http://eldema.cat   Article que es publicarà el dilluns, al diari ElDemà

Escrit per G. Carrreras..

Són les 15.45H i fa tres quarts d’hora que estic intentant localitzar a algú de l’administració de l’empresa on treballo (el Departament d’educació) per fer dues preguntes.(…) A S.T.del Baix Llobregat sona una música i tot seguit es penja el telèfon. (…)A S.T. de Barcelona-Ciutat es repeteix la situació, sona una música i pengen. (…)A S.T de Barcelona-Comarques surt una senyora molt amable dient-me que les trucades només s’agafen de 9h a 14h (i jo em pregunto; però és que l’empresa que m’està contractant no sap que jo de 9h a 14h estic al centre docent treballant?). Finalment decideixo trucar a la Seu central d’Educació situada a Via Augusta on surt un senyor dient-me que passa la trucada, però que si no l’agafen torni a trucar de 16.15h a 16.30h (per tant hauré d’estar esperant una hora i enganxar que en aquest quart d’hora algú em contesti).

No sé que està passant allà dalt però sembla que la cosa és greu, cada any costa més que algú m’atengui al telèfon per respondre a una consulta que hagi de fer, sigui urgent o no (ja no dic amablement, perquè això ja fa temps que no passa).

Moltes vegades em pregunto si les persones que decideixen retallar beques pels nens que no poden comprar ni una tarja de metro per arribar a l’escola, pensen i es plantegen on treballen, per a qui treballen, si són conscients que els seus principals clients són “ els/les nens/nes”, i per molt coordinadors que siguin de no sé què, puguin parar-se a pensar com a vegades la seva pèrdua de temps, la seva antipatia o la seva manca de professionalitat ens afecta a tots.

Si això fos una carta als reis demanaria al Departament d’educació serietat, començant per aquells qui són a les altes esferes. Demanaria persones que treballin, telèfons que siguin agafats i consultes que siguin contestades si no és molt demanar, amb amabilitat. Em pregunto què està passant? Algú em pot respondre què està passant amb l’educació en aquest país?

Jo havia delegat la confiança a un partit polític que ara està col·laborant en el meu govern i per tant, també en l’educació del meu país. Però veig que no, que això no rutlla, em sento enganyada, i no pas de les persones que donen la cara (com poden ser els representants polítics), si no enganyada per aquells qui anomenats a dit o no, estan perdent el temps en una plaça de funcionari al Departament, aprofitant-se d’àpats cars, trobades col·lectives i/o passejant-se per les zones educatives, mirant-se la misèria dels centres des de fora i molt tímidament entrant per la porta del darrere no sigui que se’ls vegi gaire el “plumero”.

Em considero una persona compromesa amb la meva feina, amb els nens i nenes que cada dia necessiten donar un petit pas, recolzament, orientació, guies, i em sento molt decepcionada amb les persones que en principi haurien d’estar al meu servei com a treballadora del Departament; des del que agafa el telèfon, al que porta les nòmines o el que atén al públic.

Per què gairebé sempre que els necessito no estan disponibles? Només em passa a mi això? Pel que veig, no.

Recordo amb enyorança aquells temps, jo joveneta, quan als Serveis Territorials de Barcelona-ciutat al Paral·lel, un home (no recordo el seu nom) em feia asseure a la cadira amablement per explicar-me què era allò de fer una llista de centres on podia anar a parar, com funcionaven els codis, o si volia canviar alguna prioritat de territori directament allà, sense haver de fer les cues a baix, llargues i quilomètriques, i després fer-me tornar un altre dia perquè em faltava algun paper. Enyoro la humanitat de veure “persones” treballant a “gust” algú que em pregunti “com et sents?”.

Ens estem endinsant en un món perillós i ara m’adono que alguna cosa “greu “ està passant al Departament d’Educació. La cosa no tira… Serà aquest nou conseller? Amb recança penso que hi té a veure, però també penso que no tot està a les seves mans, ja que la cadena que ve al darrere podria fer el possible per millorar el dia a dia, començant pel que respon al telèfon quan un treballador truca durant la seva hora de dinar, corrents perquè li responguin un dubte, fins al que s’apropa a la Delegació per demanar alguna informació (sembla ser que quan hi vas en persona es veuen més obligats a treballar, i allí, tot i que amb dificultat, encara hi trobes algú).

Però en aquest país, encara prevalen les reunions dels alts càrrecs són les reunions, les hores d’oci, els dinars de luxe per quedar bé, sobretot (com diu la meva germana) quan es tracta de sortir a la foto al costat d’algun peix gros, llavors sí, tots a córrer i a fer bona cara, no fos cas que pogués caure alguna cosa de més.

Cada cop m’entristeixo més de veure el meu país i la meva empresa com va deteriorant-se poc a poc. Si jo fos treballadora de l’administració d’educació i veiés quelcom semblant, em cauria la cara de vergonya. A més a més, si fos jo la que ho fes, la veritat és que preferiria jubilar-me a no ser conscient de les repercussions que tenen cadascun dels meus actes. Sabeu quantes persones estarien desitjant fer aquesta feina d’una manera honesta? Algú em sabria respondre què caray està passant?

I res més, ja que al cap d’una hora i quart puntual torno a trucar, i certament algú m’agafa el telèfon (no puc dir amablement) i em contesta les preguntes que li plantejo. I després d’aquesta situació que es repeteix sovint quan els necessito, em quedo més o menys satisfeta amb la resposta breu, ràpida i amb un to més aviat de “estic cansada de respondre sempre el mateix” de la persona que m’agafa el telèfon, que em contesta que fins al juliol no sortirà la meva destinació (tot i que faci dos anys que hagi aprovat oposicions i encara no tingui lloc de treball adjudicat).

Sé que per ells sóc un número més, que fins al juliol no em destinaran a un dels llocs on surti una possible vacant, sense haver-me vist ni mirat als ulls i preguntar-me com em sento amb aquesta situació. I mentre espero el número com si fos la loteria, em pregunto on són les “persones” i si l’educació d’aquest país és una simple fàbrica de funcionaris.