"ElDemà". Un setmanari natural.

Article publicat al setmanari ElDemà…. http://eldema.cat/opinio.php

Fa mols anys, a un institut de Barcelona va arribar una professora jove, amb idees pròpies i amb moltes ganes d’agradar. Ja sabeu com són aquestes persones. Són altruistes i sociables.. (…).

Dit això, vull parlar de les promeses que feia. Les que recordo i com les recordo: “Si alguna cosa no us agrada me la dieu!.. Podeu portar música de casa.. Cada setmana veurem un vídeo.. Podríem fer una sortida cada mes. Avui com que és el primer dia, no treballarem”.. (……).

Resumint: l’esmentada professora va crear unes expectatives d’alçada. Els alumnes estaven encantats.. La senyoreta era molt maca!.. Van passar els dies, van passar les setmanes, però ja no van passar els mesos. I dic que no van passar els mesos, perquè la professora cansada de certes gracietes, va començar a fer retallades. I els alumnes frustrats, van començar a fer malifetes. El cercle viciós s’havia posat en marxa..(….).

La història que us compto, ens vindria a dir, que hem de ser prudents generant expectatives. Doncs, ens jutjaran, no per allò que fem, sinò per allò que es queda sense fer..(….).

Quasi tots tendim a dibuixar un horitzó vistós, quasi tots tendim a generar expectatives maques: El professor quan fa l’informe de l’alumne retardat, l’opinador nacionalista quan parla d’independència, el polític, quan després d’interpretar els desitsos dels que l’escolten, manifesta la seves intencions”.. Quasi tots tendim a generar expectatives d’alçada, doncs, les males notícies es cotitzen mal.. (…).Quasi tots ens arrisquem a que ens jutgin per allò que es queda sense fer.. Els metges no!.. Per què serà?..