Article publicat al diari “EL LEVANTE” de València
- Si la societat receptora imposa un “Contracte d’Integració”, a la persona nouvinguda , la relació que s’inicia no es basa en la confiança.. Quan la població nouvinguda s’organitza i reclama de forma decidida a la societat receptora, determinats drets, la relació que es posa en marxa, no es basa en la confiança….
- Si considerem que de les relacions basades en la confiança es deriven els millors sentiments, els governs que imposen un “Contracte d’Integració” s’equivoquen .. S’equivoquen igual o més que les persones nouvingudes (especialment en un primer moment) , quan volen abandonar l’àmbit de la confiança i de la solidaritat i es fiquen a l’àmbit dels drets…..
- Si considerem que són els partits de dretes, els que tendeixen a imposar l’ esmentat contracte, i que són els demagogs els que tendeixen a impulsar les protestes dels nouvinguts, haurien de dir que ni els uns, ni els altres afavoreixen l’aparició de sentiments positius . Haurien de dir que ni els uns ni els altres afavoreixen la convivència…. Nosaltres sabem que partits que demanen aquest contracte n’hi ha , i sabem també que immigrants que protesten contra la societat que els acull, també n’hi ha!.
- Si considerem que quan ja s’han establert aquestes relacions de confiança, s’han de mantenir, (…….) i si considerem que el nostre mercat laboral no pot absorbir tots els treballadors que volen entrar. Si considerem tot això, les mesures del govern, tenen sentit: Limitar l’entrada i afavorir el retorn!.(……..). El retorn de les persones no arrelades.. Parlo d’un retorn incentivat!..