Levante-emv, 2/06/09

Escrit per F. J. Sempere i Martín Martínez Martinez

Les noves tecnologies ens fan viure en un món hipercomunicat, en un món saturat de missatges. Els adults anem accelerats, i els nostres fills i els nostres alumnes, acaben patint la “versió jove” de la nostra “malaltia”. (…….). Aquesta malaltia, anomenada “acceleració”, quan la pateixen els joves, presenta principalment dos símptomes: Dispersió i incontinència verbal.. (……….).

a) De la dispersió podem dir que redueix enormement el rendiment. Ja em direu que farà l’alumne , que no pot centrar-se davant d’un text, ni seguir el fil de les explicacions del professor, ni exposar sintèticament i ordenadament les parts d’un tema? Ja em direu que pot fer aquest noi o noia? (……..).

b) De la incontinència verbal, podem dir que ocasiona molts problemes. Doncs, ja em direu quins vincles establirà el noi , que li diu al seu professor, sense que toqui dir-ho, que està fart dels seus rotllos. Que li diu al seu pare, – “vaja merda”-, quan aquest li diu que no ha de tornar ni molt tard, ni molt begut.. Ja em direu, quins vincles establirà aquest noi, o noia, que no es mossega la llengua? … (…..).

Què podem fer? Res!. Tranquil·litzar -nos!. I no dispersar-nos. És a dir, centrar-nos en quatre normes bàsiques.. (…..). Ah!, ah!.. I Mossegar-nos la llengua!..