QUAN LES RELACIONS NO ES BASEN EN LA CONFIANÇA

Article publicat al diari “EL LEVANTE” de València

  1. Si la societat receptora imposa un “Contracte d’Integració”, a la persona nouvinguda , la relació que s’inicia no es basa en la confiança.. Quan la població nouvinguda s’organitza i reclama de forma decidida a la societat receptora, determinats drets, la relació que es posa en marxa, no es basa en la confiança….
  2. Si considerem que de les relacions basades en la confiança es deriven els millors sentiments, els governs que imposen un “Contracte d’Integració” s’equivoquen .. S’equivoquen igual o més que les persones nouvingudes (especialment en un primer moment) , quan volen abandonar l’àmbit de la confiança i de la solidaritat i es fiquen a l’àmbit dels drets…..
  3. Si considerem que són els partits de dretes, els que tendeixen a imposar l’ esmentat contracte, i que són els demagogs els que tendeixen a impulsar les protestes dels nouvinguts, haurien de dir que ni els uns, ni els altres afavoreixen l’aparició de sentiments positius . Haurien de dir que ni els uns ni els altres afavoreixen la convivència…. Nosaltres sabem que partits que demanen aquest contracte n’hi ha , i sabem també que immigrants que protesten contra la societat que els acull, també n’hi ha!.
  4. Si considerem que quan ja s’han establert aquestes relacions de confiança, s’han de mantenir, (…….) i si considerem que el nostre mercat laboral no pot absorbir tots els treballadors que volen entrar. Si considerem tot això, les mesures del govern, tenen sentit: Limitar l’entrada i afavorir el retorn!.(……..). El retorn de les persones no arrelades.. Parlo d’un retorn incentivat!..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *