optin per la cirurgia, (….).

És diu, que hi ha cervells que tendeixen a enganyar-se i a sentir-se satisfets, encara que tinguin el pitjor cos, la pitjor família o la pitjor feina.. Es diu que això és sa!..

Malgrat tot, considerant que la insatisfacció no és infreqüent, el sistema ens proporciona la cirurgia plàstica, en el cas del cos, i la llei del divorci, en el cas de la família (…). Però, en el cas de la feina, el sistema no ens aporta moltes solucions.. La reforma laboral no resolc els problemes dels treballadors insatisfets.

Segons Josep Corbella (LaVanguardia, 6-04-12) els futbolistes que juguen en primera divisió, tenen unes funcions executives de primera, els que juguen en segona divisió, les tenen de segona i els altres, en general, les tenen de tercera.. (…).

Diem que a una persona li funcionen “Les funcions Executives”, si és capaç de viatjar en el temps amb eficàcia: Recordar, planificar, imaginar.. Recordar on era el jugador tal.. Planificar un llançament cap a un lloc, considerant la distribució dels contraris, i imaginar el que faran. Per exemple..(…).

De la lectura d’aquest article, centrat en el rendiment esportiu, he passat al rendiment acadèmic.. Les persones que tenen problemes d’atenció, són persones que tenen les funcions executives alterades. I consegüentment no progressen .. Considerant que, aquestes persones fallen perquè tenen dificultats per recordar el que toca , per planificar, en funció del que volen i del que tenen, per imaginar i preveure conseqüències i, per inhibir els seus impulsos .. Considerant això i considerant que potser poden entendre la realitat igual que els altres, cal que l’escola cerqui la manera d’acompanyar-los per reduir el fracàs i evitar que la frustració deteriori la seva salut mental i els torni disruptius.

Conec un Institut del Baix Llobregat que funciona amb una filosofia , que té en compta les tendències bàsiques de la persona: Les constructives i les destructives o agressives.. Que té en compta aquestes tendències , al mateix temps, que construeix camins que intenten adequar-se a les persones que han de transitar-los.. (….).

Els punts bàsics d’aquesta filosofia exitosa, són els següents: El voluntariat. El control i els límits. La mediació.. I l’adaptació (…).

Jo crec que el voluntariat, i els itineraris adaptats, afavoreixen les tendències constructives esmentades.. Crec també que el control i els límits, si aquests es perceben com necessaris, posen fre a les destructives o agressives.. I crec, que la mediació i el voluntariat, fan de pont entre les unes i les altres, sovint convertint l’agressivitat en servei. O impregnant d’agressivitat i esforç la voluntat de ser útil..