Fa unes dues setmanes vaig escoltar la conversa dels pares d’una noia adolescent. La mare li deia de forma airada al seu marit: “Tu no li dius res, si acaba malament ho lamentaràs”.(….). Més que exigir, més que prohibir, millor insinuar, millor informar sense imposar, va dir el pare.. La mare va seguir parlant, de les drogues, dels accidents.. El pare l’escoltava i finalment va acabar dient, enfatitzant el que deia: “Si les conductes exigeixen un compromís, ella ha de decidir!”.. (….)

La conversa em va fer recordar, que els de quart d’ ESO, de l’ IES Pau Vila de Sabadell, varem anar al teatre “La Farándula”, fa 2 o 3 anys, a veure una representació titulada ShowRoad…. O Road Show… Tot comença amb un jove que de forma molt desenfada fa una crida a la diversió. Continua amb un vídeo ple d’accidents impactants, seguit de la presència i els relats de professionals que intervenen en els accidents (un policia, un bomber, un infermer, un metge, ..). La representació acaba amb les paraules emocionades d’una mare que ha perdut el seu fill adolescent i amb les paraules resignades d’un jove que ha perdut la seva mobilitat… Setanta minuts de representació per a dir simplement: No corris!. (…..).

Algú podria preguntar: És necessari tant de rotllo? Doncs, si! La distància més curta entre tu , quan vols educar i la conducta que vols modificar, no és la línia recta..