
El consejero, cerca de la finca de Los Villares, al otro lado del río Guadalentín.
El consejero, cerca de la finca de Los Villares, al otro lado del río Guadalentín.
Estació de França-Barcelona. De Alexitu...
El treballador, abans de començar a treballar , posa en marxa la seva màquina i aquesta puntua el seu somriure.. Això, passa al Japó. Passa a certes estacions on el flux de passatgers és especialment gran.. (……). (El Periódico, 12/09/09).
Els especialistes diuen que, al davant d’un passatger desorientat , el treballador amb un somriure adaptat, és més eficaç, doncs,el somriure baixa la tensió i facilita la interacció.. (…..).
Aquesta curiosa notícia m’ha fet pensar en les classes dels instituts on costa baixar la tensió, establir una bona interacció, mantenir l’atenció i evitar la indisciplina… A part del somriure, que té una eficàcia ja provada, quins gestos haurien d’usar els professors per mantenir l’ordre dins de les classes?…Potser el llenguatge gestual o el teatre hauria de formar part de la nostra formació !…Potser!.
Fa unes dues setmanes vaig escoltar la conversa dels pares d’una noia adolescent. La mare li deia de forma airada al seu marit: “Tu no li dius res, si acaba malament ho lamentaràs”.(….). Més que exigir, més que prohibir, millor insinuar, millor informar sense imposar, va dir el pare.. La mare va seguir parlant, de les drogues, dels accidents.. El pare l’escoltava i finalment va acabar dient, enfatitzant el que deia: “Si les conductes exigeixen un compromís, ella ha de decidir!”.. (….)
La conversa em va fer recordar, que els de quart d’ ESO, de l’ IES Pau Vila de Sabadell, varem anar al teatre “La Farándula”, fa 2 o 3 anys, a veure una representació titulada ShowRoad…. O Road Show… Tot comença amb un jove que de forma molt desenfada fa una crida a la diversió. Continua amb un vídeo ple d’accidents impactants, seguit de la presència i els relats de professionals que intervenen en els accidents (un policia, un bomber, un infermer, un metge, ..). La representació acaba amb les paraules emocionades d’una mare que ha perdut el seu fill adolescent i amb les paraules resignades d’un jove que ha perdut la seva mobilitat… Setanta minuts de representació per a dir simplement: No corris!. (…..).
Algú podria preguntar: És necessari tant de rotllo? Doncs, si! La distància més curta entre tu , quan vols educar i la conducta que vols modificar, no és la línia recta..
Foto de Negrilli.....
Al costat de casa meva hi ha unes parets que els grafiters embruten amb les seves ratlles, amb les seves signatures, amb els seus dibuixos.. Jo, aquestes expressions no les trobo estètiques i quan l’ajuntament les elimina , m’alegro..(….)
El dia 12 de setembre llegia al diari “El Periódico” les opinions de la filòsofa Gabriela Berti, que ha escrit un llibre relacionat amb el tema. Aquesta filòsofa opina que el grafit és art, que les institucions el prohibeixen indegudament i que tenir en compte a aquest artistes, seria millor que perseguir-los.. (…….).
Després d’aquesta lectura i sense treure’m del cap les ratlles de la paret esmentada, he recordat la iniciativa que fa mesos va tenir l’ajuntament de Badalona:
“Els grafitters podran manifestar-se sense ser multats, si presenten un projecte que contingui un esbós del dibuix que tenen al cap i el lloc on desitgen plasmar-lo”.