Valoració del contingut del treball

En general, pel que fa el contingut del treball penso que he fet una bona feina encara que l’inexperiència ha influït de manera negativa en alguns aspectes de la meva recerca. Des del principi em va ser difícil delimitar el tema i la selecció d’allò més important i d’alguna manera, redactar tot l’escrit no ha estat una tasca gens fàcil des de la inexperiència i ignorància de realitzar un treball d’aquestes característiques.

Pel que fa la part teòrica, potser ha estat la més complicada ja que, havent nascut en una generació poc consumidora de llibres i ben aficionada a les noves tecnologies, ha resultat molt laboriós i complicat englobar la informació. Però, també, aquesta m’ha servit per donar-me encara més compte, que els llibres que m’he llegit de dret privat romà i actual per realitzar treball, els llibres de llatinismes i tot el material escrit que he fet servir, realment m’agraden i és això al que em vull dedicar en un futur. Sens dubte, m’agradava i m’agrada aquest tema, però ha estat un procés molt costós des de la manca d’experiència d’escriure un treball de recerca. Tot i així, penso que el resultat ha estat positiu.

La part més pràctica va ser la més divertida. En aquesta part, realment vaig poder gaudir del que era fer Dret tenint l’oportunitat de realitzar entrevistes, debats a classe, enquestes… Ha estat una experiència molt bona i positiva i no només en l’àmbit professional sinó molt gratificant en el personal. Per tant, la part pràctica penso que ha estat un granet més de sorra que ha fet que el meu treball llueixi i demostri que el dret no només és l’aprenentatge de lleis.

En general, valoro positivament el contingut del treball un cop finalitzat. Després d’aprendre dels errors i  de repetir moltes vegades el mateix escrit per tal de millorar en el redactat, penso que no està gens malament la recerca que he realitzat i que ja me n’adono que he après moltes coses i algunes ben evidents: ja redacto millor.

Debat a classe de 2n Batxillerat Grec IPM (7/12/2016)

El passat dia 7 de desembre, vaig desenvolupar a classe de Grec II amb els alumnes de segon de Batxillerat un debat per defensar o al·legar, a favor o en contra sobre aquesta qüestió:

‘ S’hauria d’obligar als joves a llegir llibres clàssics? ‘

A continuació, el vídeo-reportatge del debat amb les aportacions d’ambdues posicions. Tot seguit, l’explicació del procediment a l’hora de realitzar un debat.

Encara i no debatre sobre un aspecte relacionat amb el meu treball, tenir una bona oratòria i saber defensar els teus arguments, és imprescindible per l’estudi del Dret.

Procediment i normes

-Primer grup: a favor d’obligar els joves a llegir llibres clàssics. Tenen 45 segons, cronometrats, per exposar el seu tema, Exemple, creiem que s’ha de llegir per això, això altre, això tal…

-Segon grup: en contra d’ obligar els joves a llegir llibres clàssics. Tenen altres 45 segons per exposar el seu tema.

A continuació, segon torn de paraula,  el grup a favor, ha de defensar la seva visió donant arguments durant 1 minut i 30 segons. Després ho ha de fer el grup en contra, ja contrastant els arguments del contratacant. La seva durada, també és d’un minut i mig.

Tercer torn de paraula, l’equip a favor ha de contraatacar amb arguments les respostes del grup en contra, però aquesta vegada en 1 minut. Es repeteix l’ acció amb els en contra.

Per concloure  el debat,  el torn a favor exposa les seves conclusions i el grup en contra finalitza el debat exposant les seves.

Així doncs, cada equip ha d’argumentar, justificar i raonar les seves respostes de manera que guanyi el debat el grup que millor hagi defensat el seu tema. Els seus companys, encara i que només en parli un -o de vegades dos-, poden apuntar-li coses en fulls perquè  aquest les comuniqui al contrincant.

Debat 4t ESO: El canvi de sexe a partir del mite de Ceneu i Cenis

Tema a debatre: El canvi de sexe a partir del mite de Ceneu i Cenis de la 1a part de Narracions de mites clàssics.

1r grup: A FAVOR del canvi de sexe

2n grup: EN CONTRA del canvi  de sexe

Procediment

Primerament es recorda  el mite a classe (parlar amb ells, preguntar pel mite, quines coses coneixen, què en pensen, va prendre Cenis una bona decisió?…)

Seguidament es formen dos grups i entre tots trien un representant, aquest agafarà un dels dos papers que porto a la bosseta.

Posteriorment tenen uns minuts per parlar amb el seu grup sobre quins arguments debatre en la seva posició.

Comença el debat!

Funcionament i normes

1-Es formen dos grups equitatius amb els mateixos participants.

2- Sense haver fet consulta del tema, s’explica el tema de debat.

3- Cada grup, tria un representant, que dialogarà amb l’altre de l’equip contrari.

4- En 45 segons, cada grup ha de fer una exposició del tema, però ja al·legant la seva postura. Primerament a favor; en acabar, en contra.

5- El grup a favor, ha de defensar la seva visió donant arguments durant 1 minut i 30 segons. Després ho ha de fer el grup en contra, ja contrastant els arguments del contratacant. La seva durada, també és d’un minut i mig.

6- Segon torn de paraula, el grup a favor ha de contraatacar amb arguments les respostes del grup en contra, però aquesta vegada en 1 minut. Es repeteix l’ acció amb els en contra.

7-Seguidament, el torn a favor exposen les seves conclusions i el grup en contra finalitza el debat exposant les seves.

Al debat ha d’ intervenir només el portaveu o portaveus del grup, però els seus companys poden passar-li notes (o apuntar a una llibreta, pissarra…) mentre parla el contrincant, agafant aquests les idees del rival per facilitar així la feina del portaveu. Ha d’haver-hi un tribunal d’entre 3-4 persones que decideixi quin grup ha defensat i al·legat millor els seus arguments. Aquest guanya el debat.

 

Cal dir que el tema podia arribar a ser complicat pels que havien de realitzar la defensa en contra. Afirmo que cap dels alumnes que van realitzar l’activitat i van posicionar-se en contra, hi està d’acord amb negar el canvi de sexe a una persona. El seu pensament, sense la ficció de l’activitat, és que cada ésser deu triar com vol viure i com vol ser i que cap persona i cap societat pot prohibir-ho.

Així doncs, els alumnes de 4t de l’ESO de Llatí van demostrar posicionant-se en contra, tal i com ho requeria l’activitat, que tot es pot defensar (fins i tot, l’indefensable o allò que no es creu) mitjançament una bona argumentació i un bon ús persuasiu de la paraula.

Agraïments

Un cop  finalitzat el treball que em vaig proposar i  que  tant esforç, dedicació i entusiasme li he dedicat, no vull tancar aquesta recerca sense un bon agraïment a totes aquelles persones que han col·laborat i contribuït en algun aspecte del meu treball, sense les quals aquest no seria el que ha arribat a ser.

En primer lloc, vull agrair a la meva tutora del treball de recerca, Margalida Capellà Soler, els ànims i els consells, la dedicació al bloc, la contínua recerca, la resolució dels problemes tècnics, les correccions  i el constant seguiment del treball.

Agraeixo també a l’Irene Sendín, la Sonia Liarte, l’Esther Sánchez i en Francesc Sánchez, advocats, l’oportunitat que em van donar de entrevistar-los i la seves paraules que han aportat un granet del seu  ampli coneixement al meu treball i a la meva formació personal i professional.  A més a més, donar les gràcies a l’ Íngrid Valcarce pel trajecte al Il·lustre Col·legi d’advocats de Barcelona i la seva explicació sobre el dret romà.

Així mateix, a totes les persones que van dedicar uns minuts a respondre l’enquesta que vaig realitzar, com també als alumnes de primer de batxillerat de l’Institut Premià de Mar per la seva participació i ajut en el debat que vaig desenvolupar a classe de Llatí 1. Sense oblidar pas, els alumnes de 4t ESO de Llatí i de segon de Batxillerat de Grec 2 que van fer possible la seva realització.

Per últim, agrair als meus familiars,  l’assistència en tot moment, per llegir-se i rellegir-se el treball i per l’impuls incondicional durant tot el procés de recerca. Agrair a la meva cosina, Adriana Cano, per les correccions, per les estones de lectura, com així mateix, al meu cosí, Cristian Cano, pels muntatges audiovisuals. No puc oblidar-me de l’Alma Bergel, exalumna del centre i portadora d’informació a partir de llibres pel meu treball i noves idees; així com a la Maryam i a la Xènia, tutorandes de la Margalida, per haver iniciat aquesta recerca que jo he continuat i ara presento.

Referents clàssics del dret